Hamaca pertany , juntament amb La panxa de la terra escombrada II i III, a la sèrie El melic del món, un conjunt a través del qual l’artista reflexiona sobre les activitats quotidianes que li són més pròpies: menjar, dormir, fumar... i sobre l’entorn emocional i físic més immediat en el moment en què realitza aquestes accions. Hamaca pren com a punt de partida l'acte de fumar, que és plaent, però al mateix temps neguiteja a l'artista pel seu caràcter addictiu, generant-li un malestar que finalment acaba ritualitzant al recrear diferents parts del propi cos foradant amb la cigarreta encesa superfícies, com ara la de l'Hamaca. Es tracta de la ritualització i escenificació d'un acte quotidià que tant li serveix a l'artista per minimitzar el malestar provocat per l'addicció al tabac, com per examinar la seva feminitat. (G. P.)
