-
Sense títol
-
Sense títol
-
Sense títol
-
Sense títol
-
Sense títol
-
Sense títol L’any 1968, Rosa Siré presenta per primer cop la seva obra a la Sala Honda del Museu d'Art Abstracte de Conca. Un esdeveniment absolutament remarcable pel fet de ser la seva primera exposició individual i, alhora, fer-la en una de les institucions més emblemàtiques de l’avantguarda espanyola d’aquells anys. El díptic de la mostra, fet per la mateixa Rosa Siré, anuncia en català el títol de l’exposició “Noves tendències”, i en ella l’artista lleidatana i presentà prop de quaranta peces, entre pintures i dibuixos. Una mostra que va connectar Rosa Siré amb l’ambient artístic que es nodria d’escriptors, poetes i artistes provinents de Madrid, molts d’ells directament relacionats amb les tendències més innovadores de l’art espanyol contemporani, sobretot amb els artistes vinculats al grup El Paso. Aquella exposiciò tingué continuitat, un any després, en una exposició a La Petite Galerie de l'Alliance Française de Lleida. Allà Rosa Siré presenta una sèrie de treballs com aquest, en la mateixa línia dels exposats a Conca, realitzats el 1969.
Francesc Gabarrell
-
Sense títol L’any 1968, Rosa Siré presenta per primer cop la seva obra a la Sala Honda del Museu d'Art Abstracte de Conca. Un esdeveniment absolutament remarcable pel fet de ser la seva primera exposició individual i, alhora, fer-la en una de les institucions més emblemàtiques de l’avantguarda espanyola d’aquells anys. El díptic de la mostra, fet per la mateixa Rosa Siré, anuncia en català el títol de l’exposició “Noves tendències”, i en ella l’artista lleidatana i presentà prop de quaranta peces, entre pintures i dibuixos. Una mostra que va connectar Rosa Siré amb l’ambient artístic que es nodria d’escriptors, poetes i artistes provinents de Madrid, molts d’ells directament relacionats amb les tendències més innovadores de l’art espanyol contemporani, sobretot amb els artistes vinculats al grup El Paso. Aquella exposiciò tingué continuitat, un any després, en una exposició a La Petite Galerie de l'Alliance Française de Lleida. Allà Rosa Siré presenta una sèrie de treballs com aquest, en la mateixa línia dels exposats a Conca, realitzats el 1969.
Francesc Gabarrell
-
Sense títol L’any 1968, Rosa Siré presenta per primer cop la seva obra a la Sala Honda del Museu d'Art Abstracte de Conca. Un esdeveniment absolutament remarcable pel fet de ser la seva primera exposició individual i, alhora, fer-la en una de les institucions més emblemàtiques de l’avantguarda espanyola d’aquells anys. El díptic de la mostra, fet per la mateixa Rosa Siré, anuncia en català el títol de l’exposició “Noves tendències”, i en ella l’artista lleidatana i presentà prop de quaranta peces, entre pintures i dibuixos. Una mostra que va connectar Rosa Siré amb l’ambient artístic que es nodria d’escriptors, poetes i artistes provinents de Madrid, molts d’ells directament relacionats amb les tendències més innovadores de l’art espanyol contemporani, sobretot amb els artistes vinculats al grup El Paso. Aquella exposiciò tingué continuitat, un any després, en una exposició a La Petite Galerie de l'Alliance Française de Lleida. Allà Rosa Siré presenta una sèrie de treballs com aquest, en la mateixa línia dels exposats a Conca, realitzats el 1969.
Francesc Gabarrell
-
Sense títol L’any 1968, Rosa Siré presenta per primer cop la seva obra a la Sala Honda del Museu d'Art Abstracte de Conca. Un esdeveniment absolutament remarcable pel fet de ser la seva primera exposició individual i, alhora, fer-la en una de les institucions més emblemàtiques de l’avantguarda espanyola d’aquells anys. El díptic de la mostra, fet per la mateixa Rosa Siré, anuncia en català el títol de l’exposició “Noves tendències”, i en ella l’artista lleidatana i presentà prop de quaranta peces, entre pintures i dibuixos. Una mostra que va connectar Rosa Siré amb l’ambient artístic que es nodria d’escriptors, poetes i artistes provinents de Madrid, molts d’ells directament relacionats amb les tendències més innovadores de l’art espanyol contemporani, sobretot amb els artistes vinculats al grup El Paso. Aquella exposiciò tingué continuitat, un any després, en una exposició a La Petite Galerie de l'Alliance Française de Lleida. Allà Rosa Siré presenta una sèrie de treballs com aquest, en la mateixa línia dels exposats a Conca, realitzats el 1969.
Francesc Gabarrell
-
Sense títol
-
Sense títol
-
Sense títol
-
Sense títol
-
sense títol
-
Glaçó Els Glaçons que Benet Rossell fa des dels inicis no es fonen, són contenidors d’objectes i imatges, són de resina de polièster, transparents, amb les formes i mesures típiques dels glaçons de gel. L’artista subverteix l’ordre natural i així l’objecte efímer es converteix en perdurable. Si en els darrers anys els hem vist dins copes amb aigua, ens els anys seixanta els portava a les butxaques de la gavardina i els treia i els mostrava, tot fent una exposició que itinerava amb ell mateix: un museu portàtil, com seria aquella "Historia abreviada de la litetarura portátil" d'Enrique Vila-Matas en què, entre d'altres requisits, l'obra hauria de caber dins una maleta. A Benet li agradaria fer una historia de la literatura en un pam quadrat, connpendi de síntesi absoluta i mínima expressió. No només té les seves maletes plenes de cendres d'obres d'art, Benet fins i tots té obres en un glaçó.
Teresa Grandas
-
Glaçó Els Glaçons que Benet Rossell fa des dels inicis no es fonen, són contenidors d’objectes i imatges, són de resina de polièster, transparents, amb les formes i mesures típiques dels glaçons de gel. L’artista subverteix l’ordre natural i així l’objecte efímer es converteix en perdurable. Si en els darrers anys els hem vist dins copes amb aigua, ens els anys seixanta els portava a les butxaques de la gavardina i els treia i els mostrava, tot fent una exposició que itinerava amb ell mateix: un museu portàtil, com seria aquella "Historia abreviada de la litetarura portátil" d'Enrique Vila-Matas en què, entre d'altres requisits, l'obra hauria de caber dins una maleta. A Benet li agradaria fer una historia de la literatura en un pam quadrat, connpendi de síntesi absoluta i mínima expressió. No només té les seves maletes plenes de cendres d'obres d'art, Benet fins i tots té obres en un glaçó.
Teresa Grandas
-
Glaçó Els Glaçons que Benet Rossell fa des dels inicis no es fonen, són contenidors d’objectes i imatges, són de resina de polièster, transparents, amb les formes i mesures típiques dels glaçons de gel. L’artista subverteix l’ordre natural i així l’objecte efímer es converteix en perdurable. Si en els darrers anys els hem vist dins copes amb aigua, ens els anys seixanta els portava a les butxaques de la gavardina i els treia i els mostrava, tot fent una exposició que itinerava amb ell mateix: un museu portàtil, com seria aquella "Historia abreviada de la litetarura portátil" d'Enrique Vila-Matas en què, entre d'altres requisits, l'obra hauria de caber dins una maleta. A Benet li agradaria fer una historia de la literatura en un pam quadrat, connpendi de síntesi absoluta i mínima expressió. No només té les seves maletes plenes de cendres d'obres d'art, Benet fins i tots té obres en un glaçó.
Teresa Grandas
-
Perclorur punt i seguit
-
Connaître la totalité des paramètres
-
París la cumparsita
-
Glaçó Els Glaçons que Benet Rossell fa des dels inicis no es fonen, són contenidors d’objectes i imatges, són de resina de polièster, transparents, amb les formes i mesures típiques dels glaçons de gel. L’artista subverteix l’ordre natural i així l’objecte efímer es converteix en perdurable. Si en els darrers anys els hem vist dins copes amb aigua, ens els anys seixanta els portava a les butxaques de la gavardina i els treia i els mostrava, tot fent una exposició que itinerava amb ell mateix: un museu portàtil, com seria aquella "Historia abreviada de la litetarura portátil" d'Enrique Vila-Matas en què, entre d'altres requisits, l'obra hauria de caber dins una maleta. A Benet li agradaria fer una historia de la literatura en un pam quadrat, connpendi de síntesi absoluta i mínima expressió. No només té les seves maletes plenes de cendres d'obres d'art, Benet fins i tots té obres en un glaçó.
Teresa Grandas
-
Glaçó-curtmetratge Doble camí Els Glaçons que Benet Rossell fa des dels inicis no es fonen, són contenidors d’objectes i imatges, són de resina de polièster, transparents, amb les formes i mesures típiques dels glaçons de gel. L’artista subverteix l’ordre natural i així l’objecte efímer es converteix en perdurable. Si en els darrers anys els hem vist dins copes amb aigua, ens els anys seixanta els portava a les butxaques de la gavardina i els treia i els mostrava, tot fent una exposició que itinerava amb ell mateix: un museu portàtil, com seria aquella "Historia abreviada de la litetarura portátil" d'Enrique Vila-Matas en què, entre d'altres requisits, l'obra hauria de caber dins una maleta. A Benet li agradaria fer una historia de la literatura en un pam quadrat, connpendi de síntesi absoluta i mínima expressió. No només té les seves maletes plenes de cendres d'obres d'art, Benet fins i tots té obres en un glaçó.
Teresa Grandas
-
Glaçó Els Glaçons que Benet Rossell fa des dels inicis no es fonen, són contenidors d’objectes i imatges, són de resina de polièster, transparents, amb les formes i mesures típiques dels glaçons de gel. L’artista subverteix l’ordre natural i així l’objecte efímer es converteix en perdurable. Si en els darrers anys els hem vist dins copes amb aigua, ens els anys seixanta els portava a les butxaques de la gavardina i els treia i els mostrava, tot fent una exposició que itinerava amb ell mateix: un museu portàtil, com seria aquella "Historia abreviada de la litetarura portátil" d'Enrique Vila-Matas en què, entre d'altres requisits, l'obra hauria de caber dins una maleta. A Benet li agradaria fer una historia de la literatura en un pam quadrat, connpendi de síntesi absoluta i mínima expressió. No només té les seves maletes plenes de cendres d'obres d'art, Benet fins i tots té obres en un glaçó.
Teresa Grandas
-
Spectacle de microthéâtre: Place d'amour
-
Cérémonie calligraphique