La novicia Si be Morera es conegut fonamentalment pels seus paisatges d’alta muntanya, per les seves descripcions de paratges europeus i per la incorporació d’obres de temàtica marina, en els seus darrers anys de trajectòria artística es dedicà profusament a la realització d’estudis de racons de jardí, en els quals mostrà una gran preocupació pels efectes purament pictòrics i lumínics. Les obres corresponents a aquest tema mostren ja una visió més il•luminista, establerta a patir del joc entre les zones d’ombra i els raigs de llum que es filtren entre les fulles dels emparrats, tot proporcionant profunditat a les composicions.
En aquest context i a partir de les mateixes solucions formals es presenta una derivació d’aquesta producció, que darrerament ha estat relacionada amb una certa sensibilitat simbolista. Fugint ja de les grans vistes i representacions de la natura, Morera insereix en aquests racons de jardí figures de monges, novícies i nenes, que, en alguns casos, assoleixen un protagonisme temàtic molt accentuat. El decadentisme que impregna aquestes composicions, hereu de les arrels del romanticisme presents en tota l’obra de Morera, es manifesta més obertament i en una direcció clarament intimista. Tot plegat, el conjunt d’aquesta obra ens parla d’un Morera més alliberat de la rigidesa de les seves composicions paisatgístiques, etapa que es perllongarà fins al final de la seva vida.
Jesús Navarro