Tot i cursar estudis d’arquitectura a Barcelona i Madrid, Joaquim Ureña es dedica, des de l’any 1974, exclusivament a l’aquarel•la, en un camí que l’ha dut a ser considerat un dels grans noms propis de la pintura realista a l’Estat espanyol. El canvi en l’obra d’Ureña, de la temàtica paisatgística més tradicional a temes molt propers a l’hiperrealisme, com ara aquest "Domitori", es produeix cap a finals de la dècada dels vuitanta, aproximadament cap al 1986, moment en què el pintor trenca els límits habituals de l’aquarel·la (normalment un mitjà d’expressió íntim i subjectiu) i crea obres de gran format, de fins a 2x2 metres, pròpies d’altres tècniques pictòriques. Això proporciona una nova dimensió al seu treball a través del que alguns autors han denominat com a temàtica “urbanointimista”: interiors d’habitacions, finestres, portes, balconades... espais privats, en definitiva, on malgrat les dimensions tot sembla reduit a la part més íntima i quotidina de l’entorn humà. De fet, el que fa Ureña és mostrar-nos, amb grans mitjans això sí, petites parts del seu propi món.
No és només el tema i la dimensió del suport el que singularitza l’obra del pintor lleidatà, sinó també lés possibilitats expresives de l’aquarel·la, que ell transforma, augmenta i multiplica a través de l’estudi i anàlisi de les textures i, sobretot, dels efectes de llum, absolutament inexplorats a aquest nivell i amb aquesta tècnica pictòrica, i que atorguen a l’obra una penetració quasi infinita, com si és tractés d’un joc de miralls. Per aconseguir-ho, Ureña es serveix de tots els recursos clàssics de la pintura, i sobretot, de la secció àuria, etern punt de partida en la composició inicial de l’obra i la culpable d’aquesta sensació de serenor i equilibri que transmeten tots els seus treballs.
Francesc Gabarrell
