Informes

Recursos

• David Bestué / Marc Vives
  David Bestué i Marc Vives han treballat en equip com Bestué/Vives des de l’any 2002 fins al 2012. El resultat del seu treball està principalment formalitzat amb performances on han desenvolupat un sistema d’aproximació a diferents realitats, des de les més íntimes (Acciones en el cuerpo) passant per l’entorn social (Acciones en Mataró) fins a nivells macro estructurals (Acciones en el Universo). En aquestes performances dialoguen amb diversos temes extrets de la recent història de l’art, focalitzats al segle XX i XXI, als que s’afegeixen conceptes del seu propi imaginari. El seu treball es caracteritza per un sentit de l’humor intel·ligent, atent a l’absurd i l’intranscendent. Totes les accions comparteixen molts elements: estan formades per nombrosos capítols breus, realitzats amb senzillesa i contundència amb l’aparença estudiadament descurada d’una estètica low tech. L’espai públic, el privat, el del cos o el de la mateixa consciència personal es converteixen en els àmbits en els quals estableixen diversos diàlegs i metàfores sobre allò quotidià per, en definitiva, qüestionar-se la realitat més immediata. Font: Galeria Estrany-de la Mota
• Emiliana Design Studio
  Emiliana Design Studio són Emili Padrós i Ana Mir, un estudi de disseny que desenvolupa múltiples projectes que abracen des del disseny de producte i mobiliari fins al comissariat d'exposicions, sempre des d'un enfocament renovat que incorpora l'experimentació amb els materials i una clara voluntat d'involucrar-hi l'usuari de manera activa, sense deixar de banda els aspectes funcionals i tècnics. Tot i ser conscients que l'entorn ja és ple d'objectes dissenyats que cobreixen les necessitats més bàsiques, Padrós i Mir estan convençuts que hi ha marge suficient per repensar els objectes que ens envolten. I per fer-ho treballen des de la necessitat de transformar allò existent, i amb la creença que actualment el disseny pot contribuir a transmetre missatges que enriqueixin substancialment els objectes. A partir de qüestionar allò quotidià generen propostes conceptuals que arriben a transformar el mateix espai i la relació que nosaltres hi tenim com a usuaris. Font: emilianadesign.com
• Vitaliti, Martín
  Nascut i format a Buenos Aires, Martín Vitaliti viu i treballa a Barcelona des de l'any 2000. El seu treball artístic es basa en la manipulació dels elements que constitueixen el llenguatge del còmic. Partint de publicacions de còmic existents, Vitaliti desenvolupa vàries línies de recerca que a l’hora sintetitzen i expandeixen alguns dels elements principals d’aquests còmics, ja sigui multiplicant les seves pàgines per a generar altres espais de representació, suprimint els personatges dels relats, ampliant el significat de les didascalies, o transformant el sentit dels diàlegs i les narracions originals. Ha participat en festivals i en nombroses exposicions en diferents galeries, espais d’art i museus, i la seva obra és present en col·leccions públiques i privades tant nacionals com internacionals. Barcelona Gallery Weekend
• Grilo, Rubén
  Rubén Grilo utilitza la seva obra com una eina per explorar la mecànica de la subjectivitat: com es constitueix, on es troben els seus límits i quina és la seva potencialitat. Sovint el seu treball fa referència als llindars de la percepció, a l'escala corporal humana, a la mecànica dels afectes i a narratives que reforcen culturalment el mite del subjecte, com la creativitat, la personalitat o l'estil. Tot i que molts d'aquests elements apareixen de manera recurrent, i algunes de les seves obres estan formilades amb una forta lògica interna, Grilo evita deliberadament la interpretació. Al contrari, el seu treball es pot entendre com un sistema canviant i autònom en tensió amb el medi, el temps i l'espai on s'exposa. Les seves instal·lacions conviden a revisar la separació artificial entre text i context, entre allò interior i allò exterior, ente l'experiència i el coneixement, entre la informació i el soroll. Glòria Picazo
• Bernat, Roger
  Roger Bernat és un dramaturg barceloní, emmarcat en el que hom coneix com teatre participatiu o inmersiu. Va iniciar la seva formació en el camp de l'arquitectura, des d'on va sentir interès pel teatre. Va estudiar Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, graduant-se l'any 1996. L'any següent va fundar General Elèctrica —amb Tomàs Aragay, entre d'altres—, un Centre de Creació per al Teatre i la Dansa que va estar en funcionament fins l'any 2001 tanca. Ha dirigit i creat projectes teatrals com "10.000 kg" (Premi Especial de la Crítica 96/97); "Confort Domèstic" (Premi de la Crítica al Text Dramàtic 97/98), "Àlbum", "Trilogia 70", "Bones Intencions", el cicle "Bona Gent", "LA LA LA LA LA", "Amnèsia de Fuga" o "Tot és perfecte". El 2008 va començar a crear espectacles on el públic ocupa l’escenari i es converteix en protagonista, com Domini Públic (2008), Pura coincidència (2009), La consagración de la primavera (2010), Please, Continue: Hamlet (2011), Pendiente de voto (2012), Desplazamiento del Palacio de La Moneda (2014), Numax-Fagor-plus (2014) o We need to talk (2015). L'any 2017 va participar a la Documenta 14 amb la peça "The place of the Thing", i aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals. Font: Viquipèdia
• Casares Domingo, Susana
  Susana Casares és una videoartista, guionista, directora i productora de cinema i documentals que treballa a cavall de Barcelona i Los Angeles. Màster en Belles Arts per l'Escola de Cinema, Teatre i Televisió d'UCLA gràcies a una beca de la Fundació La Caixa, ha impartit docència a la mateixa escola i a la New York Film Academy de Los Angeles.Ha estat nominada a un premi Goya —al millor curtmetratge de ficció per "La invitación (2016)— i al festival internacional de curtmetratges de Palm Springs. A més, ha rebut la biznaga de plata al millor curtmetratge del festival de cinema de Málaga —per "Tryouts" (2013)— i el mateix curtmetratge també ha estat reconegut als premis de televisió ATAS Foundation College, va rebre un premi Emmy al segment de la competició reservat a estudiants i també fou premiat amb el Premio Nuevos Cineastas Españoles del Recent Spanish Cinema Festival de Los Angeles. La seva obra s'ha presentat com la d'un talent emergent del panorama cinematogràfic espanyol,i ha rebut el suport d'entitats i productores com HBO, el Tribeca Film Institute o l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, organitzadora dels Globus d'Or. Font: susanacasares.com
• Rekalde, Josu
  Josu Rekalde combina la creació artística amb la seva activitat professional com a catedràtic de la Facultat de Belles Arts de la Universidad del País Basc. La seva àrea de treball és multidisciplinar, tot i que la seva faceta més coneguda és la relacionada amb el vídeo i les noves tecnologies. Els temes que treballa basculen des de l'intimisme a la relació social, des del jo a l'altre, des d'allò metalingüísic a allò narratiu. La seva obra s'ha pesentat i difós en diversos espais expositius i mostres, tant en l'àmbit peninsular com internacional. Font: josurekalde.com
• Folch Studio
  Folch és un estudi de disseny gràfic i direcció artística fundat a Barcelona l'any 2004 per Albert Folch. En una època en què les persones busquen un compromís emocional amb la informació, el format donat a un missatge configura la manera com es percep. Des de l'estudi, i a través del dissenyi la direcció d'art tradueixen idees i conceptes al llenguatge visual. Font: folchstudio.com
• Partegàs, Ester
  Ester Partegàs va cursar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, va ampliar els seus estudis a la Hochschule der Künste de Berlín i a l’International Studio & Curatorial Program de Nova York, on la seva trajectòria va començar a prendre força. Actualment viu i treballa entre Nova York i Marfa (Texas). En el seu treball combina el dibuix, la pintura, l'escultura i la instal·lació, en un desenvolupament formal on persisteixen els aspectes volumètrics i espacials que han portat a l'artista a definir-se com a escultora. Amb els seus projectes articula una crítica a la societat de consum i a la banalització i submissió al capitalisme. La seva obra forma part de nombroses col·leccions públiques com el MoMA de Nova York o la Fundació Coca-Cola de Madrid. Font: Viquipèdia
• Abad Gómez, Francesc
  Francesc Abad és un dels artistes catalans més significatius dels que iniciaren la seva trajectòria en el marc de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt a inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel. Al llarg de gairebé quaranta-cinc anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol, i en els darrers anys ha participat en exposicions molt significatives de caire històric i crític, nacionals i internacionals. La seva activitat artística es construeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX. Manel Clot
• Vaquer Palmer, Rafel
  Rafel Vaquer i Palmer és un publicista, dissenyador i dibuixant mallorquí. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, ha estat director creatiu de Grupo Malla Publicidad i Director de disseny i comunicació de l'Institut d'Innovació (IDI) del Govern de les Illes Balears (1995-2012). La seva primera incursió en el món del còmic fou una historieta que publicà a la revista Trinca l'any 1973, com a resultat de guanyar un concurs de l'esmentada revista. L'any següent començà a col·laborar amb el diari Última Hora i després amb la revista satírica Barrabás. Es va traslladar a Barcelona l'any 1976, on va treballar a l'estudi de Jordi Nabau. Poc després ja va publicar sèries pròpies per a les revistes de l'Editorial Bruguera (Zipi y Zape, Mortadelo, SuperMortadelo, Bruguelandia o Sacarino), i més endavant, tirava endavant nous projectes, ja fos amb l'equip Butifarra o Saco Roto Ediciones SA, on va redefinir el seu estil amb un humor més crític i proper a la realitat que l'envolta. L'any 1981 va publicar, juntament amb Alfons López i Joan Aliu (Equip Butifarra), un dels seus volums més coneguts, la Història de les Balears en còmic (Sa Nostra, reeditada, modificada i corregida l'any 2006), i l'any següent, Choni Biela féu la seva primera aparició a Cul de Sac i esdevingué l'antecedent del seu personatge més famós, Johnny Roqueta. Les vinyetes del roquer es van publicar a les revistes Solo Motos i —fins l'any 2012— a El Jueves. La participació de Vaquer a aquesta última capçalera es diersificà amb diverses sèries, com Navigator, el cibernauta, amb Joan Tharrats. Posteriorment es va responsabilitzar de la pàgina web de la revista, el CiberJueves. Paral·lelament, també ha col·laborat amb premsa i revistes com El País, Diario de Barcelona, Còmic Clips o El Boletín, i també s'ha dedicat a la docència a l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears. Font: Viquipèdia
• Jové Calvera, Josep
  Josep Jové va néixer a Lleida el 1915 i va residir temporalment a Tarragona fins després de la Guerra Civil. Un cop finalitzat el conflicte retornà a Lleida, on residí fins la seva mort accidental l'any 1978 i on es dedicà professionalment a la comptabilitat. No obstant això, fou una figura molt activa de la vida cultural lleidatana de postguerra: fou membre fundador del Centre Excursionista de Lleida i membre actiu del Cercle de Belles Arts, així com de la Societat Fotogràfica de Lleida. Gran aficionat a la fotografia, el seu fons fotogràfic és molt extens i divers, destacant-ne especialment els retrats i imatges documentals de la Lleida dels anys cinquanta. L'any 2017 una mostra representativa del seu treball fou incorporada a la col·lecció del Museu. Aida Lesan / Esther Solé
• Gálvez Miguel, José
  Guionista, traductor i divulgador amb una llarga llista de textos publicats en revistes especialitzades sobre còmic ("Dentro de la viñeta", "Slumberland", "U" o "Volumen", entre d'altres). Va publicar regularment sobre còmics al suplement de cultura del diari "Avui" i ha escrit amb Norman Fernández els llibres "Nosotros somos los muertos: el arte de la resistencia" (2004) i "Historias rotas: la guerra del 36 en cómic" (2006) publicats per la Semana Negra de Gijón. A més, també és guionista de còmic: destaquen especialment les seves col·laboracions amb Alfons López, com "Silencios: La juventud del capitán Trueno" o "Color Café. Cal fer menció especial del còmic biogràfic "Miguel Núñez: Mil vidas más", guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2011 en la categoria de Còmic, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Font: Asociación de Críticos y Divulgadores de Cómic de España (ACD)
• Espinosa Sáenz, Pedro José
  De formació autodidacta, Pedro Espinosa va publicar els seus primers treballs a Logronyo i al prozine Zero Comics. La seva carrera es va reforçar en publicar a revistes com Comix Internacional, Cimoc, 1984, Cairo, Más Madera o El Jueves, a més dels seus treballs com a il·lustrador als diaris Avui, La Vanguardia i Diari de Barcelona.Ha publicat diversos àlbums d'historietes amb guions propis o d'altri, i també s'ha dedicat a la docència i la divulgació del còmic i la il·lustració, impartint conferències i tallers.Font: www.humoristan.org
• Nieto Ventura, Miguel Ángel
  Nascut a Madrid, va abandonar la carrera de medicina per dedicar-se a la publicitat. Al voltant dels anys 70 del segle XX va unir forces amb el seu cosí, el dibuixant Enrique Ventura, i va formar Ventura & Nieto, una de les parelles creatives més importants del còmic espanyol. Entre els seus primers treballs com a guionista destaquen "Sam y la Morsa", "Es que van como locos..." i "Maremagnum", considerada per molts crítics com la seva millor obra. El seu estil era transgressor i surrealista, caracteritzat per parodiar l'actualitat tot conjugant ironia, sàtira i tendresa. L'any 1974, sempre com a Ventura & Nieto, van iniciar una col·laboració amb "El Papus" fins la seva desaparició l'any 1978. Posteriorment van formar part de la redacció de "El Jueves", i als anys 80 també van publicar a capçaleres com "Rambla", "Rumbo Sur" o "Telele", ja als anys 90. Malgrat que Nieto morí a Barcelona l'any 1995, Enrique Ventura continua signant els seus treballs com Ventura & Nieto. Esther Solé / a partir de http://dbe.rah.es/biografias/86293/miguel-angel-nieto-ventura
• Martín, José Luís
  José Luis Martín Zabala és un dibuixant, guionista, director editorial i productor audiovisual que signa habitualment els seus treballs com JLMartín. Llicenciat en filosofia i lletres i amb estudis de psicologia, Martín va iniciar la seva carrera professional com a dibuixant l'any 1976, al setmanari El Papus. Un any més tard va formar part de la tríada de cofundadors de El Jueves, revistaque dirigí i de la que en fou editor entre 1982 i 2011, per bé que fins l'any 2016 hi va continuar participant com a col·laborador. A més d'aquestes dues capçaleres, Martín també ha publicat a Mata Ratos, Por Favor, Titánic, Interviú, Diario 16, Tiempo, Qué, Penthouse, El Periódico de Catalunya o La Vanguardia, entre d'altres. És especialment conegut per ser l'autor de la sèrie "El Dios" (posteriorment "¡Dios mío!"), publicada a El Jueves des de la seva creació, així com per "Quico el Progre", publicat a El Periódico de Catalunya entre 1980 i 1989, posteriorment adaptada per a televisió i continuada en format còmic des de l'any 2017 amb el títol "Quico Jubilata". Des dels anys 90 també desenvolupa la seva activitat en el sector audiovisual, com a productor i guionista de televisió. Paral·lelament i en associació amb l'empresa Vania Produccions, també ha realitzat diverses produccions i adaptacions teatrals Esther Solé
• Roca, Xavier
  Xavier Roca assegura que no sap dibuixar i s'ha dedicat professionalment al periodisme cultural, publicant crítica de cinema i còmics a El Punt Avui. No obstant això, també ha estat guionista de còmics. Junt amb Alfons López s'ha encarregat dels guions d'algunes sèries de còmics, algunes recopilades en àlbums com Orgasmos cotidianos (El Jueves); Àlex Cunillera, àtic, tercera (Avui); Aníbal i Victòria (Cavall Fort) i Paula (El Periódico). També ha col·laborat amb dibuixants com Pasqual Ferry, Das Pastoras i Pedro Espinós. Font: Humoristan
• Franco Rubio, Carlos
  Pintor espanyol, adscrit a la nova figuració madrilenya sorgida a la dècada dels setanta. La seva pintura es caracteritza per l'atracció que hi produeixen els motius simbòlics de la mitologia clàssica o de l'inconscient. Des de les primeres obres, on s'hi aprecien referències directes als grans artistes del passat, entre ells els vuitcentistes Delacroix i Ingres, Franco ha experimentat amb la juxtaposició d'imatges i la voluptuositat del color, una experimentació que en la seva obra recent l'ha portat a investigar en els suports i tècniques pictòriques, incloent els mitjans digitals combinats amb els manuals. Font: Viquipèdia
• Victoria Marz, Salvador
  Artista aragonès de llarga trajectòria, als anys 50, es va instal·lar a París tot integrant-se als corrents abstractes de l'època. Durant els anys 60 participà a la Biennal de Venècia i, durant els 70, exposà a la galeria Juana Mordó i a la Fundación Juan March. A mitjans dels 70 inicià la seva etapa constructiva amb l'ús de formes geomètriques; mentre que l'obra dels seus últims anys és la més depurada, despullada de corrents i propera a un silenci més enllà dels significats. El 1986 participà a l'exposició d'art espanyol a Nova York, i des del 1989 la seva obra està present al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia. Font: revistaliterariaeclipse.wordpress.com
• Sevilla Portillo, Soledad
  A començaments dels anys 70, després d’uns inicis creatius propers al minimalisme pictòric, l’obra de Soledad Sevilla evoluciona cap a l’abstracció geomètrica o op-art, en una particular via d’escapament de la neofiguració i el pop art que en aquells moments triomfaven a l’estat espanyol. Posteriorment, les seves preocupacions artístiques prenen una nova direcció i s’endinsa en l’art conceptual i, sobretot, en la investigació de l’espai. L’any 1993 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i el 2007 la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. Francesc Gabarrell
• Schlunke, Juliet
  Juliet Schlunke va néixer el 1951 a Temora (Austràlia), on va viure fins a l'edat de 16 anys. Marxà a Sydney el 1967, on va estudiar art en diverses escoles tècniques i a l'Escola John Olsen Art Bakery. El 1976, després d'haver viatjat pels Estats Units i Europa, s'instal·la a Madrid. Schlunke va començar a pintar teles el 1981 i ha treballat amb decoradors a Madrid, l'Studio Bach a Ginebra, París i Provença. Font: National Library of Australia
• Sanz Villar, Sergio
  Pintor i gravador format a Madrid a l'Acadèmia Artaquio (1981-1983) i als Tallers d'Art Actual del Círculo de Bellas Artes (1983-1987) amb Luís Gordillo, Frederic Amat, Ràfols Casamada, Eduardo Arroyo i Manolo Valdés entre d'altres. La seva pintura s'emmarca en la figuració, amb influències del còmic i del realisme d'entreguerres que dóna com a resultat una manera molt particular de pintar, caracteritzada per les formes anguloses i geomètriques i per la utilització d'una paleta de colors terrosos, grisos i rogencs. Tot plegat resulta en un clima fantàstic que produeix una certa inquietud a l'espectador. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives des de 1987, quan va exposar per primer cop en solitari a la Galería Gamarra y Garrigues de Madrid. Font: Galería Marlborough [masdearte.com]
• Rodríguez de Rivera, Rafael
  Pintor i gravador madrileny llicenciat, l'any 1987, en aquesta darrera especialitat per la Facultat de Belles Arts de Madrid. Francesc Gabarrell
• Quejido, Manolo
  Pintor i artista gràfic nascut a Sevilla, cap a finals de la dècada dels 70 va formar part de l’anomenada Nueva Figuración Madrileña amb Juan Antonio Aguirre, Carlos Alcolea, Chema Cobo o Luis Gordillo, entre d’altres. L’obra de Quejido se situa a mig camí entre el pop art (amb clares influències del pop anglès) i la pintura neoexpressionista. Preocupat per la necessitat de reflexionar sobre la funció social de l’art, el seu treball es caracteritza per reaccionar davant l’obscurantisme i la gravetat existencialista pròpia de l’informalisme. Francesc Gabarrell
• Oteiza Luquin, Lucrecio
  Lucrecio Oteiza és un pintor d'origen navarrès establert a Madrid. Altament coherent durant la seva llarga trajectòria, Oteiza no cerca la bellesa, sinó que aposta per la transformació de la societat a través de l'art. Així doncs, la seva obra es caracteritza per abocar una visió crítica i de denúncia sincera de les desigualtats o les successives crisis i amenaces contra la vida i la civilització. Tanmateix, la cruesa dels temes tractats no entra en conflicte amb l'alta càrrega metafòrica que els ressegueix, dotant al seu treball d'una vessant espiritual i colorista aparentment paradoxal. Esther Solé
• Machado, Daniel
  Fotògraf. Estudià arquitectura i disseny gràfic a la Facultat d'Arquitectura UdelaR, i la IEC.Realitza cursos bàsics i tallers de fotografia al el Foto Club Uruguaià. Estudia cursos professionals d'il·luminació i art a l'Escola de Fotografia GrisArt de Barcelona, i fou assistent al Light Studio a Tòquio on viu i treballa en l'actualitat Les seves fotografies formen part de col·leccions privades i públiques a Argentina, Brasil, Espanya, EUA, França, Japó, Holanda, Itàlia, Luxemburg, Mèxic, nova Zelanda i Uruguai. danielmachado.com.uy
• León Escudero, José Carlos
  Pintor que, tot i realitzar estudis de medicina a la Universitat de Valladolid, l'any 1968 decideix dedicar-se per complet a la pintura. L'any 1972 es trasllada a París on estudia el primer any d'Arts Plastiques et Sciencies del Art i pren contacte amb el moviment "Supports-Surfaces". Torna a Espanya l'any 1976 i col·labora en el moviument del grup Trama, encapçalat per Mercelin Pleynet, però l'any 1985 es trasllada a Nova York gràcies a una beca i al seu retorn a Espanya és nomenat degà de la Facultat de Belles Arts de Conca. Conrea la pintura de caire informalista, en què s'atorga una gran importància al gest i en la qual, en ocasions, apareixen tímides referències figuratives. Francisco Calvo Serraller
• Laarbi Lahsen-Aachiri, Soodia "Sohad Lachiri"
  Sodia Laarbi Lahsen-Aachiri, coneguda artísticament com a Sohad Lachiri, és una pintora egípcia que va iniciar la seva trajectòria artística l'any 1988 a sales com la del Cercle de Belles Arts de Madrid o la Galeria Sala Alta de Conca. Posteriorment, va exposar a la Galeria del Segle XV de Segòvia, al Centre Cultural Egipci d'Estudis Islàmics de Madrid i a la Galeria Terme de Madrid. A banda, la seva obra s'ha pogut veure a l'Institut Cervantes d'Amman (Jordània), a la Fundació Josep Llorens Artigas, a Arco'95 i 98 i al Museu Nacional d'Art Modern del Caire entre d'altres. Francesc Gabarrell
• Gómez Osuna, Montserrat
  Montserrat Gómez-Osuna es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid el 1989. La seva obra normalment es desenvolupa emprant pintures intencionadament diluïdes en aigua aplicades sobre fusta contraplacada, on elabora una temàtica abstracta, de vocació objectual i paisatgística, de deliberades transparències. La seva intenció se centra en aprofitar les qualitats de la fusta per aconseguir unes misterioses formes on coexisteixen els elements de caràcter oníric amb símbols geomètrics irregulars, obtenint com a resultat una veta magicista d'arrel surrealista o metafísica amb realitzacions ectoplàsmiques. Carlos García Osuna
• González Gancedo, Teresa
  Tot i néixer a Lleó, Teresa Gancedo viu la seva infantesa i joventut a Madrid fins a l'any 1960, moment en què es trasllada a Barcelona per estudiar Belles Arts a l'Acadèmia de Sant Jordi. L'any 1972 realitza la seva primera exposició a la Sala Provincia de Lleó, presentada pel poeta José Gamoneda, i a partir d'aquest moment participa i protagonitza nombroses exposicions dins i fora de l'Estat Espanyol. Des de 1982 i fins la seva jubilació va exercir com a professora titular de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Francesc Gabarrell
• Galindo, Jorge
  Els "Talleres de Arte Actua"l del Círculo de Bellas Artes de Madrid foren el primer contacte amb el món de l'art de Jorge Galindo, i al mateix temps significaren un pas decisiu en la seva formació. De fet, la seva activitat expositiva —a partir de 1988— es va iniciar en relació a aquests espais de formació. Per a Galindo la pintura no ha de ser un receptacle expressiu sinó una actitud vital. La seva obra s'emmarca en els preceptes d'una certa abstracció gestual en suports de gran format, i es defineix per un exercici obsessiu de la tècnica del collage, que ha acabat definint els seus pilars artístics: per una banda, la seva acció pictòrica; per l'altra, la seva comprensió de la imatge. Les seves primeres produccions mostraven més interès pels aspectes materials i tàctils de l'obra que per la pròpia gramàtica plàstica, tot tractant la pintura d'una manera gairebé física, on qualsevol material amb unes qualitats plàstiques i cromàtiques adients podia esdevenir suport. Posteriorment el seu ventall d'interessos es va ampliar amb diversos referents iconogràfics i registres visuals, elaborats a partir de fotomuntatges realitzats amb estampes extretes de calendaris i antigues revistes il·lustrades, que li permeten reflexionar sobre l'estat de la qüestió de la puresa de la imatge i la seva consecució. Font: Galería Helga de Alvear
• Fajardo Sánchez, José Luís
  Nascut a La Laguna (Tenerife) l'any 1951, José Luis Fajardo resideix a Madrid des de l’any 1964. De formació autodidacta, inicialment va formar part del grup Nuestro Arte en una primera etapa dominada per la influència de l’expressionisme abstracte i el mestratge del grup El Paso. Posteriorment, desenvolupà una nova etapa expressionista, encara que aquest cop des de la figuració, que l’ha dut, darrerament, a la realització de retrats imaginaris, més serens, que integren experiències artístiques anteriors, i on àmplies àrees del quadre es redueixen a composicions abstractes. Francesc Gabarrell
• Dis Berlin
  Mariano Carrera Blázquez —conegut com Dis Berlin— és un pintor, escultor i fotògraf format a Saragossa. La seva obra pictòrica s'aproxima a les formes de l'avantguarda, per bé que al llarg de la seva carrera se li han conegut diverses etapes. S'inicià en l'àmbit de l'abstracció, tot passant per una figuració molt propera a Matisse i per una etapa que la crítica definí com a "blava", cap a mitjans de la dècada dels 80. L'any 1989 va començar a pintar escenes figuratives, especialment interiors d'habitatges, en una etapa creativa que anomenà "Heaven" i on la presència humana sempre és tractada de manera indirecta. Des de principis de la dècada dels 90 també cultivà la fotografia i l'escultura, enteses com unes vies paral·leles a la seva disciplina principal, la pintura. Font: Gran Enciclopedia Aragonesa
• Diaz, Florentino
  Florentino Díaz és un escultor, pintor i gravador extremeny. Va estudiar gravat l’any 1978 a l’Escola d’Arts i Oficis de Madrid, però fou als Tallers d’Art Actual del Círculo de Bellas Artes d’aquesta ciutat —amb Ràfols Casamada, José Guerrero, Manolo Valdés, Hernàndez Pijuan i Antonio Saura— on va desenvolupar la seva veritable formació i trajectòria. El seu és un llenguatge cuidat i subtil, sense més excessos dels necessaris, que adquireix més força en les escultures i instal·lacions, i on el que predomina, per sobre de tot, és el tractament de qüestions com ara l’escala, el pes i la idea que es formalitzen en obres denses, opaques, agressives i de gran presència física. Francesc Gabarrell
• Condé Weiner, Miguel
  Pintor, dibuixant i gravador figuratiu mexicà que viu i treballa entre Madrid i Sitges. Membre titular de la Société des Peintres-Graveurs Français, la seva obra és present en nombrosos museus i col·leccions com ara el MoMA de Nova York, el Cleveland Museum of Art, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía o la Biblioteca Nacional de França, entre d'altres. Francesc Gabarrell
• Cárdenas, Marta
  Pintora i gravadora de l’escola basca. Tot i iniciar-se en el retrat, aviat es passa als espais oberts i a l’estudi del moviment. Durant la dècada dels 90 duu a terme un viratge creatiu cap a l’abstracció, molt lligat a la natura, sobretot pel que fa als colors i les textures. La seva obra es troba en col•leccions com ara la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Museo de Bellas Artes de Bilbao, la Fundació Juan March i la Fundació La Caixa. Francesc Gabarrell
• Torres Iturrioz, Francesc
  Artista plàstic, comissari i assagista. A començaments dels anys setanta es trasllada primer a Chicago, on s’inicia en els camins de l’art conceptual, i posteriorment es trasllada a Nova York, on resideix fins l’any 2002, si bé es trasllada a Berlín durant dos anys (1986-1988). En acabar la seva estada a Nova York retorna a Catalunya, on continua treballant. El treball de Francesc Torres pretén explicar el posicionament de l’artista davant la seva pròpia creació i davant la mateixa societat. Torres és l’autor de la instal·lació Memòria fragmentada: 11-S NY Artefactes a l’Hangar 17 (2011), realitzada amb motiu del desè aniversari dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York i, l'any 2013, va presentar, conjuntament amb la cineasta Mercedes Álvarez, l’obra 25%, que representava Catalunya a la Biennal d’Art de Venècia. Entre altres guardons, l’any 1991 va rebre el Premi Nacional de Belles Arts i el 2009 el Premi Nacional d’Arts Visuals per l’exposició retrospectiva Da Capo que es va dur a terme al MACBA. Francesc Gabarrell
• EVRU
  EVRU neix el 23 de febrer de 2001 durant l’exposició "Zush. Tecura" al MACBA, en el mateix instant en què s’extingeix Zush, nascut al seu torn d'Albert Porta l'any 1968 al Centre Frenopàtic de Barcelona, institució on l'envia la dictadura després d'empresonar-lo en aplicació de la "Ley de vagos y maleantes". Fascinat per El Bosco, Michaux i Klee, així com per cert esperit dadaista i els primers ressons del pop, des de l'any 1962 comença a freqüentar la galeria de René Metras, (definida pel propi Zush com el seu veritable pare artístic) i als 20 anys participa, per primera vegada, a la Biennal de Sao Paulo de 1967. Zush va crear l'Evrugo Mental State [Territori Evrugui] i va establir un codi de comunicació propi que generava una relació molt singular entre entre el seu món interior i l'exterior, i que esclata en la sèrie "Al·lucinacions". A partir de l'any 1971, moment en què entra en contacte amb el galerista Fernando Vijande, la presència de Zush en l'escena internacional adquireix força rellevància, tant en exposicions individuals (Roma, París, Lund, Varsòvia, Stuttgart, Berlín, Brussel·les, Nàpols, Chicago, Nova York, etc.) com col·lectives: Documenta VI de Kassel (1977), New Images from Spain (1980) al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, Les magiciens de la Terre (1989), organitzada pel Centre Georges Pompidou de París, o Drawing on chance al MOMA (1995). Durant tot aquest temps Zush ha anat donant-nos més i més detalls (anatomies, paisatges, missatges xifrats, etc) del seu Territori Evrugui. Proclames puntuals (art per excitar, art per curar, art per menjar) i activitats paral·leles: col·labora amb Peter Gabriel en la realització dels CD-ROM "Explora" i "Eve", participa amb el seu mini-Moog en múltiples concerts, grava el LP "Zush-Tres" i publica treballs multimèdia: evru.org (Net Art), psicomanualdigital (CD-Room interactiu), Tecura (programa de modificació d'imatges) i el projecte DVD "SPINMU" (work in progress). Tot plegat fins a desembocar en una exposició titulada "La Campanada", un resum provisional de gairebé quaranta anys d'activitat artística, híbrida i complexa com poques, que acull el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía l'estiu del 2000. Immediatadament després arribaria "Zush Tecura" al MACBA, la mostra esmentada anteriorment, que donaria lloc al neixement d'EVRU i per la qual va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona l'any 2000. Mort Zush, EVRU representa la darrera mutació definida pel mateix protagonista com a "Artciemist", una suma d’artista, científic i místic, que segueix utilitzant les noves tecnologies com a instruments idonis pel seu treball, i per poder materialitzar allò que més l'interessa l'interessen (anatomies, paisatges, missatges xifrats, etc.), i que continua extraiemnt recurdos del Territori Evrugui. L'obra d'Albert Porta, Zush, EVRU forma part de col·leccions com ara la del MACBA, l’IVAM, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el MoMA i el Solomon R. Guggenheim de Nova York, així com el Fons Nacional d’Art Contemporani de París. Francesc Gabarrell
• Solano Rodríguez, Susana
  Formada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, Susana Solano es dedica a la pintura fins a l’any 1980, moment en què inicia els seus treballs en el món de l’escultura des de postulats propers al neoconceptualisme i l’ocupació de l’espai. La seva és una obra que accentua, per sobre de tot, la relació existent entre la matèria i l’espai que l’envolta a través d’estructures formals tancades en recintes arquitectònics o gàbies obertes de concepció clarament minimalista. Utilitza materials tan diferents com el ferro i el vímet per expressar els seus suggeriments, sensacions i records. Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 1988, va ser seleccionada per a la Documenta de Kassel els anys 1987 i 1992, va participar a la Biennal Internacional de São Paulo el 1987 i a la Biennal de Venècia els anys 1988 i 1993. Francesc Gabarrell
• Muntadas, Antoni
  Format a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, Antoni Muntadas és el paradigma de l’artista pluridisciplinari per excel·lència. L’any 1971 s’estableix a Nova York atret pels fenòmens de comunicació de masses i per les noves tecnologies. Allà iniciarà un procés creatiu que el durà a abandonar progressivament la pintura i endegar nous camins partint de la crítica als mecanismes propis dels mitjans de comunicació. Per fer-ho, es basa en la utilització del vídeo, la performance, els ordinadors i Internet. Ha estat professor de la Universitat de San Diego, de l’Escola de Belles Arts de Bordeus, de l’Escola Nacional de Belles Arts de París i de la Universitat de São Paulo, entre d'altres, i la seva obra s’ha exposat a la Biennal de Venècia, a la Documenta de Kassel, al Guggenheim Museum i al MoMA de Nova York, al MACBA i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Francesc Gabarrell
• Katayama, Kaoru
  Kaoru Katayama viu i treballa a Espanya des del 1992, on s'ha llicenciat en belles arts per la Universidad de Salamanca. Entres les seves exposicions individuals destaquen «Te Quiero Mucho» (Galería Tomás March, Valencia, 2009), «Walking 50ng» (Espacio líquido, Gijón, 2009) i «Sobremesa» (Casa Pemán, Cadis, 2008). Ha participat en exposicions col•lectives com «Global izados. Perspectivas sobre la Sociedad de Consumo en la Colección MUSAC» (Sala de Exposiciones de la Diputación de Huesca, 2009) o <cln_ter_ va_'o» (Sala de Hospedería de Fonseca, Universidad de Salamanca, 2009). Amb l' obra "T echnocharro" va rebre el premi Arco per a joves artistes de la Comunitat de Madrid (2006) i el primer premi del FIAV04 (Festival d'lmatges Artístiques, Mila, 2004). L'any 2009 va ser becada per Generación 09 (Caja Madrid). Glòria Picazo
• Uriel Fernández, Belén
  Nascuda el 1974 a Madrid, Uriel es va lIicenciar en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid l'any 1997. Posteriorment, a Londres, va cursar un màster en Belles Arts al Chelsea College of Art and Design gràcies a una beca Injuve (2004), i un curs de recerca a la mateixa universitat gràcies a una beca Col·lecció CAM d'Arts Plastiques (2005). De la seva trajectória expositiva individual destaca «Ponle un Marco» (Galería Presenç, Oporto, 2010), «Full-View» (Fundación Laxeiro, Vigo, 2008) i «Borrowed View» (Galería Vacío 9, Madrid, 2005). Ha participat en nombroses exposicions col·lectives, com «Generaciones 09» (La Casa Encendida, Madrid, 2009), «XI Bienal Unicaja de Artes Plásticas» (Palacio Episcopal, Màlaga, 2008) i el projecte «Celebrando» (El Matadero, Madríd, 2007). L'any 2006 va realitzar una intervenció en un espai públic per a l' exposició « The Tales of Hoffman» (St. Agustine's Tower, Londres, 2006) i el mateix any va participar a «The Process Room, I Am Somewhere Here» (IMMA, Dublín, 2006). Entre altres beques i premis destaquen la beca d'art Caja Madrid Generación 2008 i la Beca Feima (Fundación Laxeiro, Madrid, 2007). Va rebre la Menció d'Honor del V Premio ABC de Pintura y Fotografía (2004), i l'any 2010 es va donar a conèixer a Lleida amb la 7a Biennal d'Art Leandre Cristòfol. Glòria Picazo
• Ramo, Sara
  Sara Ramo viu i treballa a Belo Horizonte (Brasil). Es va lIicenciar en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid (1998) i va cursar estudis d'Arts Visuals a I'Escola de Belles Arts de la Universitat Federal de Minas Gerais (UFMG), a Belo Horizonte (2007). Entres les seves exposicions individuals destaquen les de la Galeria Estrany-De la Mota (Barcelona, 2010) i «Translado» (Festival PhotoEspaña, Real Jardín Botánico, Madrid, 2009). L'any 2008 va exposar «Quase Cheio, Quase Vazio» (Galería Fortes Vilaça, Brasil) i «Temporada de Projetos» (Plaça de les Arts, Brasil, 2006). Ha participat en nombroses exposicions col•lectives, entre les quals assenyalem «Fare Mondi / Making Worlds ... 53» (Biennal de Venecia, 2009), «Nova Arte» (CCBB, Centre de Cultura Banco de Brasil, Sao Paulo, 2009) i «Crossing Landscapes» (Fondazione 5andretto Re Rebaudengo, Italia, 2009). L'any 2008 va realitzar I'exposició «Coven, (Museu d'Art Modern de Sao Paulo, Brasil). Ha rebut premis com el CNI Marcantónio Vilaça per Arts Plastiques (Manaus, Brasil, 2009), i ha estat becada pel 275è Saló del Museu de Pampulha (Belo Horizonte, Brasil, 2004). Glòria Picazo
• López Díez, Juan
  Juan López Díezneix el 1979 a Alto Maliaño (Cantabria). Es va lIicenciar en Belles Arts per la Universitat de Castella-Ia Manxa (2002) i va cursar estudis de doctorat en Art i Investigació a la mateixa universitat. En els últims anys ha realitzat diverses exposicions individuals, entre les quals destaquem «Retrovisores» (Bellevue, Áustria, 2009), ,duan López» (Sala Naos, Santander, 2009), «Hoy No Aspiro a Nada» (Espai 13. Fundació Joan Miró, Barcelona, 2008) i «Numerosis» (Galería La Fábrica, Madrid, 2008). Ha participat en exposicions col•lectives com «Quizás me Puedas Contar Otra Historia» (intervencions, ForoSur, C.lceres, 2009), «Capital>. (exposició tipografica, TaiBox, Madrid, 2009), «Área Compartida» (Artecán, Santander, 2008) «Existencias» (MUSAC, Lleó, 2007). El seu treball ha estat reconegut amb premis i beques, com el Premio Cantabria (concurs d'arts plastiques del govern de Cantabria, 2008), el premi Altadis d'Arts Plastiques (2007) i un accessit al certamen audiovisuallNJUVE (2003). L'any 2004 va rebre la beca d'Arts Plastiques de la Fundación Marcelino Botín Glòria Picazo
• Jacoby, Daniel
  Daniel Jacoby viu i treballa a Barcelona. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2008) i és màster en produccions artístiques i investigacions a la mateixa universitat. Entre les seves exposicions individuals destaca «AdenOrr» (Museu de I'Empordà, Figueres, 2010), «Métodos» (Square Studio, Barcelona, 2009), «Pdtpe20dfelpl00a» (cicle «Obsessions», Museu Abelló de Mollet del Vallès, 2009) i «Métodos hacia el Mar» (Lima. 2009). Ha participat en diverses exposicions col·lectives, entre les quals assenyalem la seva participació a la fira «ARCO» (Galeria Toni Tàpies, Barcelona, 2010), «Fax» (CC Sant Andreu, Barcelona. 2010), «La Enfermedad de la Escritura» (Centre d'Estudis i Documentació del MACBA, Barcelona, 2009) i «leppelin 2008: Sordera» (Mirador del CCCB, Barcelona, 2008). Ha rebut premis i beques com el Premi Injuve per la Creació love (Madrid, 2009), el primer premi Miquel Casa blancas (Barcelona. 2009) i I'ajuda per a projectes d'arts visuals Cajasol (Sevilla, 2009). L'any 2007 va rebre la beca per a la Creació Artística (Fundació Guasch Coranty, Barcelona). Glòria Picazo
• Esquivias, Patricia
  Nascuda a Caracas, Patricia Esquivias viu i treballa entre Mèxic, Nova York i Espanya. És llicenciada pel Central Saint Martins College of Art and Design de Londres (2001) i màster en belles arts pel California College of Arts de San Francisco (2007). Ha participat en exposicions individuals i col·lectives arreu del món, entre les que cal mencionar "Todo lo que no es ración, es agio" (MNCARS, 2009), "Reads Like the Paper" (Midway Contemporary Art, Minneapolis, 2009) o "Folklore" (Murray Guy, Nova York, 2008 i DFARte, Santiago de Compostel·la, 2006). Esquivias treballa principalment el vídeo. La seva singularitat rau en proposar-nos una mena de conferències davant de la càmera en les quals la història oficial es barreja d'una forma molt personal amb històries paral·leles. El discurs que en va sorgint, narrat per ella mateixa, aplega alta i baixa cultura, amb referències que poden provenir tant de la història oficial del seu país d'origen com de les interioritats de la cultura popular. L'escenari on es produeix aquesta narració videogràfica és la seva taula de treball, una mena de petit teatre en el qual va movent textos, esquemes, dibuixos, mapes, postals, reproduccions de llibres, etc. i, fins i tot, s'aprofita del seu propu ordinador per mostrar-nos imatges arxivades i fragments de pel·lícules. El seu treball és molt personal, definit per l'ús d'una tècnica videogràfica de baixa factura, com si es tractés d'un rondallaire, que actua amb el que té a mà. Glòria Picazo
• Chinchilla Moreno, Izaskun
  Izaskun Chinchilla va realitzar els estudis d'arquitectura a l'Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (ETSAM) i des de I'any 2007 hi treballa com a professora associada de projectes. Paral•lelament, imparteix classes en un màster de l'lnstitut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (UIC Barcelona). La seva obra ha estat exposada en diversos col·legis ofícials d'arquitectura i universitats espanyoles. Va participar a la V Biennal d'Art Contemporani de Berlín amb «Tejidos: Óseos, Arquitectónicos, Pictóricos» (La Casa Encendida, Madrid, 2006) i també a la V Bienal de Arquitectura y Diseño de Sao Paulo (2003). Ha rebut diversos premis, entre els quals convé destacar la Menció d'Honor al concurs internacional "Envisioning the Post-Industrial Landscape. An International Urban Design Ideas Competition", organitzat per l'Office of Strategic Planning and Community Development i l'American Institute of Architects (2006), i el tercer premi al concurs d'idees per a la rehabilitació de les naus de I'antic escorxador per allotjar la Col·lecció Arco, convocat per IFEMA, la Fundació ARCO i el Colegio de Arquitectos de Madrid (2006). Glòria Picazo
• Miret Baldé, Ramon
  Pintor i dibuixant, es dedicà sobretot a la pintura però també va participar en la il·lustració de revistes i llibres infantils, especialment en els anys anteriors a l'esclat de la Guerra Civil. Col·laborà a "La Novel·la d'Ara" (1923), "El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses" (1926) i "La Veu de Catalunya". Per a infants el trobem col·laborant, a partir de 1922, en diverses publicacions: "En Patufet", "La Mainada" (on il·lustrà el Calendari de "La Mainada" de 1923 i diversos llibres de la col·lecció de contes La Mainada i la biblioteca La Mainada) i a la revista "Virolet". A més, també està documentat protagonitzant una exposició de pintura de paisatge a les Galeries Dalmau el 1926 i una altra de dibuixos a les Galeries Laietanes l'any següent. Esther Solé
• Ruiz Motserrat, Francesc
  Artista resident a Barcelona. Entre les seves exposicions individuals destaquen Yaoi Ayor, a la Galeria Estrany-de la Mota de Barcelona (2003); Esta es mi playa, al Museu d'Art de Sabadell (2004), i Francesc Ruiz, al Yeans de Goteborg (2005). Entre les exposicions col-lectives destaquen Pis Compartit, 22 A, Space Invaders, Barcelona (2002); la 7a Biennal Martínez Guerricabeitia, a Valéncia (2004); Feeling strangely fine, a la Galeria Estrany-de la Mota, Barcelona (2005); Metacomics, amb Pauline Fondevila, a la Galerie Sollertis de Toulouse (2005), i Trait d'union. 4éme séquence, amb GaiHle Hppolyte, al CRAC Languedoc-Rousillon,Séte (2005). També ha participat en la publicació sobre dibuix The empit of the mole, dirigida per Michel Ouistrebert. Glòria Picazo
• Ràfols Casamada, Albert
  Pintor, dibuixant i gravador que va abastar altres camps de la creació com ara el tèxtil, el teatre, la decoració, el disseny de vidrieres o la poesia. Partint d’uns inicis figuratius, el seu treball va evolucionar (com molts altres companys de generació) cap a l’abstracció informalista a partir d’un procés de depuració del llenguatge on la sensualitat i l’austeritat són dues de les principals característiques de la seva obra. Va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 1980. Francesc Gabarrell
• Amat Noguera, Frederic
  Frederic Amat és un artista i escenògraf català. Va néixer el 1952 a la ciutat de Barcelona, on va estudiar disseny de decorats i arquitectura al costat de Fabià Puigserver. Al final de la dècada del 1970 realitza diversos viatges fins a Àfrica i Amèrica del Nord, on descobreix el seu interès per les arts escèniques. A la dècada del 1970 inicià la seva obra pictòrica de tendència experimental i conceptual. Influenciat per Antoni Tàpies i Joan Miró. Amat utilitza els colors la pintura amb finalitat expressiva, sotmetent les seves teles a un procés manipulatiu en el qual utilitza tota mena de tècniques: collage, assemblatge o resina, entre d’altres. L’any 2005 fou l’encarregat de dissenyar el trofeu que acredita els guanyadors del Premi Internacional Terenci Moix, realitzant per l’ocasió un peix de fang amb el segell del premi envoltat per una serigrafia. L’any 2007 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals, concedit per la Generalitat de Catalunya, per l’exposició realitzada a la Galeria Carles Taché en la qual va reunir la seva obra pictòrica, escultòrica i multimèdia. Aquell mateix any va decorar el vestíbul d’accés a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès amb el mural «La Porta dels lectors». Font: Tinta Invisible edicions
• Plensa Suñé, Jaume
  Escultor format a La Llotja i l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. En una primera etapa la seva obra reflecteix l’interès per qüestions relacionades amb el volum, l’espai i la tensió. Cap a mitjan anys 80, però, comença a modelar el ferro i desenvolupar un concepte escultòric de formes zoomòrfiques que evolucionarà en treballs amb ferro colat, cristall i resina barrejats amb llums i sons. Des del 1996 s’ha dedicat també a la creació d’escenografies per a muntatges teatrals, principalment en col·laboració amb la companyia La Fura dels Baus. Al seu costat ha reinterpretat òperes clàssiques com ara Atlàntida, de Manuel de Falla; El martiri de Sant Sebastià, de Claude Debussy; La damnation de Faust, de Berlioz, i La flauta màgica, de Mozart. És l’autor de l’obra Crown Fountain, situada al Millennium Park de Chicago. L’any 1997 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya. Francesc Gabarrell
• Aguilar Sanchis, Sergi
  Considerat un dels introductors del conceptualisme a l’Estat espanyol, Sergi Aguilar és un estructuralista que construeix, un creador i delimitador d’espais mentals que enllacen, estèticament, amb la tradició del purisme geomètric i el minimal. Per desenvolupar el seu treball escultòric parteix del dibuix com a eina preparatòria, un instrument al qual atorga molta importància. L’obra de Sergi Aguilar es troba al Museu Guggenheim Museum de Nova York, al MABCA, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i al Kunsthalle Mannheim, entre d'altres. Francesc Gabarrell
• Rodríguez Gordillo, Luis
  Considerat una de les principals figures de l’art abstracte espanyol i un dels creadors més singulars de la segona meitat del segle XX, Gordillo participa de l’Informalisme i el pop art, a l’hora que una part del seu treball explora la importància de la sèrie i la repetició com a eina compositiva. En aquesta línia d’investigació, parteix de la base que una imatge sotmesa a un continu procés de reproducció mai aconsegueix arribar a un estat definitiu. I és a través d’aquest plantejament que assoleix el que serà la seva aportació més singular a l’art contemporani: la definició d’estratègies cromàtiques apropiades de fenòmens urbans actuals. En aquest sentit, el seu treball es relaciona amb la tradició fotogràfica documental i la cultura popular vinculades amb el disseny gràfic més actual. L’any 1996 se li atorga la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts i el 2007 va ser guardonat amb el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques, l’equivalent en pintura al Premi Cervantes. Francesc Gabarrell
• Arranz Bravo, Eduard
  Entre el 1970 i el 1980 Arranz-Bravo treballa conjuntament amb el també pintor Rafael Bartolozzi, amb qui realitzarà diverses obres, accions, edicions gràfiques, dissenys i murals, com el de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès, segurament la icona més gran del pop art a Catalunya. Tot i començar conreant l’informalisme, l’any 1961 abandona aquest moviment per endinsar-se en un vocabulari formal i conceptual clarament influenciat pel surrealisme i el simbolisme, tot i que encara manté certa proximitat al pop. L’any 1981 representa Espanya a la Biennal de Venècia i el 2009 s’inaugura la Fundació Arranz-Bravo a l’Hospitalet de Llobregat. Francesc Gabarrell
• Uriarte, Ignacio
  Uriarte viu i treballa a Berlín. Després de llicenciar-se en Administració d'Empreses a la Universitat de Madrid i Mannheim (1995), va estudiar Arts Visuals a Guadalajara, Mèxic (2002), i va abandonar el seu treball en l'àmbit administratiu per dedicar-se exclusivament a la pràctica artística. Tanmateix, no ha abandonat els referents que l'han acompanyat durant bona part de la seva vida, i és per aquest motiu que continua emprant eines i mètodes propis del treball d'oficina i administratiu, basats en la rutina. Les seves primeres obres consistien en l'elevació a obra artística de petits moments creatius trobats en rutines d'oficina, com quan hom fa dibuixos inconscients mentre parla per telèfon ("20 Bic Monochromes", 2005) o quan s'arrenca una pàgina d'un bloc de notes ("10 Blocks", 2003). La seva repetició sistemàtica converteix aquests instants en metarutines i les peces resultants en registres detallats del treball metòdic i repetitiu que les genera, tot fent clara referència a l'art conceptualista i minimalista dels anys 60 i 70 del segle XX, una època en què la desmaterialització de l'objecte artístic i la transformació dels béns de consum en serveis empresarials es va esdevenir gairebé sincrònicament. Entre les seves exposicions individuals destaca "About Lines and Circles" (Galeria Nogueras Blanchard, Barcelona, 2007), "O Debuxo por Diante. O Debuxo nas Colección Públicas de Santiago de Compostela" (Fundación Eugenio Granell, Santiago de Compostel·la, 2007) i "Out of Office" (Damenundherren E.V., Dusseldorf, 2005). De les seves exposicions col•lectives podem remarcar "Video a la Carta 2" (Galería DF, Santiago de Compostel·la, 2008), "Thermal Comfort" (Artnews Projects, Berlín, 2007), "Existencias" (MUSAC, Lleó, 2007) i "Living.Landscape" (Centre Cívic la Barceloneta, Barcelona, 2007). El 2007 va rebre la beca de creació artística CAM i el 2006 va guanyar la convocatoria de projectes de Can Felipa a Barcelona Glòria Picazo
• Fondevila, Pauline
  Pauline Fondevila va néixer a Le Havre l'any 1972. El seu treball amb el dibuix la situa entre els artistes que més han contribuït a la revitalització d'aquesta tècnica en els darrers temps. Des de la simplicitat i l'economia, molts creadors i creadores han trobat la independència suficient per desenvolupar treballs marcadament personals i alhora capaços d'implicar-hi un públic molt ampli. Podríem dir que el treball de Pauline Fondevila funciona d'aquesta manera des del moment que capta la nostra atenció per l'acurada execució formal i les múltiples referències que, d'una manera directa o velada, ens interpel·len i ens obliguen a exercir posteriors lectures que, en major o menor mesura, permeten aprofundir en les intencions de l'artista. Glòria Picazo
• de Miguel, Regina
  Regina de Miguel és lIicenciada en Belles Arts i especialista en Art Públic per la Universitat Politècnica de València (2001-2003). El seu treball es focalitza en la pintura i el dibuix, tècniques mitjançant les quals ha investigat les possibilitats pictòriques de la cartografia, l'arquitectura i la ciutat. Es tracta d'uns elements que mantenen forts vincles entre ells, que l'artista ha sabut combinar sense estridències en pintures que funcionen com grans murals, en els quals s'entreveuen múltiples capes que se superposen i s'interrelacionen. De Miguel fa entrar en joc narratives diferents que no arriben a col·lidir, sinó que generen els seus propis espais i silencis per bastir històries autònomes que poden arribar a entrellaçar-se, per bé que qualsevol interpretació sempre queda en mans de l'espectador. Entre les exposicions individuals que ha protagonitzat cal destacar "Spatial Turn" (Galería Maisterravalbuena, Madrid, 2007) i "Borderland" (Galeria Valle Orti, València, 2006); mentre que pel que fa a les col·lectives, podem remarcar "Aptitud para las Armas" (Sala Amadís dellnjuve, Ministeri de Treball i Assumptes Socials, Madrid, 2008), "Grafic" (Universitat Politecnica de Valencia, 2008), ARCO'08 (Galeries Valle Orti i Antonio Barnola, Madrid, 2008), Biennal d'Incheon (Corea, 2007) i Previewberlin 07 (Galeria Maisterravalbuena, Berlín, 2007). L'any 2006 va rebre la menció d'honor de la Generación 2006 de Caja Madrid. Glòria Picazo
• Chust Peters, Daniel
  Daniel Chust Peters és un artista visual d'origen brasiler que viu i treballa a Barcelona. La seva obra està dedicada a la complicitat que s'estableix entre el seu espai de producció artística (el taller) i els espais expositius. El mitjà i el suport en que pren forma cada projecte varien entre I'objecte, la fotografia, el vídeo i la instal·lació, i el que a priori podria ser entès com una decisió fàcil, que ell mateix ha descrit com "treure's de sobre la decisió de què fer", tot d'una esdevé d'una complexitat inusitada. Es tracta de reinventar reiteradament un mateix espai arquitectònic, és a dir, partir d'una idea constant, que és sempre la mateixa, però, en canvi, obrir-la a moltes variables possibles. En aquests darrers anys la seva obra ha estat mostrada tant en contextos locals com internacionals. Chust ha participat, entre d'altres, a les seguents exposicions: "Pavillon Suissa" (París, 2008), "Micro Narratives" (48th October Salon, Belgrad, 2007), "'Iike to be a resident" (Lacapella, Barcelona, 2007), "Passer- by" (Artist's Studio Gallery, Tel Aviv, 2007), "Zones de Productivités Concertées" (Musée d'Art Contemprain du Val-de Marne, MAC/VAL, Vitry-sur-Seine, 2007), "Saltar per l'Aire" (Antic Ajuntament, Tarragona, 2007), "nEUclear reactions" (CAB, Centro de Arte Caja de Burgos, 2006), "Aire Comprimido" (Casa América, Madrid, 2006), "Air Show" (Centre d'Art Santa Mònica, 2005), lnternational Biennale of Contemporary Art of the National Gallery in Prague (2005), "Settlements" (Musée d' Art Moderne, Saint-Etienne, 2004), "Looking Further- Thinking Through" (Reykajvik Art Museum Hasnarhus, 2004). Glòria Picazo
• Claret Martí, Curro
  Curro Claret es va formar en disseny industrial a l'Escola Superior de Disseny Elisava i a Centrel Saint Martin Colledge of Art and Design de Londres. Des del seu retorn ha estat treballant a Barcelona, inicialment al sector privat i des de 1998 com a dissenyador independent, vinculat al FAD. Paral·lelament, s'ha dedicat a la docència d'aquesta disciplina, principalment a l'Escola Elisava i, esporàdicament, a altres centres espanyols i estrangers. Els seus dissenys s'han presentat a diverses exposicions a Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Egipte, Israel, Corea, Japó i els Estats Units. Font: curroclaret.com