Recursos · Informes · CONSTEL·LACIONS

Pintura 1962-63

Aquesta obra es va realitzar a partir de l'enregistrament directe de l'evolució, la mescla i l'expansió de masses de pintura de diversos colors abocada directament des de pots o a base de punyents esquitxades. Els fluids efectes de formes i colors que Sirera va aconseguir mitjançant aquesta tècnica recuperen la idea de simfonisme visual que empraren els pioners de l'avantguarda cinematogràfica. A més a més, aquesta cinta, d'una gran intensitat plàstica, directa i immediata, enllacen directament amb l'automatisme expressiu i la pintura gestual de l'expressionisme abstracte nord-americà i amb les qualitats matèriques de l'abstracció pròpies de l'informalisme europeu. La importància que dóna l’artista al procés creatiu, així com l'experimen¬tació constant amb la matèria plàstica, constaten el caràcter de Ton Sirera com un cineasta que connectava amb l'activitat artística d'avantguarda de la seva època. Oriol Bosch

Pintura 1962-63. Sang i sorra

Aquesta obra es va realitzar a partir de l'enregistrament directe de l'evolució, la mescla i l'expansió de masses de pintura de diversos colors abocada directament des de pots o a base de punyents esquitxades. Els fluids efectes de formes i colors que Sirera va aconseguir mitjançant aquesta tècnica recuperen la idea de simfonisme visual que empraren els pioners de l'avantguarda cinematogràfica. A més a més, aquesta cinta, d'una gran intensitat plàstica, directa i immediata, enllacen directament amb l'automatisme expressiu i la pintura gestual de l'expressionisme abstracte nord-americà i amb les qualitats matèriques de l'abstracció pròpies de l'informalisme europeu. La importància que dóna l’artista al procés creatiu, així com l'experimen¬tació constant amb la matèria plàstica, constaten el caràcter de Ton Sirera com un cineasta que connectava amb l'activitat artística d'avantguarda de la seva època. Oriol Bosch

Abstracte

En aquesta obra, Sirera experimentà amb la intervenció directa sobre la cinta cinema¬togràfica, pintant o ratllant directament sobre la superfície del suport de cel•luloide, un tècnica que, sens dubte, el situava entre l'òrbita dels artistes d'arreu del món, internacionalment encapçalats per Norman McLaren, que s'endinsaren en la in¬vestigació d'un cinema abstracte, pur i oposat als convencionalismes narratius del mitjà d'expres¬sió cinematogràfic. Amb tota probabilitat, Sirera conegué l’obra del mestre canadenc a través de les sessions de l’ACA i, encara que també de forma autodidacta, autors com Josep Mestres o Joaquim Puigvert a Catalunya o el pintor basc José Antonio Sistiaga, treballaren en una direcció similar durant els mateixos anys. Per altra banda, Sirera acostumava a projectar les seves obres acompanyades de músiques adients al concepte de ritme visual que imprimia a la pantalla. En aquest cas, l’obra es projectava acompanyada de la música d’Història d’un soldat d’Igor Stravinsky. Oriol Bosch

Sense títol (vell al banc del "si no fos")

Sense títol. Enterrament a Maials

Ton Sirera va dur a terme una intensa activitat en el camp de la fotografia de reportatge i documental que el va dur a recórrer molts i variats indrets de Catalunya. La culminació d’aquesta tasca seria la publicació, a finals dels anys seixanta, de vuit dels deu volums de la col·lecció Catalunya Visió, al costat de l’escriptor Josep Vallverdú. Aquesta fotografia, còpia moderna d’un vintage de l’any 1949, és força anterior a tot aquell treball però ja fa evident l’interès de Ton Sirera per la geografia humana del país, pels seus paisatges i la seva gent. El fotògraf, que retrata un enterrament a Maials (Les Garrigues històriques, avui el Segrià), capta el silenci i la quietud de la mort, l’instant immòbil en què el carruatge fúnebre espera el fèretre per iniciar la darrera marxa, un viatge sense retorn. Francesc Gabarrell