Informes

Recursos

• Objecte Publicitari Il·luminat (OPI) Animac 98
• Objecte Publicitari Il·luminat (OPI) Animac
• Animac (Original per al cartell)
• Animac (Il·lustració per al Cartell d’Animac)
• Animac 13 (Il·lustració per al Cartell d’Animac)
• Ocells (Il·lustració per a l’Openning Animac)
• Ocells (Il·lustració per a l’Openning Animac)
• Ocells (Il·lustració per a l’Openning Animac)
• Ocells (Il·lustració per a l’Openning Animac)
• Under the Water (Tales From The Hidden Valley. Book 4)
• The Band (Tales From the Hidden Valley. Book 3)
• Bonjour Monsieur Froid (Contes de la Vallée. Livre 2)
• The Artists (Tales From The Hidden Valley. Book 1)
• Il·lustració per a la portada del llibre Under the Water (Tales From The Hidden Valley)
• Il·lustració per al llibre Hello Mister Cold
• Il·lustració per al llibre Hello Mister Cold
• Il·lustració per a les guardes dels llibres de la sèrie Tales From The Hidden Valley
• En un lugar de la mente. Zona A (A-8)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-7)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-6)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-5)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-4)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-3)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-2)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-1)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• The Cross
  En els seus treballs, Jan Monclús focalitza l'interès en la revisió de conceptes relacionats amb la pràctica pictòrica, i ho fa a través d'exercicis referencials i instal·lacions. Des de la pintura figurativa, aborda qüestions relatives a la seva pròpia funcionalitat. Li interessa la idea d’una pintura que es qüestioni a si mateixa, i, amb l’ús de l’humor i clars referències als cartoons i els dibuixos animats, sovint es pronuncia de manera irònica i derrotista. Cerca generar una pintura que dialogui i cohabiti amb altres disciplines, intentant-ne mantenir la condició plàstica.
• Barnhill
  Barnhill és la casa on George Orwell va estar treballant en la novel·la 1984 (1948). Una casa rural aïllada al bell mig de l’illa de Jura (Escòcia). Orwell va utilitzar la casa com a refugi per escriure la novel·la en un moment en què la seva salut es trobava greument afectada per la tuberculosi. La reproducció de la casa busca evocar l’experiència de l’aïllament i la tensió entre la destrucció del cos de l’autor per causa de la malaltia i la producció del que acabaria sent la seva obra magna. Aquesta obra forma part del projecte Espai suficient, un treball de recerca en què Joan Pallé (Lleida, 1989) explora la figura de l’escriptor aïllat en una cabana perduda en la natura. El medi natural com un indret al marge de tot i on l’intel·lectual, que cerca refugi precisament per la seva actitud antisocial, acaba creant, en última instància, un producte que podríem definir com a hipersocial.
• Naturaleza muerta (Tornados)
  En aquestes natures mortes, Marina Núñez (Palència, 1966) representa uns successos impossibles, com impossible és el control del medi natural. Onades poderoses i tornados destructors miniaturitzats i continguts en dos fràgils gerros de cristall. En l’un, la paret està esquerdada i les estovalles que s’agiten ens revelen un vent creixent també a l’exterior. En l’altre, el nivell de l’aigua puja, hi ha fugides i veiem, ja, un recipient trencat. L’acabament formal remet a les natures mortes holandeses del segle XVII, amb el seu interès per la descripció realista i detallada, per la història natural i pel potencial simbòlic dels objectes. Natura morta és un terme que prové del neerlandès stilleven [vida immòbil], però, en aquest cas, els moviments de les onades i els tornados ens deixen clar que aquestes natures estan plenes de vida.
• Naturaleza muerta (Oleaje)
  En aquestes natures mortes, Marina Núñez (Palència, 1966) representa uns successos impossibles, com impossible és el control del medi natural. Onades poderoses i tornados destructors miniaturitzats i continguts en dos fràgils gerros de cristall. En l’un, la paret està esquerdada i les estovalles que s’agiten ens revelen un vent creixent també a l’exterior. En l’altre, el nivell de l’aigua puja, hi ha fugides i veiem, ja, un recipient trencat. L’acabament formal remet a les natures mortes holandeses del segle XVII, amb el seu interès per la descripció realista i detallada, per la història natural i pel potencial simbòlic dels objectes. Natura morta és un terme que prové del neerlandès stilleven [vida immòbil], però, en aquest cas, els moviments de les onades i els tornados ens deixen clar que aquestes natures estan plenes de vida.
• Una florista desobedient
  El projecte Una florista desobedient és una aposta per les plantes ruderals, mal anomenades “males herbes”. Es tracta de visibilitzar i reivindicar aquest tipus de plantes que, per les seves propietats culinàries, medicinals o remeieres, han estat tradicionalment conreades per dones a fi de fer-ne infusions, emplastres, decoccions o maceracions. Malauradament, la història ens explica que moltes d’aquestes floristes, només per aquest coneixement, van ser condemnades per bruixeria. Una exclusió de gènere que va lligada als inicis dels estudis universitaris de medicina, que estaven sota el control dels homes. A partir de textos antics que hi fan referència, l’obra d’Olga Olivera-Tabeni (Lleida, 1972) ens parla d’alguns espais que van ocupar dones com Margarida Rugall (la Rugalla), Margarida Guitarda, Blanca de Vilamur, Caterina Picona o Gabriela Sanci. Sorprèn que molts d’aquells terrenys avui són erms, situats en barrancs, marges i tossals de relleu accidentat, que fa impracticable l’accés amb maquinària agrícola. El projecte es basa en aquestes dones i en la seva visibilitat i revaloració, però també en aquest tipus de vegetació i el seu hàbitat. Les plantes ruderals, per les seves formes i pels seus colors apagats, pel seu cost zero i per la impossibilitat de comercialitzar-les a gran escala, ens remeten a polítiques d’austeritat vinculades a un món molt més lligat a la terra i a la seva biodiversitat. Representen formes de resistència davant un capitalisme que es desploma, i ens obliguen a reconsiderar un nou model social, molt més igualitari i ecosostenible.
• La superfície del text
  La superficíde del text defineix a la perfecció el caràcter transgressor i experimental de l’obra de Carles Hac Mor. Es tracta d’una instal·lació literària exposada l’any 1974 al FAD de Barcelona, en el marc de la mostra “Nuevas tendencias en arte”. En aquesta peça l’escriptura mecanografiada i l’ús i abús de la màquina d’escriure fan que el missatge quedi en un segon pla, i que el protagonisme l’adquireixi la mateixa escriptura mecànica i la seva disposició i materialització sobre el paper. Francesc Gabarrell
• La Mar anit els dits IV
  La mar anit els dits és el títol d’un poema del llibre DE TRANUITA, també publicat a OBRA COMPLETA UNT U. Són una sèrie de quatre llibres originals de poesia visual. L’absoluta simplificació del missatge i la ironia que això comporta són elements clau en els poemes que inclou.
• La Mar anit els dits III
  La mar anit els dits és el títol d’un poema del llibre DE TRANUITA, també publicat a OBRA COMPLETA UNT U. Són una sèrie de quatre llibres originals de poesia visual. L’absoluta simplificació del missatge i la ironia que això comporta són elements clau en els poemes que inclou.
• La Mar anit els dits II
  La mar anit els dits és el títol d’un poema del llibre DE TRANUITA, també publicat a OBRA COMPLETA UNT U. Són una sèrie de quatre llibres originals de poesia visual. L’absoluta simplificació del missatge i la ironia que això comporta són elements clau en els poemes que inclou.
• La Mar anit els dits I
  La mar anit els dits és el títol d’un poema del llibre DE TRANUITA, també publicat a OBRA COMPLETA UNT U. Són una sèrie de quatre llibres originals de poesia visual. L’absoluta simplificació del missatge i la ironia que això comporta són elements clau en els poemes que inclou.
• Cent Poemes
  100 poemes és un llibre original de poesia visual on la simplificació absoluta del text i la ironia que això suposa són els elements claus dels poemes que conté. Carles Hac Mor és autor d’una àmplia obra artística, a mig camí entre la poesia, les arts plàstiques i el teatre. La seva obra poètica, difícil de classificar i molts cops definida com a “antipoesia”, comprèn un gran nombre de títols, alguns dels quals mai es van arrtibar a publicar. Francesc Gabarrell
• Fuerzas y Cuerpos: 41º18’40.1’’N 2º05’26.3’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º27’24.1’’N 1º57’34.6’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º24’20.9’’N 2º09’52.6’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º27’21.5’’N 1º57’34.9’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º18’10.6’’N 2º04’43.2’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º18’15.5’’N 2º04’51.5’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º24’21.6’’N 2º09’50.7’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º18’40.2’’N 2º05’26.0’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º24’22.0’’N 2º09’53.3’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º18’14.3’’N 2º04’50.7’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º24’20.9’’N 2º09’52.5’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Fuerzas y Cuerpos: 41º17’27.2’’N 2º04’24.5’’E
  Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés. Un dels eixos principals del capitalisme actual és el control, i el control dels estats s’exerceix, entre d’altres, des del poder de les forces policials. És important tenir en compte que existeixen cossos policials que exerceixen un control sobre nosaltres.El títol del projecte fa referència a la llei que diu les competències que té la Guàrdia Civil a Catalunya.
• Desolaçâo
• O Avó
• Paisatge d'Islàndia
  Aquesta fotografia formà part de l'exposició “Paisatges sense pàtria” (Biblioteca Pública de Lleida), una mostra inserida dins un cicle d’exposicions dedicades al fotògraf Fràncesc Fàbregas per diferents espais de la ciutat anomenat “Antològica 99% Francesc Fàbregas”.
• Raimon, Palau d'Esports
  Aquesta fotografia formà part de l'exposició "Apòstols del rock" (Museu de Lleida, 2015), una mostra inserida dins un cicle d’exposicions dedicades al fotògraf Fràncesc Fàbregas per diferents espais de la ciutat anomenat “Antològica 99% Francesc Fàbregas”.
• HOMENATGE AL CANT - 64 -
• Pandèmia
  La lectura de la novel·la Assaig sobre la ceguesa de José Saramago em va captivar des de l'inici pel paral·lelisme amb la novel·la de John Wyndham The Day of the Triffids.Totes dues obres toquen el tema d'una pandèmia, la de Saramago sobre una pandèmia que infecta a les persones amb la pèrdua de la visió, i d'altra banda en l'obra de John Wyndham, la pandèmia està causada pels Trífids, híbrids entre plantes i animals, aparentment produïts en laboratoris soviètics i que disposen d'autonomia per poder-se desplaçar lliurement infectant a dràsticament i amb una velocitat exponencial. A diferència d'aquesta última obra de ciència-ficció de principis dels anys cinquanta, l'obra de Saramago no especifica la causa, ni l'origen de la plaga i es centra tan sols en la vivència personal i grupal d'uns personatges sense nom, amplificant cada cop més la intriga i l'atemporalitat dels esdeveniments. Publicada l'any 1995, es va fer una adaptació al cinema amb el títol de Blindness l'any 2008 amb el mateix títol. Per la part de l'obra de John Wyndham es van fer dues adaptacions, una pel cinema amb el mateix títol l'any 1962, dirigida per Steven Sekely i Freddie Francis, i una sèrie televisiva de la BBC del 1981 on la ceguera de la humanitat és causada per una pluja de meteorits provinents de l'espai. La meva remescla pertany a aquesta adaptació. Existeix una tercera adaptació dels Trífids televisius l'any 2009. Per la resta de "footage" vaig optar pel film de Wolf Rilla Village of the Damned del 1960, també adaptació de la novel·la The Midwich Cuckoos de John Wyndham. Tot i la diferència entre els dos films i malgrat no haver estat captivat per aquestes dues pel·lícules, em van interessar les seves elegants escenes en blanc i negre amb petits tràvelings de càmera rodant els figurants a terra, que vaig sacrificar tenyint de blau i vermell. Del "remake" de Village of the Damned de John Carpenter, he recuperat algunes escenes i petits plans que he modificat digitalment.Finalment, en la part final he utilitzat escenes del film Blindness.
• Piętro 8
  En el Piętro 8 (pis 8) hi trobareu, diferents suports i sistemes d'enregistrament de material audiovisual, fet per aficionats, professionals o usuaris de xarxes socials, tots procedents d'internet. Enregistrat des d'un espai públic o privat, amb una mirada morbosa, provocadora o ingènua. Tot ell amb la voluntat de ser compartit i visionat. Des del Piętro 8 ha estat la meva voluntat reunir aquest material i oferir-lo de la manera més neutra possible donat que l'original és prou evident en el seu contingut.
• Poble
  Amb l’esclat de la Guerra Civil, el comitè revolucionari CNT-UGT confisca el Ritz i el conseller d’Economia, Josep Tarradellas, es veu forçat a donar-hi el vistiplau. Se’l bateja com a Hotel Gastronòmic número 1. Locals d’emmagatzematge i distribució de queviures. Escorxador, fàbriques d’embotits, de pastes alimentàries, indústria de transformació de productes lactis i fàbrica de galetes Victòria, on es fa el “Postres del milicià”. Camions de repartiment pels carrers de Barcelona. Ciutadans recollint les seves racions a l’economat de Santa Coloma. L’hotel Ritz de Barcelona convertit en “Hotel gastronòmic número 1”, amb emblemes d’UGT i de la CNT; imatges de les cuines i del menjador on brigades de cambrers serveixen a comensals populars, asseguts en llargues taules. Observacions: El 17 d’octubre de 1936 va desaparèixer el Comitè de Proveïments, productor d’aquesta pel·lícula, substituït pel Departament de Proveïments de la Generalitat. Aquesta pèrdua de poder polític de la CNT, juntament amb la nova situació creada per la implantació de la targeta de racionament, a causa de les dificultats que tenia la República per alimentar la població de les grans ciutats, va haver de ser la responsable que aquesta pel·lícula no arribes a ser exhibida, doncs, en efecte, semblaria improcedent l’exhibició de tanta abundància alimentària en una situació on es va decretar el racionament.
• Retrat de Niko
• Retrat de Niko
• Retrat de Niko
  Retrat de Nicolás Martínez Lage (Niko) fet per Colita. La imatge, de format vertical i en blanc i negre, mostra un racó d'una sala (possiblement el domicili o l'estudi de Niko) amb una taula en primer terme. Damunt la taula hi ha diverses carigrafies, mentre que a l'espai entre la taula i el racó de la sala hi ha Niko dempeus, en pla americà i lleugerament girat cap a la seva dreta, tot sostenint i mostrant a càmera la carigrafia de Leonid Ilitx Bréjnev (MAMLL 1050) amb la mà dreta.
• Retrat de Niko
  Retrat de Nicolás Martínez Lage (Niko) fet per Colita. La imatge, de format vertical i en blanc i negre, mostra un racó d'una sala (possiblement el domicili o l'estudi de Niko) amb una taula en primer terme. Damunt la taula hi ha diverses carigrafies, mentre que a l'espai entre la taula i el racó de la sala hi ha Niko dempeus, en pla americà i lleugerament girat cap a la seva esquerra, tot sostenint el que podria ser una altra de les seves obres amb les dues mans.