Recursos · Informes · CONSTEL·LACIONS

Aquest gravat correspon a una estampació original del mateix Rembrandt, fet per il·lustrar el llibre "La piedra gloriosa de Nabucodonosor" (1655), juntament amb altres tres gravats. L’estàtua, amb peus d’argila i ferro, que Nabuconodosor va veure en el seu somni va ser esmicolada per una pedra “que no va ser tocada per cap mà” (Dn 2, 31-35). Aquesta pedra, la “pedra gloriosa” del títol de Manasseh (“Piedra gloriosa o de la estatua de Nebuchadnesar”, tractat místic sobre l’arribada del Messíes), va omplir després tota la terra. En aquest estat, les cames apareixen trencades per dos llocs (els turmells i els genolls), situació que després, en estats posteriors, modificaria, amb la incorporació, a sota i a la dreta, d'un globus terraqui que simbolitza la pedra. Jesús Navarro

Barques en una cala / Barcas en una ensenada

Paisatge. Juncosa de les Garrigues

Aquest paisatge, localitzat a la població de Juncosa de les Garrigues, es situa poc abans de la mostra d’artistes lleidatans que tingué lloc a la ciutat de Lleida l’any 1912 amb motiu de la Festa Major, i formava part d’un conjunt total de 39 peces de Samarra, l’autor que aportà un major nombre d’obres a la mostra. La important presència del pintor de Ponts en aquesta emblemàtica exposició fou conseqüència directa del ressò que obtingué el seu treball en una mostra anterior, realitzada el juliol de 1908 a la Sala Parés de Barcelona. Es tracta, doncs, d’una pintura representativa dels darrers anys de la carrera artística de Samarra que, tot i mostrar una clara evolució cap a un postmodernisme impregnat d’un expressionisme molt particular, no connectaria ja amb la tendència vigent, encarrilada cap al Noucentisme. El paisatge nu, sense detalls accessoris, és la temàtica preferida de Samarra, el pretext a través del qual desenvolupa l’efecte impactant de la seva pinzellada, atorgant-li tal consistència que impregna la superfície de la tela en la seva totalitat, dotant-la de relleu i creant uns efectes lluminosos replets de matisos. Aquesta obra presenta una àmplia gamma de colors càlids, com si estiguessin pintats a ple sol, i un clar contrast entre les zones de llum i ombra, pintades, aquestes darreres, amb liles enlloc dels típics colors foscos i grisos. Com la majoria de les altres pintures de Samarra, però, s’ha de contemplar amb un cert distanciament perquè l’efecte del gruix de color marca de la casa sigui complert, és a dir, perquè la matèria amb que aquest adquireix consistència física, quasi sobresortint de l’obra, se solidifiqui davant dels nostres ulls. Francesc Gabarrell

Rodalies d'una població. Rodalies de Ponts Vall de l'Aubó

Autorretrat. Nu de l'autor

Aquest és un dels pocs autoretrats que es conserven de l'autor, caracteritzat per la singularitat de representar-se a ell mateix i d'esquenes a l'espectador. A diferència dels altres aquest resulta especialment fosc, mostrant que allò que l’interessa en aquest cas no és pas la representació del seu rostre sinó l’estudi de la llum en el cos representat. Jesús Navarro

Predicacio de Crist en el Tiberiades

Familia gitana

La figura humana, el tipus anònim, generalment femení, popular i vitalista, rodamon o camperol, típc representant d’una regió espanyola, centren l'interès de Gonzalo Bilbao. Les figures més genuines en aquest àmbit són la cigarrera i la gitana. Aquesta darrera, com a ésser anònim i exòtic i la seva pintoresca forma de viure, capten l’atenció del pintor que la representa en situacions diferents. En aquest cas com a una “canastillera” que es deplaça amb la seva família segurament en el marc de la sèrie que preparà sobre la romeria del Rocio. Una obra en la qual deixa constància del seu domini del color i la llum, que s’escola des del paisatge llunya que s’entreveu entre les branques del gran arbre que actua de fons de la composició. Jesús Navarro