Informes

Recursos

• Amengual, Toni
  Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, Toni Amengual va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i va cursar un postgrau en fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves últimes exposicions individuals destaquen: Flowers for Franco (2021), Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma; Androids in the Woods (2019), Sala d’Exposicions La Misericòrdia, Palma; Devotos (2017), Centre d’Art de Les Bernardes, Salt, Girona; Holydays (2016), Casal Solleric, Palma; F.O.C. (2013), IDEP, Barcelona. El seu treball ha estat guardonat amb el Premi Art Jove de Fotografia de Balears 2005, Descubrimientos PhotoEspaña2010, el Premi Nou Documentalisme de la Fàbrica 2013, Premi CREART (2016) o el Premi de FotografiaContemporània de Mallorca 2018, entre d’altres. A més, PAIN (2014) va ser distingit amb el premi al millor fotollibreautoeditat a PhotoEspaña 2015, Devotos (2015) va rebre el premi ArtLibris Banc de Sabadell i Flowers for Franco (2019) va ser seleccionat per la revista Time com un dels millors fotollibres de l’any. El 2021 va rebre la beca de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma, on va desenvolupar els seus dos últims projectes, ICONA i ORNAMENTO. Font: rociosantacruz.com
• Moliné Muns, Manuel
  Manuel Moliné Muns fou un autor molt prolífic: litògraf, dibuixant humorístic, caricaturista, fotògraf, pintor, il·lustrador i il·luminador. Es dedicà a la pintura durant la seva etapa acadèmica i posteriorment fou il·luminador de fotografia al taller que compartia juntament amb el seu cunyat Albareda. També va treballar com a il·lustrador de diferents llibres, però on va triomfar, per sobre de tot, fou en la vessant de caricaturista, publicant el seu treball en una gran quantitat de revistes i diaris de la Barcelona de l'època, com ara "Un tros de paper" o "L'Esquella de la Torratxa". Font: Viquipèdia
• Estruch, Laia
  Laia Estruch és llicenciada en Belles arts per la Universitat de Barcelona (2010). Va cursar el seu últim any de llicenciatura estudiant Performance Art i Art Sonor a la Universitat The Cooper Union (Nova York, 2010). La seva pràctica artística s’inscriu en el marc de la performance i l’escultura, des d’on treballa el llenguatge del cos i la veu. Els seus projectes analitzen les possibilitats emotives de la veu a capella i el cos sense teatralitzar, obrint un espai de reflexió en relació al caràcter performatiu del llenguatge, l’enregistrament sonor i el seu arxiu oral. Dissenya sets escultòrics concebuts com a escenes, espais d’experimentació sonora, que li permeten portar el cos i la paraula al terreny de l’acció a través de la veu. Per tant, una de les principals característiques del seu treball es basa a explorar les partitures en l’àmbit físic de l’escenari. Ha rebut el premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2021, beques i residències com el BCN Producció (2011-2012), la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya (2011), els Artistes en Residència 2017 de La Casa Encendida i el CA2M de Madrid. Ha presentat obra i performances al Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA (2012 i 2021), al Centre d’Art Contemporani de Barcelona Fabra i Coats (2012), a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona (2014), a la Fundació Joan Miró de Barcelona (2016, 2019), al museu Picasso de Barcelona (2018), a la Fundació Joan Brossa de Barcelona (2020), a La Virreina Centre de la imatge de Barcelona (2020), a La Panera de Lleida (2022), al Thyssen-Bornemisza Art Contemporary - TBA21 a Madrid y Córdoba (2022) i al Azkuna Zentroa, Bilbao (2022) entre altres. Laia Estruch
• Cera Bernad, Joana
  Llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Sant Jordi de Barcelona l’any 1989, obté una beca Erasmus a la Winchester School of Art. Aquest mateix any, participa en un taller de la QUAM dirigit per Eva Lootz i es trasllada a viure al País Basc fins al 1993, on realitza un taller de direcció cinematogràfica amb Enrique Urbizu i diversos tallers organitzats per Arteleku, entre d’altres: Sergi Aguilar (1989), Angel Bados (1990), Juan Muñoz (1990) i Pepe Espaliu (1992). El 1991 és seleccionada per a participar en la Biennal de Barcelona que no arriba a realizar-se, i el 1992 rep un ajut a la creació de la Diputació de Guipúscoa. L'any 2000 viu a Nova York com artista resident a la Internacional Studio and Curatorial Program, i alhora fa un curs intensiu a la New York Film Academy gràcies a la beca de la Fundació Marcelino Botín 1999. Marxa a Holanda al programa de l’European Ceramics Work Center el 2001 amb un ajut a la creació de la Generalitat de Catalunya. El 2007, rep del Ministeri de Cultura i de la Generalitat de Catalunya suport per a la producció de l’exposició “Llumull” al Museu de l’Empordà. La Fundación Santa Maria de Albarracín la convida a participar en Estancias Creativas al 2009. Resident a la Real Academia de España en Roma (RAER) 2019/2020, Ajuda a la producció VEGAP 2020, estada al Centro de Interpretación del l’Alabastro (CIDA) d'Albalate del Arzobispo (Teruel) 2021. Joana Cera
• Llach Galera, Èlia
  Èlia Llach, llicenciada en Belles Arts i posterior DEA (Diploma d´Estudis Avançats) per la Universitat de Barcelona. Estudis d'Escenografia a l'Escola Massana i al “Teatro de la Cuarta Pared” de Madrid. Gestió de Projectes Escènics a l'Institut Nacional d'Arts Escèniques de Madrid (INAEM). Màster en Comunicació i Crítica d'Art a l'especialitat de Mercats de la Cultura de la Universitat de Girona.La seva obra s'ha exposat recentment a l'espai La Virreina. Centre de la Imatge (2022) i al MNAC (2020). Èlia Llach
• Lega Lladós, Ferran
  Ferran Lega Lladós és artista sonor, investigador i professor universitari amb més de quinze anys d’experiència en el camp de la recerca, producció i experimentació artística. Doctor en Belles Arts i premi extraordinari de doctorat, Universitat de Barcelona. Des del 2019 combina la producció artística en art sonor amb la docència d’assignatures d’art digital del Grau en Disseny Digital i Tecnologies Creatives de la Universitat de Lleida. Forma part del grup de recerca artística aplicada Grup de Treball de les Ecologies del Delta del Llobregat i del Grup de Recerca i el grup de recerca acadèmic I+D Interacció Persona Ordinador i Integració de Dades (GRIHO, Universitat de Lleida). Ha participat i impartit conferencies en simposis internacionals i al Màster d’art sonor de la Universitat de Barcelona. L’any 2009 guanya la beca Taller de la Fundació Botín per realitzar una residencia amb Jannis Kounellis i mostrar l’obra resultant a la seu de la Fundació a Santander. Ha rebut altres beques per part d’institucions com la residència del Centre d'Art Terres de l'Ebre-Lo Pati (2016), CMMAS, Centro Mexicano para la Música y las Artes Sonoras (2017), i és el guanyador de la II Biennal Larva de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. També ha realitzat tallers de visualització del so a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, al Màster On-Mediation (2022) i al Centre d’art la Panera de Lleida (2014). Ferran Lega
• Sánchez Barroso, Bárbara
  Artista visual, treballa principalment amb imatges en moviment i videoinstal·lacions. Estudià Belles Arts, Comunicació Audiovisual i Teoria de la Literatura a la Universitat de Barcelona. Té un Màster en Investigació Artística per la Malmö Art Academy, Lund University, Suècia, i un postgrau a HISK, Bèlgica. La seva obra ha estat exposada de forma individual i col·lectiva a Inter Arts Center, Malmö; ARBAR, Girona; Fundació Joan Miró, Barcelona; La Capella, Barcelona; MoCA, Taipei; Museu d'Art Contemporanea, Lissone; MHKA, Anvers; Fundació Naturgy, La Corunya; Centre d'Art La Panera, Lleida; CAC, Quito; Sala Amadís, Madrid; B'Chira Art Center, Tunísia; Sala d'Art Jove, Barcelona i MUST, Lecce; entre d'altres. Els seus vídeos formen part de les col·leccions de la Fundació Han Nefkens i de la Fundació Naturgy. Ha treballat com a professora associada a la Universitat de Barcelona i va guanyar la beca de la Fundació Han Nefkens per estudiar a Bèlgica. Font: https://barbarawong.info
• Vidal, Pep
  Artista i científic nascut a Barcelona, llicenciat en matemàtiques i Doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, Pep Vidal mostra un interès especial pel càlcul infinitesimal, la topologia i les sèries infinites. La seva és una línia d'investigació científica que esdevé, també, una constant en el seu treball artístic, que engloba projectes artístic-científics sobre canvis infinitesimals, canvis mínims que estan per tot arreu. En els últims anys ha estat artista resident a la Rijksakademie van Beeldende Kunsten, a Amsterdam, a Hangar, Barcelona, i a FARE, Milan. Ha guanyat diversos premis entre els quals destaquen el GAC (Galeries d'Art de Catalunya) 2019 a la millor exposició d'artista emergent en galeria, el Premi Internacional d'Arts Plàstiques de la Fundació Botín, i el Premi Generació de la Fundació Montemadrid. Ha exposat el seu treball individualment en Abrons Arts Center Nova York, Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC Barcelona, i Maczul, Maracaibo. També ha participat en diverses exposicions col·lectives a museus i centres d'art com la Fundació Joan Miró de Barcelona, CAPC Musée d'Art Contemporain de Burdeus, i CENTRALE for Contemporary Art, Brussel·les. Els seus treballs són part de col·leccions públiques i privades com l'Arxiu de el centre d'Estudis i Documentació del MACBA, a Barcelona, el Centre de Documentació i Biblioteca del MNCARS a Madrid, i la biblioteca MoMA a Nova York. Font: ADN Galeria
• Rispa Boher, Aleydis
  Aleydis Rispa, licenciada en Belles Arts, en l'especialitat d’Imatge, per la Universitat de Barcelona el 1988. Compagina la seva activitat artística amb la docència, ha estat professora associada de fotografia a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i mestra de taller al laboratori de fotografia analògica de la mateixa universitat. Actualment és professora de fotografia a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Serra i Abella de L’Hospitalet de Llobregat. La seva obra forma part de les col·leccions del MNAC, del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya, del MACBA, de la Fundació La Caixa, del Círculo de Bellas Artes de Madrid i de la Fundación Telefònica, entre d'altres. Font: Galeria Esther Monturiol
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.