Retrat de Joan Vila Casas A banda del vessant més experimental, Ton Sirera fou, també, un cronista de la seva època i de la gent que l’envoltava. La seva galeria de retrats, de la qual el museu ja en conté alguns exemples, inclou amics com ara Jaume Magre, Àngel Jové, Leandre Cristòfol, Lluís Trepat, Josep Vallverdú o, com en el cas d’aquesta fotografia, Joan Vilacasas (1920-2007) el pintor sabadellenc amb qui establí una intensa relació al llarg del temps. La seva és una llarga llista de noms i autors que, com Sirera, varen fonamentar la contemporaneïtat a Lleida dins un ambient en molts aspectes encara hostil. Més enllà dels tòpics propis del retrat, els seus treballs en aquest camp destaquen pel tractament de les textures, la proximitat dels enquadraments i les perspectives poc usuals. En aquest cas, el protagonisme absolut s’atorga a les impressionants mans del pintor en primer pla.
Oriol Bosch
Autoretrat En una clau més doumental que no pas l’autoretrat anterior, però en una línia certament propera, una fotografia que il∙lustra la figura i el paper del Ton Sirera cinematògraf, potser la seva vessant més desconeguda però, sens dubte, aquella que el dotà de major singularitat dins el moviment informalista. Obres com ara Pintura 62 (núm. inv. 2066), Abstracte 59(núm. inv. 2065) o Pintura 63 (núm. inv. 2067), incorporades als fons del Museu, esdevenen el fruit d’un treball destinat a dotar de moviment l'abstracció fotogràfica creada pels efectes pictòrics, fotograma a fotograma.
Oriol Bosch