Informes

Recursos

• Almanach: du Rire 1902
  ,
• Catàleg de l’exposició de Xavier Gosé al Salón Philipol et Cie.(Buenos Aires)
  Catàleg de l’exposició de Xavier Gosé al Salón Philipol et Cie. de Buenos Aires, Argentina, del 8 al 27 de setembre de 1913, on l'artista hi presenta 108 obres.
• Pour rencontrer: Lord Scavander
  Pour rencontrer: Lord Scavander. Paris: Bernard Grasset, 1910. Il·lustracions de Xavier Gosé
• Almanach de la Campana de Gracia 1898
  Almanach de la Campana de Gracia 1898. Barcelona: A. López Editor, 1897. Portada il·lustrada per Manuel Moliné
• Toute a l'amour (Lyonne de Lespinasse)
  Lyonne de Lespinasse. "Toute à l’amour". París: Les Publications Modernes, 1913. Portada il·lustrada per Xavier Gosé.
• Almanach de la Campana de Gracia 1904
  Almanach de la Campana de Gracia 1904. Barcelona: A. López Editor, 1903. Portada il·lustrada per Xavier Gosé
• Le Cahiers de Phame (Gabriel Sentis)
  Gabriel Senlis. "Le Cahier de Phame". París: Bernard Grasset Editeur, 1913. Portada il·lustrada per Xavier Gosé
• La Feria de Neuilly. Sensaciones frívolas de París (G. Martínez Sierra)
  G. Martínez Sierra. "La Feria de Neuilly. Sensaciones frívolas de París". París: Garnier Hermanos, 1906. Portada i il·lustracions de Xavier Gosé
• Carnet amb postals del I Salón Revista "4 Gats"
  Carnet amb 16 postals del I Saló Revista "4 Gats", amb reproduccions d'obres de Picasso, Nonell, Casas, Rusiñol, Mir, Anglada Camarasa, Canals, Gosé, Utrillo i Opisso.
• República Española Targeta Postal
  Targeta postal enviada per Juan Gosé als Germans Sert i Solà el 26 de maig de 1875. Tampó en la part posterior de Juan Gosé. Lérida
• Postal de Lleida
  Fotografia postal de Lleida (Lérida). Tampó en la part posterior de Santiago Gosé. Lérida.
• Postal de París (Le Trocadéro)
  Targeta postal enviada al senyor Domingo Pinell, alcalde de Lleida, el 15 de juny de l’any 1914 des de Paris.
• Invitació de la revista "Pèl & Ploma" a l’exposició de Xavier Gosé a la Sala Pares (Barcelona)
  Targeta d’invitació de la revista "Pèl & Ploma" a l’exposició de dibuixos i pintures de Xavier Gosé a la Sala Pares de Barcelona entre el 11 i el 17 d’octubre de 1903
• Liefde in de Lucht (El amor está en el aire)
  Després de fitxar per l’editorial Bruguera l’any 1961, on dibuixa dos personatges clau, Celia i Sissí, i obté un gran èxit amb la sèrie "Emma es encantadora", el mercat internacional s’interessa pel treball de Trini Tinturé. Comença aixì una fructífera trajectòria, de gairebé vint anys ininterromputs, per Anglaterra, Escòcia, Alemanya i Els Països Baixos. En aquest darrer país treballa amb la revista revista holandesa "Penny", per a la qual dibuixa durant quinze anys la sèrie "Liefde in de Lucht" (El amor está en el aire), una història sobre tres adolescents i la seva mare, divordicada, que hereten una granja de caballs i ha d'aprendre a cuidar-los, mentre viuen aventures romàntiques amb els seus nous veins. Aquesta sèrie és la col·laboració més llarga de la seva carrera, i la darrera que publica fins al moment en què Trini Tinturé es retira de l'activitat professional. Aquest capitol 117 és concretament el darrer que dibuixa.
• Kite
  KITE és una obra creada per al context rural de l'Empordà i que fa referència al vent com a element amb què el cos interactúa, i com a característica ubiqua de la regió. Es tracta d'una escultura-escenari realitzada en tela tècnica i elevada mitjançant un sistema d'ancoratge a les parets, que l'artista activa amb una performance explorant els sons del vent com a transitor i possibilitador de la veu. Es una proposta, a mig camí entre la instal·lacio i la performance, que parteix de les formes d'objectes de joc i d'esport del mitjà de l'aire. La investigació comença des de l'estel com a objecte de tradició mil·lenària i vinculada a disciplines com l'estratègia militar i l'obsessió de la conquesta de l'entorn aeri per part de l'home. La peça final, KITE, condensa referències a la vela nàutica, ja feta servir per la cultura romana en els seus “velarium” com a tendals per bloquejar el sol en complexos sistemes dissenyats per enginyers que cobrien espais com el Colisseu; i portada al món contemporani de l'ús lúdic de la tecnologia a través els colors reconeixibles de les veles de windsurf i els esports d'aire i aigua.
• Abstreta
• Emmirallada
• Enlluernada
• Llumull
  "Llumull" és el resultat de la decisió d'utilitzar un torn de pedra com a eina per a la seva realització. Va ser una de les primeres col·laboracions fetes amb l'ajuda del taller del meu pare, Lluís Cera i Davins, tècnic en talla de pedra. La instal·lació de les tres peces que conformen l'obra es fa directament sobre terra per jugar amb l'espai. Tancades sobre si mateixes reflecteixen l'entorn. Peces abstractes, recloses sobre si mateixes, miren endins mentre reflecteixen el seu voltant, d'aquí els títols que vaig triar per elles: "Emmirallada", "Enlluernada" i "Abstreta". Tres escultures fetes amb pedra sorrenca de Vinaixa que, malgrat ser de pedra, no estan pensades per estar a l'exterior. "Llumull" juga amb l'ambigüitat del seu material, una particularitat que s'ha repetit sovint al llarg de la meva trajectòria. Una curiositat que a vegades cerco i altres es dona sense voler. M'agraden aquestes confusions en la percepció del que són els materials de les escultures, cultivo l'aparença ambigua de matèries que semblen una cosa i són una altra. Aquestes tres escultures de terra també poden confondre a l'espectador. Pel seu color uniforme el material de lluny pot semblar de cartó, de lleugeres passen a ser peces molt denses quan un percep aquest error. I aquest canvi subtil que es dóna en la mirada en adonar-se'n fa que la sensació que ens ha donat la peça d'entrada passi d'un extrem a un altre en pensar en el seu pes.
• Ampo
  A partir de la relectura de "El Eternauta", clàssic de la novel·la gràfica argentina de mitjans dels anys cinquanta, l'autor analitza i qüestiona els discursos de la representació i els espais democràtics de la imatge. La trama de la historieta original, d'Héctor G. Oesterheld i Francisco Solano López, se centra en una invasió alienígena que, mitjançant una tempesta de neu tòxica, acaba amb la major part de la població. Una metàfora de la història nacional argentina i la seva resistència a l'opressió, on la invasió fa referència als cops d'estat que va viure el país. "Ampo" es focalitza en aquest fenomen meteorològic com a arma de destrucció, separant-lo de la resta d'elements de la història, i imprimint-lo aïlladament en tinta negra sobre paper negre i en tinta blanca sobre paper blan. Es tracta d'una revisió de la publicació original que permet prendre consciència dels codis que habitualment apareixen invisibilitzats a la cultura visual actual. Una proposta que reflexiona sobre els mecanismes de dominació i la seva capacitat de normalitzar les formes de representació i, alhora, sobre el perill de la bellesa de les imatges. La publicació s'acompanya d'un annex amb assajos ex professo d'Iván Pintor Iranzo i Francesc Ruiz.
• Escrit en l'aigua
  "Escrit en l’aigua" forma part d’un projecte d’investigació personal sobre el dibuix i el seu camí d’acció més enllà de la imatge resultant. En aquesta peça el dibuix entra en conflicte amb la paraula mateixa, no es deixa dir i resisteix a nomenar-se. El títol "Escrit en l’aigua" és un oxímoron. Idees oposades donen a entendre la impossibilitat del dibuix a l’hora de realitzar-se. L'obra pren com a referent el cas real de Kaspar Hause, un nen alemany que va estar reclòs en una habitació durant tota la seva infantesa. Kaspar Hauser és, als ulls dels altres, un nen salvatge que cal educar i domesticar per tal d’encabir-lo en allò normatiu. L’obra "Escrit en l’aigua" està formada per 707 dibuixos de llibreta realitzats en rotulador al llarg de més d’un any. Els dibuixos es van fer tots a l’estudi, i la dimensió de la instal·lació concorda exactament amb l’espai que tenia per treballar. Tancada en l’estudi, com Kaspar Hause, feia un dibuix darrera un altre sota la urgència del voler dir, d'intentar comunicar com aquell que intenta parlar. Un dibuix que ens porta al següent, i a un altre, i un altre, i que només s’atura a raó de l’espai que l’alberga. No es tracta d’identificar sino de generar possibilitats de pensament i de llenguatge al voltant del dibuix, que ens portin a pensar-lo d’una altra manera. El dibuix, com la paraula, ha de ser lliure i no deixar-se atrapar en frases fetes.
• Pulsar, geometries del kosmos
  "Pulsar, geometries del Kosmos" és una obra que aborda la relació entre l’ésser humà i l’observació de l’univers en relació amb els grans fenòmens físics que hi succeeixen. Aquest univers que s’expandeix és també un univers que sona. Si bé durant anys va ser considerat un lloc silenciós a causa de l’impediment per a la transmissió de les ones sonores a causa del buit, actualment la dimensió acústica de l’univers és un fet i una conjectura. Encara més, hi ha casos particulars en què el so treu protagonisme a la imatge a l’hora de conèixer empíricament alguns dels elements que hi són presents. Els forats negres són un exemple paradigmàtic, ja que només poden ser percebuts gràcies a un radiotelescopi. L’obra es formalitza com una instal·lació sonora multicanal de 10 minuts de duració que transforma les ones electromagnètiques en ones sonores. Aquestes són reproduïdes a l’interior de 8 altaveus modificats, que contenen 1 cm. d’aigua destil·lada en el seu interior i fan visibles diferents patrons geomètrics sobre la seva superfície. D’aquesta manera es fa visible un procés totalment abstracte com és el so d’uns estels, que no són visibles per l’ull humà des de la terra, que són a milers d’anys llum. L’obra sonora es llença des de l’arxiu de vídeo que acompanya la peça. El que és visible en el vídeo és allò que es farà visible en l’interior dels altaveus.
• The holobiont that therefore I am (L'holobiont que per tant sóc)
  El 1997 el filòsof Jacques Derrida publica un llibre basat en la seva conferència "The animal that therefore I am" (L'animal que per tant sóc), un assaig on des del seu anàlisi filosòfica deconstrueix la relació del que és humà amb l'animal. El seu punt de partida serà una experiència personal on ell nu, disposat a banyar-se, és observat pel seu gat. A partir d´aquí s´endinsarà en l´experiència de la nuesa i de la vergonya en mostrar-se de tal manera davant d'un altre ésser viu. Durant el llibre analitzarà la mitologia i la història de la humanitat versus l'animal. Tot i això, encara que el llibre critiqui el domini i l'explotació de l'humà sobre l'animal no aprofundeix en altres mirades sobre l'animal, altres cosmologies, com ara fa el pensament posthumà i xenofeminista d'autores com Donna Haraway. L'autora, a When species meet, criticarà Derrida com aquest mira l'animal però no analitza la mirada de l'animal a l'humà, no és capaç de llegir la seva mirada, de ser vist de tornada. En certa manera Derrida no estudia el seu gat, que resulta ser una gata, ni de manera científica, biològica o filosòfica, és a dir íntima. The holobiont that therefore I am és part d'una investigació en curs i utilitzant la de Derrida per formar un diàleg, sobre alteritat, agència i altres modes de vida. La instal·lació forma part d'un procés de reflexió sobre la convivència entre móns més grans que-humans i les polítiques de les cures.
• És fàcil travessar una frontera (si ets un núvol)
  Doble canal d'un núvol passant la frontera entre Espanya i França. Una càmera està a la part espanyola. L'altra càmera està a la part francesa.Totes dues càmeres van enregistrar el mateix núvol al mateix temps en contrapicat, com si estiguéssim estirats boca amunt en el sòl mirant el cel a cada costat de la frontera.
• Frozen Fish Food #9
  Frozen fish food és menjar congelat per peixos d’aquari. És el mateix que mengen els peixos que viuen lliures als mars, rius i llacs de la Terra: krill, artèmia, mysis, larves de mosquit blanques, vermelles o negres. Aqueta sèrie del 2001 semblen paper pintat estampat amb motius d’animals. Metafòricament Frozen Fish Food parla de nosaltres, els humans, que ens pensem lliures però és una il·lusió. Mengem congelats i encara coses pitjors, i estem tan atrapats com peixos en un aquari. Des de la pesca intensiva, l’abocament de tot tipus de residus i plàstics, el vessament de carburants i petroli, la mineria marina, l’augment de la temperatura de l’aigua fins a la catàstrofe nuclear de Fukushima que va provocar la més gran contaminació radioactiva marina de la història amb conseqüències irreversibles, les activitats humanes tenen un indiscutible impacte negatiu sobre la biodiversitat oceànica: n’alteren l’equilibri i n’amenacen la supervivència. Frozen Fish Food, i tots els altres treballs de la mateixa sèrie, són fotogrames. El fotograma interessa Aleydis Rispa perquè és un procés tècnic directe i simplificat. No cal càmera fotogràfica per obtenir les imatges sinó que aquestes sorgeixen pel simple dipòsit d’un objecte damunt d’un paper sensible exposat a la llum. Els objectes fotogramats deixen la seva empremta directament sobre l’emulsió fotosensible, paper o pel·lícula. Es tracta doncs de la mínima expressió de la fotografia, n’és l’essència.