Recursos · Informes · CONSTEL·LACIONS

Xesco Mercé és un artista multidisciplinari. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1988). Membre fundador del grup col·lectiu d'artistes La Xina A.R.T. (1997), i de la xarxa europea d'espais d'art contemporani "Kanîbal'hopox" (2008). Va formar el duet performer "Deluxe" amb Luis Casado. És professor de dibuix a l'Escola Isabel de Villena al País Valencià. Ha estat editor i director de la revista d'art La Conxinxina. Ha fet, fins ara, més de 50 exposicions individuals i més de 140 de col·lectives, a més de nombroses accions, instal·lacions i escultures públiques. El seu treball s’ha exposat arreu del país i de l’Estat, i a una desena de països del continent europeu. Ha publicat entre d’altres: 10 artistes mediterranis a N.Y. (1998), Mil nou-cents noranta deu (1999) i El desert químic (2023). Viu i treballa entre Esplugues de Llobregat i Ivars d'Urgell, on hi té el taller. Francesc Gabarrell

Luque Vera, Nazario

Considerat un dels pioners del còmic underground, Nazario fou el creador de la primera portada de "El Vibora", la revista on publicarà la seva sèrie més coneguda, "Anarcoma", les històries d'un detectiu transvestit —meitat Humphrey Bogart, meitat Lauren Bacall segons el seu autor— on retrata la Barcelona canalla dels anys 70 i 80. Artista polivalent i amb una extensa trajectòria, després de publicar "Turandot" (1993) i "Alí Babá y los 40 maricones" (1993), aquesta última considerada la seva obra fonamental, Nazario s'acomiada del món del còmic per endinsar-se en altres facetes al voltant de la pintura, la fotografia i l’escriptura. L’obra de Nazario constitueix un sistema de pensament, una construcció ideològica associada a la contracultura i les propostes estètiques vinculades a la lluita pels drets i les llibertats del col·lectiu LGTBIQ+. Els seus dibuixos sorgeixen, en plena Transició i davant els ulls d’un país en convulsió, amb una vocació clarament política i combativa. L'any 2001 obté el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, el 2009 rep el Premi Pablo Ruiz Picasso de la Junta de Andalucia a la millor trajectòria en l'àmbit de les Arts Plàstiques, i el 2010 el Ministerio de Cultura li atorga la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts Nazario ha exposat al CAAC, Centro Anadluz de Arte Contemporaneo (2022), al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2011), a l'Art Center Berlin Fiedrichstrasse (2006), a l'Institut Cervantes de Brussel·les (2006), al MACBA Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (2024-2006), al Circulo de Bellas Artes de Madrid (2006), al Palau de la Virreina de Barcelona (2002), a la Fundació La Caixa d'A Coruña (1996) i Biblioteca Nacional de Madrid (1998), entre d’altres. I la seva obra forma part de les col·leccions del CAAC, Centro Andaluz de Arte Contemporaneo, de l'Arxiu La Fuente, del Museo Nacional Centrp de Arte Reina Sofía, de la Col·lecció Rafael Tous, del Museu Nacional d’Art de Catalunya, de la Fundació La Caixa, de la Fundació Vila Casas i del Museo del traje de Madrid. Bombon Projects / Francesc Gabarrell

Llopis Planas, Francesca

Francesca Llopis és una figura clau en el desenvolupament de la contemporaneïtat i els nous discursos artístics durant els anys 80 i 90 al nostre país. Ha desenvolupat el seu treball des de principis dels anys 80 a Barcelona, a través de diferents tècniques i formats: de la pintura al disseny, la instal·lació, la fotografia i el videoart. Formada a l'escola EINA, les seves obres giren al voltant dels viatges i la natura, i al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb altres artistes com Barbara Held i Robert Wyatt. Ha exposat a diferents llocs del món amb la seva pintura, les seves intervencions a l'espai públic, les seves estructures efímeres que evoquen forats orgànics, o amb instal·lacions de neó. Conserven la seva obra museus com ara el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu de Terrassa, el Museu d'Art de Sabadell o el Museu d'Art Modern de Tarragona. Actualment desenvolupa la seva activitat entre Barcelona, Japó i Corea. Recentment treballa de manera més intensa la instal·lació amb la pintura per expressar les diferents opcions humanes, i més que humanes, a través de les constel·lacions en l’espai, amb el paper, les tintes i altres elements. Francesc Gabarrell

Schell Terweduwe, Lluís Emili

Lluís Emili Schell Terweduwe fou un artista belga instal·lat a Lleida des de l’any 1970. Estudia la carrera de publicitat a l’École Nationale Supérieure d’Arquitectures et des Arts de Brussel·les. Becari de l’Estat belga a París i Milà, al llarg dels anys 1947-49 participa en diferents exposicions col·lectives: VIII Triennal de Milà; Grand Palais, París; Hessenhuis, Amberes; Grand Palais, Lieja; Palais des Beaux Arts, Brussel·les; Casa de la Cultura, Roeselaere; i Gabinet d’Estampes, Brussel·les. Del 1950 al 1970 exerceix com a professor de disseny publicitari a l’École de Dessin et des Arts Apliqués de Brussel·les, i com a director creatiu (Art Director) en diferents empreses de Comunicació Visual. L’any 1969 un anunci per al Citroën DS, de la seva creació, per a la premsa escrita, aconsegueix el Primer Premi Blanc i Negre Europeu Rizzoli sota el lema C’est la seule voiture au monde qui regarde dans les coins. Pour votre sécurité.. L’any 1970, cansat d’una vida cada cop més estressant, abandona el món de la publicitat i es trasllada de Brussel·les a Lleida amb la seva esposa, d’origen català. A la capital de Ponent es dedicarà al disseny industrial d’objectes i a la creació artística, essencialment com a escultor, exposant en diferents espais i certàmens, vinculats a l’arribada de les darreres tendències de l’art contemporani a la nostra ciutat, i a la inauguració de les primeres galeries d’art independents. Francesc Gabarrell

Pardiñas de Miguel

Pardiñas de Miquel fou un dibuixant i il·lustrador nascut a Lleida en una data desconeguda, del qual es conserva escassa documentació i referències, que destacà pel seu treball artístic en el context de la República, i que l’any 1929 es localitza a París, al costat de l’escultor Raimundo Cortijo. La única referència conservada és una ressenya i una il·lustració publicada a la revista Lleida. Francesc Gabarrell

Tolsà Badia, Francesc Armengol "Ermengol"

Ermengol, nom artístic de Francesc Armengol Tolsà Badia (Canals, Argentina, 1958), és un humorista gràfic i il·lustrador conegut especialment per la seva llarga trajectòria com a col·laborador diari en la premsa lleidatana. Caracteritzat per un estil propi de dibuix i un humor intel·ligent, d’una irònica i aguda crítica social i política, Ermengol va començar a publicar els seus acudits el 1985 al diari Segre, publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. A banda del seu treball com a dibuixant satíric, que inclou també una gran quantitat de col·laboracions en publicacions periòdiques d’àmbits diversos, Ermengol ha estat autor de diferents llibres, entre els quals destaquen Ermengolarium (1999) o RIP (2005), obres en què reflexiona sobre la condició humana a partir del seu particular univers creatiu. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993 amb el Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC de Madrid. Oriol Bosch

Dibuixos i esbossos

Dibuixos i esbossos de temes diversos de Xavier Gosé corresponents a la seva etapa parisenca, del 1900 al 1915

Dibuixos i esbossos

Dibuixos i esbossos de temes diversos de Leandre Cristòfol, que abasten des de les seves primeres etapes de formació en una acadèmia local, fins als apunts d'artista i els treballs vinculats al seu ofici d'ebenista.

Lo Reng

Lo Reng és una sèrie de dibuixos on Leandre Cristòfol representa les dones venedores de fruites i verdures que hi havia a les parades del mercat de la Plaça Sant Joan de Lleida durant els anys 30. Totes elles tenen aquesta aparença rural, tant característica de Cristòfol, i que l'escultor representarà també en relleus i escultures exemptes.

Polaroids (Lo país de Maialussa)

L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou "Lo país de Maialussa", un projecte format per un vídeo de més de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. Són fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin.

Polaroids (Lo país de Maialussa)

L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou "Lo país de Maialussa", un projecte format per un vídeo de més de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. Són fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin.

Rambla arriba, Rambla abajo

Cinc dibuixos originals del còmic “Rambla arriba, Rambla abajo” publicat per Cómix Internacional (Barcelona) L’any 1985 Carlos Giménez va començar un àlbum amb què va voler retratar la seva ciutat d'acollida quan va venir a treballar a una agència d'il·lustradors: la Barcelona dels seixanta. A partir de les passejades per la Rambla dels seus personatges, va reflectir l'ànima barcelonina en històries creuades: parelles d'enamorats, venedors que ho han vist tot, noctàmbuls empedreïts, nens que juguen, artistes de carrer, prostitutes veteranes, insubmisos al franquisme. Englobada anteriorment dins de la sèrie Los Profesionales, amb les quals comparteix alguns protagonistes, aquesta obra, però, és més aviat una crònica social de l'Espanya de Franco. Ambientada a la Rambla barcelonina, 25 anys després de la fi de la Guerra Civil, Carlos Giménez, amb l'ajuda d'una mostra de personatges variats, descriu amb humor, amb tendresa i amb ira aquella Espanya subjugada. Els cinc originals d’aquesta sèrie representen una seqüència d'imatges d'un dels episodis de l’obra, amb un allunyament des del concepte 'Franco' sobre el cartell de celebració de la Pau i després un altre tràveling partint de l'acrònim RED (en anglès, vermell) que ens porta a una pau ocultada per les octavetes dels contraris a la dictadura.

Carne de cárcel

Dibuixos originals de la història "Carne de cárcel", una sèrie centrada en els anys de la Transició a l’Estat Espanyol, publicada originalment a la revista "El Papus", i que l'any 1980 Ediciones de la Torre (Madrid) recopila en una sola edició en tres volums: "España Una" (Vol. 1), "España Grande" (Vol. 2) i "España Libre" (Vol. 3). Aquests dos originals espubliquen al volum "España Libre". Entre Juliol de 1976 i Octubre de 1977, Carlos Giménez va col·laborar amb la revista"El Papus" —publicació per a la qual va realitzar algunes de les seves pàgines més compromeses— publicant en clau d'humor una sèrie d’històries curtes centrades en els anys de la Transició a l’Estat Espanyol, concretament en tres fets fonamentals en la vida política espanyola d'aquells anys: els primers mesos del govern de Suárez, el Referèndum per a la Reforma Política i les primeres Eleccions Generals de Juny de 1977. Giménez retrata amb absolut mestratge, entre la sàtira i el drama, una època convulsa, emmarcada per l'abans i el després de les primeres eleccions generals. L’Estat no acabava de sacsejar-se del jou franquista i l'amenaçaven enemics visibles i invisibles. El debat de l'esquerra, que Giménez explica sense traves, es redueix aquí a una qüestió essencial: convertir-se finalment en una societat nova i oberta, o continuar atenent-se a les servituds del poder econòmic i polític. L’any 1980 totes aquestes històries es recopilen en una sola edició de tres volums: España Una (Vol. 1), España Grande (Vol. 2) i España Libre (Vol. 3). Aquests dos originals corresponen a la història “Carne de carcel” publicada al volum 3 (España Libre). España, Una, Grande y Libre (Carne de cárcel, original 1)

Esta noche...la libertad

Dibuixos originals de la història "Esta noche... la libertatd", una sèrie centrada en els anys de la Transició a l’Estat Espanyol, publicada originalment a la revista "El Papus", i que l'any 1980 Ediciones de la Torre (Madrid) recopila en una sola edició en tres volums: "España Una" (Vol. 1), "España Grande" (Vol. 2) i "España Libre" (Vol. 3). Aquests dos originals es publiquen al volum "España Grande".

Emma es encantadora

Dibuixos originals de les sis primeres pàgines del primer capítol de la sèrie “Emma es encantadora”, escrita per Andreu Martín i Francisco Pérez Navarro, per a la revista setmanal "Lily" (Editorial Bruguera, Barcelona).

Emma es encantadora. Esbossos

Esbossos per a la portada del segon volum recopilatori de la sèrie "Emma es encantadora" editat per Ediciones Glénat (Barcelona)

Emma es encantadora. Portades

Dibuixos originals per a les portades del primer i segon volum recopilatoris de la sèrie "Emma es encantadora" editats per Ediciones Glénat (Barcelona)

Exercicis de joventud

Exercicis de joventut d’Alfons López fets a partir dels dibuixos de la seva primera sèrie, “Almas 12”, i d'altres de nous amb amics de l'època, temes diversos i esbossos humorístics.

Tertúlia d'Art

Obres vinculades a l'època del grup “Tertúlia d’Art” (Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1971), un grup animat per Manel Garcia Sarramona. Els seus principals integrants foren el mateix Manel Garcia Sarramona, Alfons López i Joan enric Farreny, als que s’afegirien Ferran Peiró, Joan Oromí, Santi Llorens i altres. La seva principal activitat es produeix entre el 1969 i el 1971. Destaquen les exposicions al Col·legi d’Arquitectes de Lleida. El grup com a tal es dissolt l’any 1976 amb la mort de Joan Enric Farreny.

La Saga de Chaves

Dibuixos originals de la novel·la gràfica "La saga de Chaves" editada per Ediciones Glenat (2004) amb argument de Manel Fontdevila i guio d'Alfons López. Una de les obres cabdals d'Alfonso López, que va suposar un punt d’inflexió en el seu estil creatiu. En ella incorpora nous elements i formes en el dibuix, amb canvis gràfics molt importants, que res tenen a veure amb tot el que havia fet anteriorment.

En un lugar de la mente

Dibuixos originals de la sèrie "En un lugar de la mente"publicada a la revista "1984" entre els anys 1981 i 1982.

Bohemio pero abstemio. Memorias de un hombre de segunda mano

Dibuixos originals del còmic "Bohemio pero abstemio. Memorias de un hombre de segunda mano" editat per Ediciones La Cúpula (1995) a la col·lecció Víbora Comix.