En la sèrie finestres apareixen fragments aïllats de textos manuscrits, que l’artista ha recuperat de postals comprades en els mercats de llibres vells. Sempre es presenten en forma de díptic i els fragments seleccionats pertanyen a dues persones diferents, amb la qual cosa s’estableix un diàleg imaginari entre persones desconegudes. Tal i com sosté Jordi Colomer, al comprar postals velles hom s’adona que podria tenir a l’abast centenars de personatges que escriuen sobre coses quotidianes: les vacances, el clima o la salut. Així, aprofitant aquesta informació privada, Colomer estableix uns diàlegs mínims i breus, i els constitueix com una hipotètica obra de teatre. (G.P.)
