Search results
429 items
-
Albert Vives féu els seus primers passos en el món de l'art pels volts dels anys cinquanta. Són moments de convivència i treball conjunt amb el pintor Ernest Ibàñez, artista amb qui obrirà el 1953 un estudi al carrer Anselm Clavé, alhora que inicia els estudis de pintura a l'Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida. Durant aquests anys prodigarà la seva participació en certàmens i concursos oficials, en lluita constant amb l'arrelat tradicionalisme pictòric lleidatà, tot començant un procés de depuració i síntesi de les formes que, immers en els camins de la modernitat, el durà a fundar l'any 1964 (juntament amb Ernest Ibàñez, Coma Estadella, Àngel Jové, Victor Perez Pallarés i Jaume Minguell) el Grup Cogul. En finalitzar aquesta experiència l'any 1965, Albert Vives reprén progressivament els camins de la figuració immers en el conreu del paisatge, temàtica que ja no abandonarà fins al final dels seus dies. Francesc Gabarrell -
Adrianna Wallis desenvolupa el seu projecte artístic en relació als objectes quotidians, atorgant-los mitjançant l’allunyament del seu ús original noves dimensions narratives. La mirada d’aquesta artista es projecta cap a l’interior del seu ésser, cap a la feminitat, la història personal, la família, etc, explorant mitjançant un treball manual i des d’una perspectiva poètica tot aquest imaginari de formes, matèries, símbols i llenguatge en què habita. Formada en Belles Arts a la Univeristat de Barcelona, Wallis ha mostrat el seu treball a galeries, fires, festivals i institucions del panorama internacional. Ha rebut diversos reconeixements a la seva obra i, en el 2014, fou artista resident a Lugar a dudas (Colòmbia), centre dirigit per Óscar Muñoz. Galeria Carles Taché -
Jaume Xifra va ser el primer dels artistes conceptuals catalans que va marxar a França en plena dictadura, el 1959. Primer es va instal·lar a la Provença ia l'any següent a París, on va estudiar art a l'Académie Populaire d’Arts Plastiques i cinema a l'École Pratique des Hautes Études. Va ser ajudant dels escultors Apel·les Fenosa i Cèsar, i va iniciar la seva obra pròpia amb una sèrie de pintures que partien del rastre de l'objecte. Realitzades amb la tècnica del pochoir o estergit i esprai, desplegaven una mirada crítica sobre la societat de consum. Entre el 1969 i el 1972, va tenir un paper destacat entre el grup d'artistes conceptuals coneguts com els Catalans de París, juntament amb Antoni Miralda, Joan Rabascall, Benet Rossell i la francesa Dorothée Selz, amb qui va desenvolupar els «cerimonials», accions de gran participació col·lectiva. En contacte amb la cultura popular xilena de Huaquén, va crear un conjunt d'obres que connectaven amb el món de la ritualitat i la simbologia còsmica. Ja als anys vuitanta, el disseny d'un programa informàtico-lingüístic li va permetre tornar a la pintura, camp en què va crear un sistema propi de computer painting. A partir de diverses famílies de signes, es combinaven formes que generaven el retrat d‟una persona od‟un objecte. Tot plegat, l'obra de Xifra és una obra visionària que enllaça amb la tradició del dadà, els objectes impossibles, l'objecte ritual i la combinatòria entre tecnologia i creació artística. Jaume Xifra va ser una peça clau en les accions col·lectives dels catalans de París com a Memorial de Verderonne (1969), Festa en blanc (1970) i Festa en quatre colors (1972). Entre les seves exposicions, destaquen les que van tenir lloc a la Universitat de Perpinyà (2001), Centre d’Art Santa Mònica (2002) i la galeria Palma Dotze de Santa Margarida i els Monjos a Barcelona (2010). Va formar part del projecte 25%, de Francesc Torres, a la Biennal de Venècia del 2013. Font: MACBA -
Artista plàstica, escultora, gestora cultural, il·lustradora de llibres d'artista i docent. Viu i treballa a Barcelona. Ha realitzat estudis d’art a Barcelona i Londres. A partir de 1998 dirigeix, al costat de la també artista Nora Ancarola, MX Espai 1010, un espai d’art contemporani a Barcelona. També amb Nora Ancarola crea MX Edicions 1010 l’any 2004, una editorial especialitzada en els “llibres d’artista” que l’any 2008 rep el Premi a les iniciatives de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya i des de la qual ha col·laborat amb els poetes Antoni Clapés, Montserrat Abelló, Neus Aguado, Carles Hac Mor, Ester Xargay i Carme Riera. Entre els anys 1998 i 2016 també ha coordinat i comissariat les biennals internacionals d’art tèxtil contemporani de petit format per al MX Espai 1010. En un altre vessant professional, l’educatiu, ha estat professora de l’art i el disseny d’estampats a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. L’obra de Marga Ximenez és eminentment escultòrica, tot i que també ha il·lustrat diferents tipus d'obres literàries. Se l'ha definit com a artista feminista, i ella mateixa no defuig la necessitat de conciliar la condició de dona amb la seva activitat professional. La seva obra proposa una reflexió sobre la pròpia identitat, introduint el concepte d'heteronomia, la multiplicitat d’identitats, que ella adopta per tal que la seva obra parli d’estètica però també de política. En aquesta línia, actualment treballa en l’exploració de l’art tèxtil i la pròpia identitat, en un projecte caracteritzat per aquesta esmentada multiplicitat d’identitats i l’adopció d’heterònims amb els quals —com Yukimaro, Sergio Galan, Pia Remedios, Feliu Esteve o el Col·lectiu Puntes, entre d’altres— ha exposat al Centre d’Art Maristany de Sant Cugat del Vallès, a la fira New Art, al MX Espai 1010 de Barcelona, a la galeria Esposta de Verona, a la Biennal de Tarragona 03 o a la Universitat de Belfast. Això li permet aprofundir en la memòria autobiogràfica d’una família gitana d’origen aragonès vinguda a Barcelona, com a icona d’una societat acollidora de l’heterogeneïtat i diversitat de cultures. L’any 1972 va rebre el Premi Nacional de Disseny d’Estampats, i ha participat a les Biennals de Lausana i Polònia, i a la Triennal Textilia de Vicenza. Francesc Gabarrell