Recursos · Informes · CONSTEL·LACIONS

En aquesta sèrie d'obres Albert Bayona retorna als principis bàsics de la pintura i ens ofereix, a partir d’un intens aprofundiment en la pròpia metodologia de treball , una abstracció sense referents de cap mena, una pintura en la tradició de la investigació, del suport i de la superfície. Francesc Gabarrell

Escena 2: Teatre clor

MUNTATGE: FORMATS DE PRESENTACIÓ (excloents entre ells. Sigui quina sigui la opció escollida cal acompanyar-la d'un document que expliqui l'existència d'aquests dos formats i les seves característiques): 1) Amb diapositives: La projecció ha de ser nítida a uns 5 metres. Les imatges projectades han de tenir unes dimensions d'aproximadament 2 x 3,5 metres, es projectaran entre 15 i 18 segons i el fos ha de durar entre 6 i 8 segons. Cal que l'espai estigui en penombra, suficientment fosc per a una visualització de qualitat suficient. Hi ha 20 imatges diferents, repetides fins a 160. Cada projector té el seu joc d'imatges (A, B, dues capses de 40 diapositives per cada projector) i estan ordenades. La projecció comen+a amb la primera imatge del joc A, seguida de la primera del joc B; després es projecta la segona del joc A i així successivament. Veure croquis de la instal·lació a l'apartat multimèdia. Material: - 2 projectors de diapositives model Kodak carrussel 2020 o similar, amb connexió per a unitat de foses - 1 projector de diapositives que admeti la projecció continuada d'una única diapositiva, protegida amb marquet de vidre per evitar que es cremi - Unitat de foses - Dispositiu per a reproducció de so: reproductor de CD i auriculars amb cable llarg que permeti la mobilitat del públic per l'espai proper a la projecció 2) En vídeo VHS. Es pot muntar de dues maneres: A) La cinta pot visualitzar-se en un monitor que permeti àudio. El monitor es pot instal·lar en una taula o suport d'una alçada no superior a 65cm, i pot haver-hi cadires o coixins al davant per comoditat del públic. B) Les imatges es poden projectar sobre una paret blanca o una pantalla. En aquest cas, les dimensions de la projecció no han de superar els 2 metres d'alçada ni ser excessicament inferiors a l'alçada d'una persona. La distància entre el projector i la projecció està en funció de l'aparell, normalment permetent la circulació del públic entre el projector i la imatge. El dispositiu de so ha d'estar als costats de la projecció. En tot cas cal incorporar un full informatiu on es faci constar que en l'edició d'aquest vídeo s'han utilitzat les veus de les entrevistes realitzades abans de la urbanització del parc pels alumnes del taller de vídeo de l'EMBA del curs 89-90. Els entrevistats són P. Blasco (Alternativa Verda), P. Castillo (periodista), J. Pernia (president associació de veïns de Pardinyes) i R. Eritja (La Paeria). Aquest format podria acompanyar-se d'una selecció de documents d'informació (bàsicament turística) editats fins ara, referents al parc, i d'articles produïts per La Paeria com jocs, llibres, samarretes, etc. que tenen com a motiu el parc de la Mitjana. Material: Opció A) - Magnetoscopi autoreverse - Monitor de vídeo Opció B) - Projector de vídeo - Magnetoscopi - Equip d'àudio

Sense títol (Morfologia)

Petit homenatge a la flor de paret

Superada l’etapa del Grup Cogul, Àngel Jové manté encara la seva obsessió per les parets i les flors, que ja siguin pintades o empaperades, decoren i donen vida a aquest univers. Petit homenatge a la flor de paret és el compendi final d’aquesta obsessió. Una sèrie que tanca la seva època informalista i inaugura el camí definitiu cap a l’art conceptual. Francesc Gabarrell

L’Assiette au Berre: Les Sportsmen

L’Assiette au Berre: Les Rastas

L’Assiette au Berre: Les boules de l’auto

Rostre

sense títol

Geoxómetro

De nit i de signes

L'any 2002, com a conseqüència de l'atorgament del Premi Medalla Morera a Josep Guinovart en la seva darrera i última edició, dues obres d'aquest artista entren per primer cop a les Col·leccions del Museu d'Art Jaume Morera: aquesta peça i una altra de la mateixa sèrie i any, "Rostoll cremat" (núm. inv. 1955). Guinovart ha emprat sempre sígnes i símbols que tenen a veure amb la terra i amb els seus orígens. Darrerament, però, el blat apareix com el més recurrent, com el cereal generador de vida. I lligat a ell, el rostoll cremat, emprat com a símbol de mort i ressurecció de la terra, com a imatge de renovació i regeneració. A De nit i de signes hi apareixen també altres elements, com ara la lluna, la nit, l’era i l’arbre, que ens transmeten l’essència de la terra, de la pagesia amb què l’artista convisqué durant un la seva infància, en una clara connexió amb el simbolisme més contemporani, i amb lligams amb l’esperit tel·lúric i l’esoterisme magicista definit a partir de la utilització de simbols i materials sagrats provinents de la mare terra. No es tracta, però, d’una obra efectista, sinó del reflex d’una profunda preocupació intel•lectual de l’artista per establir una connexió directa amb el medi natural i l’entorn que ell considera més viu. Francesc Gabarrell