Els Glaçons que Benet Rossell fa des dels inicis no es fonen, són contenidors d’objectes i imatges, són de resina de polièster, transparents, amb les formes i mesures típiques dels glaçons de gel. L’artista subverteix l’ordre natural i així l’objecte efímer es converteix en perdurable. Si en els darrers anys els hem vist dins copes amb aigua, ens els anys seixanta els portava a les butxaques de la gavardina i els treia i els mostrava, tot fent una exposició que itinerava amb ell mateix: un museu portàtil, com seria aquella "Historia abreviada de la litetarura portátil" d'Enrique Vila-Matas en què, entre d'altres requisits, l'obra hauria de caber dins una maleta. A Benet li agradaria fer una historia de la literatura en un pam quadrat, connpendi de síntesi absoluta i mínima expressió. No només té les seves maletes plenes de cendres d'obres d'art, Benet fins i tots té obres en un glaçó.
Teresa Grandas
