Recursos

Cerca avançada

Rekalde, Josu
Josu Rekalde combina la creació artística amb la seva activitat professional com a catedràtic de la Facultat de Belles Arts de la Universidad del País Basc. La seva àrea de treball és multidisciplinar, tot i que la seva faceta més coneguda és la relacionada amb el vídeo i les noves tecnologies. Els temes que treballa basculen des de l'intimisme a la relació social, des del jo a l'altre, des d'allò metalingüísic a allò narratiu. La seva obra s'ha pesentat i difós en diversos espais expositius i mostres, tant en l'àmbit peninsular com internacional. Font: josurekalde.com
Folch Studio
Folch és un estudi de disseny gràfic i direcció artística fundat a Barcelona l'any 2004 per Albert Folch. En una època en què les persones busquen un compromís emocional amb la informació, el format donat a un missatge configura la manera com es percep. Des de l'estudi, i a través del dissenyi la direcció d'art tradueixen idees i conceptes al llenguatge visual. Font: folchstudio.com
Partegàs, Ester
Ester Partegàs va cursar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, va ampliar els seus estudis a la Hochschule der Künste de Berlín i a l’International Studio & Curatorial Program de Nova York, on la seva trajectòria va començar a prendre força. Actualment viu i treballa entre Nova York i Marfa (Texas). En el seu treball combina el dibuix, la pintura, l'escultura i la instal·lació, en un desenvolupament formal on persisteixen els aspectes volumètrics i espacials que han portat a l'artista a definir-se com a escultora. Amb els seus projectes articula una crítica a la societat de consum i a la banalització i submissió al capitalisme. La seva obra forma part de nombroses col·leccions públiques com el MoMA de Nova York o la Fundació Coca-Cola de Madrid. Font: Viquipèdia
Abad Gómez, Francesc
Francesc Abad és un dels artistes catalans més significatius dels que iniciaren la seva trajectòria en el marc de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt a inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel. Al llarg de gairebé quaranta-cinc anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol, i en els darrers anys ha participat en exposicions molt significatives de caire històric i crític, nacionals i internacionals. La seva activitat artística es construeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX. Manel Clot
Vaquer Palmer, Rafel
Rafel Vaquer i Palmer és un publicista, dissenyador i dibuixant mallorquí. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, ha estat director creatiu de Grupo Malla Publicidad i Director de disseny i comunicació de l'Institut d'Innovació (IDI) del Govern de les Illes Balears (1995-2012). La seva primera incursió en el món del còmic fou una historieta que publicà a la revista Trinca l'any 1973, com a resultat de guanyar un concurs de l'esmentada revista. L'any següent començà a col·laborar amb el diari Última Hora i després amb la revista satírica Barrabás. Es va traslladar a Barcelona l'any 1976, on va treballar a l'estudi de Jordi Nabau. Poc després ja va publicar sèries pròpies per a les revistes de l'Editorial Bruguera (Zipi y Zape, Mortadelo, SuperMortadelo, Bruguelandia o Sacarino), i més endavant, tirava endavant nous projectes, ja fos amb l'equip Butifarra o Saco Roto Ediciones SA, on va redefinir el seu estil amb un humor més crític i proper a la realitat que l'envolta. L'any 1981 va publicar, juntament amb Alfons López i Joan Aliu (Equip Butifarra), un dels seus volums més coneguts, la Història de les Balears en còmic (Sa Nostra, reeditada, modificada i corregida l'any 2006), i l'any següent, Choni Biela féu la seva primera aparició a Cul de Sac i esdevingué l'antecedent del seu personatge més famós, Johnny Roqueta. Les vinyetes del roquer es van publicar a les revistes Solo Motos i —fins l'any 2012— a El Jueves. La participació de Vaquer a aquesta última capçalera es diersificà amb diverses sèries, com Navigator, el cibernauta, amb Joan Tharrats. Posteriorment es va responsabilitzar de la pàgina web de la revista, el CiberJueves. Paral·lelament, també ha col·laborat amb premsa i revistes com El País, Diario de Barcelona, Còmic Clips o El Boletín, i també s'ha dedicat a la docència a l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears. Font: Viquipèdia
Jové Calvera, Josep
Josep Jové va néixer a Lleida el 1915 i va residir temporalment a Tarragona fins després de la Guerra Civil. Un cop finalitzat el conflicte retornà a Lleida, on residí fins la seva mort accidental l'any 1978 i on es dedicà professionalment a la comptabilitat. No obstant això, fou una figura molt activa de la vida cultural lleidatana de postguerra: fou membre fundador del Centre Excursionista de Lleida i membre actiu del Cercle de Belles Arts, així com de la Societat Fotogràfica de Lleida. Gran aficionat a la fotografia, el seu fons fotogràfic és molt extens i divers, destacant-ne especialment els retrats i imatges documentals de la Lleida dels anys cinquanta. L'any 2017 una mostra representativa del seu treball fou incorporada a la col·lecció del Museu. Aida Lesan / Esther Solé
Gálvez Miguel, José
Guionista, traductor i divulgador amb una llarga llista de textos publicats en revistes especialitzades sobre còmic ("Dentro de la viñeta", "Slumberland", "U" o "Volumen", entre d'altres). Va publicar regularment sobre còmics al suplement de cultura del diari "Avui" i ha escrit amb Norman Fernández els llibres "Nosotros somos los muertos: el arte de la resistencia" (2004) i "Historias rotas: la guerra del 36 en cómic" (2006) publicats per la Semana Negra de Gijón. A més, també és guionista de còmic: destaquen especialment les seves col·laboracions amb Alfons López, com "Silencios: La juventud del capitán Trueno" o "Color Café. Cal fer menció especial del còmic biogràfic "Miguel Núñez: Mil vidas más", guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2011 en la categoria de Còmic, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Font: Asociación de Críticos y Divulgadores de Cómic de España (ACD)
Espinosa Sáenz, Pedro José
De formació autodidacta, Pedro Espinosa va publicar els seus primers treballs a Logronyo i al prozine Zero Comics. La seva carrera es va reforçar en publicar a revistes com Comix Internacional, Cimoc, 1984, Cairo, Más Madera o El Jueves, a més dels seus treballs com a il·lustrador als diaris Avui, La Vanguardia i Diari de Barcelona.Ha publicat diversos àlbums d'historietes amb guions propis o d'altri, i també s'ha dedicat a la docència i la divulgació del còmic i la il·lustració, impartint conferències i tallers.Font: www.humoristan.org
Nieto Ventura, Miguel Ángel
Nascut a Madrid, va abandonar la carrera de medicina per dedicar-se a la publicitat. Al voltant dels anys 70 del segle XX va unir forces amb el seu cosí, el dibuixant Enrique Ventura, i va formar Ventura & Nieto, una de les parelles creatives més importants del còmic espanyol. Entre els seus primers treballs com a guionista destaquen "Sam y la Morsa", "Es que van como locos..." i "Maremagnum", considerada per molts crítics com la seva millor obra. El seu estil era transgressor i surrealista, caracteritzat per parodiar l'actualitat tot conjugant ironia, sàtira i tendresa. L'any 1974, sempre com a Ventura & Nieto, van iniciar una col·laboració amb "El Papus" fins la seva desaparició l'any 1978. Posteriorment van formar part de la redacció de "El Jueves", i als anys 80 també van publicar a capçaleres com "Rambla", "Rumbo Sur" o "Telele", ja als anys 90. Malgrat que Nieto morí a Barcelona l'any 1995, Enrique Ventura continua signant els seus treballs com Ventura & Nieto. Esther Solé / a partir de http://dbe.rah.es/biografias/86293/miguel-angel-nieto-ventura
Martín, José Luís
José Luis Martín Zabala és un dibuixant, guionista, director editorial i productor audiovisual que signa habitualment els seus treballs com JLMartín. Llicenciat en filosofia i lletres i amb estudis de psicologia, Martín va iniciar la seva carrera professional com a dibuixant l'any 1976, al setmanari El Papus. Un any més tard va formar part de la tríada de cofundadors de El Jueves, revistaque dirigí i de la que en fou editor entre 1982 i 2011, per bé que fins l'any 2016 hi va continuar participant com a col·laborador. A més d'aquestes dues capçaleres, Martín també ha publicat a Mata Ratos, Por Favor, Titánic, Interviú, Diario 16, Tiempo, Qué, Penthouse, El Periódico de Catalunya o La Vanguardia, entre d'altres. És especialment conegut per ser l'autor de la sèrie "El Dios" (posteriorment "¡Dios mío!"), publicada a El Jueves des de la seva creació, així com per "Quico el Progre", publicat a El Periódico de Catalunya entre 1980 i 1989, posteriorment adaptada per a televisió i continuada en format còmic des de l'any 2017 amb el títol "Quico Jubilata". Des dels anys 90 també desenvolupa la seva activitat en el sector audiovisual, com a productor i guionista de televisió. Paral·lelament i en associació amb l'empresa Vania Produccions, també ha realitzat diverses produccions i adaptacions teatrals Esther Solé
Roca, Xavier
Xavier Roca assegura que no sap dibuixar i s'ha dedicat professionalment al periodisme cultural, publicant crítica de cinema i còmics a El Punt Avui. No obstant això, també ha estat guionista de còmics. Junt amb Alfons López s'ha encarregat dels guions d'algunes sèries de còmics, algunes recopilades en àlbums com Orgasmos cotidianos (El Jueves); Àlex Cunillera, àtic, tercera (Avui); Aníbal i Victòria (Cavall Fort) i Paula (El Periódico). També ha col·laborat amb dibuixants com Pasqual Ferry, Das Pastoras i Pedro Espinós. Font: Humoristan
Franco Rubio, Carlos
Pintor espanyol, adscrit a la nova figuració madrilenya sorgida a la dècada dels setanta. La seva pintura es caracteritza per l'atracció que hi produeixen els motius simbòlics de la mitologia clàssica o de l'inconscient. Des de les primeres obres, on s'hi aprecien referències directes als grans artistes del passat, entre ells els vuitcentistes Delacroix i Ingres, Franco ha experimentat amb la juxtaposició d'imatges i la voluptuositat del color, una experimentació que en la seva obra recent l'ha portat a investigar en els suports i tècniques pictòriques, incloent els mitjans digitals combinats amb els manuals. Font: Viquipèdia
Victoria Marz, Salvador
Artista aragonès de llarga trajectòria, als anys 50, es va instal·lar a París tot integrant-se als corrents abstractes de l'època. Durant els anys 60 participà a la Biennal de Venècia i, durant els 70, exposà a la galeria Juana Mordó i a la Fundación Juan March. A mitjans dels 70 inicià la seva etapa constructiva amb l'ús de formes geomètriques; mentre que l'obra dels seus últims anys és la més depurada, despullada de corrents i propera a un silenci més enllà dels significats. El 1986 participà a l'exposició d'art espanyol a Nova York, i des del 1989 la seva obra està present al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia. Font: revistaliterariaeclipse.wordpress.com
Sevilla Portillo, Soledad
A començaments dels anys 70, després d’uns inicis creatius propers al minimalisme pictòric, l’obra de Soledad Sevilla evoluciona cap a l’abstracció geomètrica o op-art, en una particular via d’escapament de la neofiguració i el pop art que en aquells moments triomfaven a l’estat espanyol. Posteriorment, les seves preocupacions artístiques prenen una nova direcció i s’endinsa en l’art conceptual i, sobretot, en la investigació de l’espai. L’any 1993 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i el 2007 la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. Francesc Gabarrell
Schlunke, Juliet
Juliet Schlunke va néixer el 1951 a Temora (Austràlia), on va viure fins a l'edat de 16 anys. Marxà a Sydney el 1967, on va estudiar art en diverses escoles tècniques i a l'Escola John Olsen Art Bakery. El 1976, després d'haver viatjat pels Estats Units i Europa, s'instal·la a Madrid. Schlunke va començar a pintar teles el 1981 i ha treballat amb decoradors a Madrid, l'Studio Bach a Ginebra, París i Provença. Font: National Library of Australia
Sanz Villar, Sergio
Pintor i gravador format a Madrid a l'Acadèmia Artaquio (1981-1983) i als Tallers d'Art Actual del Círculo de Bellas Artes (1983-1987) amb Luís Gordillo, Frederic Amat, Ràfols Casamada, Eduardo Arroyo i Manolo Valdés entre d'altres. La seva pintura s'emmarca en la figuració, amb influències del còmic i del realisme d'entreguerres que dóna com a resultat una manera molt particular de pintar, caracteritzada per les formes anguloses i geomètriques i per la utilització d'una paleta de colors terrosos, grisos i rogencs. Tot plegat resulta en un clima fantàstic que produeix una certa inquietud a l'espectador. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives des de 1987, quan va exposar per primer cop en solitari a la Galería Gamarra y Garrigues de Madrid. Font: Galería Marlborough [masdearte.com]
Rodríguez de Rivera, Rafael
Pintor i gravador madrileny llicenciat, l'any 1987, en aquesta darrera especialitat per la Facultat de Belles Arts de Madrid. Francesc Gabarrell
Quejido, Manolo
Pintor i artista gràfic nascut a Sevilla, cap a finals de la dècada dels 70 va formar part de l’anomenada Nueva Figuración Madrileña amb Juan Antonio Aguirre, Carlos Alcolea, Chema Cobo o Luis Gordillo, entre d’altres. L’obra de Quejido se situa a mig camí entre el pop art (amb clares influències del pop anglès) i la pintura neoexpressionista. Preocupat per la necessitat de reflexionar sobre la funció social de l’art, el seu treball es caracteritza per reaccionar davant l’obscurantisme i la gravetat existencialista pròpia de l’informalisme. Francesc Gabarrell
Oteiza Luquin, Lucrecio
Lucrecio Oteiza és un pintor d'origen navarrès establert a Madrid. Altament coherent durant la seva llarga trajectòria, Oteiza no cerca la bellesa, sinó que aposta per la transformació de la societat a través de l'art. Així doncs, la seva obra es caracteritza per abocar una visió crítica i de denúncia sincera de les desigualtats o les successives crisis i amenaces contra la vida i la civilització. Tanmateix, la cruesa dels temes tractats no entra en conflicte amb l'alta càrrega metafòrica que els ressegueix, dotant al seu treball d'una vessant espiritual i colorista aparentment paradoxal. Esther Solé
Machado, Daniel
Fotògraf. Estudià arquitectura i disseny gràfic a la Facultat d'Arquitectura UdelaR, i la IEC.Realitza cursos bàsics i tallers de fotografia al el Foto Club Uruguaià. Estudia cursos professionals d'il·luminació i art a l'Escola de Fotografia GrisArt de Barcelona, i fou assistent al Light Studio a Tòquio on viu i treballa en l'actualitat Les seves fotografies formen part de col·leccions privades i públiques a Argentina, Brasil, Espanya, EUA, França, Japó, Holanda, Itàlia, Luxemburg, Mèxic, nova Zelanda i Uruguai. danielmachado.com.uy
León Escudero, José Carlos
Pintor que, tot i realitzar estudis de medicina a la Universitat de Valladolid, l'any 1968 decideix dedicar-se per complet a la pintura. L'any 1972 es trasllada a París on estudia el primer any d'Arts Plastiques et Sciencies del Art i pren contacte amb el moviment "Supports-Surfaces". Torna a Espanya l'any 1976 i col·labora en el moviument del grup Trama, encapçalat per Mercelin Pleynet, però l'any 1985 es trasllada a Nova York gràcies a una beca i al seu retorn a Espanya és nomenat degà de la Facultat de Belles Arts de Conca. Conrea la pintura de caire informalista, en què s'atorga una gran importància al gest i en la qual, en ocasions, apareixen tímides referències figuratives. Francisco Calvo Serraller
Laarbi Lahsen-Aachiri, Soodia "Sohad Lachiri"
Sodia Laarbi Lahsen-Aachiri, coneguda artísticament com a Sohad Lachiri, és una pintora egípcia que va iniciar la seva trajectòria artística l'any 1988 a sales com la del Cercle de Belles Arts de Madrid o la Galeria Sala Alta de Conca. Posteriorment, va exposar a la Galeria del Segle XV de Segòvia, al Centre Cultural Egipci d'Estudis Islàmics de Madrid i a la Galeria Terme de Madrid. A banda, la seva obra s'ha pogut veure a l'Institut Cervantes d'Amman (Jordània), a la Fundació Josep Llorens Artigas, a Arco'95 i 98 i al Museu Nacional d'Art Modern del Caire entre d'altres. Francesc Gabarrell
Gómez Osuna, Montserrat
Montserrat Gómez-Osuna es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid el 1989. La seva obra normalment es desenvolupa emprant pintures intencionadament diluïdes en aigua aplicades sobre fusta contraplacada, on elabora una temàtica abstracta, de vocació objectual i paisatgística, de deliberades transparències. La seva intenció se centra en aprofitar les qualitats de la fusta per aconseguir unes misterioses formes on coexisteixen els elements de caràcter oníric amb símbols geomètrics irregulars, obtenint com a resultat una veta magicista d'arrel surrealista o metafísica amb realitzacions ectoplàsmiques. Carlos García Osuna
González Gancedo, Teresa
Tot i néixer a Lleó, Teresa Gancedo viu la seva infantesa i joventut a Madrid fins a l'any 1960, moment en què es trasllada a Barcelona per estudiar Belles Arts a l'Acadèmia de Sant Jordi. L'any 1972 realitza la seva primera exposició a la Sala Provincia de Lleó, presentada pel poeta José Gamoneda, i a partir d'aquest moment participa i protagonitza nombroses exposicions dins i fora de l'Estat Espanyol. Des de 1982 i fins la seva jubilació va exercir com a professora titular de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Francesc Gabarrell
Galindo, Jorge
Els "Talleres de Arte Actua"l del Círculo de Bellas Artes de Madrid foren el primer contacte amb el món de l'art de Jorge Galindo, i al mateix temps significaren un pas decisiu en la seva formació. De fet, la seva activitat expositiva —a partir de 1988— es va iniciar en relació a aquests espais de formació. Per a Galindo la pintura no ha de ser un receptacle expressiu sinó una actitud vital. La seva obra s'emmarca en els preceptes d'una certa abstracció gestual en suports de gran format, i es defineix per un exercici obsessiu de la tècnica del collage, que ha acabat definint els seus pilars artístics: per una banda, la seva acció pictòrica; per l'altra, la seva comprensió de la imatge. Les seves primeres produccions mostraven més interès pels aspectes materials i tàctils de l'obra que per la pròpia gramàtica plàstica, tot tractant la pintura d'una manera gairebé física, on qualsevol material amb unes qualitats plàstiques i cromàtiques adients podia esdevenir suport. Posteriorment el seu ventall d'interessos es va ampliar amb diversos referents iconogràfics i registres visuals, elaborats a partir de fotomuntatges realitzats amb estampes extretes de calendaris i antigues revistes il·lustrades, que li permeten reflexionar sobre l'estat de la qüestió de la puresa de la imatge i la seva consecució. Font: Galería Helga de Alvear