Recursos
-
Carrer enllà -
Sense títol -
Sèrie Polaroids -
De Vinaixa 3 -
De Vinaixa 2 -
De Vinaixa 1 -
Visió "Els drets humans" experimental audiovisual i cibernètica -
Una-sola (sèrie la població) -
Sense títol -
Loto -
Sense títol -
L'Infant de Runge -
Monjo -
Sense títol -
Al mirar de mi aliento ya no le escupen mis dientes -
Al mirar de mi aliento ya no le escupen mis dientes -
Al mirar de mi aliento ya no le escupen mis dientes -
Al mirar de mi aliento ya no le escupen mis dientes -
Aliento esforzado -
Duelo y deleite -
Forn -
Forn -
De l'aire a l'aire L’any 1933 Leandre Cristòfol presenta la seva primera exposició individual al Casino Independent de Lleida. Totes les obres que exposa són figuratives menys una, "Cosa lírica", després anomenada "De l'aire a l'aire". La peça més emblemàtica de l’escultor i la primera obra no figurativa que mostra públicament. Un nou concepte d’escultura, molt més intuïtiu i lligat al moviment de les formes en l’espai, clarament influenciat per les idees que en aquells moments difonia el també escultor Ángel Ferrant. Francesc Gabarrell -
Finestres II En la sèrie finestres apareixen fragments aïllats de textos manuscrits, que l’artista ha recuperat de postals comprades en els mercats de llibres vells. Sempre es presenten en forma de díptic i els fragments seleccionats pertanyen a dues persones diferents, amb la qual cosa s’estableix un diàleg imaginari entre persones desconegudes. Tal i com sosté Jordi Colomer, al comprar postals velles hom s’adona que podria tenir a l’abast centenars de personatges que escriuen sobre coses quotidianes: les vacances, el clima o la salut. Així, aprofitant aquesta informació privada, Colomer estableix uns diàlegs mínims i breus, i els constitueix com una hipotètica obra de teatre. (G.P.) -
Males Herbes, núm. 3