Informes

Recursos

• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Polaroids (Lo país de Maialussa)
  L’any 1989 Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové realitzaren un viatge per les terres de la Franja i el sud de Ponent. Un periple de deu dies pels pobles i els paratges de les comarques de les Garriques, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell, amb l’objectiu de fer-hi una sèrie de recerques d’antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat fou un viatge iniciàtic per a tots tres autors que és materialitza en el projecte "Lo país de Maialussa", una terra mítica, un espai mental però també un espai geogràfic i lingüístic concret, amb una geografia precisa i delimitada. El projecte està format per un vídeo de més de setze hores de Benet Rossell, "Lo pedrís". Un text de Carles Hac Mor, "Lo país de Maialussa". I una sèrie de 292 Polaroids d’Angel Jové, fetes durant el viatge com a contrapunt al text de Carles Hac Mor. En paraules de Maria Josep Balsach “Imatges congelades d’instants del viatge suspeses en un lloc i un temps incert. País inexistent i, alhora, present en la realitat dels passos de Ponent: personatges i cares ennegrides pel sol i pels anys, ramats i esglésies enrunades. Oliveres i carenes de pols ennegrida de secà, terroses i aspres. Jové sempre ens emplaça en imatges que enllacen la memòria i anti-memòria, somni i realitat, buidor i presència”. Son fotografies que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids s'assequessin. Han passat més de trenta anys de d'aquella expedició i les Polaroids mantenen, als ulls de l'espectador, la mateixa autenticitat poètica amb què van ser disparades.
• Lluitadores per la terra 4
  Fotografia de la sèrie "Lluitadores per la terra", un reportatge fotgràfic que Esther Remacha va realitzar l’any 1990 per al "Diari de Lleida" sobre el conflicte dels colons de Montagut amb l’empresa Agrolérida SA. a Alcarràs (El Segrià). Es tracta d'un dels millors exemples del treball d'Esther remacha com a fotoperiodista, i un document històric excepcional sobre el món rural català de finals del segle XX. Una sèrie que retrata un conflicte universal repetit al llarg dels temps arreu del món, la disputa pel dret a existir i conrear la terra de les petites explotacions familiars davant del poder que representen les grans empreses agroalimentàries. En aquest cas, les terres ubicades a la Partida de Montagut (Alcarràs), propietat del Bisbat de Lleida i que varen ser expropiades per l’Instituto Nacional de Colonización al 1969. Eren terres conreades per generacions de pagesos en règim de masoveria. Als anys 70 però, l’Insituto Nacional de Colonización va fer una permuta amb l’empresa Agrolérida SA, sense que els parcers de Montagut en tinguessin coneixement. Durant anys, els pagesos varen continuar pagant el lloguer de la terra al Instituto Nacional de Colonización. En assabentar-se de la permuta, els parcers varen iniciar un procés de reclamació pel seu dret de compra preferent, dret que se'ls va negar, ja que Instituto Nacional de Colonización havia fet una permuta i no una venda de les terres de Montagut. Al 1987 varen començar els primers desnonaments, davant la negativa de marxar dels pagesos . Durant anys es varen fer manifestacions , tractorades, fins i tot, amenaces de bomba a l’empresa Vall Companys, un conflicte que cada vegada va tenir més ressò mediàtic. L'any 1994, després d’anys de lluita i desnonaments, alguns pagesos van comprar noves terres a Valmanya (Alcarràs), finançades amb crèdits de la Generalitat de Catalunya per instal·lar-s’hi. El litigi va durar fins al 2008. La sèrie de fotografies dipiositades per la Col·lecció Nacional de Fotografia de la Generalitat de Catalunya al Museu, fetes entre els mesos de maig i juliol de 1990, recullen el moment en què les dones pageses s’enfronten als antiavalots, mentre les màquines d’Agrolérida estan llaurant els camps que havien conreat els colons. La mirada es centra, sobretot, en la força de les dones, desafiants, sense cap por davant dels antiavalots per defensar la que fins llavors havia estat la seva terra. Algunes de les fotografies d’aquesta sèrie foren publicades a la premsa i d’altres són inèdites. La selecció d’aquesta sèrie va ser realitzada amb motiu de la mostra “Les Dones a Europa”, exposició comissariada per Pilar Aymerich per al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Barcelona) el 1994. Esther Remacha
• Lluitadores per la terra 3
  Fotografia de la sèrie "Lluitadores per la terra", un reportatge fotgràfic que Esther Remacha va realitzar l’any 1990 per al "Diari de Lleida" sobre el conflicte dels colons de Montagut amb l’empresa Agrolérida SA. a Alcarràs (El Segrià). Es tracta d'un dels millors exemples del treball d'Esther remacha com a fotoperiodista, i un document històric excepcional sobre el món rural català de finals del segle XX. Una sèrie que retrata un conflicte universal repetit al llarg dels temps arreu del món, la disputa pel dret a existir i conrear la terra de les petites explotacions familiars davant del poder que representen les grans empreses agroalimentàries. En aquest cas, les terres ubicades a la Partida de Montagut (Alcarràs), propietat del Bisbat de Lleida i que varen ser expropiades per l’Instituto Nacional de Colonización al 1969. Eren terres conreades per generacions de pagesos en règim de masoveria. Als anys 70 però, l’Insituto Nacional de Colonización va fer una permuta amb l’empresa Agrolérida SA, sense que els parcers de Montagut en tinguessin coneixement. Durant anys, els pagesos varen continuar pagant el lloguer de la terra al Instituto Nacional de Colonización. En assabentar-se de la permuta, els parcers varen iniciar un procés de reclamació pel seu dret de compra preferent, dret que se'ls va negar, ja que Instituto Nacional de Colonización havia fet una permuta i no una venda de les terres de Montagut. Al 1987 varen començar els primers desnonaments, davant la negativa de marxar dels pagesos . Durant anys es varen fer manifestacions , tractorades, fins i tot, amenaces de bomba a l’empresa Vall Companys, un conflicte que cada vegada va tenir més ressò mediàtic. L'any 1994, després d’anys de lluita i desnonaments, alguns pagesos van comprar noves terres a Valmanya (Alcarràs), finançades amb crèdits de la Generalitat de Catalunya per instal·lar-s’hi. El litigi va durar fins al 2008. La sèrie de fotografies dipiositades per la Col·lecció Nacional de Fotografia de la Generalitat de Catalunya al Museu, fetes entre els mesos de maig i juliol de 1990, recullen el moment en què les dones pageses s’enfronten als antiavalots, mentre les màquines d’Agrolérida estan llaurant els camps que havien conreat els colons. La mirada es centra, sobretot, en la força de les dones, desafiants, sense cap por davant dels antiavalots per defensar la que fins llavors havia estat la seva terra. Algunes de les fotografies d’aquesta sèrie foren publicades a la premsa i d’altres són inèdites. La selecció d’aquesta sèrie va ser realitzada amb motiu de la mostra “Les Dones a Europa”, exposició comissariada per Pilar Aymerich per al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Barcelona) el 1994. Esther Remacha
• Lluitadores per la terra 2
  Fotografia de la sèrie "Lluitadores per la terra", un reportatge fotgràfic que Esther Remacha va realitzar l’any 1990 per al "Diari de Lleida" sobre el conflicte dels colons de Montagut amb l’empresa Agrolérida SA. a Alcarràs (El Segrià). Es tracta d'un dels millors exemples del treball d'Esther remacha com a fotoperiodista, i un document històric excepcional sobre el món rural català de finals del segle XX. Una sèrie que retrata un conflicte universal repetit al llarg dels temps arreu del món, la disputa pel dret a existir i conrear la terra de les petites explotacions familiars davant del poder que representen les grans empreses agroalimentàries. En aquest cas, les terres ubicades a la Partida de Montagut (Alcarràs), propietat del Bisbat de Lleida i que varen ser expropiades per l’Instituto Nacional de Colonización al 1969. Eren terres conreades per generacions de pagesos en règim de masoveria. Als anys 70 però, l’Insituto Nacional de Colonización va fer una permuta amb l’empresa Agrolérida SA, sense que els parcers de Montagut en tinguessin coneixement. Durant anys, els pagesos varen continuar pagant el lloguer de la terra al Instituto Nacional de Colonización. En assabentar-se de la permuta, els parcers varen iniciar un procés de reclamació pel seu dret de compra preferent, dret que se'ls va negar, ja que Instituto Nacional de Colonización havia fet una permuta i no una venda de les terres de Montagut. Al 1987 varen començar els primers desnonaments, davant la negativa de marxar dels pagesos . Durant anys es varen fer manifestacions , tractorades, fins i tot, amenaces de bomba a l’empresa Vall Companys, un conflicte que cada vegada va tenir més ressò mediàtic. L'any 1994, després d’anys de lluita i desnonaments, alguns pagesos van comprar noves terres a Valmanya (Alcarràs), finançades amb crèdits de la Generalitat de Catalunya per instal·lar-s’hi. El litigi va durar fins al 2008. La sèrie de fotografies dipiositades per la Col·lecció Nacional de Fotografia de la Generalitat de Catalunya al Museu, fetes entre els mesos de maig i juliol de 1990, recullen el moment en què les dones pageses s’enfronten als antiavalots, mentre les màquines d’Agrolérida estan llaurant els camps que havien conreat els colons. La mirada es centra, sobretot, en la força de les dones, desafiants, sense cap por davant dels antiavalots per defensar la que fins llavors havia estat la seva terra. Algunes de les fotografies d’aquesta sèrie foren publicades a la premsa i d’altres són inèdites. La selecció d’aquesta sèrie va ser realitzada amb motiu de la mostra “Les Dones a Europa”, exposició comissariada per Pilar Aymerich per al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Barcelona) el 1994. Esther Remacha
• Lluitadores per la terra 1
  Fotografia de la sèrie "Lluitadores per la terra", un reportatge fotgràfic que Esther Remacha va realitzar l’any 1990 per al "Diari de Lleida" sobre el conflicte dels colons de Montagut amb l’empresa Agrolérida SA. a Alcarràs (El Segrià). Es tracta d'un dels millors exemples del treball d'Esther remacha com a fotoperiodista, i un document històric excepcional sobre el món rural català de finals del segle XX. Una sèrie que retrata un conflicte universal repetit al llarg dels temps arreu del món, la disputa pel dret a existir i conrear la terra de les petites explotacions familiars davant del poder que representen les grans empreses agroalimentàries. En aquest cas, les terres ubicades a la Partida de Montagut (Alcarràs), propietat del Bisbat de Lleida i que varen ser expropiades per l’Instituto Nacional de Colonización al 1969. Eren terres conreades per generacions de pagesos en règim de masoveria. Als anys 70 però, l’Insituto Nacional de Colonización va fer una permuta amb l’empresa Agrolérida SA, sense que els parcers de Montagut en tinguessin coneixement. Durant anys, els pagesos varen continuar pagant el lloguer de la terra al Instituto Nacional de Colonización. En assabentar-se de la permuta, els parcers varen iniciar un procés de reclamació pel seu dret de compra preferent, dret que se'ls va negar, ja que Instituto Nacional de Colonización havia fet una permuta i no una venda de les terres de Montagut. Al 1987 varen començar els primers desnonaments, davant la negativa de marxar dels pagesos . Durant anys es varen fer manifestacions , tractorades, fins i tot, amenaces de bomba a l’empresa Vall Companys, un conflicte que cada vegada va tenir més ressò mediàtic. L'any 1994, després d’anys de lluita i desnonaments, alguns pagesos van comprar noves terres a Valmanya (Alcarràs), finançades amb crèdits de la Generalitat de Catalunya per instal·lar-s’hi. El litigi va durar fins al 2008. La sèrie de fotografies dipiositades per la Col·lecció Nacional de Fotografia de la Generalitat de Catalunya al Museu, fetes entre els mesos de maig i juliol de 1990, recullen el moment en què les dones pageses s’enfronten als antiavalots, mentre les màquines d’Agrolérida estan llaurant els camps que havien conreat els colons. La mirada es centra, sobretot, en la força de les dones, desafiants, sense cap por davant dels antiavalots per defensar la que fins llavors havia estat la seva terra. Algunes de les fotografies d’aquesta sèrie foren publicades a la premsa i d’altres són inèdites. La selecció d’aquesta sèrie va ser realitzada amb motiu de la mostra “Les Dones a Europa”, exposició comissariada per Pilar Aymerich per al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Barcelona) el 1994. Esther Remacha
• Bernat pescaire escoltant a Suso
  L'hàbitat natural d'Alba G. Corral és el directe. Des de fa més de vuit anys dedica gairebé el 100% dels seus esforços a la creació en viu. Aquesta, però, és una obra creada per ser exposada. Per aquest motiu l'artista considera que és un punt d'inflexió en la seva trajectòria. La tècnica utilitzada és la gràfica i el codi generatiu. Ella mateixa defineix que fa servir la programació com si fossin els seus pinzells. Un imaginari d'una riquesa cromàtica aclaparadora i esbossos que es ramifiquen creant figures improbables. Uneix en un mateix món la composició i el codi a través de les matemàtiques, ressaltant i emfatitzant, la seva coautoria amb la màquina, convertint-se així en un referent internacional de l'art generatiu. Bernat pescaire1 escoltant a Suso és una clara mostra de la influència que el territori té en el treball de l'artista. El delta, els camps d'arròs, el mar, les aus o els insectes formen part de la creació. Parteix d'allò que veu dia a dia per arribar a l'abstracció i aconsegueix crear un univers visual. Corral s'alimenta dels paisatges per inventar mons personals. Crea paisatges numèrics que dialoguen amb la música. En el cas d'aquesta obra l'univers creatiu de l'artista dialoga amb l'univers sonor del músic i compositor Suso Saiz. El títol és ja tota una declaració d'intencions. Suggerent i descriptiu encarna en un ocell la figura de la mateixa artista que crea mentre escolta la música de Saiz. El músic d'avantguarda, arranjador i productor Suso Saiz (Cadis, 1957) és un referent de la música electrònica internacional. Un guitarrista imaginatiu i subtil, amb una incansable activitat que cobreix un ampli espectre de la música i la seva interacció amb altres disciplines artístiques, com les arts plàstiques i la poesia. Membre fundador de projectes com a Orquesta de las Nubes; ha rebut infinitat de premis, ha produït més de 100 discos, ha publicat més de vint àlbums (el darrer es titula Resonant Bodies) i ha col·laborat amb artistes com Steve Roach, Michael Brook, Carles Santos, Diego Vasallo, Glen Vélez, Wagner Tiso o Salif Keita.
• de Llibres i Llars
  A partir de l’any 2000 l’ètica de les cures, tradicionalment vinculades al món de els dones, i el seu potencial transformador emmarcarà quasi tots els treballs de Marga Ximenez, juntament amb el caràcter pobre i efímer dels materials que utilitza, com a part plenament activa de la seva proposta plàstica. En l’obra de Marga Ximenez el material tèxtil (roba, cordes, fils..) adquireix el protagonisme absolut, i sempre té una connotació de pobresa lligada, intrínsecament, al concepte de reciclatge. "de Llibres i Llars", creada el 2017 sota l’heterònim de Sergio Galan, recrea una biblioteca que conté uns llibres tous, fets de vida i robes reciclades, col·locats en armaris. Són les biblioteques l’aparcament de la memòria, l’arxiu de les reflexions més profundes? Són l’allotjament definitiu de la saviesa? La peça ens parla de la gent gran, allotjada en residències de forma ordenada, sense deixar marge a les seves vivències, sense poder situar-se i gestionar l’inevitable diàleg amb les altres generacions. Lleixes que emmagatzemen la història de cadascuna d’aquestes persones, escrita en el llibre que mai no s’escriurà. Lleixes que endrecen la improductivitat a que hem condemnat a les nostres àvies i avis i que els fa inútils, transparents. No hi ha cabuda per a les emocions. Només queda l’alienació i l’espera de la mort. I, malgrat tot, en aquesta biblioteca dones i homes, memòria i coneixement, conviuen encara oberts al món per compartir-lo. L’obra de Marga Ximenez, i sobretot les instal·lacions escultòriques com aquesta, tenen sempre un clar biaix de gènere, de lluita feminista a través de la reivindicació de la memòria perduda de les dones.
• OK Corral II
  Aquesta peça va formar part de l’exposició “A sangre fria” que l’any 1989 dugué a terme, juntament amb Albert Bayona (un dels seus vincles més poderosos amb la ciutat) a la Galeria Sebastià Petit de Lleida. Uns mostra on tots dos artistes van mostrar el seu cantó més lúdic i irònic, amb referències constants al cinema. Jové presenta peces de gran format que combinen l’atenció al suport i els acabats, el collage i una exploració més orgànica.
• Rambla arriba, Rambla abajo (original 5)
  L’any 1985 Carlos Giménez va començar un àlbum amb què va voler retratar la seva ciutat d'acollida quan va venir a treballar a una agència d'il·lustradors: la Barcelona dels seixanta. A partir de les passejades per la Rambla dels seus personatges, va reflectir l'ànima barcelonina en històries creuades: parelles d'enamorats, venedors que ho han vist tot, noctàmbuls empedreïts, nens que juguen, artistes de carrer, prostitutes veteranes, insubmisos al franquisme. Englobada anteriorment dins de la sèrie Los Profesionales, amb les quals comparteix alguns protagonistes, aquesta obra, però, és més aviat una crònica social de l'Espanya de Franco. Ambientada a la Rambla barcelonina, 25 anys després de la fi de la Guerra Civil, Carlos Giménez, amb l'ajuda d'una mostra de personatges variats, descriu amb humor, amb tendresa i amb ira aquella Espanya subjugada. Els cinc originals d’aquesta sèrie representen una seqüència d'imatges d'un dels episodis de l’obra, amb un allunyament des del concepte 'Franco' sobre el cartell de celebració de la Pau i després un altre tràveling partint de l'acrònim RED (en anglès, vermell) que ens porta a una pau ocultada per les octavetes dels contraris a la dictadura.
• Rambla arriba, Rambla abajo (original 4)
  L’any 1985 Carlos Giménez va començar un àlbum amb què va voler retratar la seva ciutat d'acollida quan va venir a treballar a una agència d'il·lustradors: la Barcelona dels seixanta. A partir de les passejades per la Rambla dels seus personatges, va reflectir l'ànima barcelonina en històries creuades: parelles d'enamorats, venedors que ho han vist tot, noctàmbuls empedreïts, nens que juguen, artistes de carrer, prostitutes veteranes, insubmisos al franquisme. Englobada anteriorment dins de la sèrie Los Profesionales, amb les quals comparteix alguns protagonistes, aquesta obra, però, és més aviat una crònica social de l'Espanya de Franco. Ambientada a la Rambla barcelonina, 25 anys després de la fi de la Guerra Civil, Carlos Giménez, amb l'ajuda d'una mostra de personatges variats, descriu amb humor, amb tendresa i amb ira aquella Espanya subjugada. Els cinc originals d’aquesta sèrie representen una seqüència d'imatges d'un dels episodis de l’obra, amb un allunyament des del concepte 'Franco' sobre el cartell de celebració de la Pau i després un altre tràveling partint de l'acrònim RED (en anglès, vermell) que ens porta a una pau ocultada per les octavetes dels contraris a la dictadura.
• Rambla arriba, Rambla abajo (original 3)
  L’any 1985 Carlos Giménez va començar un àlbum amb què va voler retratar la seva ciutat d'acollida quan va venir a treballar a una agència d'il·lustradors: la Barcelona dels seixanta. A partir de les passejades per la Rambla dels seus personatges, va reflectir l'ànima barcelonina en històries creuades: parelles d'enamorats, venedors que ho han vist tot, noctàmbuls empedreïts, nens que juguen, artistes de carrer, prostitutes veteranes, insubmisos al franquisme. Englobada anteriorment dins de la sèrie Los Profesionales, amb les quals comparteix alguns protagonistes, aquesta obra, però, és més aviat una crònica social de l'Espanya de Franco. Ambientada a la Rambla barcelonina, 25 anys després de la fi de la Guerra Civil, Carlos Giménez, amb l'ajuda d'una mostra de personatges variats, descriu amb humor, amb tendresa i amb ira aquella Espanya subjugada. Els cinc originals d’aquesta sèrie representen una seqüència d'imatges d'un dels episodis de l’obra, amb un allunyament des del concepte 'Franco' sobre el cartell de celebració de la Pau i després un altre tràveling partint de l'acrònim RED (en anglès, vermell) que ens porta a una pau ocultada per les octavetes dels contraris a la dictadura.
• Rambla arriba, Rambla abajo (original 2)
  L’any 1985 Carlos Giménez va començar un àlbum amb què va voler retratar la seva ciutat d'acollida quan va venir a treballar a una agència d'il·lustradors: la Barcelona dels seixanta. A partir de les passejades per la Rambla dels seus personatges, va reflectir l'ànima barcelonina en històries creuades: parelles d'enamorats, venedors que ho han vist tot, noctàmbuls empedreïts, nens que juguen, artistes de carrer, prostitutes veteranes, insubmisos al franquisme. Englobada anteriorment dins de la sèrie Los Profesionales, amb les quals comparteix alguns protagonistes, aquesta obra, però, és més aviat una crònica social de l'Espanya de Franco. Ambientada a la Rambla barcelonina, 25 anys després de la fi de la Guerra Civil, Carlos Giménez, amb l'ajuda d'una mostra de personatges variats, descriu amb humor, amb tendresa i amb ira aquella Espanya subjugada. Els cinc originals d’aquesta sèrie representen una seqüència d'imatges d'un dels episodis de l’obra, amb un allunyament des del concepte 'Franco' sobre el cartell de celebració de la Pau i després un altre tràveling partint de l'acrònim RED (en anglès, vermell) que ens porta a una pau ocultada per les octavetes dels contraris a la dictadura.
• Rambla arriba, Rambla abajo (original 1)
  L’any 1985 Carlos Giménez va començar un àlbum amb què va voler retratar la seva ciutat d'acollida quan va venir a treballar a una agència d'il·lustradors: la Barcelona dels seixanta. A partir de les passejades per la Rambla dels seus personatges, va reflectir l'ànima barcelonina en històries creuades: parelles d'enamorats, venedors que ho han vist tot, noctàmbuls empedreïts, nens que juguen, artistes de carrer, prostitutes veteranes, insubmisos al franquisme. Englobada anteriorment dins de la sèrie Los Profesionales, amb les quals comparteix alguns protagonistes, aquesta obra, però, és més aviat una crònica social de l'Espanya de Franco. Ambientada a la Rambla barcelonina, 25 anys després de la fi de la Guerra Civil, Carlos Giménez, amb l'ajuda d'una mostra de personatges variats, descriu amb humor, amb tendresa i amb ira aquella Espanya subjugada. Els cinc originals d’aquesta sèrie representen una seqüència d'imatges d'un dels episodis de l’obra, amb un allunyament des del concepte 'Franco' sobre el cartell de celebració de la Pau i després un altre tràveling partint de l'acrònim RED (en anglès, vermell) que ens porta a una pau ocultada per les octavetes dels contraris a la dictadura.
• España, Una, Grande y Libre (Carne de cárcel, original 2)
  Entre Juliol de 1976 i Octubre de 1977, Carlos Giménez va col·laborar amb la revista"El Papus" —publicació per a la qual va realitzar algunes de les seves pàgines més compromeses— publicant en clau d'humor una sèrie d’històries curtes centrades en els anys de la Transició a l’Estat Espanyol, concretament en tres fets fonamentals en la vida política espanyola d'aquells anys: els primers mesos del govern de Suárez, el Referèndum per a la Reforma Política i les primeres Eleccions Generals de Juny de 1977. Giménez retrata amb absolut mestratge, entre la sàtira i el drama, una època convulsa, emmarcada per l'abans i el després de les primeres eleccions generals. L’Estat no acabava de sacsejar-se del jou franquista i l'amenaçaven enemics visibles i invisibles. El debat de l'esquerra, que Giménez explica sense traves, es redueix aquí a una qüestió essencial: convertir-se finalment en una societat nova i oberta, o continuar atenent-se a les servituds del poder econòmic i polític. L’any 1980 totes aquestes històries es recopilen en una sola edició de tres volums: España Una (Vol. 1), España Grande (Vol. 2) i España Libre (Vol. 3). Aquests dos originals corresponen a la història “Carne de carcel” publicada al volum 3 (España Libre).
• España, Una, Grande y Libre (Carne de cárcel, original 1)
  Entre Juliol de 1976 i Octubre de 1977, Carlos Giménez va col·laborar amb la revista"El Papus" —publicació per a la qual va realitzar algunes de les seves pàgines més compromeses— publicant en clau d'humor una sèrie d’històries curtes centrades en els anys de la Transició a l’Estat Espanyol, concretament en tres fets fonamentals en la vida política espanyola d'aquells anys: els primers mesos del govern de Suárez, el Referèndum per a la Reforma Política i les primeres Eleccions Generals de Juny de 1977. Giménez retrata amb absolut mestratge, entre la sàtira i el drama, una època convulsa, emmarcada per l'abans i el després de les primeres eleccions generals. L’Estat no acabava de sacsejar-se del jou franquista i l'amenaçaven enemics visibles i invisibles. El debat de l'esquerra, que Giménez explica sense traves, es redueix aquí a una qüestió essencial: convertir-se finalment en una societat nova i oberta, o continuar atenent-se a les servituds del poder econòmic i polític. L’any 1980 totes aquestes històries es recopilen en una sola edició de tres volums: España Una (Vol. 1), España Grande (Vol. 2) i España Libre (Vol. 3). Aquests dos originals corresponen a la història “Carne de carcel” publicada al volum 3 (España Libre).
• España, Una, Grande y Libre (Esta noche... la libertad, original 2)
  Entre Juliol de 1976 i Octubre de 1977, Carlos Giménez va col·laborar amb la revista"El Papus" —publicació per a la qual va realitzar algunes de les seves pàgines més compromeses— publicant en clau d'humor una sèrie d’històries curtes centrades en els anys de la Transició a l’Estat Espanyol, concretament en tres fets fonamentals en la vida política espanyola d'aquells anys: els primers mesos del govern de Suárez, el Referèndum per a la Reforma Política i les primeres Eleccions Generals de Juny de 1977. Giménez retrata amb absolut mestratge, entre la sàtira i el drama, una època convulsa, emmarcada per l'abans i el després de les primeres eleccions generals. L’Estat no acabava de sacsejar-se del jou franquista i l'amenaçaven enemics visibles i invisibles. El debat de l'esquerra, que Giménez explica sense traves, es redueix aquí a una qüestió essencial: convertir-se finalment en una societat nova i oberta, o continuar atenent-se a les servituds del poder econòmic i polític. L’any 1980 totes aquestes històries es recopilen en una sola edició de tres volums: España Una (Vol. 1), España Grande (Vol. 2) i España Libre (Vol. 3). Aquests dos originals corresponen a la història “Esta noche... la libertad” publicada al volum 2 (España Grande).
• España, Una, Grande y Libre (Esta noche... la libertad, original 1)
  Entre Juliol de 1976 i Octubre de 1977, Carlos Giménez va col·laborar amb la revista"El Papus" —publicació per a la qual va realitzar algunes de les seves pàgines més compromeses— publicant en clau d'humor una sèrie d’històries curtes centrades en els anys de la Transició a l’Estat Espanyol, concretament en tres fets fonamentals en la vida política espanyola d'aquells anys: els primers mesos del govern de Suárez, el Referèndum per a la Reforma Política i les primeres Eleccions Generals de Juny de 1977. Giménez retrata amb absolut mestratge, entre la sàtira i el drama, una època convulsa, emmarcada per l'abans i el després de les primeres eleccions generals. L’Estat no acabava de sacsejar-se del jou franquista i l'amenaçaven enemics visibles i invisibles. El debat de l'esquerra, que Giménez explica sense traves, es redueix aquí a una qüestió essencial: convertir-se finalment en una societat nova i oberta, o continuar atenent-se a les servituds del poder econòmic i polític. L’any 1980 totes aquestes històries es recopilen en una sola edició de tres volums: España Una (Vol. 1), España Grande (Vol. 2) i España Libre (Vol. 3). Aquests dos originals corresponen a la història “Esta noche... la libertad” publicada al volum 2 (España Grande).