Recursos · Informes · CONSTEL·LACIONS

Procés de creació del bust de Manel Niubó

Retrat de la família de Leandre Cristòfol

El inédito de Gili Roig

Garcia Lamolla, l'altre centenari

el Morera exhibirá obra de Goya, Picasso y Chillida en "La permanència del gravat"

El Museu Morera propone para 2010 una muestra con grabados de Dalí y Picasso

Evolució de la col·lecció

Llimós Oriol, Robert

Entre els anys 1965 i 1968 Robert Llimós s’inicia com a pintor dins la Nova Figuració en un camí que el durà, després d’un parèntesi d’experimentació conceptual que abasta del 1969 al 1973, cap a una figuració expressionista amb un important predomini del color. A més de la pintura, la seva obra inclou també l’escultura i el gravat. Entre els anys 1975 i 1983 resideix a Nova York i, actualment, viu a Barcelona. La Generalitat de Catalunya li atorgà l’any 1994 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Francesc Gabarrell

Beruete Moret, Aureliano de

Pintor, crític, col·leccionista i polític liberal. Va ser un dels paisatgistes destacats del panorama pictòric a Espanya i es va convertir en un dels primers representats peninsulars de l’anomenat impressionisme espanyol. Procedent d’una família acomodada, estudià al Col·legi Internacional (connectat ideològicament amb la futura Institución Libre de Enseñanza, de la qual serà fundador l’any 1877). Va alternar els seus estudis de dret a la Universitat Complutense, doctorant-se finalment i exercint de polític liberal entre 1871-1872, amb els de pintura a l’Escola de Belles Arts de San Fernando, on va ser deixeble de Carlos de Haes i company de Jaume Morera, i on es va iniciar en la pintura a l’aire lliure, esdevenint un dels ferms defensors del corrent realista i del pensament positivista vinculat a la generació del 98. Precisament la seva vinculació amb Giner de los Ríos i la Institucion Libre de Enseñanza el dugué a reivindicar la pintura clàssica espanyola, sobretot els fons de les pintures de Velázquez (com a crític d’art va escriure una monografia bàsica sobre aquest pintor) i les vistes de Toledo del Greco, a la recerca d’una pintura nacional autèntica, d’unes senyes d’identitat pròpies, que enllaces la modernitat europea amb la tradició espanyola més profunda i també més desconeguda. Beruete va pintar nombroses regions espanyoles, en particular Madrid i els seus voltants i les ciutats històriques de Castella, tot defugint el tractament pintoresc i interessat més aviat en la captació de la llum i l’atmosfera, a la recerca d’un paisatge més genuïnament espanyol, que identificaven amb el de l’Espanya central, el de Castella. Són composicions refinades, de cromatisme delicat i clar, que conjuguen en certa manera el realisme amb una idealització poètica gràcies a l’estudi de l’atmosfera i les seves qualitats, molt influït per Velázquez i Goya. Jesús Navarro

Simonet Lombardo, Enric

Pintor i il·lustrador. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i al taller de Bernardo Ferrándiz a Màlaga. El 1887 fou pensionat a Roma i va viatjar per tot Itàlia. Va visitar París diversos cops i el 1890 va fer un recorregut pel Mediterrani. A Roma va pintar "¡Y tenía corazón!" i "Flevit super illam", primera medalla a l'Exposició Internacional de Madrid de 1892). Aquesta obra fou adquirida per l’estat i exposada a l’Exposició Universal de Chicago del 1893, on obtingué la medalla única, i també fou premiada a Barcelona (1896) i París (1900). Entre 1893 i 1894 va viatjar a Marroc com a corresponsal de guerra de la revista "La Ilustración Española y Americana", i el 1901 va obtenir la Càtedra d'Estudis de Formes de la Natura i l'Art de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on va instal·lar-se a partir de llavors. Entre 1921 i 1922 fou director de la residència per a paisatgistes "El Paular". També es va dedicar a la pintura decorativa, on destaquen quatre grans teles amb al·legories del Dret del Palau de Justícia de Barcelona i les vuit al·legories de les províncies al Palau de Justícia de Madrid. Font: Enciclopèdia del Museo del Prado

Schampheleer, Edmond

Pintor belga que visqué alguns anys a Munic, dedicant-se a la pintura de paisatge i gravant aiguaforts. Fou guardonat amb Medalla d’Or a Dunkerque (1864), Brussel·les (1872) i París (1877). Té obres al museu d’Anvers, i va ser amic personal de Carlos de H

Ayala Marina, Francisco María