Informes

Recursos

• Mandorla
  La mandorla és aquella aureola que sovint pren una forma ametllada, on s’inscriu la figura del Crist en Majestat, entre d’altres, com a signe de divinitat. Aquesta dualitat entre cel i terra, entre el misticisme propi de la simbologia religiosa catòlica i l'ametlla com a element propi del camp, del territori, converteix la sèrie de les "Mandorles " de Benet Rossell, representades en gravats, pintures i escultures (com la que domina la Plaça de l'Escorxador a Lleida) en una de les iconografies més característiques de l'artista, l'obra del qual es caracteritza per la voluntat d'unir mons: el mediterranisme i l'orientalisme, el gest i el traç, l'escriptura i el dibuix, l'atzar i el mètode, la concreció i l'abstracció. En definitiva el macromón propi de Benet Rossell i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Francesc Gabarrell
• Mandorla
  La mandorla és aquella aureola que sovint pren una forma ametllada, on s’inscriu la figura del Crist en Majestat, entre d’altres, com a signe de divinitat. Aquesta dualitat entre cel i terra, entre el misticisme propi de la simbologia religiosa catòlica i l'ametlla com a element propi del camp, del territori, converteix la sèrie de les "Mandorles " de Benet Rossell, representades en gravats, pintures i escultures (com la que domina la Plaça de l'Escorxador a Lleida) en una de les iconografies més característiques de l'artista, l'obra del qual es caracteritza per la voluntat d'unir mons: el mediterranisme i l'orientalisme, el gest i el traç, l'escriptura i el dibuix, l'atzar i el mètode, la concreció i l'abstracció. En definitiva el macromón propi de Benet Rossell i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Francesc Gabarrell
• Mandorla
  La mandorla és aquella aureola que sovint pren una forma ametllada, on s’inscriu la figura del Crist en Majestat, entre d’altres, com a signe de divinitat. Aquesta dualitat entre cel i terra, entre el misticisme propi de la simbologia religiosa catòlica i l'ametlla com a element propi del camp, del territori, converteix la sèrie de les "Mandorles " de Benet Rossell, representades en gravats, pintures i escultures (com la que domina la Plaça de l'Escorxador a Lleida) en una de les iconografies més característiques de l'artista, l'obra del qual es caracteritza per la voluntat d'unir mons: el mediterranisme i l'orientalisme, el gest i el traç, l'escriptura i el dibuix, l'atzar i el mètode, la concreció i l'abstracció. En definitiva el macromón propi de Benet Rossell i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Francesc Gabarrell
• Mandorla
  La mandorla és aquella aureola que sovint pren una forma ametllada, on s’inscriu la figura del Crist en Majestat, entre d’altres, com a signe de divinitat. Aquesta dualitat entre cel i terra, entre el misticisme propi de la simbologia religiosa catòlica i l'ametlla com a element propi del camp, del territori, converteix la sèrie de les "Mandorles " de Benet Rossell, representades en gravats, pintures i escultures (com la que domina la Plaça de l'Escorxador a Lleida) en una de les iconografies més característiques de l'artista, l'obra del qual es caracteritza per la voluntat d'unir mons: el mediterranisme i l'orientalisme, el gest i el traç, l'escriptura i el dibuix, l'atzar i el mètode, la concreció i l'abstracció. En definitiva el macromón propi de Benet Rossell i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Francesc Gabarrell
• Mandorla
  La mandorla és aquella aureola que sovint pren una forma ametllada, on s’inscriu la figura del Crist en Majestat, entre d’altres, com a signe de divinitat. Aquesta dualitat entre cel i terra, entre el misticisme propi de la simbologia religiosa catòlica i l'ametlla com a element propi del camp, del territori, converteix la sèrie de les "Mandorles " de Benet Rossell, representades en gravats, pintures i escultures (com la que domina la Plaça de l'Escorxador a Lleida) en una de les iconografies més característiques de l'artista, l'obra del qual es caracteritza per la voluntat d'unir mons: el mediterranisme i l'orientalisme, el gest i el traç, l'escriptura i el dibuix, l'atzar i el mètode, la concreció i l'abstracció. En definitiva el macromón propi de Benet Rossell i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Francesc Gabarrell
• Mandorla
  La mandorla és aquella aureola que sovint pren una forma ametllada, on s’inscriu la figura del Crist en Majestat, entre d’altres, com a signe de divinitat. Aquesta dualitat entre cel i terra, entre el misticisme propi de la simbologia religiosa catòlica i l'ametlla com a element propi del camp, del territori, converteix la sèrie de les "Mandorles " de Benet Rossell, representades en gravats, pintures i escultures (com la que domina la Plaça de l'Escorxador a Lleida) en una de les iconografies més característiques de l'artista, l'obra del qual es caracteritza per la voluntat d'unir mons: el mediterranisme i l'orientalisme, el gest i el traç, l'escriptura i el dibuix, l'atzar i el mètode, la concreció i l'abstracció. En definitiva el macromón propi de Benet Rossell i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Francesc Gabarrell
• Mandorla
  La mandorla és aquella aureola que sovint pren una forma ametllada, on s’inscriu la figura del Crist en Majestat, entre d’altres, com a signe de divinitat. Aquesta dualitat entre cel i terra, entre el misticisme propi de la simbologia religiosa catòlica i l'ametlla com a element propi del camp, del territori, converteix la sèrie de les "Mandorles " de Benet Rossell, representades en gravats, pintures i escultures (com la que domina la Plaça de l'Escorxador a Lleida) en una de les iconografies més característiques de l'artista, l'obra del qual es caracteritza per la voluntat d'unir mons: el mediterranisme i l'orientalisme, el gest i el traç, l'escriptura i el dibuix, l'atzar i el mètode, la concreció i l'abstracció. En definitiva el macromón propi de Benet Rossell i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Francesc Gabarrell
• Mandorla
  La mandorla és aquella aureola que sovint pren una forma ametllada, on s’inscriu la figura del Crist en Majestat, entre d’altres, com a signe de divinitat. Aquesta dualitat entre cel i terra, entre el misticisme propi de la simbologia religiosa catòlica i l'ametlla com a element propi del camp, del territori, converteix la sèrie de les "Mandorles " de Benet Rossell, representades en gravats, pintures i escultures (com la que domina la Plaça de l'Escorxador a Lleida) en una de les iconografies més característiques de l'artista, l'obra del qual es caracteritza per la voluntat d'unir mons: el mediterranisme i l'orientalisme, el gest i el traç, l'escriptura i el dibuix, l'atzar i el mètode, la concreció i l'abstracció. En definitiva el macromón propi de Benet Rossell i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Francesc Gabarrell
• Sense títol
  Ernest Ibàñez esdevé el nexe d’unió entre els artistes de la primera postguerra i els partidaris de la renovació. I això es pot comprovar perfectament a partir de la dualitat inherent al seu treball, sobretot durant els anys cinquanta, en què alterna la presentació pública d’obres que fan evident el procés de depuració geomètrica del paisatge amb altres d’una experimentació, dins el camp de l’abstracció, molt més íntima i intel·lectual. Allò que ha singularitzat permanentment la seva trajectòria, però, ha estat la recerca d’un llenguatge propi i personal, marcat per un cert component eclèctic fruit d’un particular procés d’assimilació artística molts cops literal, i reelaboració dels elements pictòrics i formals dels diferents moviments lligats a la contemporaneïtat. A partir d’una viatge a París l’any 1954, Ibàñez inicia el seu progressiu desplaçament cap a l’abstracció, conseqüència directa d’un fort convenciment intel·lectual i d’un ampli domini de la cultura artística, més que no pas fruit d’una evolució de la seva obra. No serà fins l’any 1961, però, quan farà públic el seu primer conjunt més coherent i homogeni dins aquest àmbit: la sèrie del pont d’ d’Overschie (Holanda), que fa pales el seu pas cap al món de l’abstracció i la seva integració dins les tendències abstractes que en aquells moments proposava l’Informalisme. La culminació d’aquest recorregut iniciàtic és la fundació, l’any 1964, del Grup Cogul, punt de confluència de tots els neguits experimentals i la plataforma des de la qual Ibàñez desenvoluparà més ràpidament la vessant matèric del seu treball, on el gest i el color tenen un protagonisme essencial. Aquesta obra —integrada al fons del Museu d’Art Jaume Morera com a conseqüència de l’atorgament del Premi Medalla Morera a l’artista l’any 1996— és un clar testimoni de l’evolució posterior de la seva obra a partir de la desaparició del Grup Cogul (1965). Malgrat inserir-se encara dins els paràmetres informalistes, es comença a entreveure la influència d’una nova sensibilitat que donarà origen al Pop-Art, insinuada, en aquest treball, a partir de l’experimentació amb materials incorporats a la superfície del quadre a través de la tècnica del collage, i de les barreges cromàtiques amb una gran varietat de matisos. El resultat, noves construccions on Ibàñez defineix una sèrie d’espais reticulars de color negre, semblants als vitralls, que atrapen i integren temàtiques molt diferents a través de la utilització d’imatges gràfiques, rètols i fotografies de revistes que incorporen, dins una trama encara informalista, elements d’un univers molt més mundà. Francesc Gabarrell
• N. 350
• Lo robatori de la tinta
  Benigrafies gravades sense entintar sobre paper fet a mà.
• Lo robatori de la tinta
  Benigrafies gravades sense entintar sobre paper fet a mà.
• Lo robatori de la tinta
  Benigrafies gravades sense entintar sobre paper fet a mà.
• Lo robatori de la tinta
  Benigrafies gravades sense entintar sobre paper fet a mà.
• Lo robatori de la tinta
  Benigrafies gravades sense entintar sobre paper fet a mà.
• Lo robatori de la tinta
  Benigrafies gravades sense entintar sobre paper fet a mà.
• Lo robatori de la tinta
• Aquesta sort (dibpin)
• sèrie pa paper II
• sense títol
  La pintura de Benet Rossell ha anat evolucionant a partir d’uns paràmetres eminentment gestuals, i es caracteritza per la presència quasi constant dels anomenats microsignes o “benigrafies”, elements cal·ligràfics, a mig camí entre l'escriptura i la pintura, estretament vinculats amb l’estètica oriental i que, com en el cas de l’obra que ara ens ocupa, poden arribar a dominar completament la composició. Cal destacar, en aquest sentit, l’aparició de l’atzar en el signe més gran, com si la tinta s’hagués expandit amb voluntat pròpia un cop dibuixat, escampant-se per un paper la textura del qual resulta essencial com a instrument que desencadena aquest mètode de treball. Àger, vila natal de Benet Rossell, és el referent constant en la seva obra, el desencadenant d’una aproximació a vivències íntimes i a determinades visions del paisatge que ell tradueix per a l’espectador, a través dels esmentats signes cal•ligràfics i gestuals, en una narració que es pot considerar tant pintura com literatura. Vistes d’aprop, les “benigrafies” converteixen l’abstracció en figuracions inventades o, el que és el mateix, en descodificacions de l’abstracció a través de signes que podem ressegueir i entendre com si es tractes d’un llenguatge. Francesc Gabarrell
• Tafí vell
• Bodegó sobre la taula
• Composició
• sense títol
• sense títol