Entre els anys 1971 i 1974, Coma Estadella sent la necessitat de sortir del pla i cercar la tercera dimensió en les seves obres, endinsant-se en un món objectual carregat d’una sensibilitat molt propera al Pop-Art, on la pintura limita amb l’escultura. Construeix, aíxi, un seguit de formes de fusta d’una esquematització tal que arriba a nivells propers a l’abstracció, les confronta sense problemes amb d’altres objectes trobats, els hi afegeix elements mòvils i les pinta amb un accentuat cromatisme pop. Tot plegat dóna com a resultat la sèrie anomenada Objectes eròtics, a la qual pertany aquesta peça, un nou pas en l’evolució personal de l’artista que no serà exposada de forma conjunta fins a l’any 1988.
Carregats de rigor matemàtic, els Objectes eròtics acabant reduint els conceptes propers a l’escultura a un minimalisme sobri que ofereix a l’espectador dues confrontacions dialèctiques: una que fa referència als elements que ens recorden el cos humnà, racionalitzats i geometritzats, i l’altra relativa als objectes trobats, impossibles de distingir del que el propi artista ha dissenyat i construit per a l’ocasió, amb tota la intencionalitat i irònia que, sovint, desprén l’obra de Coma Estadella. El colors naturals de la fusta i de l’objecte s’alteren, com ja em dit, cap a colors molt propers al Pop-Art, però impregnats d’una gran sobrietat per a que res destorbi el perfeccionisme que domina tot el conjunt, aquella sensació d’obra acabada, estudiada i estructurada fins a l’últim detall, i on res queda a l’atzar.
Aquest "Objecte eròtic" ingressa als fons del Museu d’Art Jaume Morera com a conseqüència de l’atorgament del Premi Medalla Morera 1982 a Albert Coma Estadella, l’any en què el guardo iniciava una nova singladura en la qual es deixa de premiar una sola obra i es passa a reconeixer, explicitament, una trajectòria i significació consolidades dins l’àmbit artístic lleidatà, i una important projecció exterior.
Francesc Gabarrell
