Informes

Recursos

• sense títol
• Homenaje a Ettore Scola I
• Bodegon I
• Black Stomach
• Closca número 5
• A on ho poso? (Pregunta profana sense reposta acadèmica)
  A l’obra A on ho poso? Francesc Torres solidifica i ordena cronològicament, en mode estratigràfic, un compendi d’algunes de les principals obres del pensament humà occidental —des de l’antiguitat (PLATÓ. La República) fins a la modernitat (MARCUSE. Eros and Liberation)— per situar-lo damunt un carro de biblioteca i plantejar-nos la pregunta on col•loquem, avui en dia, tot aquest llegat. Francesc Gabarrell
• Alienesar Vlod
• Simetria
• Misterios del Islam
• Nau amb finestra II
  La sèrie Fortaleza respon a una necessitat de posar en imatges un contacte amb extraterrestres que l’artista tingué a la ciutat de Fortaleza (Brasil) l’any 2009 i que ell mateix descriu en un text que acompanya aquesta col•lecció de gravats. Un fet, en paraules del mateix Llimós, que va canviar la seva forma de veure l’art i la vida i que aquell mateix any va fer públic a través d’una sèrie de pintures presentades a l’exposició Contacto de la Galeria Alejandro Sales de Barcelona. Francesc Gabarrell
• Del jardín III
• Del jardín II
• Del jardín I
• Dealings
• Cap taronja
• N-E-O,E-S,N-O,N-S,S-N,N-D,UT 3 (7-13)
• Un encuentro perfecto
• S, M, L multi-purpose bags
• Indoor-Landscape 2
• Quase cheio, quase vazio
  El seu treball se centra bàsicament en les possibilitats que ofereix la vida quotidiana si l'observem sota el prisma d'una mirada atenta i convençuda que "els usos quotidians delaten la nostra relació amb el món, la manera mitjançant la qual passem per l'experiència de la vida". Quase cheio, quase vazio és una doble projecció de vídeo, presentada a l'edició de l'any 2009 de la Biennal de Venècia, que reuneix petites i subtils accions que transcorren en uns escenaris arquitectònics indefinits i extremadament buits; són accions deixades en mans de l'atzar, molt simples totes elles, però que ens permeten anar associant idees que es ramificaran en múltiples suggeriments. (G.P.)
• Vista desde la nave, segunda parte (6)
• Vista desde la nave, segunda parte (5)
• La Camargada 2
  L'obra de Juan López sovint s'ha concebut a partir de la utilització de materials efímers, com la cinta adhesiva, els vinils, els adhesius, les fotocòpies, els cartells publicitaris o el mateix mobiliari urbà. Els seus treballs mostren l'interès pel llenguatge visual popular que trobem als carrers de les grans ciutats. Per aquest motiu, ell mateix justifica l'ús continuat del vinil i del paper adhesiu a partir de la mateixa dinàmica urbana que emet missatges visuals; una tècnica que en aquesta ocasió aplica sobre una fotografia.
• Times New Roman characters in order of occupied area
  Caracteres Times New Roman, o fin de zona ocupado, ordena tots els caracters d'aquest tipus de lIetra en una lIarga línia damunt del mur, des del que té una superfície negra més gran (un quadrat) fins al que en té menys (un punt); així mateix, empra aquest principi per fer una animació en vídeo amb tots aquests caracters mitjançant I'acceleració de I'un damunt de I'altre, tot seguint el mateix ordre.
• Frecuencia cromática en prensa escrita española de enero de 2008
  Aquest artista defineix el seu treball com a «petites accions que busquen treure a col·lació la subjectivitat que hi ha en les coses que creiem objectives. Parteix de procediments estandarditzats -modifica lIeugerament el seu funcionament per portar els seus resultats fins a I'absurd». Aquestes paraules ens introdueixen en un projecte artístic molt particular, la base del qual és un sòlid coneixement digital i unes pautes d'actuació sistemàtiques, obstinades, fins i tot obsessives, per desenvolupar mètodes de treball susceptibles d'oferir mirades diferents sobre I'entorn més immediat; una mirada que sovint deixa entreveure un cert toc d'ironia, crític i potser cada cop més àcid, com ell mateix reconeix.