Informes

Recursos

• Frutas
• La baronesa Brin d'Amour de Reynhold
• Retrat de Sonthwell
• Modelos / L'heure de l'apéritif ?
• Boceto para la casa de campo de El Escorial
• Retrato de Jaime Morera
• Paisatge de Sòller
• Una gaviota
  Cap a l'any 1910 l’art de Pla experimenta un notable canvi, tant en la seva concepció, temàtica, color i llum. El luminisme sorollà penetra en la seva pintura, especialment evident en les seves escenes estiuenques elaborades en la platja valenciana de Las Arenas, uns apunts de gran bellesa i lluminositat. En aquest context realitza una sèrie de retrats, generalment fets a l’aire lliure, que recullen els avenços realitzats. Aquest retrat femení mostra, clarament, el rumb que agafa la seva pintura en aquesta època, molt més sensible als requeriments artístics de la llum mediterrània i a un tractament més lliure de les figures. Cecilio Pla retrata una dona asseguda en una cadira a la platja i el mar actua com a fons lluminós de la composició. Com en altres ocasions, juga amb el contrast entre llum i ombra a través d’un gran domini del color, i se serveix del vestit d’època que duu la dona per exaltar els contrastos de llum, el blanc del qual es veu afectat per l’atmosfera groguenca que determina la sorra. Contrast que repeteix en situar el rostre de la dona a contrallum en el vèrtex en el qual conflueixen totes les zones lumíniques del quadre. Jesús Navarro
• Vista de Toledo
  “Vista de Toledo”, realitzada al 1911 deixa palesa la seva preocupació per la representació del paisatge castellà. Toledo fou per ell una imatge repetida, des dels paisatges dels seus voltants, fins les entrades de la ciutat i els seus carrers. Tècnicament, es un artista de pinzellada solta i fluida, finalment impressionista, de composicions obertes i lluminoses. En aquest cas, una vista panoràmica de la ciutat de Toledo, presa des d’un punt de vista aeri, empra el conegut triangle dels colors secundaris violeta-verd-taronja dels impressionistes, a partir d’un acurat ús del joc del complementaris, i on els roses i blaus del fons ens remeten a la pintura de Velaquez. Realitzat un any abans de la seva mort, resulta curiós observar, finalment, com, coneixedor de la tècnica puntillista, aplica parcialment les seves normes per a representar una lleugera calitja que es forma al cel, aplicat petit punts de blanc al blau del cel. Jesús Navarro
• Paisatge de muntanya lleidatana
• Retrat de dama amb tiara
• Silenus
• Viejo bebiendo
• Doña Juana la Loca (boceto)
  Aquest estudi, propietat del Museu d’Art Jaume Morera procedeix del pintor Jaume Morera a qui Pradilla li dedicà i regalà, probablement durant els seus anys de pensió compartida. De fet, els estudis preparatoris de Juana La Loca va ser repartits entre molts dels companys i amics del seu autor. Aquest es considerat, segons Wifredo Rincón (1999), com el segon esbós del quadre, en el qual la composició apareix més simplificada que en l’obra definitiva pel que fa al nombre i disposició dels personatges. Més aviat es tracta d’un estudi de color i de prefiguració de les diferents masses i els elements que després seran definits amb gran precisió i detall en l’obra definitiva. A través de la seva pinzellada solta i espontània podem apropar-nos al prodigiós domini per part de l’artista dels elements pictòrics que evoquen la seva constant preocupació per reflectir l’ambient i l’atmosfera adient per a l’escenografia del tema representat. Jesús Navarro
• San Carlos Borromeo
• Estudio de plantas acuáticas.
• La negación de San Pedro
• Bust de dona. (1975) / Cabeza de mujer
• Perro destrozando una jaula de codornices
• Alta mar
• Retrato de Jaume Morera
• Autorretrato
• El somni de Nabucodonosor
  Aquest gravat correspon a una estampació original del mateix Rembrandt, fet per il·lustrar el llibre "La piedra gloriosa de Nabucodonosor" (1655), juntament amb altres tres gravats. L’estàtua, amb peus d’argila i ferro, que Nabuconodosor va veure en el seu somni va ser esmicolada per una pedra “que no va ser tocada per cap mà” (Dn 2, 31-35). Aquesta pedra, la “pedra gloriosa” del títol de Manasseh (“Piedra gloriosa o de la estatua de Nebuchadnesar”, tractat místic sobre l’arribada del Messíes), va omplir després tota la terra. En aquest estat, les cames apareixen trencades per dos llocs (els turmells i els genolls), situació que després, en estats posteriors, modificaria, amb la incorporació, a sota i a la dreta, d'un globus terraqui que simbolitza la pedra. Jesús Navarro
• Barques en una cala / Barcas en una ensenada
• Paisatge. Juncosa de les Garrigues
  Aquest paisatge, localitzat a la població de Juncosa de les Garrigues, es situa poc abans de la mostra d’artistes lleidatans que tingué lloc a la ciutat de Lleida l’any 1912 amb motiu de la Festa Major, i formava part d’un conjunt total de 39 peces de Samarra, l’autor que aportà un major nombre d’obres a la mostra. La important presència del pintor de Ponts en aquesta emblemàtica exposició fou conseqüència directa del ressò que obtingué el seu treball en una mostra anterior, realitzada el juliol de 1908 a la Sala Parés de Barcelona. Es tracta, doncs, d’una pintura representativa dels darrers anys de la carrera artística de Samarra que, tot i mostrar una clara evolució cap a un postmodernisme impregnat d’un expressionisme molt particular, no connectaria ja amb la tendència vigent, encarrilada cap al Noucentisme. El paisatge nu, sense detalls accessoris, és la temàtica preferida de Samarra, el pretext a través del qual desenvolupa l’efecte impactant de la seva pinzellada, atorgant-li tal consistència que impregna la superfície de la tela en la seva totalitat, dotant-la de relleu i creant uns efectes lluminosos replets de matisos. Aquesta obra presenta una àmplia gamma de colors càlids, com si estiguessin pintats a ple sol, i un clar contrast entre les zones de llum i ombra, pintades, aquestes darreres, amb liles enlloc dels típics colors foscos i grisos. Com la majoria de les altres pintures de Samarra, però, s’ha de contemplar amb un cert distanciament perquè l’efecte del gruix de color marca de la casa sigui complert, és a dir, perquè la matèria amb que aquest adquireix consistència física, quasi sobresortint de l’obra, se solidifiqui davant dels nostres ulls. Francesc Gabarrell