La mare Entre els anys 1921 i 1931 Lluís Masriera és dedica amb intensitat a l’activitat d’escenògraf, en detriment de la seva trajectòria com a pintor. Així, quan el 1935 mostra novament la seva pintura de manera pública, ens trobem amb una obra que s’endinsa de ple en el camp de l’anècdota, representada sovint en interiors burgesos descrits amb tot detall, i protagonitzada per una figura femenina dedicada a les activitats més convencionalment associades a la dona. La mare s’insereix dins aquest període, però si la comparem amb un dels exemples més il•lustratius d’aquesta època datat el 1936, "La núvia" (MNAC, 21323), hi trobarem diferències essencials pel que fa a la composició, el tractament del fons i, sobretot, el paper de la dona, que en l’obra del Museu d’Art Jaume Morera es representa com una mare, però també com una persona cultivada que compagina la maternitat amb la lectura i l’estudi.
Estem, doncs, davant una obra primerenca dins aquesta darrera etapa de Lluís Masriera; una pintura que encara recull algunes herències de períodes anteriors però que ja comença a endinsar-se, poc a poc, en el conservadorisme temàtic i artístic que va caracteritzar l’obra de Lluís Masriera fins gairebé el final de la seva vida. La mare és encara un petit experiment, allunyat del gran públic, en un moment en què el pintor s’aboca plenament al seu ofici d’escenògraf i que , per tant, podríem datar en el període que va des del 1921 fins al 1927, any de la mort de Carles Llobet Busquets i data límit tractant-se com es tracta d’un obsequi d’un artista a una altre artista.
Francesc Gabarrell
sense títol (dibuix d'home) Un dels protagonistes destacats de l’escena modernista catalana va ser el pintor Joaquim Mir. Relacionat amb les tendències expressionistes que es comencen a desenvolupar dins del modernisme, la trajectòria artística de Mir es vincula inicialment al grup d’artistes que conformaran l’anomenada Colla del Safrà, Isidre Nonell, Ramon Pichot, Ricard Canals i ell mateix. Aquest grup s’inscribia plenament dins dels procediments postimpressionistes de contrastos de llum i color —recordem que es posen aquest nom per la predil·lecció qie tenien pels colors groc i taronja— encara que aviat evolucionaran a partir de les possibilitats expressives de la pintura cap a temes de caire social, principalment extrets dels indrets suburbials de Barcelona i dels seus personatges. Especialment de 1897 fins a 1901, Mir realitza una abundant producció gràfica que es difon a través de les seves col·laboracions amb les revistes L’Esquella de la Torratxa i el seu Almanach de l’any 1899, 1901 i 1902, Hispania i Quatre Gats, i a través de les il·lustracions que realitza per a l’Escanyapobres de Narcís Oller.
Precisament aquestl dibuix correspon a la il·lustració que va fer pel conte d’Enrique Nicolle "Los tres viajeros" publicat al número 8, de 15 de juny de 1899, a la revista Hispania. En general tots aquest dibuixos mostren la preferencia de Mir pels personatges pobres i miserables dels voltants de Barcelona, fins i tot quan, com en aquest cas, ha de limitar-se a il·lustrar el tema d’un conte. Els rodamons esdevenen, així, un personatge gairebé arquetípic en aquest moment de la trajectòria de Mir, seguint l’estel·la del seu mestre Lluís Graner i, segurament, per la poderosa influència de Velàzquez a qui estudià en els seus viatges a Madrid.
Jesús Navarro
Florer 
S.T (interior amb figures) 
Florer amb roses 
Pati interior (esbós) 
Cerro de Santa Lucía 
S.T (paisatge urbà) 
S.T (paisatge urbà) 
Verge del Roser (esbós) 
La verema 
Després del bany 
Esbós per al retrat de la Sra. Irma Said 
S.T (marina amb figures) 
Retrat masculí 
Esbós del quadre Esperant les barques. Cadaqués 
Mercat xilè 
S.T (paisatge amb figures) 
Florer amb roses 
Muntanyes de Xile (esboç) 
Bodegó-fruita 
Retrat femení 
S.T (dona amb mantó) 
Dia de pluja 
sense títol