Informes

Recursos

• Cárdenas, Marta
  Pintora i gravadora de l’escola basca. Tot i iniciar-se en el retrat, aviat es passa als espais oberts i a l’estudi del moviment. Durant la dècada dels 90 duu a terme un viratge creatiu cap a l’abstracció, molt lligat a la natura, sobretot pel que fa als colors i les textures. La seva obra es troba en col•leccions com ara la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Museo de Bellas Artes de Bilbao, la Fundació Juan March i la Fundació La Caixa. Francesc Gabarrell
• Torres Iturrioz, Francesc
  Artista plàstic, comissari i assagista. A començaments dels anys setanta es trasllada primer a Chicago, on s’inicia en els camins de l’art conceptual, i posteriorment es trasllada a Nova York, on resideix fins l’any 2002, si bé es trasllada a Berlín durant dos anys (1986-1988). En acabar la seva estada a Nova York retorna a Catalunya, on continua treballant. El treball de Francesc Torres pretén explicar el posicionament de l’artista davant la seva pròpia creació i davant la mateixa societat. Torres és l’autor de la instal·lació Memòria fragmentada: 11-S NY Artefactes a l’Hangar 17 (2011), realitzada amb motiu del desè aniversari dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York i, l'any 2013, va presentar, conjuntament amb la cineasta Mercedes Álvarez, l’obra 25%, que representava Catalunya a la Biennal d’Art de Venècia. Entre altres guardons, l’any 1991 va rebre el Premi Nacional de Belles Arts i el 2009 el Premi Nacional d’Arts Visuals per l’exposició retrospectiva Da Capo que es va dur a terme al MACBA. Francesc Gabarrell
• EVRU
  EVRU neix el 23 de febrer de 2001 durant l’exposició "Zush. Tecura" al MACBA, en el mateix instant en què s’extingeix Zush, nascut al seu torn d'Albert Porta l'any 1968 al Centre Frenopàtic de Barcelona, institució on l'envia la dictadura després d'empresonar-lo en aplicació de la "Ley de vagos y maleantes". Fascinat per El Bosco, Michaux i Klee, així com per cert esperit dadaista i els primers ressons del pop, des de l'any 1962 comença a freqüentar la galeria de René Metras, (definida pel propi Zush com el seu veritable pare artístic) i als 20 anys participa, per primera vegada, a la Biennal de Sao Paulo de 1967. Zush va crear l'Evrugo Mental State [Territori Evrugui] i va establir un codi de comunicació propi que generava una relació molt singular entre entre el seu món interior i l'exterior, i que esclata en la sèrie "Al·lucinacions". A partir de l'any 1971, moment en què entra en contacte amb el galerista Fernando Vijande, la presència de Zush en l'escena internacional adquireix força rellevància, tant en exposicions individuals (Roma, París, Lund, Varsòvia, Stuttgart, Berlín, Brussel·les, Nàpols, Chicago, Nova York, etc.) com col·lectives: Documenta VI de Kassel (1977), New Images from Spain (1980) al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, Les magiciens de la Terre (1989), organitzada pel Centre Georges Pompidou de París, o Drawing on chance al MOMA (1995). Durant tot aquest temps Zush ha anat donant-nos més i més detalls (anatomies, paisatges, missatges xifrats, etc) del seu Territori Evrugui. Proclames puntuals (art per excitar, art per curar, art per menjar) i activitats paral·leles: col·labora amb Peter Gabriel en la realització dels CD-ROM "Explora" i "Eve", participa amb el seu mini-Moog en múltiples concerts, grava el LP "Zush-Tres" i publica treballs multimèdia: evru.org (Net Art), psicomanualdigital (CD-Room interactiu), Tecura (programa de modificació d'imatges) i el projecte DVD "SPINMU" (work in progress). Tot plegat fins a desembocar en una exposició titulada "La Campanada", un resum provisional de gairebé quaranta anys d'activitat artística, híbrida i complexa com poques, que acull el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía l'estiu del 2000. Immediatadament després arribaria "Zush Tecura" al MACBA, la mostra esmentada anteriorment, que donaria lloc al neixement d'EVRU i per la qual va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona l'any 2000. Mort Zush, EVRU representa la darrera mutació definida pel mateix protagonista com a "Artciemist", una suma d’artista, científic i místic, que segueix utilitzant les noves tecnologies com a instruments idonis pel seu treball, i per poder materialitzar allò que més l'interessa l'interessen (anatomies, paisatges, missatges xifrats, etc.), i que continua extraiemnt recurdos del Territori Evrugui. L'obra d'Albert Porta, Zush, EVRU forma part de col·leccions com ara la del MACBA, l’IVAM, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el MoMA i el Solomon R. Guggenheim de Nova York, així com el Fons Nacional d’Art Contemporani de París. Francesc Gabarrell
• Solano Rodríguez, Susana
  Formada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, Susana Solano es dedica a la pintura fins a l’any 1980, moment en què inicia els seus treballs en el món de l’escultura des de postulats propers al neoconceptualisme i l’ocupació de l’espai. La seva és una obra que accentua, per sobre de tot, la relació existent entre la matèria i l’espai que l’envolta a través d’estructures formals tancades en recintes arquitectònics o gàbies obertes de concepció clarament minimalista. Utilitza materials tan diferents com el ferro i el vímet per expressar els seus suggeriments, sensacions i records. Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 1988, va ser seleccionada per a la Documenta de Kassel els anys 1987 i 1992, va participar a la Biennal Internacional de São Paulo el 1987 i a la Biennal de Venècia els anys 1988 i 1993. Francesc Gabarrell
• Muntadas, Antoni
  Format a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, Antoni Muntadas és el paradigma de l’artista pluridisciplinari per excel·lència. L’any 1971 s’estableix a Nova York atret pels fenòmens de comunicació de masses i per les noves tecnologies. Allà iniciarà un procés creatiu que el durà a abandonar progressivament la pintura i endegar nous camins partint de la crítica als mecanismes propis dels mitjans de comunicació. Per fer-ho, es basa en la utilització del vídeo, la performance, els ordinadors i Internet. Ha estat professor de la Universitat de San Diego, de l’Escola de Belles Arts de Bordeus, de l’Escola Nacional de Belles Arts de París i de la Universitat de São Paulo, entre d'altres, i la seva obra s’ha exposat a la Biennal de Venècia, a la Documenta de Kassel, al Guggenheim Museum i al MoMA de Nova York, al MACBA i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Francesc Gabarrell
• Katayama, Kaoru
  Kaoru Katayama viu i treballa a Espanya des del 1992, on s'ha llicenciat en belles arts per la Universidad de Salamanca. Entres les seves exposicions individuals destaquen «Te Quiero Mucho» (Galería Tomás March, Valencia, 2009), «Walking 50ng» (Espacio líquido, Gijón, 2009) i «Sobremesa» (Casa Pemán, Cadis, 2008). Ha participat en exposicions col•lectives com «Global izados. Perspectivas sobre la Sociedad de Consumo en la Colección MUSAC» (Sala de Exposiciones de la Diputación de Huesca, 2009) o <cln_ter_ va_'o» (Sala de Hospedería de Fonseca, Universidad de Salamanca, 2009). Amb l' obra "T echnocharro" va rebre el premi Arco per a joves artistes de la Comunitat de Madrid (2006) i el primer premi del FIAV04 (Festival d'lmatges Artístiques, Mila, 2004). L'any 2009 va ser becada per Generación 09 (Caja Madrid). Glòria Picazo
• Uriel Fernández, Belén
  Nascuda el 1974 a Madrid, Uriel es va lIicenciar en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid l'any 1997. Posteriorment, a Londres, va cursar un màster en Belles Arts al Chelsea College of Art and Design gràcies a una beca Injuve (2004), i un curs de recerca a la mateixa universitat gràcies a una beca Col·lecció CAM d'Arts Plastiques (2005). De la seva trajectória expositiva individual destaca «Ponle un Marco» (Galería Presenç, Oporto, 2010), «Full-View» (Fundación Laxeiro, Vigo, 2008) i «Borrowed View» (Galería Vacío 9, Madrid, 2005). Ha participat en nombroses exposicions col·lectives, com «Generaciones 09» (La Casa Encendida, Madrid, 2009), «XI Bienal Unicaja de Artes Plásticas» (Palacio Episcopal, Màlaga, 2008) i el projecte «Celebrando» (El Matadero, Madríd, 2007). L'any 2006 va realitzar una intervenció en un espai públic per a l' exposició « The Tales of Hoffman» (St. Agustine's Tower, Londres, 2006) i el mateix any va participar a «The Process Room, I Am Somewhere Here» (IMMA, Dublín, 2006). Entre altres beques i premis destaquen la beca d'art Caja Madrid Generación 2008 i la Beca Feima (Fundación Laxeiro, Madrid, 2007). Va rebre la Menció d'Honor del V Premio ABC de Pintura y Fotografía (2004), i l'any 2010 es va donar a conèixer a Lleida amb la 7a Biennal d'Art Leandre Cristòfol. Glòria Picazo
• Ramo, Sara
  Sara Ramo viu i treballa a Belo Horizonte (Brasil). Es va lIicenciar en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid (1998) i va cursar estudis d'Arts Visuals a I'Escola de Belles Arts de la Universitat Federal de Minas Gerais (UFMG), a Belo Horizonte (2007). Entres les seves exposicions individuals destaquen les de la Galeria Estrany-De la Mota (Barcelona, 2010) i «Translado» (Festival PhotoEspaña, Real Jardín Botánico, Madrid, 2009). L'any 2008 va exposar «Quase Cheio, Quase Vazio» (Galería Fortes Vilaça, Brasil) i «Temporada de Projetos» (Plaça de les Arts, Brasil, 2006). Ha participat en nombroses exposicions col•lectives, entre les quals assenyalem «Fare Mondi / Making Worlds ... 53» (Biennal de Venecia, 2009), «Nova Arte» (CCBB, Centre de Cultura Banco de Brasil, Sao Paulo, 2009) i «Crossing Landscapes» (Fondazione 5andretto Re Rebaudengo, Italia, 2009). L'any 2008 va realitzar I'exposició «Coven, (Museu d'Art Modern de Sao Paulo, Brasil). Ha rebut premis com el CNI Marcantónio Vilaça per Arts Plastiques (Manaus, Brasil, 2009), i ha estat becada pel 275è Saló del Museu de Pampulha (Belo Horizonte, Brasil, 2004). Glòria Picazo
• López Díez, Juan
  Juan López Díezneix el 1979 a Alto Maliaño (Cantabria). Es va lIicenciar en Belles Arts per la Universitat de Castella-Ia Manxa (2002) i va cursar estudis de doctorat en Art i Investigació a la mateixa universitat. En els últims anys ha realitzat diverses exposicions individuals, entre les quals destaquem «Retrovisores» (Bellevue, Áustria, 2009), ,duan López» (Sala Naos, Santander, 2009), «Hoy No Aspiro a Nada» (Espai 13. Fundació Joan Miró, Barcelona, 2008) i «Numerosis» (Galería La Fábrica, Madrid, 2008). Ha participat en exposicions col•lectives com «Quizás me Puedas Contar Otra Historia» (intervencions, ForoSur, C.lceres, 2009), «Capital>. (exposició tipografica, TaiBox, Madrid, 2009), «Área Compartida» (Artecán, Santander, 2008) «Existencias» (MUSAC, Lleó, 2007). El seu treball ha estat reconegut amb premis i beques, com el Premio Cantabria (concurs d'arts plastiques del govern de Cantabria, 2008), el premi Altadis d'Arts Plastiques (2007) i un accessit al certamen audiovisuallNJUVE (2003). L'any 2004 va rebre la beca d'Arts Plastiques de la Fundación Marcelino Botín Glòria Picazo
• Jacoby, Daniel
  Daniel Jacoby viu i treballa a Barcelona. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2008) i és màster en produccions artístiques i investigacions a la mateixa universitat. Entre les seves exposicions individuals destaca «AdenOrr» (Museu de I'Empordà, Figueres, 2010), «Métodos» (Square Studio, Barcelona, 2009), «Pdtpe20dfelpl00a» (cicle «Obsessions», Museu Abelló de Mollet del Vallès, 2009) i «Métodos hacia el Mar» (Lima. 2009). Ha participat en diverses exposicions col·lectives, entre les quals assenyalem la seva participació a la fira «ARCO» (Galeria Toni Tàpies, Barcelona, 2010), «Fax» (CC Sant Andreu, Barcelona. 2010), «La Enfermedad de la Escritura» (Centre d'Estudis i Documentació del MACBA, Barcelona, 2009) i «leppelin 2008: Sordera» (Mirador del CCCB, Barcelona, 2008). Ha rebut premis i beques com el Premi Injuve per la Creació love (Madrid, 2009), el primer premi Miquel Casa blancas (Barcelona. 2009) i I'ajuda per a projectes d'arts visuals Cajasol (Sevilla, 2009). L'any 2007 va rebre la beca per a la Creació Artística (Fundació Guasch Coranty, Barcelona). Glòria Picazo
• Esquivias, Patricia
  Nascuda a Caracas, Patricia Esquivias viu i treballa entre Mèxic, Nova York i Espanya. És llicenciada pel Central Saint Martins College of Art and Design de Londres (2001) i màster en belles arts pel California College of Arts de San Francisco (2007). Ha participat en exposicions individuals i col·lectives arreu del món, entre les que cal mencionar "Todo lo que no es ración, es agio" (MNCARS, 2009), "Reads Like the Paper" (Midway Contemporary Art, Minneapolis, 2009) o "Folklore" (Murray Guy, Nova York, 2008 i DFARte, Santiago de Compostel·la, 2006). Esquivias treballa principalment el vídeo. La seva singularitat rau en proposar-nos una mena de conferències davant de la càmera en les quals la història oficial es barreja d'una forma molt personal amb històries paral·leles. El discurs que en va sorgint, narrat per ella mateixa, aplega alta i baixa cultura, amb referències que poden provenir tant de la història oficial del seu país d'origen com de les interioritats de la cultura popular. L'escenari on es produeix aquesta narració videogràfica és la seva taula de treball, una mena de petit teatre en el qual va movent textos, esquemes, dibuixos, mapes, postals, reproduccions de llibres, etc. i, fins i tot, s'aprofita del seu propu ordinador per mostrar-nos imatges arxivades i fragments de pel·lícules. El seu treball és molt personal, definit per l'ús d'una tècnica videogràfica de baixa factura, com si es tractés d'un rondallaire, que actua amb el que té a mà. Glòria Picazo
• Chinchilla Moreno, Izaskun
  Izaskun Chinchilla va realitzar els estudis d'arquitectura a l'Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (ETSAM) i des de I'any 2007 hi treballa com a professora associada de projectes. Paral•lelament, imparteix classes en un màster de l'lnstitut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (UIC Barcelona). La seva obra ha estat exposada en diversos col·legis ofícials d'arquitectura i universitats espanyoles. Va participar a la V Biennal d'Art Contemporani de Berlín amb «Tejidos: Óseos, Arquitectónicos, Pictóricos» (La Casa Encendida, Madrid, 2006) i també a la V Bienal de Arquitectura y Diseño de Sao Paulo (2003). Ha rebut diversos premis, entre els quals convé destacar la Menció d'Honor al concurs internacional "Envisioning the Post-Industrial Landscape. An International Urban Design Ideas Competition", organitzat per l'Office of Strategic Planning and Community Development i l'American Institute of Architects (2006), i el tercer premi al concurs d'idees per a la rehabilitació de les naus de I'antic escorxador per allotjar la Col·lecció Arco, convocat per IFEMA, la Fundació ARCO i el Colegio de Arquitectos de Madrid (2006). Glòria Picazo
• Miret Baldé, Ramon
  Pintor i dibuixant, es dedicà sobretot a la pintura però també va participar en la il·lustració de revistes i llibres infantils, especialment en els anys anteriors a l'esclat de la Guerra Civil. Col·laborà a "La Novel·la d'Ara" (1923), "El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses" (1926) i "La Veu de Catalunya". Per a infants el trobem col·laborant, a partir de 1922, en diverses publicacions: "En Patufet", "La Mainada" (on il·lustrà el Calendari de "La Mainada" de 1923 i diversos llibres de la col·lecció de contes La Mainada i la biblioteca La Mainada) i a la revista "Virolet". A més, també està documentat protagonitzant una exposició de pintura de paisatge a les Galeries Dalmau el 1926 i una altra de dibuixos a les Galeries Laietanes l'any següent. Esther Solé
• Ruiz Motserrat, Francesc
  Artista resident a Barcelona. Entre les seves exposicions individuals destaquen Yaoi Ayor, a la Galeria Estrany-de la Mota de Barcelona (2003); Esta es mi playa, al Museu d'Art de Sabadell (2004), i Francesc Ruiz, al Yeans de Goteborg (2005). Entre les exposicions col-lectives destaquen Pis Compartit, 22 A, Space Invaders, Barcelona (2002); la 7a Biennal Martínez Guerricabeitia, a Valéncia (2004); Feeling strangely fine, a la Galeria Estrany-de la Mota, Barcelona (2005); Metacomics, amb Pauline Fondevila, a la Galerie Sollertis de Toulouse (2005), i Trait d'union. 4éme séquence, amb GaiHle Hppolyte, al CRAC Languedoc-Rousillon,Séte (2005). També ha participat en la publicació sobre dibuix The empit of the mole, dirigida per Michel Ouistrebert. Glòria Picazo
• Ràfols Casamada, Albert
  Pintor, dibuixant i gravador que va abastar altres camps de la creació com ara el tèxtil, el teatre, la decoració, el disseny de vidrieres o la poesia. Partint d’uns inicis figuratius, el seu treball va evolucionar (com molts altres companys de generació) cap a l’abstracció informalista a partir d’un procés de depuració del llenguatge on la sensualitat i l’austeritat són dues de les principals característiques de la seva obra. Va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 1980. Francesc Gabarrell
• Amat Noguera, Frederic
  Frederic Amat és un artista i escenògraf català. Va néixer el 1952 a la ciutat de Barcelona, on va estudiar disseny de decorats i arquitectura al costat de Fabià Puigserver. Al final de la dècada del 1970 realitza diversos viatges fins a Àfrica i Amèrica del Nord, on descobreix el seu interès per les arts escèniques. A la dècada del 1970 inicià la seva obra pictòrica de tendència experimental i conceptual. Influenciat per Antoni Tàpies i Joan Miró. Amat utilitza els colors la pintura amb finalitat expressiva, sotmetent les seves teles a un procés manipulatiu en el qual utilitza tota mena de tècniques: collage, assemblatge o resina, entre d’altres. L’any 2005 fou l’encarregat de dissenyar el trofeu que acredita els guanyadors del Premi Internacional Terenci Moix, realitzant per l’ocasió un peix de fang amb el segell del premi envoltat per una serigrafia. L’any 2007 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals, concedit per la Generalitat de Catalunya, per l’exposició realitzada a la Galeria Carles Taché en la qual va reunir la seva obra pictòrica, escultòrica i multimèdia. Aquell mateix any va decorar el vestíbul d’accés a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès amb el mural «La Porta dels lectors». Font: Tinta Invisible edicions
• Plensa Suñé, Jaume
  Escultor format a La Llotja i l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. En una primera etapa la seva obra reflecteix l’interès per qüestions relacionades amb el volum, l’espai i la tensió. Cap a mitjan anys 80, però, comença a modelar el ferro i desenvolupar un concepte escultòric de formes zoomòrfiques que evolucionarà en treballs amb ferro colat, cristall i resina barrejats amb llums i sons. Des del 1996 s’ha dedicat també a la creació d’escenografies per a muntatges teatrals, principalment en col·laboració amb la companyia La Fura dels Baus. Al seu costat ha reinterpretat òperes clàssiques com ara Atlàntida, de Manuel de Falla; El martiri de Sant Sebastià, de Claude Debussy; La damnation de Faust, de Berlioz, i La flauta màgica, de Mozart. És l’autor de l’obra Crown Fountain, situada al Millennium Park de Chicago. L’any 1997 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya. Francesc Gabarrell
• Aguilar Sanchis, Sergi
  Considerat un dels introductors del conceptualisme a l’Estat espanyol, Sergi Aguilar és un estructuralista que construeix, un creador i delimitador d’espais mentals que enllacen, estèticament, amb la tradició del purisme geomètric i el minimal. Per desenvolupar el seu treball escultòric parteix del dibuix com a eina preparatòria, un instrument al qual atorga molta importància. L’obra de Sergi Aguilar es troba al Museu Guggenheim Museum de Nova York, al MABCA, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i al Kunsthalle Mannheim, entre d'altres. Francesc Gabarrell
• Rodríguez Gordillo, Luis
  Considerat una de les principals figures de l’art abstracte espanyol i un dels creadors més singulars de la segona meitat del segle XX, Gordillo participa de l’Informalisme i el pop art, a l’hora que una part del seu treball explora la importància de la sèrie i la repetició com a eina compositiva. En aquesta línia d’investigació, parteix de la base que una imatge sotmesa a un continu procés de reproducció mai aconsegueix arribar a un estat definitiu. I és a través d’aquest plantejament que assoleix el que serà la seva aportació més singular a l’art contemporani: la definició d’estratègies cromàtiques apropiades de fenòmens urbans actuals. En aquest sentit, el seu treball es relaciona amb la tradició fotogràfica documental i la cultura popular vinculades amb el disseny gràfic més actual. L’any 1996 se li atorga la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts i el 2007 va ser guardonat amb el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques, l’equivalent en pintura al Premi Cervantes. Francesc Gabarrell
• Arranz Bravo, Eduard
  Entre el 1970 i el 1980 Arranz-Bravo treballa conjuntament amb el també pintor Rafael Bartolozzi, amb qui realitzarà diverses obres, accions, edicions gràfiques, dissenys i murals, com el de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès, segurament la icona més gran del pop art a Catalunya. Tot i començar conreant l’informalisme, l’any 1961 abandona aquest moviment per endinsar-se en un vocabulari formal i conceptual clarament influenciat pel surrealisme i el simbolisme, tot i que encara manté certa proximitat al pop. L’any 1981 representa Espanya a la Biennal de Venècia i el 2009 s’inaugura la Fundació Arranz-Bravo a l’Hospitalet de Llobregat. Francesc Gabarrell
• Uriarte, Ignacio
  Uriarte viu i treballa a Berlín. Després de llicenciar-se en Administració d'Empreses a la Universitat de Madrid i Mannheim (1995), va estudiar Arts Visuals a Guadalajara, Mèxic (2002), i va abandonar el seu treball en l'àmbit administratiu per dedicar-se exclusivament a la pràctica artística. Tanmateix, no ha abandonat els referents que l'han acompanyat durant bona part de la seva vida, i és per aquest motiu que continua emprant eines i mètodes propis del treball d'oficina i administratiu, basats en la rutina. Les seves primeres obres consistien en l'elevació a obra artística de petits moments creatius trobats en rutines d'oficina, com quan hom fa dibuixos inconscients mentre parla per telèfon ("20 Bic Monochromes", 2005) o quan s'arrenca una pàgina d'un bloc de notes ("10 Blocks", 2003). La seva repetició sistemàtica converteix aquests instants en metarutines i les peces resultants en registres detallats del treball metòdic i repetitiu que les genera, tot fent clara referència a l'art conceptualista i minimalista dels anys 60 i 70 del segle XX, una època en què la desmaterialització de l'objecte artístic i la transformació dels béns de consum en serveis empresarials es va esdevenir gairebé sincrònicament. Entre les seves exposicions individuals destaca "About Lines and Circles" (Galeria Nogueras Blanchard, Barcelona, 2007), "O Debuxo por Diante. O Debuxo nas Colección Públicas de Santiago de Compostela" (Fundación Eugenio Granell, Santiago de Compostel·la, 2007) i "Out of Office" (Damenundherren E.V., Dusseldorf, 2005). De les seves exposicions col•lectives podem remarcar "Video a la Carta 2" (Galería DF, Santiago de Compostel·la, 2008), "Thermal Comfort" (Artnews Projects, Berlín, 2007), "Existencias" (MUSAC, Lleó, 2007) i "Living.Landscape" (Centre Cívic la Barceloneta, Barcelona, 2007). El 2007 va rebre la beca de creació artística CAM i el 2006 va guanyar la convocatoria de projectes de Can Felipa a Barcelona Glòria Picazo
• Fondevila, Pauline
  Pauline Fondevila va néixer a Le Havre l'any 1972. El seu treball amb el dibuix la situa entre els artistes que més han contribuït a la revitalització d'aquesta tècnica en els darrers temps. Des de la simplicitat i l'economia, molts creadors i creadores han trobat la independència suficient per desenvolupar treballs marcadament personals i alhora capaços d'implicar-hi un públic molt ampli. Podríem dir que el treball de Pauline Fondevila funciona d'aquesta manera des del moment que capta la nostra atenció per l'acurada execució formal i les múltiples referències que, d'una manera directa o velada, ens interpel·len i ens obliguen a exercir posteriors lectures que, en major o menor mesura, permeten aprofundir en les intencions de l'artista. Glòria Picazo
• de Miguel, Regina
  Regina de Miguel és lIicenciada en Belles Arts i especialista en Art Públic per la Universitat Politècnica de València (2001-2003). El seu treball es focalitza en la pintura i el dibuix, tècniques mitjançant les quals ha investigat les possibilitats pictòriques de la cartografia, l'arquitectura i la ciutat. Es tracta d'uns elements que mantenen forts vincles entre ells, que l'artista ha sabut combinar sense estridències en pintures que funcionen com grans murals, en els quals s'entreveuen múltiples capes que se superposen i s'interrelacionen. De Miguel fa entrar en joc narratives diferents que no arriben a col·lidir, sinó que generen els seus propis espais i silencis per bastir històries autònomes que poden arribar a entrellaçar-se, per bé que qualsevol interpretació sempre queda en mans de l'espectador. Entre les exposicions individuals que ha protagonitzat cal destacar "Spatial Turn" (Galería Maisterravalbuena, Madrid, 2007) i "Borderland" (Galeria Valle Orti, València, 2006); mentre que pel que fa a les col·lectives, podem remarcar "Aptitud para las Armas" (Sala Amadís dellnjuve, Ministeri de Treball i Assumptes Socials, Madrid, 2008), "Grafic" (Universitat Politecnica de Valencia, 2008), ARCO'08 (Galeries Valle Orti i Antonio Barnola, Madrid, 2008), Biennal d'Incheon (Corea, 2007) i Previewberlin 07 (Galeria Maisterravalbuena, Berlín, 2007). L'any 2006 va rebre la menció d'honor de la Generación 2006 de Caja Madrid. Glòria Picazo
• Chust Peters, Daniel
  Daniel Chust Peters és un artista visual d'origen brasiler que viu i treballa a Barcelona. La seva obra està dedicada a la complicitat que s'estableix entre el seu espai de producció artística (el taller) i els espais expositius. El mitjà i el suport en que pren forma cada projecte varien entre I'objecte, la fotografia, el vídeo i la instal·lació, i el que a priori podria ser entès com una decisió fàcil, que ell mateix ha descrit com "treure's de sobre la decisió de què fer", tot d'una esdevé d'una complexitat inusitada. Es tracta de reinventar reiteradament un mateix espai arquitectònic, és a dir, partir d'una idea constant, que és sempre la mateixa, però, en canvi, obrir-la a moltes variables possibles. En aquests darrers anys la seva obra ha estat mostrada tant en contextos locals com internacionals. Chust ha participat, entre d'altres, a les seguents exposicions: "Pavillon Suissa" (París, 2008), "Micro Narratives" (48th October Salon, Belgrad, 2007), "'Iike to be a resident" (Lacapella, Barcelona, 2007), "Passer- by" (Artist's Studio Gallery, Tel Aviv, 2007), "Zones de Productivités Concertées" (Musée d'Art Contemprain du Val-de Marne, MAC/VAL, Vitry-sur-Seine, 2007), "Saltar per l'Aire" (Antic Ajuntament, Tarragona, 2007), "nEUclear reactions" (CAB, Centro de Arte Caja de Burgos, 2006), "Aire Comprimido" (Casa América, Madrid, 2006), "Air Show" (Centre d'Art Santa Mònica, 2005), lnternational Biennale of Contemporary Art of the National Gallery in Prague (2005), "Settlements" (Musée d' Art Moderne, Saint-Etienne, 2004), "Looking Further- Thinking Through" (Reykajvik Art Museum Hasnarhus, 2004). Glòria Picazo
• Claret Martí, Curro
  Curro Claret es va formar en disseny industrial a l'Escola Superior de Disseny Elisava i a Centrel Saint Martin Colledge of Art and Design de Londres. Des del seu retorn ha estat treballant a Barcelona, inicialment al sector privat i des de 1998 com a dissenyador independent, vinculat al FAD. Paral·lelament, s'ha dedicat a la docència d'aquesta disciplina, principalment a l'Escola Elisava i, esporàdicament, a altres centres espanyols i estrangers. Els seus dissenys s'han presentat a diverses exposicions a Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Egipte, Israel, Corea, Japó i els Estats Units. Font: curroclaret.com