Recursos · Informes · CONSTEL·LACIONS

A finals dels anys 60, l'obra d'Albert Coma Estadella es va anar inserint en el món estructural de les motllures, unes superfícies matèriques on el gruix del pigment i les textures no eren gens atzarores, sinó que construien nous espais de manera molt sensible, mesurada i pulsional. Tot semblava producte del procés i de l'atzar però sempre hi havia aquesta constància de l'espai delimitat que el caracteritzà. L'obra presenta dos sectors horitzontals clarament diferenciats. La meitat superior és realitzada amb diferents fragments de paper d'empaperar adherits per encolat general al suport i a un llistó que la separa de la meitat inferior. El paper té, a més, una capa de pintura monocroma a tota la superfície, i a la meitat esquerra d'aquest sector s'hi observen diverses ratlles de pintura negra. D'altra banda, la meitat inferior és feta amb motllures de fusta i blonda, unides al suport amb una capa de guix. Damunt d'aquesta capa s'hi han realitzat traços a llapis i també amb pintura, clarament visibles. Amb un dibuix directament relacionat amb aquesta obra, Albert Coma Estadella va rebre el Premi Internacional Joan Miró de Dibuix l'any 1968.

sense títol

Size of herself

Sudando el discurso. Una crítica encuerpada

Muntatge: * Sala diàfana amb el terra preferiblement de fusta, amb el públic assegut al voltant, en cadires * La sala s'il·luminarà homogèniament, a poder ser amb dimmers per regular-ne la intensitat. * Cal una taula de so amb sortida minijack per connectar-hi un iPhone i l'entrada de micròfon inalàmbric. * 4 altaveus instal·lats a les cantonades. * Es requereix un vestuari amb dutxa i ampolles d'aigua. * Durant el muntatge es requereix un tècnic de llums i so. * Durant l'actuació la porta d'accés haurà de romandre tancada i es demanarà silenci.

Diario de sueños: 20 noviembre 16 - 10 enero 17

Pirate Boys

The Chameleon was supposed to eat air

La feria de las flores

Trepadeira nº 8

Proyección del doble

GLORY'S. Donde nada ocurre

Movere et conciliare IV

Considerat un dels representants més importants de la nova escultura catalana, l’obra d’Antoni Abad s’inscriu dins les tendències minimalistes que es donen en el moviment a principis dels anys 80. En aquest període treballa bàsicament amb dos materials experimentals, als quals atorga qualitats escultòriques úniques: la goma-escuma i el Mecalux. Tots dos li permeten construir formes i combinar-les a partir d’una evolució del seu treball on contrasta la flexibilitat de la goma escuma amb la rigidesa del metall. El treball amb tots dos materials, però, persegueix un mateix objectiu: modificar qualsevol volum inicial sense perdre’n la referència, per a descobrir les múltiples possibilitats de combinació i generació de formes. Francesc Gabarrell