Aquesta instal·lació posa en joc múltiples solucions tècniques i formals que prenen cos a partir diferents codis lingüístics: l’escultura, l’arquitectura, el codi Braille, el codi musical,... suscitant que la interpretació no estigui condicionada únicament per la vista, sinó per altres estratègies interpretatives.
La instal·lació es refereix a l’art –revisita el barroc- però també a l’Home. La feixuga i imponent xemeneia és una acumulació de temps i coneixement. Experiència vital i intel•lectual reduïda a cendra, com la continguda en els duchampians recipients de vidre. Les diferents estratificacions de fusta fan referència a diferents gràfics: el cos inferior esquerre correspon a un cardiograma en un moment de taquicàrdia passional; el cos inferior dret representa els ritmes beta del cervell; a la part superior esquerra trobem una gràfica estadística sociobiològica de l’ésser humà, i a la part dreta la representació de l’energia que un individu inverteix en diferents períodes de la vida. (G. P.)
