Informes

Recursos

• The Band (Tales From the Hidden Valley. Book 3)
• Bonjour Monsieur Froid (Contes de la Vallée. Livre 2)
• The Artists (Tales From The Hidden Valley. Book 1)
• Il·lustració per a la portada del llibre Under the Water (Tales From The Hidden Valley)
• Il·lustració per al llibre Hello Mister Cold
• Il·lustració per al llibre Hello Mister Cold
• Il·lustració per a les guardes dels llibres de la sèrie Tales From The Hidden Valley
• En un lugar de la mente. Zona A (A-8)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-7)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-6)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-5)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-4)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-3)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-2)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• En un lugar de la mente. Zona A (A-1)
  El 1979 Josep Maria Beà va començar a treballar a la revista 1984,especialitzada en ciència ficció, sota la direcció de Josep Toutain. En aquest mitjà va publicar l'obra En un lugar de la mente (1981-82).
• The Cross
  En els seus treballs, Jan Monclús focalitza l'interès en la revisió de conceptes relacionats amb la pràctica pictòrica, i ho fa a través d'exercicis referencials i instal·lacions. Des de la pintura figurativa, aborda qüestions relatives a la seva pròpia funcionalitat. Li interessa la idea d’una pintura que es qüestioni a si mateixa, i, amb l’ús de l’humor i clars referències als cartoons i els dibuixos animats, sovint es pronuncia de manera irònica i derrotista. Cerca generar una pintura que dialogui i cohabiti amb altres disciplines, intentant-ne mantenir la condició plàstica.
• Barnhill
  Barnhill és la casa on George Orwell va estar treballant en la novel·la 1984 (1948). Una casa rural aïllada al bell mig de l’illa de Jura (Escòcia). Orwell va utilitzar la casa com a refugi per escriure la novel·la en un moment en què la seva salut es trobava greument afectada per la tuberculosi. La reproducció de la casa busca evocar l’experiència de l’aïllament i la tensió entre la destrucció del cos de l’autor per causa de la malaltia i la producció del que acabaria sent la seva obra magna. Aquesta obra forma part del projecte Espai suficient, un treball de recerca en què Joan Pallé (Lleida, 1989) explora la figura de l’escriptor aïllat en una cabana perduda en la natura. El medi natural com un indret al marge de tot i on l’intel·lectual, que cerca refugi precisament per la seva actitud antisocial, acaba creant, en última instància, un producte que podríem definir com a hipersocial.
• Naturaleza muerta (Tornados)
  En aquestes natures mortes, Marina Núñez (Palència, 1966) representa uns successos impossibles, com impossible és el control del medi natural. Onades poderoses i tornados destructors miniaturitzats i continguts en dos fràgils gerros de cristall. En l’un, la paret està esquerdada i les estovalles que s’agiten ens revelen un vent creixent també a l’exterior. En l’altre, el nivell de l’aigua puja, hi ha fugides i veiem, ja, un recipient trencat. L’acabament formal remet a les natures mortes holandeses del segle XVII, amb el seu interès per la descripció realista i detallada, per la història natural i pel potencial simbòlic dels objectes. Natura morta és un terme que prové del neerlandès stilleven [vida immòbil], però, en aquest cas, els moviments de les onades i els tornados ens deixen clar que aquestes natures estan plenes de vida.
• Naturaleza muerta (Oleaje)
  En aquestes natures mortes, Marina Núñez (Palència, 1966) representa uns successos impossibles, com impossible és el control del medi natural. Onades poderoses i tornados destructors miniaturitzats i continguts en dos fràgils gerros de cristall. En l’un, la paret està esquerdada i les estovalles que s’agiten ens revelen un vent creixent també a l’exterior. En l’altre, el nivell de l’aigua puja, hi ha fugides i veiem, ja, un recipient trencat. L’acabament formal remet a les natures mortes holandeses del segle XVII, amb el seu interès per la descripció realista i detallada, per la història natural i pel potencial simbòlic dels objectes. Natura morta és un terme que prové del neerlandès stilleven [vida immòbil], però, en aquest cas, els moviments de les onades i els tornados ens deixen clar que aquestes natures estan plenes de vida.
• Una florista desobedient
  El projecte Una florista desobedient és una aposta per les plantes ruderals, mal anomenades “males herbes”. Es tracta de visibilitzar i reivindicar aquest tipus de plantes que, per les seves propietats culinàries, medicinals o remeieres, han estat tradicionalment conreades per dones a fi de fer-ne infusions, emplastres, decoccions o maceracions. Malauradament, la història ens explica que moltes d’aquestes floristes, només per aquest coneixement, van ser condemnades per bruixeria. Una exclusió de gènere que va lligada als inicis dels estudis universitaris de medicina, que estaven sota el control dels homes. A partir de textos antics que hi fan referència, l’obra d’Olga Olivera-Tabeni (Lleida, 1972) ens parla d’alguns espais que van ocupar dones com Margarida Rugall (la Rugalla), Margarida Guitarda, Blanca de Vilamur, Caterina Picona o Gabriela Sanci. Sorprèn que molts d’aquells terrenys avui són erms, situats en barrancs, marges i tossals de relleu accidentat, que fa impracticable l’accés amb maquinària agrícola. El projecte es basa en aquestes dones i en la seva visibilitat i revaloració, però també en aquest tipus de vegetació i el seu hàbitat. Les plantes ruderals, per les seves formes i pels seus colors apagats, pel seu cost zero i per la impossibilitat de comercialitzar-les a gran escala, ens remeten a polítiques d’austeritat vinculades a un món molt més lligat a la terra i a la seva biodiversitat. Representen formes de resistència davant un capitalisme que es desploma, i ens obliguen a reconsiderar un nou model social, molt més igualitari i ecosostenible.
• La superfície del text
  La superficíde del text defineix a la perfecció el caràcter transgressor i experimental de l’obra de Carles Hac Mor. Es tracta d’una instal·lació literària exposada l’any 1974 al FAD de Barcelona, en el marc de la mostra “Nuevas tendencias en arte”. En aquesta peça l’escriptura mecanografiada i l’ús i abús de la màquina d’escriure fan que el missatge quedi en un segon pla, i que el protagonisme l’adquireixi la mateixa escriptura mecànica i la seva disposició i materialització sobre el paper. Francesc Gabarrell
• La Mar anit els dits IV
  La mar anit els dits és el títol d’un poema del llibre DE TRANUITA, també publicat a OBRA COMPLETA UNT U. Són una sèrie de quatre llibres originals de poesia visual. L’absoluta simplificació del missatge i la ironia que això comporta són elements clau en els poemes que inclou.
• La Mar anit els dits III
  La mar anit els dits és el títol d’un poema del llibre DE TRANUITA, també publicat a OBRA COMPLETA UNT U. Són una sèrie de quatre llibres originals de poesia visual. L’absoluta simplificació del missatge i la ironia que això comporta són elements clau en els poemes que inclou.
• La Mar anit els dits II
  La mar anit els dits és el títol d’un poema del llibre DE TRANUITA, també publicat a OBRA COMPLETA UNT U. Són una sèrie de quatre llibres originals de poesia visual. L’absoluta simplificació del missatge i la ironia que això comporta són elements clau en els poemes que inclou.
• La Mar anit els dits I
  La mar anit els dits és el títol d’un poema del llibre DE TRANUITA, també publicat a OBRA COMPLETA UNT U. Són una sèrie de quatre llibres originals de poesia visual. L’absoluta simplificació del missatge i la ironia que això comporta són elements clau en els poemes que inclou.