Recursos

Cerca avançada

Barques en un port
1
Cap XI home
La sèrie Fortaleza respon a una necessitat de posar en imatges un contacte amb extraterrestres que l’artista tingué a la ciutat de Fortaleza (Brasil) l’any 2009 i que ell mateix descriu en un text que acompanya aquesta col•lecció de gravats. Un fet, en paraules del mateix Llimós, que va canviar la seva forma de veure l’art i la vida i que aquell mateix any va fer públic a través d’una sèrie de pintures presentades a l’exposició Contacto de la Galeria Alejandro Sales de Barcelona. Francesc Gabarrell
Cap X dona
La sèrie Fortaleza respon a una necessitat de posar en imatges un contacte amb extraterrestres que l’artista tingué a la ciutat de Fortaleza (Brasil) l’any 2009 i que ell mateix descriu en un text que acompanya aquesta col•lecció de gravats. Un fet, en paraules del mateix Llimós, que va canviar la seva forma de veure l’art i la vida i que aquell mateix any va fer públic a través d’una sèrie de pintures presentades a l’exposició Contacto de la Galeria Alejandro Sales de Barcelona. Francesc Gabarrell
Partida III
La sèrie Fortaleza respon a una necessitat de posar en imatges un contacte amb extraterrestres que l’artista tingué a la ciutat de Fortaleza (Brasil) l’any 2009 i que ell mateix descriu en un text que acompanya aquesta col·lecció de gravats. Un fet, en paraules del mateix Llimós, que va canviar la seva forma de veure l’art i la vida i que aquell mateix any va fer públic a través d’una sèrie de pintures presentades a l’exposició Contacto de la Galeria Alejandro Sales de Barcelona. Francesc Gabarrell
Finestra II
La sèrie Fortaleza respon a una necessitat de posar en imatges un contacte amb extraterrestres que l’artista tingué a la ciutat de Fortaleza (Brasil) l’any 2009 i que ell mateix descriu en un text que acompanya aquesta col•lecció de gravats. Un fet, en paraules del mateix Llimós, que va canviar la seva forma de veure l’art i la vida i que aquell mateix any va fer públic a través d’una sèrie de pintures presentades a l’exposició Contacto de la Galeria Alejandro Sales de Barcelona. Francesc Gabarrell
Rebuda hipnòtica I
La sèrie Fortaleza respon a una necessitat de posar en imatges un contacte amb extraterrestres que l’artista tingué a la ciutat de Fortaleza (Brasil) l’any 2009 i que ell mateix descriu en un text que acompanya aquesta col•lecció de gravats. Un fet, en paraules del mateix Llimós, que va canviar la seva forma de veure l’art i la vida i que aquell mateix any va fer públic a través d’una sèrie de pintures presentades a l’exposició Contacto de la Galeria Alejandro Sales de Barcelona. Francesc Gabarrell
JE T'... 5
Ricardo Cotanda, en la sèrie «JE T’…», relaciona el cos humà -simbolitzat per un dit- amb tot un conjunt d’objectes que tenen una càrrega simbòlica i conceptual que va més enllà de la seva naturalesa quotidiana, atès que fan referència a diferents ready made de Marcel Duchamp. Altrament, Cotanda s’apropia de materials (vellut, seda,…) així com tècniques (costura, brodat,…) que el discurs dominant ha relegat històricament a l’òrbita femenina. A partir de la subversió de la normativa instaurada, Cotanda reclama un gènere dinàmic i porós, que pugui acollir totes les possibles opcions sexuals, atansant-se així als plantejaments de la teoria Queer. (G.P.)
Mas Fondevila, Arcadi
Pintor, participa en la seva primera exposició col·lectiva amb vint anys a la Sala de l'Associació Artística de Barcelona. El 1873 viatja a Madrid i exposa a la Sala Platería Martínez un quadre que, posteriorment, l'any 1874, compraria el rei Alfons XII. El 1875 guanya la primera beca Fortuny de l'Ajuntament de Barcelona, que li permet ampliar estudis com a pensionat a Itàlia (Venècia, Roma, Nàpols i Capri) entre 1876 i 1886, sense deixar de participar en diverses exposicions col·lectives a la Sala Parés. De tornada a Catalunya, el seu amic Joan Roig i Soler l'animà a visitar Sitges, i d'aquesta trobada i coneixement neix l'Escola Luminista de Sitges, un corrent pictòric que aplegà altres artistes com Joaquim de Miró i Argenter, Antoni Almirall i Romagosa i Joan Batlle i Amell. Participa en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1887, i exposà a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. L'any 1895 va fer un viatge a Madrid amb Santiago Rusiñol i Zuloaga, i posteriorment, un altre a Granada amb Rusiñol, Miquel Utrillo i Macari Oller, amb la intenció d'il·lustrar uns articles de Rusiñol per a "La Vanguardia". Els anys 1894 i 1896 guanyà dues medalles més a les exposicions de Belles Arts de Barcelona. El 1899 entra a formar part del Cercle Artístic de Sant Lluc. El 1900 inaugurà al Saló Rovira de Barcelona la seva primera exposició individual. En aquesta època col·laborà, també, com a dibuixant a la revista "La Ilustració Catalana". L'any 1928 pinta un dels murals del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya. A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu de Montserrat i els museus de Sitges. Font: Viquipèdia
Genovés Candel, Juan
Ja des dels seus inicis, Genovés ha estat un pintor preocupat per la necessitat de renovar l’art i definir clarament la seva funció dins la societat. Ha format part de col·lectius molt significatius en el panorama espanyol de postguerra: Los Siete (1949), Grup Parpalló (1956) i Hondo (1960), que van afegir nous plantejaments al corrent informalista dominant. A la dècada dels seixanta, després d’una breu crisi pictòrica i una relació profunda amb els moviments d’oposició al règim franquista, va començar a plantejar dos temes: l’“individu sol”, resolt inicialment com un collage en relleu, i la “multitud”, tractat amb tintes planes i estructures plàstiques d’aspecte cinematogràfic. Aquesta última proposta es concretarà, amb el temps, en un singular realisme polític de forta denúncia social, confeccionat a partir de la manipulació d’imatges proporcionades pels mitjans de comunicació de masses. Guardonat amb la Menció d’Honor a la Biennal de Venècia l’any 1966, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques 1984 i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts l’any 2005. Francesc Gabarrell
Retrat de Joaquim Maurin. (II)
sense títol
Eva, il·lustració per de Glop de Llop i grup La Gralla i la Dalla
Il·lustracions per al llibre Glop de Llop i el grup La Gralla i la Dalla
Equilibrista
Cartell Focs de Sant Joan, 20 de juny 1978
Façana casa
Voltants de la Seu Vella Lleida
Carrers de Lleida
Carrer cases
Abstracte en fusta
Ovals
Tossal degradat (El Talladell)
Tren sortint de Lleida
Paisatge (Fogars de la Selva)
Port