Informes

Recursos

• Trochut, Àlex
  Nascut a Barcelona i format a l'Elisav,a Escola Superior de Disseny, Trochut viu i treballa a Nova York. La seva trajectòria en el món del disseny gràfic i el disseny tipogràfic es construeix a partir d'un treball intuïtiu que resulta en una estètica molt personal i expressiva, on la paraula com a objecte visual és el principal protagonista. D'aquesta manera, Trochut porta el llenguatge al límit per tal que les accions de veure i llegir es dissolguin entre elles, fent que text i imatge esdevinguin una expressió única i unificada. Els seus dissenys i tipografies s'inspiren en referents de la cultura pop i de carrer, així com la música i la moda, i el seu treball ha estat presentat en revistes i publicacions d'arreu del món. Font: alextrochut.com
• Pérez Agirregoikoa, Juan
  Per bé que la primera fase formativa de Juan Pérez Agirregoikoa tingué lloc a les aules de la Universidad del País Vasco, on es llicencià en belles arts el 1998, una part notable de la seva carrera s'ha desenvolupat a l'estranger, ja sigui ampliant els seus estudis a París (arts plàstiques i filosofia) com beneficiant-se de premis i beques i residències de creació artística, que el porten a França, Argentina, Mèxic i per diversos espais expositius espanyols, entre d'altres. El 2006 va obtenir el primer premi del Certamen Gure Artea per a la promoció de joves artistes bascos, i des de llavors ha mantingut un ritme sostingut d'activitat expositiva, sobretot a l'estranger, per bé que es pot trobar obra seva a col·leccions com la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MARCO, ARTIUM, o al Museu Guggenheim de Bilbao, entre d'altres. Esther Solé
• Jaque, Andrés
  Andrés Jaque viu i treballa entre Madrid i Nova York. Dirigeix l'estudi Andrés Jaque Architects, juntament amb l'Office for Political Innovation. A més és docent de disseny avançat a l'Escola de Graduats d'Arquitectura, Planejament i Preservació GSAPP, a la Universitat de Columbia (EE.UU). Ha realitzat conferències arreu del món i, des del 2012, el projecte "IKEA disobedients" ha esdevingut la primera performance arquitectònica en formar part de les col·leccions del MoMA de Nova York. En aquesta línia, el seu estudi fou premiat amb el Lleó de Plata de la Mostra Internazionale di Architettura de la Biennal de Venècia 2014, i el 2016 rebé el Frederick Kiesler Prize for Architecture and the Arts. Glòria Picazo
• Godoy, Marco
  Marco Godoy és llicenciat en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid i màster en fotografia pel Royal College of Art de Londres. Entre el 2008 i el 2010 va formar part del col·lectiu "Todo por la Praxis", i el 2012 va guanyar el premi Injuve a la creació jove. Godoy utilitza la fotografia, la instal·lació i la performance per plantejar qüestions al voltant de com s'escenifiquen les relacions de poder, i reflexiona sobre la capacitat de les imatges per legitimar aquestes relacions. Glòria Picazo
• Solar Abboud, Teresa
  El medi d'expressió habitual de Teresa Solar és la ceràmica, per bé que ha realitzat obra en diverses disciplines, des del vídeoart al dibuix o la fotografia. De pare espanyol i mare egípcia, la seva relació amb els llenguatges juga un paper determinant en la seva obra, on la relació entre el llenguatge i els processos de traducció sovint hi són presents. Així doncs, en les obres de Solar, signe i matèria entren en conflicte i la comunicació es revela fallida justament arran de les deformacions resultants de les propietats plàstiques dels materials emprats un cop són acarats amb els signes i gestos propis del llenguatge. Font: Bea Espejo, Babelia
• Vallejo, Mauro
  Mauro Vallejo és graduat superior en arts plàstiques, especialitat en gravat i tècniques d'estampació, i diplomat en disseny gràfic i tècniques de gravat i estampació. Ha realitzat diverses residències artístiques fora d'Espanya i des de 2012 que exposa amb regularitat. Ha rebut diversos premis dirigits a creadors emergents i la seva obra forma part de les col·leccions d'ARTIUM, la Universidad Complutense de Madrid, la Biblioteca Nacional de Madrid, la Real Casa de la Moneda o el Museo de Grabado Español Contemporáneo de Marbella, entre d'altres.
• Mangrané Mora, Mercedes
  La pràctica artística de Mercedes Mangrané situa el punt de partida a la seva quotidianitat més immediata. A través del vídeo i la pintura, els seus projectes investiguen els mecanismes de control de la societat contemporània, els espais comuns constituïts pels nous paisatges d’oci, l’artifici naturalitzat de la vida de consum. Partint de certa incomoditat suscitada per allò aparentment dòcil, Mangrané investiga l’imaginari associat al confort, la privatització de la vida pública i la violència continguda a les narratives d'autosuperació, ja sigui a través de la malenconia que desprén el tractament pictòric sobre un tema, o bé des de la mirada documental, tot hibridant la ficció i la subjectivitat autobiogràfica. Després de llicenciar-se en Belles arts per la Universitat de Barcelona, Mangrané va continuar la seva formació a la Middlesex University a Londres, i posteriorment va cursar el Màster de Cinema Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (2011) i el Màster de Formació de Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat en especialitat Dibuix de la Universitat de Barcelona (2015). A més, ha participat en un nombre significatiu d'exposicions col·lectives i la seva obra ha estat seleccionada en diverses biennals d'art, com la 9a Biennal d’Art Leandre Cristòfol o la Biennal d’Amposta ‘10. També ha participat en diversos festivals d'art i cultura audiovisual i s'ha introduït en la recerca artística. Font: hangar.org
• Fàbregas, Eva
  Eva Fàbregas és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i màster pel Chelsea College of Art and Design. L'any 2010 va rebre una beca de la Fundación Botín, i el 2012 va guanyar elpremi Injuve per a la creació jove en arts visuals. Des de llavors ha presentat la seva obra en mostres individuals i col·lectives celebrades essencialment en territori barceloní —La Capella, Fundació Joan Miró, The Green Parrot, Can Felipa, Centre d'Art La Panera— com londinenc —PlazaPlaza, Whitechapel Gallery, Kunstraum, Triangle Space, MIMA—, però també ha exposat a Madrid (Matadero, La Casa Encendida, Espacio Cultural Caja Madrid) o Hèlsinki (Lume Gallery). Glòria Picazo
• Sánchez, Casilda
  Casilda Sánchez és màster en Cinema, Vídeo i Nous Mitjans per l'Art Institute de Chicago. Viu i treballa a Brooklyn, des d'on explora el vídeo com a mitjà per expandir l'espai a través del temps, transformant el moviment en coreografia i el gest en narrativa. Mitjançant l'ús de projeccions agran escala, Sánchez examina els territoris de desig i absorció com a forces per transcendir allò que està davant l'espectador, incorporant la mirada com l'eina i vehicle principal per assolir intimitat amb el subjecte representat. Mitjançant plans de detall sostinguts i detallats, allò que normalment seria passat per alt esdevé visible, desenvadenant un vast espai de micronarratives. En aquest entorn nou i immersiu, l'experiència quotidiana és reduïda al mínim, subratllant el moment en què l'home esdevé animal i els elements naturals es transformen en éssers vius. Font: casildasanchez.net
• Marrone, Gustavo
  Gustavo Marrone viu i treballa a Buenos Aires. Es va formar al taller de Pablo Suárez en Buenos Aires entre 1980 i 194, en una època de contacte amb altres artistes de la seva generació, amb els que l'any 1983 realitza les seves primeres exposicions a "La Zona", un espai autogestionat del grup "Los Últimos Pintores". El seu treball se centra en el dibuix i la pintura, afrontats des d'un punt de vista particular. La paraula és un element indispensable en la gestació de tota imatge, i en la seva obra investiga l'anada i la tornada de les paraules, tot qüestionant-ne la seva funcionalitat i cercant noves possibilitats semàntiques. Entre els seus interessos també s'hi compta l'estudi d'artistes i moviments de la història de l'art, que empra per realitzar lectures conflictives, punt d'origen de moltes de les seves obres. Font: www.boladenieve.org.ar
• Democracia
  Democracia és un col·lectiu fundat l'any 2007 per Iván López i Pablo España després d'una etapa de treball conjunt entre 1989 i 2006 com a fundadors i membres del grup El Perro. A partir de l'experiència acumulada durant aquests anys, el nou col·lectiu es referma en la idea de treballar en grup com un mitjà decisiu quan es pretén desenvolupar un projecte artístic en l'àmbit social i que alhora es comprometi amb la realitat que ens envolta. Els seus treballs plantegen reflexions al voltant del poder i l'organització social en la que tots ens movem. El mateix López i España definiren Democracia com l'intent de depassar la mateixa esfera del fet artístic: tot i que es treballa des de l'estètica, si l'art té algun aspecte interessant encara, és l'espai d'indeterminació tan gran que genera. Democracia cerca que els projectes circulin sense l'etiqueta "art"; així, mentre una audència contempla un objecte artístic, un altre tipus de públic no el reconeix com a tal. Glòria Picazo
• Vilanova, Oriol
  Oriol Vilanova és un artista català que viu i treballa a Brussel·les, amb estades a Barcelona i París. S'ha interessat pels mecanismes polítics de construcció de la història i de la mirada, i bona part de les seves obres funcionen com a gabinets de curiositats. Seguint un mètode de treball centrat en la recol·lecció i documentació d'imatges, presenta l'obra com un arxiu o enciclopèdia de documents visuals al servei de la desconstrucció d'un relat unívoc del passat. Ha tocat temes com l'èxit i el triomf, el museu com a espai expositiu en desús, les icones del passat i la reescriptura de la història. Vilanova ha fet instal·lacions, performances i teatre-performances, però també pòsters, llibres d'artista i llibres intervinguts. Ha dut a terme una tasca editora amb JRP Ringier-Christoph Keller Editions, Cru i EFF, a banda de crear l'editorial Editions for Friends. L'any 2017 va exposar a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona la seva col·lecció íntegra de 30.000 postals que ha anat adquirint als mercats de vell en l'exposició "Oriol Vilanova. Diumenge". La seva obra forma part de la Col·lecció MACBA. Font: Viquipèdia
• García-Pineda, Ana
  Ana García-Pineda es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i després va realitzar un postgrau en comissariat al Goldsmiths College de Londres. Actualment Viu i treballa a Berlín. Principalment a través del dibuix, la seva obra sovint apareix coberta d’una pàtina d’optimisme agredolç. Els seus dibuixos tradueixen idees, actituds i desitjos que revelen una realitat propera i tangible, entesa sota una lírica visual. La seva carrera expositiva es va iniciar als anys 2000, participant en exposicions col·lectives celebrades en diverses sales del territori català. A més, també ha protagonitzat exposicions individuals (com com “La ficción es una realidad por suceder”, celebrada al Centre Cultural Blanquerna de Madrid i a l’Espai13 de la Fundació Joan Miró), així com ha participat en biennals, festivals de vídeo i ha “escribuixat” —en les seves pròpies paraules— un llibre, titulat “Más Máquinas y Maquinaciones”. Ha estat reconeguda amb beques del programa BCN producció, amb el premi d’arts visuals Injuve 2009 i el premi al millor artista català de la Fundació Coromines 2015. Glòria Picazo
• Jacarilla, Marla
  Marla Jacarilla és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i màster en Produccions Artístiques i Investigació per la Universitat de Barcelona. Desenvolupa la seva obra mitjançant tècniques com l'escriptura, la performance, el curtmetratge o la vídeoinstal·lació, tot cercant contínuament punts de relació entre les arts plàstiques, les noves tecnologies i la literatura, per a desenvolupar una narrativitat fragmentada i salpebrada de ficció, on l'espectador és convidat a recompondre-la. Ha participat en workshops a càrrec d'escriptors, crítics cinematogràfics i artistes. És coeditora de "Contrapicado", revista de crítica i anàlisi cinematogràfic, i vicepresidenta de l'Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC). Ha col·laborat en publicacions artístiques, cinematogràfiques i literàries com "Paesaggio", "A*Desk", "Caimán, Cuadernos de cine", "Sofilm", "El Rayo Verde Apuntes Cinematográficos", "Culturaca", "Miradas", "Cortosfera", "Sala1" o "PliegoSuelto", entre d'altres. Font: marlajacarilla.es
• Wallis, Adrianna
  Adrianna Wallis desenvolupa el seu projecte artístic en relació als objectes quotidians, atorgant-los mitjançant l’allunyament del seu ús original noves dimensions narratives. La mirada d’aquesta artista es projecta cap a l’interior del seu ésser, cap a la feminitat, la història personal, la família, etc, explorant mitjançant un treball manual i des d’una perspectiva poètica tot aquest imaginari de formes, matèries, símbols i llenguatge en què habita. Formada en Belles Arts a la Univeristat de Barcelona, Wallis ha mostrat el seu treball a galeries, fires, festivals i institucions del panorama internacional. Ha rebut diversos reconeixements a la seva obra i, en el 2014, fou artista resident a Lugar a dudas (Colòmbia), centre dirigit per Óscar Muñoz. Galeria Carles Taché
• David Bestué / Marc Vives
  David Bestué i Marc Vives han treballat en equip com Bestué/Vives des de l’any 2002 fins al 2012. El resultat del seu treball està principalment formalitzat amb performances on han desenvolupat un sistema d’aproximació a diferents realitats, des de les més íntimes (Acciones en el cuerpo) passant per l’entorn social (Acciones en Mataró) fins a nivells macro estructurals (Acciones en el Universo). En aquestes performances dialoguen amb diversos temes extrets de la recent història de l’art, focalitzats al segle XX i XXI, als que s’afegeixen conceptes del seu propi imaginari. El seu treball es caracteritza per un sentit de l’humor intel·ligent, atent a l’absurd i l’intranscendent. Totes les accions comparteixen molts elements: estan formades per nombrosos capítols breus, realitzats amb senzillesa i contundència amb l’aparença estudiadament descurada d’una estètica low tech. L’espai públic, el privat, el del cos o el de la mateixa consciència personal es converteixen en els àmbits en els quals estableixen diversos diàlegs i metàfores sobre allò quotidià per, en definitiva, qüestionar-se la realitat més immediata. Font: Galeria Estrany-de la Mota
• Emiliana Design Studio
  Emiliana Design Studio són Emili Padrós i Ana Mir, un estudi de disseny que desenvolupa múltiples projectes que abracen des del disseny de producte i mobiliari fins al comissariat d'exposicions, sempre des d'un enfocament renovat que incorpora l'experimentació amb els materials i una clara voluntat d'involucrar-hi l'usuari de manera activa, sense deixar de banda els aspectes funcionals i tècnics. Tot i ser conscients que l'entorn ja és ple d'objectes dissenyats que cobreixen les necessitats més bàsiques, Padrós i Mir estan convençuts que hi ha marge suficient per repensar els objectes que ens envolten. I per fer-ho treballen des de la necessitat de transformar allò existent, i amb la creença que actualment el disseny pot contribuir a transmetre missatges que enriqueixin substancialment els objectes. A partir de qüestionar allò quotidià generen propostes conceptuals que arriben a transformar el mateix espai i la relació que nosaltres hi tenim com a usuaris. Font: emilianadesign.com
• Vitaliti, Martín
  Nascut i format a Buenos Aires, Martín Vitaliti viu i treballa a Barcelona des de l'any 2000. El seu treball artístic es basa en la manipulació dels elements que constitueixen el llenguatge del còmic. Partint de publicacions de còmic existents, Vitaliti desenvolupa vàries línies de recerca que a l’hora sintetitzen i expandeixen alguns dels elements principals d’aquests còmics, ja sigui multiplicant les seves pàgines per a generar altres espais de representació, suprimint els personatges dels relats, ampliant el significat de les didascalies, o transformant el sentit dels diàlegs i les narracions originals. Ha participat en festivals i en nombroses exposicions en diferents galeries, espais d’art i museus, i la seva obra és present en col·leccions públiques i privades tant nacionals com internacionals. Barcelona Gallery Weekend
• Grilo, Rubén
  Rubén Grilo utilitza la seva obra com una eina per explorar la mecànica de la subjectivitat: com es constitueix, on es troben els seus límits i quina és la seva potencialitat. Sovint el seu treball fa referència als llindars de la percepció, a l'escala corporal humana, a la mecànica dels afectes i a narratives que reforcen culturalment el mite del subjecte, com la creativitat, la personalitat o l'estil. Tot i que molts d'aquests elements apareixen de manera recurrent, i algunes de les seves obres estan formilades amb una forta lògica interna, Grilo evita deliberadament la interpretació. Al contrari, el seu treball es pot entendre com un sistema canviant i autònom en tensió amb el medi, el temps i l'espai on s'exposa. Les seves instal·lacions conviden a revisar la separació artificial entre text i context, entre allò interior i allò exterior, ente l'experiència i el coneixement, entre la informació i el soroll. Glòria Picazo
• Bernat, Roger
  Roger Bernat és un dramaturg barceloní, emmarcat en el que hom coneix com teatre participatiu o inmersiu. Va iniciar la seva formació en el camp de l'arquitectura, des d'on va sentir interès pel teatre. Va estudiar Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, graduant-se l'any 1996. L'any següent va fundar General Elèctrica —amb Tomàs Aragay, entre d'altres—, un Centre de Creació per al Teatre i la Dansa que va estar en funcionament fins l'any 2001 tanca. Ha dirigit i creat projectes teatrals com "10.000 kg" (Premi Especial de la Crítica 96/97); "Confort Domèstic" (Premi de la Crítica al Text Dramàtic 97/98), "Àlbum", "Trilogia 70", "Bones Intencions", el cicle "Bona Gent", "LA LA LA LA LA", "Amnèsia de Fuga" o "Tot és perfecte". El 2008 va començar a crear espectacles on el públic ocupa l’escenari i es converteix en protagonista, com Domini Públic (2008), Pura coincidència (2009), La consagración de la primavera (2010), Please, Continue: Hamlet (2011), Pendiente de voto (2012), Desplazamiento del Palacio de La Moneda (2014), Numax-Fagor-plus (2014) o We need to talk (2015). L'any 2017 va participar a la Documenta 14 amb la peça "The place of the Thing", i aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals. Font: Viquipèdia
• Casares Domingo, Susana
  Susana Casares és una videoartista, guionista, directora i productora de cinema i documentals que treballa a cavall de Barcelona i Los Angeles. Màster en Belles Arts per l'Escola de Cinema, Teatre i Televisió d'UCLA gràcies a una beca de la Fundació La Caixa, ha impartit docència a la mateixa escola i a la New York Film Academy de Los Angeles.Ha estat nominada a un premi Goya —al millor curtmetratge de ficció per "La invitación (2016)— i al festival internacional de curtmetratges de Palm Springs. A més, ha rebut la biznaga de plata al millor curtmetratge del festival de cinema de Málaga —per "Tryouts" (2013)— i el mateix curtmetratge també ha estat reconegut als premis de televisió ATAS Foundation College, va rebre un premi Emmy al segment de la competició reservat a estudiants i també fou premiat amb el Premio Nuevos Cineastas Españoles del Recent Spanish Cinema Festival de Los Angeles. La seva obra s'ha presentat com la d'un talent emergent del panorama cinematogràfic espanyol,i ha rebut el suport d'entitats i productores com HBO, el Tribeca Film Institute o l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, organitzadora dels Globus d'Or. Font: susanacasares.com
• Rekalde, Josu
  Josu Rekalde combina la creació artística amb la seva activitat professional com a catedràtic de la Facultat de Belles Arts de la Universidad del País Basc. La seva àrea de treball és multidisciplinar, tot i que la seva faceta més coneguda és la relacionada amb el vídeo i les noves tecnologies. Els temes que treballa basculen des de l'intimisme a la relació social, des del jo a l'altre, des d'allò metalingüísic a allò narratiu. La seva obra s'ha pesentat i difós en diversos espais expositius i mostres, tant en l'àmbit peninsular com internacional. Font: josurekalde.com
• Folch Studio
  Folch és un estudi de disseny gràfic i direcció artística fundat a Barcelona l'any 2004 per Albert Folch. En una època en què les persones busquen un compromís emocional amb la informació, el format donat a un missatge configura la manera com es percep. Des de l'estudi, i a través del dissenyi la direcció d'art tradueixen idees i conceptes al llenguatge visual. Font: folchstudio.com
• Partegàs, Ester
  Ester Partegàs va cursar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, va ampliar els seus estudis a la Hochschule der Künste de Berlín i a l’International Studio & Curatorial Program de Nova York, on la seva trajectòria va començar a prendre força. Actualment viu i treballa entre Nova York i Marfa (Texas). En el seu treball combina el dibuix, la pintura, l'escultura i la instal·lació, en un desenvolupament formal on persisteixen els aspectes volumètrics i espacials que han portat a l'artista a definir-se com a escultora. Amb els seus projectes articula una crítica a la societat de consum i a la banalització i submissió al capitalisme. La seva obra forma part de nombroses col·leccions públiques com el MoMA de Nova York o la Fundació Coca-Cola de Madrid. Font: Viquipèdia
• Abad Gómez, Francesc
  Francesc Abad és un dels artistes catalans més significatius dels que iniciaren la seva trajectòria en el marc de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt a inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel. Al llarg de gairebé quaranta-cinc anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol, i en els darrers anys ha participat en exposicions molt significatives de caire històric i crític, nacionals i internacionals. La seva activitat artística es construeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX. Manel Clot