La mandorla és aquella aureola que sovint pren una forma ametllada, on s’inscriu la figura del Crist en Majestat, entre d’altres, com a signe de divinitat. Aquesta dualitat entre cel i terra, entre el misticisme propi de la simbologia religiosa catòlica i l'ametlla com a element propi del camp, del territori, converteix la sèrie de les "Mandorles " de Benet Rossell, representades en gravats, pintures i escultures (com la que domina la Plaça de l'Escorxador a Lleida) en una de les iconografies més característiques de l'artista, l'obra del qual es caracteritza per la voluntat d'unir mons: el mediterranisme i l'orientalisme, el gest i el traç, l'escriptura i el dibuix, l'atzar i el mètode, la concreció i l'abstracció. En definitiva el macromón propi de Benet Rossell i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips.
Francesc Gabarrell
