-
Identificador
-
1206
-
És part de
-
Art
-
Tipus
-
fotografia
-
Títol
-
La panxa de la terra escombrada II
-
Data
-
1991
-
Data de creació
-
1991
-
Data de publicació
-
1991
-
Extensió
-
90 x 135 cm
-
Format
-
Fotografia en color semimat plastificada sobre DM amb marc interior de fusta
-
Descripció
-
En la concepció de l’art com a factor de curació, Eulàlia Valldosera s’inscriu en la tradició contemporània encetada per Joseph Beuys o Louise Bourgeois, que atorga a l’expressió artística qualitats regeneratives. La seva línia de treball, que molts cops aplega en un sol conjunt la fotografia, la instal·lació i la performance, defineix una munió de petites realitats sorgides del “gran” món que ens envolta, i representa un esforç singular dins l’art més contemporani per connectar el coneixement ancestral amb els llenguatges artístics i les tecnologies pròpies del nostre temps.
La panxa de la terra escombrada II pertany, juntament amb La panxa de la terra escombrada III (núm. inv. 1207) i Hamaca (núm. inv. 1205) a la sèrie El melic del món, un conjunt a través del qual l’artista reflexiona sobre les activitats quotidianes que li són més pròpies: menjar, dormir, fumar... i sobre l’entorn emocional i físic més immediat en el moment en què realitza aquestes accions.
En aquesta peça, Valldosera parteix d’una voluntat d’autoreflexió i d’una experiència personal centrada en l’acte de fumar, per a l’artista una incitació a meditar, a observar i a estimular la memòria. Les restes de cigarretes, acumulades com a residus d’un vici indefugible, i la cendra que desprenen li serveixen per dibuixar-se a si mateixa, a la recerca d’una mena d’autoconeixement conscient. Aquest procés, però, té una clara continuació en l’acció d’escombrar les burilles, vista com un acte d’aniquilació que esborra els sediments deixats per les emocions.
L’obra de Valldosera s’ha de veure com una pròtesi emprada per contar-nos una història que, d’una altra manera, ens avorriria enormement. A qui interessa que l’artista expliqui la seva relació amb el tabac? No serveixen només les paraules per explicar una realitat tan simple i alhora tan incomunicable com és el fet de fumar. A través de la dramatització i la posada en escena aquesta relació angoixant inspira el nostre interès i excita la pròpia voluntat de coneixement. En el seu estadi final, la fotografia és l’encarregada de recollir les evolucions i transformacions de la instal·lació que li dóna origen, creant una atmosfera d’impertèrrita bellesa i contemplació.
Entre el dolor i la dependència, entre la necessitat de calmar l’ansietat i l’agressivitat generada per aquesta lluita, entre el plaer i la curació... “Cal cobrir l’ansietat bucal durant el temps en què un intenta deixar de fumar? Menjar, llepar... Després de vint-i-vuit dies trenco l’abstinència, i amb la represa decideixo recollir dia a dia els residus d’aquest vici. L’acumulació com a un exercici de consciència” (Eulàlia Valldosera, 1991).(F.G.)
-
Citació bibliogràfica
-
Historias de amor: fragmentos de un discurso artístico. Del 16 de mayo al 16 de junio de 1991, Ateneo Mercantil de Valencia. València: Instituto Valenciano de la Juventud. Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1991. 8478904689; COOKE, L.; LEBRERO, J.; MARTÍNEZ, R.; MARZO, J.L.; VALLDOSERA, E. Eulàlia Valldosera. Aparences. Barcelona: Ajuntament de Lleida, 1996. ; PICAZO, G. Leandre Cristòfol. Biennal d'Art. Lleida. Barcelona: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Lleida, 1997., 28; NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 238, 239; PICAZO, G.. Utopies quotidianes. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró, 2007. , 30, 31; VALLDOSERA, Eulàlia. El Ombligo del mundo. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2009. 9788480263818; "Cossos". Centre d'Art La Panera. La Col·lecció. Lleida: Ajuntament de Lleida, Centre d'Art La Panera, 2014. 9788496855724, 86-87, cat. CE0114, 87
Gènesi i evolució de la col·lecció
Inventari General
Paisatges. Fons de la col·lecció
Visions de la col·lecció. 30 mirades al fons del Museu d'Art Jaume Morera, Lleida