Conduir-se a les profunditats a vegades és una decisió incerta, pont a la desconeixença dels angles més ocults. Potser allà és on trobem per fi el descans. "Morir per tornar a néixer" podria ser la casa on regenerem intestí, cervell, cor, substància vital i les mans. Amb això podríem tornar a començar recalibrades, modelades pel viatge subterrani i guiades a la finestra que dona al camp de brisa marina. Tenir on caure és una sort i més si els ulls es poden obrir quan la llum acluca les persianes i es desplega el negre més tranquil.
Maria Freire