Informes

Recursos

• Abstracció 2
• Abstracció 1
• Diari d'un psicoanalista
  El pintor Lamolla immers dins les coordenades estètiques exposades i il·lustrades en la revista Art, juntament amb les lectures pròpies dels poetes surrealistes francesos i espanyols i les discussions amb els seus companys Cristòfol i sobretot Viola, dona el salt el 1934 des d’una obra figurativa de caire modern que venia practicant cap a pintures pròpies de la poètica surrealista, en les quals planen les referències sexuals, els nocturns inquietants i l’emergència d’un mon interior de caire oníric. Un any després, el 1935, Lamolla assaja un obra singular en relació a la resta de la seva producció pictòrica. L’esplèndid collage titulat “Diari d’un psicoanalista” respon a un plantejament absolutament subversiu en relació a tota la seva obra anterior, tot i que després no trobarà continuïtat ja que la seva obra discorrerà per camins estrictament pictòrics. Aquest quadre es deutor dels papiers collés creats pels pintors cubistes, que pegaven en la pintura peces planes de paper, tela, etc., amb la forma de l’objecte que volien representar. En aquest cas Lamolla incorpora sobre un fons negre una silueta humana sense cap — que ens remet a un dels recursos iconogràfics del surrealisme internacional: el maniquí— retallada en paper de diari (un diari de sessions del parlament espanyol)—. Sobre aquest cos el pintor situa una mena de rostre dins el qual apareix una mena de pentàgon i un altre rostre de dimensions més reduïdes, acompanyat d’una forma orgànica que podria fer referència als pulmons. Altres elements simbòlics presents són l’esfera sobre el sexe, una altra forma orgànica vermella més petita que l’anterior, una mà vermella foradada i una mena d’esquadra que ens remeten a imatges sorgides del univers oníric d’un protagonista no determinat. El paper de diari també juga semànticament amb el sentit del títol de l’obra. El fet aparentment innocent d’integrar un paper de diari pegat com a motiu generador i vertebrador de l’obra, absolutament novedós en el món lleidatà d’aleshores, implicava introduir una realitat del món exterior dins la realitat pintada del quadre. Una integració que subratllava el fet que qualsevol element preexistent recollit a l’atzar es capaç de produir un efecte en art, sancionant la intrusió de la realitat en mig de l’imaginari pictòric. I aquesta intrusió esdevé revolucionària, no ja per desconcertant, sinó pel que significa d’apropiació de la realitat, convertint al quadre per ell mateix en un objecte d’objectes. Aquest qüestionament de la imatge pictòrica va acompanyada d’una nova forma de concebre la pràctica artística, deslliurada del virtuosisme tècnic tan apreciat fins aleshores, per una particular disposició artística, imaginativa i intuïtiva. Certament, però, en el cas de Lamolla, val a dir, que l’ús del collage resta absolutament supeditat als valors pictòrics de l’obra, camí que ja no abandonarà, i que el situen possiblement com un dels pintors més lírics del surrealisme espanyol. Jesús Navarro
• Dibuix de nen
• Paisatge urbà
• Paisatge urbà
• Sense títol
• Sense títol
• Sense títol
• Sense títol
• Sense títol
• Tubercul incúbic tot esperant l'hora seca
  Lamolla és qui més be representa el concepte artístic preconitzat pel surrealisme a Lleida, inspirat per la personalitat i les reflexions teòriques de Josep Viola. Ell mateix reconeixeria el caràcter literari de la seva pintura i com aquesta respon a la necessitat d’expressar els estats interiors del pensament a través de l’inconscient. La via escollida en el camp pictòric no és la dels simple automatisme gràfic que proposa la ortodòxia surrealista, sobretot la més vinculada a la poesia, sinó la de fixar imatges arbitràriament configurades durant el somni o la vetlla, plasmades íntegrament de manera objectiva i crua. La seva ordenació i disposició ha de respondre als dictats de la realitat interior del subjecte. Així durant el 1935 i 1936, Lamolla produeix un conjunt de pintures que sobre el fons d’un paisatge imaginari molt simple, definit pels dos plans resultants de dividir l’espai pictòric amb un horitzó, es disposen unes formes orgàniques o masses biomòrfiques, segurament inspirades en les escultures de Hans Arp Al marge de les poques escenes nocturnes que realitzà, aquestes obres mostren una vivacitat força lluminosa, molts cops potenciada per uns blaus vibrants. En el cas concret d’aquesta obra, que duu un títol força suggerent “Tubèrcul incúbic tot esperant l’hora seca”, manté aquesta estructura de la visió paisatgística de dos plans en el qual es dividit el quadre gairebé per la meitat, amb una part superior d’una irisació clara que ens remet a la llum diürna, que es veu reforçada per un primer pla de tons càlids que apunten al sentit horari del títol. La massa biomòrfica que situa en el centre adopta una actitud gairebé humana en resta asseguda en un cub i sota la protecció d’una mena de tendal, conformat per una altra forma biomorfa penjada. Tot plegat, resulta una visió d’una realitat desconcertant que apel•la a l’experiència d’allò meravellós dels somnis. L’obra de Lamolla discorre, doncs, pel camí del sentit poètic preconitzat pel surrealista d’expressar la realitat interior en un sentit líric, lluny de la escatologia i de les referències explícitament sexuals, i deslliurades de qualsevol rastre d’ornamentació supèrflua. L’interès per la seva obra traspassa fronteres, essent un dels pintors més valorats en el seu temps, fora fins i tot de l'àmbit surrealista català. I així ho testimonien la seva exposició individual a Madrid l’any 1935 patrocinada per ADLAN en el mateix espai que exposaran Picasso o Maruja Mallo, o a exposicions col·lectives emblemàtiques com la “El Arte Español Contemporáneo” al Jeu de Paume de Paris, en l’exposició de surrealisme internacional de Tenerife o, l’any següent, a l’exposició Logicofobista de Barcelona amb l’obra objecte d’aquest comentari, juntament amb altres cinc obres —essent l’artista que n’aportà més. Jesús Navarro
• Poesia banal
• Wysiwyh
  La creació del Consell de les Arts, la lluita de la VEGAP per dignificar la feina de l'artista, el suposat divorci entre públic i art contemporani, els dèficits educatius en matèria d'arts visuals... La inevitable la crisi finisecular ha obert molts interrogants que afecten diferents àmbits de coneixement, des del científic fins al filosòfic, passant per l'artístic. Per analitzar aquests reptes en el camp de les arts visuals, Albert Bayona ha elaborat el projecte WYSIWYH, en el que a través de nou entrevistes, recull la visió de tots els agents que intervenen en el procés de la creació contemporània. No és, però, un treball estrictament periodístic, sinó un experiment audiovisual en el que l'exposició simultània de les imatges de tots els entrevistats, unida a l'audició falsament aleatòria de les seves veus, confereix una visió sorprenentment lúcida del món de l'art. Glòria Picazo
• S.T. (en ninguna parte)
• Tokyo
• Salmon Arm
• Padre II
• Padre I
• Cartell La Panera (original)
• Retrat IX
• Spamt karaoke
• Retrat VIII
• La misma piel
  Abigail Lazkoz utilitza el dibuix per reflexionar sobre fets i situacions amb un marcat caràcter narratiu. L'acurada representació de la gestualitat i l'expressió dels personatges creen escenes gairebé teatrals, alguns cops properes a allò sinistre, que activen la nostra capacitat d'imaginar possibles causes del que està succeint. Conscient de la relació directa amb el llenguatge del còmic, l'artista reconeix influències de l'expressionisme, el surrealisme i d'altres tan diferents com els gravadors japonesos i mexicans, el manga o cineastes com Tim Burton. Francesc Gabarrell
• Comadre que suda
  Abigail Lazkoz utilitza el dibuix per reflexionar sobre fets i situacions amb un marcat caràcter narratiu. L'acurada representació de la gestualitat i l'expressió dels personatges creen escenes gairebé teatrals, alguns cops properes a allò sinistre, que activen la nostra capacitat d'imaginar possibles causes del que està succeint. Conscient de la relació directa amb el llenguatge del còmic, l'artista reconeix influències de l'expressionisme, el surrealisme i d'altres tan diferents com els gravadors japonesos i mexicans, el manga o cineastes com Tim Burton. Francesc Gabarrell