Informes

Recursos

• Sense títol (Hotel Ritz)
• Sense títol
• Sense títol (Home gesticula a la butaca sobre fons vermell)
• Sense títol (Dos homes i un avió)
• Sense títol (Home, auto i guardiola)
• Sense títol (Up/Power Mzx)
• 25 Salons del Còmic en cartells
  Edició de 25 cartells en un sobre publicat per Ficomic l'any 2007 amb 3 cartells signats per Gallardo: 1a, 11a i 25a edició
• Buitre Buitaker: Precampaña
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) on Buitre es presenta com a candidat a les eleccions acompanyat de Blasito, publicat a l'ABC sense data específica (entre 1988 i 1992).
• Buitre Buitaker: Huéspedes olímpicos VIII
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) on Buitre està enfadat per la presència de japonesos als Jocs Olímpics, publicat a l'ABC sense data específica (entre 1988 i 1992).
• Buitre Buitaker: El tema ese del bacalao...
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) on Blasito i Buitre discuteixen sobre la Unió Europea, amb les reticències del primer que rememora l'autarquia de Paquito, publicat a l'ABC sense data específica (entre 1988 i 1992).
• Buitre Buitaker: ¡Perdóname!
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) on Buitre i Blasito discuteixen sobre els diners del segon que utilitza el primer per anar al bingo, publicat a l'ABC sense data específica (entre 1988 i 1992).
• Buitre Buitaker: Lovisameniesplendurcin
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) on un Blasito enamorat parla per telèfon amb la seva companya Palmira, publicat a l'ABC sense data específica (entre 1988 i 1992).
• Buitre Buitaker: A debateeeeee!!! Part II
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) que reprodueix un debat polític crispat entre Manuel Falaz y Flipe Gonzalbez, publicat a l'ABC sense data específica (entre 1988 i 1992).
• Buitre Buitaker: El teléfono de lasperanza
  Tira de còmic de Buitre Buitaker, on Blasito truca a un telèfon eròtic de pagament. Publicat a l'ABC sense data específica.
• Buitre Buitaker: Mis memorias II
  Tira de còmic de Buitre Buitaker on Blasito recull les memòries de Buitre mentre xerra des del sofà, publicat a l'ABC el 08/10/1988.
• Buitre Buitaker: In Memoriam
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) que homenatja a Makoki recreant un memorial funerari amb Buitre i Blasito, encara que el primer pensi que era dedicat a Paquito (Franco), publicat a l'ABC sense data específica (entre 1988 i 1992, no obstant La muerte de Makoki es publica el 1995).
• Buitre Buitaker: Coalicionemosnosxyz
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) on aquest dicta una carta política a Blasito per "arreglar" la democràcia, publicat a l'ABC sense data específica (entre 1988 i 1992).
• Buitre Buitaker: Índice Dow-Jones
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) que passa el dia de Sant Jordi quan el Buitre li regala una col·lecció de llibres a Blas a nom seu, publicat a l'ABC sense data específica (entre 1988 i 1992).
• Buitre Buitaker: Esto es Jolibud
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) on Blasito mira el televisor on Pablo Picapiedra amb orelles de Mickey Mouse anuncia una guerra amb Irak per l'atemptat a Bush, publicat al suplemente Gente y Aparte de l'ABC segons inscripció dors, entre 1988-1992.
• Buitre Buitaker: Huelga general
  Tira de còmic de Buitre Buitaker sense personatges, només bafarades, on es posa de manifest la vaga per part del dibuixant i la incomprensió per part dels personatges. Publicat a l'ABC el 17/12/1988. Signat com El Marqués de Bradomin.
• Buitre Buitaker: Carpe Diem
  Tira de còmic de Buitre Buitaker on aquest prepara el viatge cap a Sevilla, ajudat per Blasito, publicat a l'ABC sense data específica (any 1988 segons la resta de tires). Signat com El Marqués del Sable.
• Buitre Buitaker: Caída y decadencia
  Tira de còmic de Buitre Buitaker on Buitre amb birret d'honoris causa dóna lliçons d'història a Blasito, publicat a l'ABC sense data específica (any 1988 segons la resta de tires). Signat com Mariano Ozores.
• Buitre Buitaker: Sant Jordi: 1 libro-1 rosa
  Tira de còmic de Buitre Buitaker (títol possiblement retallat) que passa el dia de Sant Jordi quan el Buitre li regala una col·lecció de llibres a Blas a nom seu, publicat a l'ABC sense data específica (any 1988 segons la resta de tires).
• Shine on your crazy diamond
  Còmic inèdit "circa 1975", segons inscripció dors, on s'inclou el títol de la cançó de Pink Floyd en llapis i una certa traducció al castellà de la lletra, acompanyant unes imatges sense cap argument lineal on un monstre surt d'una taca negra envoltat d'un voltor i una mà ofereix un diamant.
• Disneylandia Coto 341
  Còmic sense títol inèdit "circa 1975", segons inscripcions dors, sense cap argument lineal, amb imatges de la Terra creades per un mag i un soldat esquelet que vigila el cartell d'entrada a la zona anomenada Disneylandia Coto 341.
• Los perros de Tíndalos
  Los perros de Tíndalos és un còmic possiblement incomplet i inèdit entre 1973-1974, "en Lleida", segons inscripcions de l'autor al dors, sense bafarades i cap argument linial, fent homenatge a Frank Belknap Long, on predomina la simbologia grega i egípcia.
• Las crónicas de la rata
  Còmic possiblement incomplet de Las crónicas de la rata, segons inscripció, inèdit "circa 1975", on les rates veuen envaïdes les terres de Gorlul-Mhan per les tropes de Khala-Raja.
• Perico Carambola en nómina (Viñetas completas nº10)
  Pàgina d'obertura del còmic Perico Carambola en nómina publicat a la revista Viñetas completas nº10 amb la portada similar de Gallardo. Signat com Mike Gallard.
• Historias de Tío Emo (El Víbora)
  Historieta incompleta possiblement publicada a El Víbora al voltant de 1985 (segons inscripcions dors) on Tío Emo i banda estan en un bar i després seran perseguits pel propietari.
• ¡Broom! (El Víbora)
  Còmic publicat a El Víbora sense número específic on es recrea un primer atemptat al Papa amb els fidels desconcertats i Sant Pere del Vaticà tremolant.
• Cráneo, una aventura de Perro Nick
  Còmic incomplet (mancaria la pàgina 3; veure FMG000038 on consten 4 esbossos preparatoris) publicat al número 81 d'El Víbora amb el Perro Nick, que disfruta d'uns dies a Miami però ha de marxar per una missió: acabar amb el criminal El Cráneo. Aquest s'oculta en una fàbrica que en realitat és una presó, al Pol Nord. Amb l'ajuda d'una dama de l'entorn i una dama empresonada, El Cráneo es detingut però escapa.
• E.N. El Niñato
  Historieta publicada al número 40 de la revista El Víbora i a la revista alemanya U-Comix (en alemany, FMG000112), versionant la pel·lícula E.T. The extraterrestrial (1982), on El Niñato viatja en un radiocassette al planeta d'E.T. i coneix als seus amics. De sobte, tot es converteix en una abstracció psicodèlica i l'acció torna a Sant Adrià. Signat com a director amb el cartell: Estiven Gallard.
• Poltergeis
  Historieta publicada al número 36 de la revista El Víbora i també a la revista sueca Pox nº10 (en bitò i en suec, FMG000109) situada a Sant Adrià de Besós, on El Niñato té un malson o un mal viatge per les drogues on es atret per un televisor desintonitzat d'on surt una mà que el retorna de nou al llit. Signat com A Gallardelberg and Mediahooper Flin LTD.
• Atmósfera chunga (Fantástico minino)
  Historieta amb títol al dors segons inscripció publicada al número 24 de la revista El Víbora, on Tío Emo i companyia visiten una cantina alienígena al planeta Júpiter (segons portada a Com ser Gallardo, 2006) i apareix un monstre d'ulls i budells. Emo es llençat al planeta Terra on desperta del seu somni a la presó Model. Pàgines probablement desordenades en numeració (ordenades a partir de la _3 segons números consecutius al dors).
• Ajuste de cuentas (En pleno corazón de Madrid)
  Historieta incompleta amb títol al dors segons inscripció publicada al número 12 de la revista El Víbora, on l'acció se situa un diumenge al Rastro de Madrid, on Cuco es despertat al pis de Cholo i Willy.
• El Víbora (Cuando el imperio americano está en peligro)
  Historieta sense títol publicada al número 2 de la revista El Víbora on un grup de soldats, encapçalats per Kowalksi, entre Hondures i Nicaragua, ataquen a suposats comunistes creuant la selva de Río Negro. Signat Gallardo (Asesor en superhéroes para el gobierno sandinista).
• Makoki (En la disco Pico's)
  Historieta incompleta possiblement publicat a la revista Makoki (sense data), on el personatge i La Basca van a la discoteca Pico's i reben un atac d'una xinesa quan parlen d'ella.
• Azote de herejes (Buitre Buitaker)
  Historieta de la revista Makoki nº16 (FMG000105, versió en color). Blasito ha de celebrar una processó amb Buitre Buitaker perquè no ha anat a Sevilla i vesteixen cucurulla de penitents però Blasito li dóna alguna cosa per esnifar i Buitaker s'enfada Signat com Pater Gallardae (Malleus Maleficarum).
• Añonuevo palonuevo
  Historieta de la revista Makoki Nº12-13 (FMG000103, versió en color). Blasito celebra el cap d'any 1984 molt a prop de l'estàtua de Colón a Barcelona, quan arriba per sorpresa Buitre Buitaker.
• Makoki (¡Ahora mismo quiero mi guitarra!)
  Historieta sense identificar possiblement de la revista Makoki (1984, "nova època", segons inscripció). Morgan i Makoki canten una copla a uns punks que han destrossat la seva guitarra. De la sèrie Makoki en Niu Yors (segons Todo Makoki, 2012).
• Makoki (Je, je, je ya me oriento)
  Historieta sense identificar possiblement de la revista Makoki (1984, "nova època", segons inscripció). Es veu la ciutat de Nova York i Spiderman. Makoki acompanya a Morgan a una cita amb una "guiri". De la sèrie Makoki en Niu Yors (segons Todo Makoki, 2012).
• Makoki (Porque no hay derecho de que la calle)
  Historieta incompleta, publicat al número 10 de la revista Makoki (1983). Signat amb Mediavilla, Makoki, amb membres de La Basca, es veu amenaçat per la policia i llancen hidrants d'incendi. De la sèrie Makoki en Niu Yors (segons Todo Makoki, 2012).
• Makoki
  Historieta original de 12 pàgines del que aquí se'n conserven 2, publicat al número 1 de la revista Makoki (1982, pàgines 9-20, FMG000019). Signat amb Mediavilla, presenta un intent d'assalt de "la banda del Párpados y su cuñao" als laboratoris del doctor Otto on experimenta amb oli de colza i on s'amaga Makoki, Robesto i el robot Benito. De la sèrie Makoki en Niu Yors (segons Todo Makoki, 2012).
• Los marcianos yaestanaqui
  Historieta original de 6 pàgines del que aquí se'n conserven 5 (mancaria 1) amb 1 pàgina extra inclosa al pléc original amb l'anotació de "Historia secreta" que no formarà part del còmic final, publicat al número especial El Víbora Toda la verdad sobre el golpe (1981, pàgines 29-34, FMG000017). Signat amb Murillo i Mediavilla, presenta una invasió de tricorns de guàrdies civils en forma d'OVNI que arriben a un planeta similar a Espanya trencant la constitucionalitat i celebrant un banquet al restaurant Don Benemérito amb la "excelentísima marcianidad", qui es menja a Carrillo.
• Makoki (Je Je... Tranquilausté señora Criminaldi)
  Còmic sense historieta inicial ni títol de Makoki de la revista "Disco Expres" sense especificar any. Falta la part esquerra superior de la pàgina, retallada (omplerta amb fons blanc fotogràfic). La casa dels Criminaldi està plena d'escuma i no es veu Makoki. Loperena i la policia esperen fora del pis per entrar i quan s'obre la porta surten amb l'escuma. No està signat, pel que podrien ser vinyetes anteriors a la pàgina final.
• Makoki (La fiesta continúa)
  Còmic sense historieta inicial ni títol de Makoki de la revista "Disco Expres" sense especificar any. Makoki i els companys Cuco, Morgan i Abraira roben coure, plom i acer amb un carretó i apallissen a la policia. Signat amb Mediavilla i Borrayo.
• Makoki (Roberto, el viejo enemigo de Makoki)
  Còmic sense historieta inicial ni títol de Makoki de la revista "Disco Expres" de 1977 segons inscripció. Makoki i Roberto, "recompuesto por el doctor Otto", lluitaran contra Fenandes i el seu sergent. Signat amb Mediavilla i Borrayo.
• Todos los locos
  Còmic d'una pàgina de la revista "Disco Expres" on un personatge està suposadament boig i viu fora de la societat, amenaçat pels seus propis monstres. Segons inscripció dors, "circa 1976" (s'acompanya d'un segell d'autoria posterior i una enganxina). Signat com Gallardo. També inclou una nota tècnica de l'autor ("NOTA: El marco está en el reverso de la portada") i dos vegades escrit el nom de David Bowie al revés.
• Makoki (Doña Primi! Qué hace)
  Còmic sense historieta inicial ni títol de Makoki de la revista "Disco expres" entre 1978 i 1979. Makoki i els companys Cuco, Morgan i Abraira van en un cotxe amb Doña Primi quan tenen un accident. Signat amb Mediavilla i Borrayo.
• Makoki (Al poco de correr)
  Còmic sense historieta inicial ni títol de Makoki de la revista "Disco expres" entre 1978 i 1979, muntat en dues pàgines amb cinta adhesiva. Makoki i els companys Cuco, Morgan i Abraira volen robar una furgoneta però troben un gos agressiu.
• Dear Doctor
  Còmic d'una pàgina de la revista "Disco Expres" on diferents personatges es lamenten dels seus drames personals al doctor. Segons inscripció dors, "circa 1976" (s'acompanya d'un segell d'autoria posterior i una enganxina). Signat com Gallardo.
• Makoki va de restaurant
  Còmic d'una pàgina sense identificar amb mitjà, possiblement de "Disco Expres", al voltant de 1977, quan hi apareix el personatge de Makoki. En aquesta historieta Makoki visita un restaurant xinès amb Morgan i Salvatore Criminaldi: el comportament al restaurant provocarà l'amenaça dels "fills de Fumanchú". Signat com "Makoki".
• Garcia Sevilla, Ferran
  Ferran Garcia Sevilla és un artista mallorquí que viu i treballa a Barcelona des del 1969. Figura clau en la història de l’art contemporani al nostre país. Vinculat inicialment a la teoria i la crítica d'art, professor de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Des de finals dels anys seixanta va fer textos, cinema, fotografia, body art i performances que van situar-lo en un lloc molt significatiu dins l'art conceptual, amb obres experimentals i de crítica política en què qüestiona la funció de l’art, de l’artista i del propi consum. Des de finals dels setanta incorpora, també, els grans formats pictòrics. Ferran Garcia Sevilla és un dels principals exponents de la consagració de la pintura a Europa al començament dels anys vuitanta, al costat de Joan Hernández Pijuan, Miquel Barceló o Xavier Grau, en una dècada durant la qual assoleix el reconeixement internacional i exposa no tan sols a l’Estat espanyol sinó també a França, el Regne Unit i el Japó. La pintura es combina amb les seves frases iròniques i la incorporació d’objectes quotidians com ara llibres i sabates, en què treballa la lliure associació del signe i la imatge. Al començament de la dècada dels noranta, amplia les imatges amb parts del cos humà (mans, peus), i progressivament es torna més introspectiu, amb interseccions i superposicions d’elements com ara el degoteig i la línia. L'any 1998 deixa d’exposar (encara que continua pintant) fins al 2007, quan torna mostrar la seva obra a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Ha participat a la Biennal de Venècia del 1986 i a la Documenta de Kassel el 1987. I la seva obra s’ha exposat, entre d’altres, a la Fondation Cartier de París (1997), l’IVAM de València (1998), el Malmö Konsthall de Suècia (1998), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2001) i l’Irish Museum of Modern Art de Dublín (2010). Diferents col·leccions públiques i privades tenen obra seva: El Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el MACBA, la Fundació ”la Caixa” i el Centre Pompidou de París, entre d’altres. Francesc Gabarrell
• Gubern, Sílvia
  Formada a l’Escola de disseny Elisava –en va ser una de les primeres promocions– Sílvia Gubern fou una de les pioneres, a finals dels anys seixanta, de l’art conceptual a Catalunya. Va formar un nucli actiu amb artistes com Jordi Galí, Antoni Llena i Àngel Jové. Plegats van dur a terme una sèrie d'exposicioins i accions al Patí de Jardi del Maduixer (la casa propietat de Jordi Galí a Barcelona) i presentaren projectes vinculats a l'art pobre i efímer, referència obligada com a punt de partida del conceptualisme a l’Estat espanyol. Als anys vuitanta els seus treballs de disseny tèxtil van contribuir al sorgiment d’aquesta disciplina a la Barcelona postmoderna. Als noranta va abandonar la producció visual per centrar-se en altres àmbits creatius com l’escriptura automàtica. La vinculació amb Lleida ve remarcada per la seva inclusió en la programació expositiva de la Petit Gallerie de l’Aliança Francesa a Lleida, on va presentar la mostra “Dibuixos”, del 5 al 12 de maig de 1969, i la mostra “Visions quotidianes”, del 9 al 16 de novembre de 1976, darrera exposició d’aquest espai expositiu. Jesús Navarro
• Beà Font, Josep Maria
  Josep Maria Beà és un autor de còmics, il·lustrador, novel·lista i editor que es va formar a l'agència Selecciones Ilustradas, i que va destacar pels seus còmics de terror, editats per l'editorial Warren Publishing a la dècada de 1970, i pels còmics de ciència-ficció i de fantasia d'arrel surrealista de principis de la dècada de 1980. Va ser, al costat de Carlos Giménez, Enric Sió, Esteban Maroto i Jordi Bernet, un dels renovadors del còmic espanyol. També va ser el primer autor espanyol a desenvolupar i dibuixar els seus propis guions als Estats Units. Va signar algunes de les seves obres amb variacions del seu nom com ara José Beá, José Mª Beá i amb pseudònims com Norton o Sánchez Zamora, mitjançant els quals va abordar el còmic eròtic o el còmic policíac. Josep Maria Beà és un dels autors essencials i més importants del boom del còmic adult a Espanya Font: Viquipèdia
• Pallé Argilés, Joan
  Joan Pallé viu i treballa entre Barcelona i Basilea (Suïssa). Llicenciat en Belles arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball es relaciona amb la teoria crítica i ironitzant amb l’imaginari visual hegemònic, introduint-hi referències de la contracultura. Durant l’any 2017 va ser l'artista resident a la Fabra i Coats (Barcelona) a través del Programa de residències Sant Andreu Contemporani. En els últims anys ha guanyat el Premi d’art "<35" del Banc Sabadell i la Galeria Trama. Ha rebut una beca de producció del Centre d’Art la Panera, en col·laboració amb el CDAN, Osca (2017), un premi de la Rocaumbert Fàbrica de Creació (2019), una beca de residència i producció de Homessesions en col·laboració amb art 3 (2018), i una beca de recerca de la Sala d’Art Jove (Generalitat de Catalunya) i del MACBA (2018). També ha estat guardonat amb el Premi Biennal Larva al millor artista jove de Lleida (2017). La seva obra ha estat seleccionada per a la JCE Young European Biennale (2017). Font: ADN Gallery
• Olivera-Tabeni, Olga
  Llicenciada en Belles Arts, per la Universitat de Barcelona, ​​i màster per la Universitat de Lleida. Artista i professora, temporalment associada a la Universitat de Lleida. Col·laboradora temporal al MACBA. Associada al MAV, Mujeres en las Artes Visuales, a Mascançà, Centre d'Estudis de al Pla d'Urgell, i la PAAC, Plataforma assembleària d'artistes de Catalunya, de la qual en va ser membre de la Junta. Vinculada, també, a Canal Viu, pertany a l'Arxiu Javelina, arxiu d'artistes visuals i altres agents culturals de Lleida, promogut pel Centre d'Art La Panera. Forma part d'el projecte Second Round, promogut per la Universitat de València. Font: olgaoliveratabeni.net
• Hac Mor, Carles
  Carles Hac Mor neix a Lleida el 1940. El 1950 es trasllada a Barcelona amb la seva família. Estudia al col·legi dels jesuïtes de Sarrià d’on, per sort per a ell, és expulsat al cap de quatre anys. Estudia Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat de Barcelona, i Dret comparat a la d’Estrasburg, sense acabar cap d’aquestes carreres. El 1970, i fins al 1974, s’integra activament, sobretot com a escriptor, al “Grup de treball” d’art conceptual. Des de llavorn ha escrit nombrosos texts sobre art per a revistes, catàlegs i d’altres publicacions, ha tingut cura de nombroses exposicions d’art, ha participat en moltes exposicions col·lectives i n’ha fet d’individuals. Del 1970 ençà, ha intervingut, no pas exclusivament com a guionista, en diversos films i vídeos, i també n’ha realitzat. El 1973 comença a publicar poesia en mitjans molt diversos, i el 1974 forma el col·lectiu Ignasi Ubac, que, del 1975 al 1976, al diari , publicava articles amb tesis textualistes al diari “Tele/Exprés”. Del 1985 al 1990 Carles Hac Mor té una secció pròpia setmanal, “De cua d’ull”, sobre qüestions literàries i artístiques, al suplement en català del diari “El país”. Del 1991 al 1992 publica al “Diari de Barcelona” la sèrie d’articles setmanals “Mala maror” que, amb el títol “Pit fora”, continua al diari “Segre” de Lleida el 1992 i el 1993. Des del 1994 tenia seccions pròpies setmanals, “Ara com ara”, fins al 2005 i, des d’aquest any, “Càpsula”, també sobre literatura, art, música i d’altres pràctiques artístiques, al suplement “Cultura” del diari “Avui”. Ha publicat traduccions al català d’Arthur Cravan i, amb Ester Xargay, de Gilbert Lascault, Pic Adrian, Blaise Pascal, Raymond Queneau , Tzvetan Todorov i d’altres. Té desenes de llibres de poesia publicats i una extensa obra (texts de mena ben diversa) escampada en centenars de publicacions. Jordi Marrugat
• Artés Garcia, Paula
  Graduada en fotografia i creació contemporània, Paula Artés ha realitzat un postgrau de disseny gràfic i un d’audiovisual per a fotògrafs a l'Idep Barcelona. Ha set assistent personal de la fotògrafa Tanit Plana, del 2015 al 2017, de producció a l’editorial RM, del 2016 al 2017, i studio management de l’estudi del fotógraf Jordi Bernadó, des de 2019 fins al 2021. Actualment exerceix de docent al graduat de fotografia a l'Idep Barcelona. Paula Artés
• Puig, Palmira
  Palmira Puig, coneguda també al Brasil com Palmira Giró va néixer el 1912 a Tàrrega (Lleida), en una família de vuit germans, de forta tradició cultural i intel·lectual. Va estudiar peritatge mercantil i durant la Guerra Civil va col·laborar amb la Generalitat de Catalunya. El 1942 es va casar per poders amb Marcel Giró (Badalona, 1913 - Mira-sol, 2011) i el mateix any va viatjar a Colòmbia per reunir-se amb ell. Poc després es van instal·lar a São Paulo, on van viure durant 30 anys. Al Brasil, Marcel Giró va reprendre la seva afició per la fotografia i va acabar dedicant-s’hi professionalment. Al 1953 va obrir el seu propi estudi a São Paulo, Estúdio Giró. Marcel Giró va esdevenir al Brasil un dels principals fotògrafs del país, membre destacat del que es va conèixer com a Escuela Paulista. Aquest moviment, pioner de la fotografia moderna al Brasil va néixer al voltant del Foto Cine Club Bandeirante, als anys 50, amb fotògrafs com ara José Yalenti, Thomaz Farkas, Benedito Junqueira Duarte, Gertrudes Altschul, Eduardo Salvatore, Chico Albuquerque, Geraldo de Barros, Rubens Teixeira Scavone, Ademar Manarini, Willian Brigato, Emil Issa, German Lorca, Moacir Moreira, Alfio Trovato i Gaspar Gasparian, entre d’altres. Aquest grup va començar a qüestionar-se el pictorialisme i va incorporar l’estètica moderna a la fotografia brasilera. L'any 1956 Palmira Puig va ser la primera dona acceptada com a membre del Foto Cine Clube Bandeirante de Sao Paulo, i hi va exposar algunes de les seves fotografies, juntament amb Gertrudes Altschul, Menha S. Polacow, Barbara Mors i Dulce G. Carneiro. L’obra de Palmira Puig-Giró s’articula en l’experimentació i audàcia del tractament que atorgava a les seves imatges en blanc i negre. El corpus més important de la seva obra es caracteritza per la poesia i l’elegància de les natures mortes, paisatges i retrats. Una gran delicadesa amara sempre les seves fotografies. La figura humana i el seu entorn s’inscriuen en el nou figurativisme que sorgí, a finals dels anys cinquanta, a l’Escola Paulista. Palmira Puig, a més de la seva aportació com a fotògrafa, va representar un referent essencial en tot el treball de Marcel Giró. En la seva producció artística inspira molts dels seus retrats més cèlebres. A les seves fotografies més experimentals, la presència de la seva figura és la referència a l’escala de l’objecte fotografiat. La seva implicació en la feina publicitària de l’Estúdio Giró a São Paulo, feia que el seu criteri sempre fos determinant en l’aprovació final de les feines. L’Estúdio Giró esdevindrà un dels estudis de fotografia publicitària més importants del Brasil. Es manté en actiu fins al 1978, quan decideixen tornar a Cataunya. Morirà a Barcelona al cap de pocs mesos d’haver tornat. Font: Galeria Rocio SantaCruz