Paisaje de Holanda Carlos de Haes, pintor d'origen belga, va ser l'impulsor i mestre del paisatgisme espanyol que adoptà com a propi el llenguatge realista durant la segona meitat del segle XIX. Tot i això, la seva obra més coneguda, aquelles grans composicions que presentava als certàmens oficials, estava condicionada per certes formules acadèmiques, en un intent de conciliar les novetats artístiques amb els gustos oficials.
Contràriament, al costat d’aquestes grans pintures, Haes conservà la majoria dels estudis a l’oli que pintava durant les seves sortides al camp, sol o acompanyat dels seus deixebles, que constitueixen un testimoni fonamental del mètode innovador —la pintura a l’aire lliure— a través del qual introduí a Espanya els postulats estètics i tècnics del realisme. Aquests estudis eren apunts presos directament del natural, sense preparació ni esbossos, fets en una o dues sessions de només dos o tres hores, realitzats en teles, cartrons o papers de grandària petita, normalment del mateix format que el seu maletí de fusta, que li servia alhora de cavallet portàtil, on els fixava amb puntes, les empremtes de les quals encara es poden observar en les vores de molts d’ells. Un cop a l’estudi, el mateix Haes procedia al muntatge dels seus estudis més fràgils en suports de major rigidesa i consistència, conservant-se així fins avui la major part.
Alguns d’aquests treballs li servirien d’estudis preparatoris a partir dels quals més tard havia de construir les seves grans composicions, o bé com a repertori d’elements susceptibles d’esser integrats en aquestes grans obres. Però, en tot cas, la seva major part van ser considerats com a obres definitives, encara que mai els exposes públicament. És en aquests petits estudis on s’expressa l'autentica visió que Haes tenia de la natura, amb aquella visió positivista pròpia dels naturalistes decimonònics, que descrivien científicament el paisatge i demostraven un viu interès per copsar els seus diferents estats atmosfèrics i lumínics. Conscient d'això, el propi artista reconeixia la major consideració i estimació que li mereixien aquests estudis, que reflectien una major espontaneïtat front el paisatge, sense afectacions ni manipulacions de cap mena, lluny de la minuciositat i grandiositat de les grans composicions.
Aquest estudi exemplifica l’especial influència que van tenir els orígens de Carlos de Haes en la seva pintura, tant des d’un punt de vista tècnic com temàtic, i, per extensió, en bona part dels seus deixebles. La seva influència fou tal que gran part dels paisatgistes espanyols no només imitaren la seva manera de pintar sinó també la localització dels seus temes. En aquest sentit cal dir que de les nombroses excursions que Haes efectua en companyia dels seus deixebles, autèntiques campanyes pictòriques que posaven en íntima comunió home i natura, destaquen les realitzades pel nord d’Europa, especialment a Bretanya, les costes del nord de França i els paratges holandesos, el paisatge dels quals li proporcionaren els efectes atmosfèrics de la seva predilecció, especialment els cels grisosos i plens de núvols. Tot i que en la pintura de Haes, el paisatge és un paisatge pur, sense afegits arquitectònics ni humans, en aquest cas centra la composició la figura d’un típic molí holandès que realment esdevé una simple anècdota cedint el protagonisme a la natura i els seus estats canviants, que desperten sensacions i sentiments.
Jesús Navarro
Ferreras Bertran, Antonia Pintora i il·lustradora catalana, nascuda a Lleida. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, i va destacar per les seves aquarel·les i olis de flors, un motiu molt del gust de la clientela burgesa de l'època. Es compta entre la nòmina d'artistes participants a l'Exposició d'Art celebrada durant les Festes de Maig de Lleida de l'any 1912, però fins l'esclat de la Guerra Civil mostrà els seus treballs principalment a Barcelona —Faianç Català, 1910; Sala Parés, 1926 entre d'altres—, ciutat on residia, i on també col·laborà com a dibuixant en diferents publicacions del moment. La seva característica principal, i allò que la singulartitza dins la important nòmina de pintors de la mateixa temàtica, és el tractament del color, d'una gran sensibilitat i profunditat. Va ser guardonada amb la Medalla de Plata de l’Exposició Hispano-Francesa del 1895, i l'any 1896 se li va concedir la Medalla de l’Exposició Espanyola d’Art i Indústria de Mèxic.
Francesc Gabarrell
Lefebure, Nadine Nadine Lefebure fou una poeta surrealista francesa, de qui es tenen relativament poques notícies de la seva trajectòria vital. Va publicar els seus primers textos a la revista d'avantguarda filodadà "Les Réverbères", i posteriorment es compta entre els fundadors —junt amb Jean-François Chabrun, Noël Arnaud, Christian Dotremont o Robert Rius, entre d'altres— de la revista surrealista" La Main à Plume". Aquesta publicació i col·lectiu produeix, en quatre anys i en semiclandestinitat, una desena de publicacions col·lectives i una trentena de plaquettes, però la iniciativa es veié truncada per l'efecte devastador de la Segona Guerra Mundial sobre els seus dinamitzadors, la majoria morts o exiliats. Lefebure, per contra, va sobreviure al conflicte i va continuar publicant poesia salpebrada d'evocacions a viatges, alguns dels quals realitzats en embarcacions a vela.
Esther Solé
Un rincón apacible (Holanda) 
Monasterio de Piedra 
Puente en construcción (Aragón) 
Arroyo (Monasterio de Piedra) 
Villerville 
Estudio sin acabar (Tirol) 
Paisaje. Bretaña 
Viejos sauces holandeses 
Cercanías del Monasterio de Piedra 
Estudio de cielo 
Gallinero (Monasterio de Piedra) 
Un valle (Monasterio de Piedra) 
Montañas (Estudio) 
La Vega de Nuévalos (Aragón) 
San Martín de Valdeiglesias (Madrid) 
Troncos de árboles (Picos de Europa) 
Paisaje Holandés 
Río (Monasterio de Piedra) 
Arroyo (Monasterio de Piedra) 
Vreeland (Holanda) 
Barca bretona 
Otoño (El Retiro, Madrid)