Informes

Recursos

• Tàpies Puig, Antoni
  Criat en un entorn sensible a la cultura, l'interès de Tàpies per la pràctica artística va arrencar durant la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar, quan va iniciar-se en el dibuix de manera autodidacta. Progressivament s'hi va dedicar amb més intensitat, fins al punt d'abandonar els seus estudis de dret per dedicar-se plenament al dibuix i a la pintura. Va formar part del nucli fundador de "Dau al Set" (1948), endinsant-se en l'informalisme matèric i la pintura de signes per desenvolupar una obra molt personal i de gran força expressiva, plasmada en l’ús de materials aliens a l’expressió plàstica academicista i en l’experimentació de noves tècniques, sovint en grans formats. Als anys 50 ja gaudia de ple reconeixement internacional: els anys 1952, 1958, 1979 i 1993 va participar a la Biennal de Venècia (aquest darrer any la seva instal·lació "Rinzen" guanya el Lleó d’Or del certamen), i el 1959 i el 1964 va exposar a la Documenta de Kassel. Paral·lelament, continuava desenvolupant la seva obra, convençut del poder de transformació de l'art, fet que aporta una dosi de misticisme al seu treball. En aquesta època, Tàpies va centrar el seu missatge en la revaloració del que es considera baix, repulsiu, material, sense girar l'esquena al moment històric i polític que l'acompanya. Així doncs, a finals dels anys seixanta i començament dels setanta, el seu compromís polític s’intensifica i les obres d’aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i de protesta. Més endavant, ja a la dècada dels vuitanta, s'accentua el seu interès per la cultura oriental, gestat des dels anys de la postguerra i esdevenint una influència filosòfica fonamental en la seva obra pel seu èmfasi en allò que és material, per la identitat entre l'home i la natura, i per la negació del dualisme de la nostra societat. Paral·lelament a la producció pictòrica i objectual, Tàpies va desenvolupar una activitat intensa en el camp de l’obra gràfica. Així mateix, també fou autor de diversos assaigs, alguns traduïts a diversos idiomes. Pel que fa a reconeixements i guardons, fou distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona (1976), la Medalla d’Or de les Belles Arts (1982), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Príncep d’Astúries de les Arts (1990), la Medalla Picasso de la UNESCO (1993), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1995) i el Premio Nacional de Grabado y Arte Gráfico (2002). L'any 1984 va crear la Fundació Antoni Tàpies amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art contemporani, posant una atenció especial a l’anàlisi del seu paper en la formació de la consciència de l’home modern. Font: Fundació Antoni Tàpies
• Guixé Roca, Martí
  Martí Guixé és un dissenyador gastronòmic nascut a Navàs. Interessat en el disseny, de ben jove va traslladar-se a Barcelona, on va estudiar disseny industrial i interiorisme a l'Escola Tècnica Superior de Disseny Elisava, on es va graduar el 1985. L'any 1994, després d'una temporada treballant a cavall entre Seül (Corea del Sud) i Berlín (Alemanya) com a dissenyador industrial, va tenir la idea de barrejar dos conceptes tan distanciats com són el disseny i la gastronomia. A partir d'aquell moment s'ha caracteritzat per realitzar creacions comestibles com bolígrafs de regalèssia o cubs decoratius de garrofa, així com la introducció del disseny en l'àmbit dels utensilis de cuina. Al llarg de la seva carrera ha exposat als millors museus d'art contemporani del món, destacant el MACBA de Barcelona, el Centre Pompidou de París o el MoMA de Nova York. L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Nacional de Disseny, concedit per la Generalitat de Catalunya, per les exposicions que va fer l'any 2006 a Alemanya, Catalunya, Itàlia, Japó i pel conjunt de la seva obra, que es caracteritza per la recerca de nous sistemes de productes, la introducció del disseny en els àmbits del menjar i la presentació a través de la performance. Font: Viquipèdia
• Lazkoz, Abigail
  Després de lIicenciar-se en Belles Arts per la Universitat del País Basc I'any 1995 i de ser seleccionada per a la XVI edició de la Muestra de Arte Joven de Madrid (2000), els seus dibuixos murals de grans dimensions, a través dels quals narra històries tràgiques que segueixen la tradició artística d'una estètica del sinistre, s'han pogut veure en mostres tant individuals (Fundación Bilbao-arte, Bilbao, 2001 i La Casa Encendida, Madrid, 2003) com col·lectives (Gure Artea 2002, Bilbao, The Drawing Center de Nova York, 2003 i a la Sala Amadís de Madrid, 2003). L'any 2002 fou becada per la Fundación Marcelo Botín de Santander i, a I'any següent, ho fou novament, en aquesta ocasió per la Fundación Endesa. Des de llavors que viu i treballa a Nova York. La forma personal de dibuix que ha desenvolupat li ha permès establir un diàleg amb la història de l'art, les dimensions emocionals de la comunicació artística i els fenòmens socials. La seva estètica, que es basa en un blanc i negre rigorós, s'articula a través d'estratègies narratives subtils que entrellacen diferents peces individuals amb les quals reconfigura, mitjançant un mode iconogràfic de l'escriptura, l'estructura mural de l'espai expositiu. Glòria Picazo
• López Domingo, Valeriano
  Valeriano López viu i treballa a Granada. És lIicenciat en Belles Arts per la Universitat d'aquesta ciutat i titulat en Arts i Oficis, especialitat de tapissos. Entre les seves exposicions individuals destaquen "La Ciudad Desorient(aliz)ada" (Galería Juana de Aizpuru, Madrid. 2007). "Granada de Mano" (Palacio de los Condes de Gabia. Granada. 2006) i "Aldea Fatal" (Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla, 1999). Entre les seves exposicions col•lectives podem assenyalar "Identidades Críticas" (Patio Herreriano. Valladolid, 2006). "Ladies & Gentlemen .. :' (Centre d'Art la Panera. Lleida. 2007) i "Anamnesi. Encrucijadas de la Memoria y Astucias de lo Real" (Nave de Sagunto. Biennal de Venécia, 2007). També ha participat en activitats audiovisuals i escéniques com t:á última cinta de /(rapp de Samuel Beckett. per al grup de teatre Yo No. en qué va realitzar la imatge i el disseny de I'obra (2000). Ha rebut diversos premis de cinema, com ara el primer premi al Festival de Vídeo de Navarra (1997). Glòria Picazo
• Cabello Carceller
  Helena Cabello i Ana Carceller es varen llicenciar en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid i començaren a treballar conjuntament, alhora que prosseguien els seus estudis a Glasgow i San Francisco. Des de la seva primera exposició individual l'any 1994 a Barcelona, han anat desenvolupant un treball amb un fort caràcter reivindicatiu pel que fa a les qüestions de gènere, que no només han mostrat com a treball artístic, sinó que ha tingut un vessant teòric i ha abraçat, també, l'àmbit del comissariat d'exposicions, com ara la mostra "Zona F" a l'EACC de Castelló (2002). Entre les seves exposicions destaquen la presentada a la Lasa La Gallera (València, 1999) i la seva participació a "Madrid al descubierto" (Madrid, 2003). Glòria Picazo
• Almarcegui, Lara
  Després d'estudiar a la Facultat de Belles Arts de Conca, Lara Almarcegui es trasllada a Holanda per prosseguir els seus estudis a l'Atelier 63 d'Amsterdam i instal·lar-se durant un temps a Rotterdam. Des que el 1996 va ser seleccionada per participar a la Muestra de Arte Joven de Madrid, els seus projectes han estat mostrats a l'Stedelijk Museum Bureau d'Amsterdam (1999), al Witte de With de Rotterdam (2000), a la Clock Tower Gallery del P.S.1 de Nova York (2001) i a la Sala Montcada de la Fundació La Caixa de Barcelona (2003). S'interessa per I'arquitectura, però concretament per aquells aspectes que posen de manifest la relació d'aquesta amb el context social en què s'implanta, amb subtils intervencions que intenten destacar allò que sovint ens passa inadvertit. Glòria Picazo
• Ruiz de Infante, Francisco
  Llicenciat en pintura i audiovisuals per la Facultat de Belles Arts del País Basc, obtingué posteriorment un máster en Belles Arts per I'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París. Está considerat com un dels artistes més significatius en el camp del videoart a l'Estat Espanyol, amb treballs tan rellevants com Los lobos (1995). En I'actualitat prepara elllargmetratge en video Ecosistemes. Entre les seves exposicions individuals destaquen: Sala Amárica de Vitoria (1992), Metronom de Barcelona (1996), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (1998), Sala El Roser de Lleida i Sala Reus de Reus (2002) i La Gallera de Valéncia (2003). Va ser seleccionat per participar a la 111 Biennal Site Santa Fe als Estats Units (1999) i al 20th World Wide Video Festival d'Amsterdam (2003). Glòria Picazo
• Ribot, Maria
  Nascuda a Madrid l'any 1962, María Ribot (coneguda artísticament com La Ribot) és una coreògrafa, ballarina i artista. La seva obra ha canviat profundament el camp de la dansa contemporània, desafiant els marcs i els formats de l'escena i del museo, i apropiant-se lliurement del vocabulari del teatre, de les arts visuals, la performance, el cinema i el vídeo, per a dur a terme un desplaçament conceptual de la coreografia, ja sigui sola o en exploracions col·laboratives. La Ribot comença a formar-se en la dansa clàssica a mitjans dels anys 70. Crítica amb els convencionalismes del ballet, continua la seva formació en dansa contemporània a França, Alemanya i els Estats Units abans de fundar, quan retorna a Madrid, Bocanada Danza, juntament amb la coreògrafa Blanca Calvo. L'experimentació dels anys 80, fomentada en les pràctiques col·lectives i interdisciplinars, participa de la barreja de gèneres que es desenvolupa dins de l'underground madrileny, i que barreja la dansa, el cabaret, el free jazz, la música contemporània i les arts visuals. Entre els anys 1997 i 2004 s'instal·la a Londres, on el seu treball rep el recolzament del corrent anomenat "live art", en un clar presagi de la cada cop major hibridació entre les arts de l'espectacle i la performance artística. Des del 2004 viu, treballa i es dedica a l'ensenyament a Ginebra, on va fundar la seva pròpia companyia, La Ribot-Genève. Els vídeos i les instal·lacions de La Ribot s'han presentat en nombroses exposicions i, algunes d'elles, es conserven en les col·leccions d'institutions públiques com Artium (Euskadi), el Centre National des Arts Plastiques (París), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, el Musée National d’Art Moderne – Centre Pompidou (París), el MUSAC- Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (León) o el Morera. Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida. L'any 2000 guanya el Premi Nacional de Dansa que atorga el Ministeri de Cultura, la mateixa institució que el 2015 li atorga la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts. El 2018 rep el Premi a les Arts Plàstiques de la Comunitat de Madrid, el 2019 el Grand Premi de la Dansa Suïssa de l'Oficina Federal de Cultura i el 2020 guanya el Lleó d'Or a la carrera professional a la Biennal de Dansa de Venècia. Marcella Lista, conservadora en cap de la Col·lecció de Nous Mitjans. Museu Nacional d'Art Modern-Centre Pompidou, París. [laribot.com]
• Dauder Torruella, Patrícia
  Després de lIicenciar-se en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Patrícia Dauder continua els estudis a Holanda, primer a la Hogeschool voor de Kunst en Vormgeving de S'Hertogenbosch i, posteriorment, als Ateliers Arnhem (1997-98). La seva primera exposició individual tingué lIoc al Centre de Lectura de Reus (1998) i des d'aleshores ha participat en mostres col·lectives com el Certamen de Fotografía Injuve 1999, a Generación 2000 de Caja Madrid, a IMAGO de Salamanca (2001), Los excesos de la mente, organitzada pel Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla (2002) i el projecte expositiu Interferències 03 presentat a Terrassa. Bona part del seu treball està basat en una particular representació de l'ésser humà, on aquest ha perdut la seva identitat davant d'una evident pèrdua dels trets físics. Per obtenir-ho, l'artista recorre a la deformitat com una via per emfatitzar la dissolució de les formes, un procés que en ocasions l'ha apropat a una abstracció on només resten certs residus de figuració que plantegen una reflexió sobre la figura i l'individu, però sobretot, sobre la identitat i la manca d'aquesta. Glòria Picazo
• Cirera Caubet, Laura
  Laura Cirera és una artista pluridisciplinar. Graduada en arts i oficis en l'especialitat d'escultura i en procediments pictòrics per l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida. Els seus mintatges, de caire conceptual, són de petites dimensions i hàbilment estructurats, on la factura manual pren protagonisme en oposició a l'ús de tecnologies com a mitjà d'expressió artística. L'any 1994 fou becada per presentar obra a la Quarta Entrega, celebrada al Museu d'Art Jaume Morera, iniciant així una trajectòria expositiva que amb freqüència l'ha portat per diverses sales lleidatanes, on s'hi ha vist tant obra plàstica com performance, algujes de les quals realitzades amb el grup Tres i Més, fundat el 1994 i integrat per la pròpia Laura, Sandra Esquerra i Betlem Felis. Eva Rodríguez Yllana
• Villafranca Mercé, Maria Teresa
  Graduada en arts i oficis per l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega en l'especialitat de pintura mural i procediments pictòrics i llicenciada en Belles Arts per la Unoversitat de Barcelona, complementa la seva formació al taller de Jaume Minguell entre 1987 i 1989. La seva trajectòria artística és un aprenentatge ràpid però coherent vers el camí de l'art d'avantguarda del qual és representant dins el panorama de les noves generacions d'artistes lleidatans. Inicialment, Villafranca realitza obres de gran format on les semitransparències i les formes orgàniques defineixen un acte pictòric de caire informal i oníric. Poc a poc, les seves pintures es complementaran amb petits objectes, com capsetes i claus, que adquiriran una nova significació en el moment que aquestes teles mostrin protagonisme per elles mateixes en foradar-les i manipular-les a la recerca d'una composició espacial, donant pas una etapa més conceptual que intenta fugir de les característiques oníriques que definien les seves produccions anteriors. Més recentment, la seva obra utilitza l'objecte i les possibilitats estètiques o formals del material creant una poètica pròpia basada en la delicadesa monocroma i un llenguatge mínim, emprats per construir entorns preciosistes que contrasten amb continguts desconcertants, una dualitat que conforma la naturalesa del seu tarannà artístic. Eva Rodríguez Yllana
• Vidal Vives, Francesc
  Actualment centrat en l'activisme cultural a la zona del Priorat, entre els anys setanta i noranta va ser una figura altament inquieta i trencadora dins del panorama artístic català, mostrant sovint una actitud críticadenúncia. El seu treball s'ha desplegat en tota mena de suports, essent especialment conegudes les iniciatives col·lectives de trameses postals SIEP (Sàpigues i Entenguis Produccions) i FPDM (Fills Putatius de Miró), així com la revista Fenici (1985-1993). A més, Vidal també fou l'impulsor i programador del Talp Club de Reus, que oferia programes lúdics i culturals caracteritzats per l'experimentació, la interdisciplinariet i l'eclecticisme en espais públics i privats desvinculats dels circuits artístics habitual. Junt amb Montserrat Cortadellas, l'any 2006 va impulsar el Priorat Centre d'Art, i una dècada després va fundar Addend, un espai de residència i creació al Montsant. Esther Solé
• Pena Crevillén, Joan
  Format a l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida, Joan Pena fou un dels artistes emergents becat a la "4a Entrega" (Lleida, 1994). Va iniciar una carrera com a il·lustrador, realitzant treballs per a la revist"a Makoki" i l'agència de publicitat Bakup, així com animacions per a les agències Cantalup, Tartera & Lavilla i altres. Encara als anys 90 va fundar l'empresa ACME, dedicada al disseny i muntatge d'escenografies i decorats, juntament amb les també artistes Sandra Esquerra, Betlem Felis i Laura Cirera. Paral·lelament s'introdueix en l'àmbit de la videocreació i la producció audiovisual, realizant vídeos musicals per grups com ara Zuma, Crazy Notes o Mister Jones, entre d'altres). Des de l'any 2000 el seu treball es desplega a través de Plàncton, un estudi-taller unipersonal on, amb l'ajuda d'alguns col·laboradors, treballa en el disseny i construcció de titelles i decorats per companyies d'arreu del país, com Zum-Zum Teatre, Festuc Teatre, Campi Qui Pugui, Zero en conducta o Blind Summit, entre d'altres. Les creacions de Pena són altament diverses i desborden creativitat, cercant sempre l'estímul de la imaginació del públic a través de formes ondulants i asimetries altament suggerents, on ressonen visions de Jules Verne o Tim Burton. Esther Solé
• Pastor Canal, Juan Francisco
• Nogués Santamaria, Teresa
  Graduada en arts aplicades i oficis artístics per l'Escola de Belles Arts de Lleida, Teresa Nogués és un clar exemple del sentiment vital posat al servei de l’art. La seva és una obra íntima, intuïtiva, molts cops propera a la poesia conceptual, però amb una càrrega irònica força contundent. Partint d’una aparent tècnica artesana en l’elaboració de moltes de les peces que conformen les seves instal•lacions, el treball de la Teresa testimonia una mirada pròpia, sorgida dels àmbits d’intervenció tradicionals de la dona, a partir del qual genera un discurs amb una forta càrrega crítica i no exempta d’ironia respecte de la realitat quotidiana que ens envolta. Sorgida al caliu de l'entorn cultural i artístic de l’Escola Municipal de Belles Arts, la seva trajectòria s'inicià amb els certàmens de les "Entregues", organitzats pel propi centre i l'Ajuntament de Lleida. A partir de llavorns la seva obra ha participat en exposicions celebrades en alguns dels espais d’art contemporani més rellevants del país. Francesc Gabarrell
• Moreno Ferrer, Felicidad
  Felicidad Moreno es va formar en buidat i modelat a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid entre 1979 i 1980, i seguidament va assistir a cursos a l'Estudio Soto Mesa, també de Madrid (1980-1981), així com al Círculo de Bellas Artes. Des de mitjans dels anys vuitanta el treball de Felicidad Moreno se centra en la utilització de la pintura i l’objecte quadre com a suport d’un llenguatge propi, allunyat de qualsevol referència figurativa, amb el qual experimenta centrant-se en el propi acte de crear i en els colors i les formes circulars es barregen en una mena de joc òptic. Lseva és una obra, generalment, de gran format. Més recentment, ha deixat d’utilitzar la matèria pictòrica, però conserva l’ús d’aquest llenguatge, que combina amb la utilització de tecnologia com làsers i focus de llum. Des que realitza la seva primera exposició individual a l'Estudio Soto Mesa (1983) no ha abandonat el panorama expositiu estatal, arribant a endinsar-se al circuit internacional a mitjan de la dècada dels 90. Francesc Gabarrell
• Martínez Reig, Mercè
  Escultora graduada per l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida, la seva activitat artística es concentra dutant la dècada dels anys 90 del segle XX. Becada per la Quarta Entrega l'any 1994, també va participar a la IX, XII i XIII Mostra d'Arts Plàstiques per a Joves, a la Biennal de Valls (1989), al IX concurs en homenatge a Jaume Minguell (1993) i al XI concurs de còmic per a joves (1993). L'any 1990 va exposar individualment al seu poble natal i va realitzar diverses activitats relacionades amb la il·lustració de portades a la revista "Reculls Juncosans", així com la creació de murals per a certàmens culturals. Eva Rodríguez Yllana
• Francés, Àlex
  Àlex Francés s'inicia en I'escultura, pero després d'haver estat seleccionat per a la "Muestra de Arte Joven de Madrid" I'any 1991 es passa a la fotografia, ampliada amb la utilització del vídeo. Durant uns anys la seva obra fa referència a diversos aspectes del cos i de la sexualitat masculina, i manté un clar posicionament envers la defensa des drets del col·lectiu LGTBI. La seva primera exposició individual fou a la Galeria Luis Adelantado de València I'any 1989 i l'estiu del 2001 tornà a presentar obra a aquesta mateixa galeria, tot coincidint amb la mostra d'art espanyol "Ofelias y Ulises", presentada en el marc de la 49a Biennal de Venècia. Glòria Picazo
• Besora Oró, Eugènia
  Pintora, escultora i dissenyadora graduada en joieria a l'Escola Massana i llicenciada en Belles Arts, en l'especialitat d'escultura, a l'Escola Sant Jordi de l'UCB. Tot i que ha creat obres pictòriques i escultòriques, Besora se centra en el disseny de joies, aspecte en què destaca per la seva originalitat en el tractament dels materials nobles i la combinació que realitza amb altres materials com el paper. Ha presentat els seus dissenys i treballs en diverses exposicions, tant individuals com col·lectives, principalment en territori català. Eva Rodríguez Yllana
• Alfonso Garcia, Jordi
  Artista graduat a l’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida, ha complementat la seva formació artística amb diversos seminaris organitzats per la mateixa escola, com el taller dirigit per Antoni Muntadas dins el programa del QUAM-Lleida, i els estudis de fotografia i reproducció de la imatge, disciplines que prendran protagonisme en la concepció dels seus treballs.Ha participat a diverses exposicions col·lectives per terres catalanes i franceses, i també ha protagonitzat diverses exposicions individuals a Lleida i Barcelona. El seu treball ha estat seleccionat a la Quarta i Sisena Entrega, i també ha col·laborat en la programació i comissariat conjunt de diverses exposicions celebrades a la Universitat de Lleida i al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de la ciutat, totes durant els anys 90. Eva Rodríguez Yllana
• Castillo, Macià
• Iché, Laurence
  Laurence Iché fou membre del grup surrealista de la resistència francesa contra l'ocupació nazi "La Main à Plume", al costat de Robert Rius, Léo Malet, Maurice Blanchard, Jean-François Chabrun, Marc Patí, Jacques Herold, Tita, Manuel Viola, Óscar Domínguez, Paul Eluard i d’altres. Fou l'època en què contreu matrimoni amb el poeta Robert Rius, secretari d'André Breton, executat per la Gestapo. Més tard es casa amb el pintor Manuel Viola, amb qui vindria a viure a Espanya. Iché fou una dona dinàmica i agosarada, una de les poques que van participar del Segon Grup Surrealista de París. Es va relacionar amb les ments més arriscades del París d'entreguerres i es va jugar la vida publicant poemes en un grup clandestí. El 1942 publica el llibre de poemes eròtics "Au fil du vent", amb il·lustracions d’Óscar Domínguez, i el 1943 "Étagére en flamme", il·lustrat per Pablo Picasso. Va ser model per al seu pare René Iché, per a Víctor Brauner o per a Picasso. Va traduir per primera vegada a Camilo José Cela al francès i també va traduir la correspondència del pintor surrealista i amic Óscar Domínguez. Miguel G. Morales
• Chabrun, Jean-François
  Poeta, periodista i crític d'art francès. Cursà estudis al Lycée Henry IV de París i també va estudiar filosofia i lletres a la universitat de Rennes i a la Sorbona de París. És especialment conegut per haver format part (des de 1938) del grup neodadà "Les Réverbères", col·laborant en l'edició de la revista del mateix nom, fundada per Jean Marembert i Michel Tapié. Després d'una estada a Alemanya va publicar, al tercer número de la revista (novembre 1938), l'article "Entartete Kunst", sobre l'art degenerat i el caràcter opressiu del nazisme. Aquest article fou tan controvertit que Chabrun va abandonar el grup i la revista l'any 1939, adherint-se poc després a la FIARI, la Federació Internacional de l'Art Revolucionari Independent, on entra en contacte amb André Breton. Durant la Segona Guerra Mundial fou empresonat per les autoritats franceses de la III República, juntament amb Léo Malet, Benjamin Péret i Béno Stenberg, sota els càrrecs de complot contra la seguretat exterior de França i de reconstitució d'un grup trotskista. Tots foren alliberats durant la invasió alemanya, i a partir d'aquell moment Chabrun participà activament de la Resistència francesa. Quan torna aprís recupera el contacte amb el grup surrealista i funda la revista "La Main à plume", amb la intenció de mantenir viu el pensament surrealista a la França ocupada. El grup va rebre el suport i la col·laboració de figures com Hans Arp, Paul Delvaux, Oscar Dominguez, Paul Éluard, Henri Goetz, Édita Hirschova, Antoni Garcia Lamolla, Manuel Viola, René Magritte, Léo Malet o Pablo Picasso, entre d'altres. Chabrun va formar part d'aquest grup fins a l'any 1944, moment en què se l'expulsa acusat d'estalinista. L'any 1947 abandona definitivament el Partit Comunista i passa a dedicar-se al periodisme i a la crítica de l'art. L'any 1979, amb la seva parella Lizzie, va fundar la revista trimestral "L'Ingénu". Font: Viquipèdia
• Hirschová, Edita
  Artista txeca, va entrar en contacte amb Manuel Viola a París a principis de la dècada de 1940. Plenament integrada en entorns surrealistes, va formar part del col·lectiu de la revista "La Main à Plume", on col·laborà amb alguns dibuixos. No obstant això, l'obra pictòrica que se li coneix sembla allunyar-se dels plantejaments surrealistes i fou força criticada pels seus companys de París. Tita, com se la coneixia, fou capturada pels nazis l'any 1942 i deportada als camps d'extermini de Terezín i Auschwitz, on seria assassinada l'any següent. Javier Lacruz Navas
• Palacín Lahoz, Mabel
  Mabel Palacín va néixer a Barcelona el 1964, on va estudiar historia de I'art, fotografia i video a la Universitat Central. Des del 1996 treballa en solitari, després d'haver-ho fet amb Marc Viaplana durant prop de deu anys. La fotografia és el medi dins del qual es desenvolupa el seu treball, encara que en ocasions adopta un format escultoric i darrerament també ha emprat el video. Durant els darrers anys ha realitzat exposicions individuals a Barcelona, Madrid, Frankfurt i Londres. Glòria Picazo