-
Glaçó-curtmetratge Doble camí Els Glaçons que Benet Rossell fa des dels inicis no es fonen, són contenidors d’objectes i imatges, són de resina de polièster, transparents, amb les formes i mesures típiques dels glaçons de gel. L’artista subverteix l’ordre natural i així l’objecte efímer es converteix en perdurable. Si en els darrers anys els hem vist dins copes amb aigua, ens els anys seixanta els portava a les butxaques de la gavardina i els treia i els mostrava, tot fent una exposició que itinerava amb ell mateix: un museu portàtil, com seria aquella "Historia abreviada de la litetarura portátil" d'Enrique Vila-Matas en què, entre d'altres requisits, l'obra hauria de caber dins una maleta. A Benet li agradaria fer una historia de la literatura en un pam quadrat, connpendi de síntesi absoluta i mínima expressió. No només té les seves maletes plenes de cendres d'obres d'art, Benet fins i tots té obres en un glaçó.
Teresa Grandas
-
Glaçó Els Glaçons que Benet Rossell fa des dels inicis no es fonen, són contenidors d’objectes i imatges, són de resina de polièster, transparents, amb les formes i mesures típiques dels glaçons de gel. L’artista subverteix l’ordre natural i així l’objecte efímer es converteix en perdurable. Si en els darrers anys els hem vist dins copes amb aigua, ens els anys seixanta els portava a les butxaques de la gavardina i els treia i els mostrava, tot fent una exposició que itinerava amb ell mateix: un museu portàtil, com seria aquella "Historia abreviada de la litetarura portátil" d'Enrique Vila-Matas en què, entre d'altres requisits, l'obra hauria de caber dins una maleta. A Benet li agradaria fer una historia de la literatura en un pam quadrat, connpendi de síntesi absoluta i mínima expressió. No només té les seves maletes plenes de cendres d'obres d'art, Benet fins i tots té obres en un glaçó.
Teresa Grandas
-
Spectacle de microthéâtre: Place d'amour
-
Cérémonie calligraphique
-
Extrémite de la résistance
-
Opus 29
-
Puerto de Laredo
-
Árboles en un montículo
-
Paisaje con charcas
-
Después de la tempestad
-
Paisaje
-
Estudio de paisaje
-
Paisaje
-
Libertinella
-
Lleida Capital de la Cultura Catalana 2007
-
Otras geologías 11
-
Padre III
-
ST (paisatge urbà)
-
ST (paisatge urbà)
-
Retrat de Joan Vila Casas A banda del vessant més experimental, Ton Sirera fou, també, un cronista de la seva època i de la gent que l’envoltava. La seva galeria de retrats, de la qual el museu ja en conté alguns exemples, inclou amics com ara Jaume Magre, Àngel Jové, Leandre Cristòfol, Lluís Trepat, Josep Vallverdú o, com en el cas d’aquesta fotografia, Joan Vilacasas (1920-2007) el pintor sabadellenc amb qui establí una intensa relació al llarg del temps. La seva és una llarga llista de noms i autors que, com Sirera, varen fonamentar la contemporaneïtat a Lleida dins un ambient en molts aspectes encara hostil. Més enllà dels tòpics propis del retrat, els seus treballs en aquest camp destaquen pel tractament de les textures, la proximitat dels enquadraments i les perspectives poc usuals. En aquest cas, el protagonisme absolut s’atorga a les impressionants mans del pintor en primer pla.
Oriol Bosch
-
Autoretrat En una clau més doumental que no pas l’autoretrat anterior, però en una línia certament propera, una fotografia que il∙lustra la figura i el paper del Ton Sirera cinematògraf, potser la seva vessant més desconeguda però, sens dubte, aquella que el dotà de major singularitat dins el moviment informalista. Obres com ara Pintura 62 (núm. inv. 2066), Abstracte 59(núm. inv. 2065) o Pintura 63 (núm. inv. 2067), incorporades als fons del Museu, esdevenen el fruit d’un treball destinat a dotar de moviment l'abstracció fotogràfica creada pels efectes pictòrics, fotograma a fotograma.
Oriol Bosch
-
Autoretrat Un segon positivat de l’autoretrat més conegut i famós de Ton Sirera, el primer dels quals pertany als Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya, actualment dipositat al Museu Nacional d’Art de Catalunya. La composició i el fons en negre dominant atorguen un excepcional component artístic a aquest impagable testimoni del fotògraf de creació que fou Ton Sirera.
Oriol Bosch
-
Sense títol
-
Escultura
-
Els pares Leandre i Concepció