Recursos · Informes · CONSTEL·LACIONS

STUDY-COMPOSITION I [Vasarely + M. C. Escher]

La base d'aquesta obra, feta amb collage de pel·lícules de 35 mm sobre tela, pren el patró de l'obra "'Bora II' (Victor Vasarely, 1959) i les inquieds sobre els conceptes de repetició, transicions i mutacions expresades per l'artista holandès Maurits Cornelis Escher (M.C. Escher). El cel·lulòide, un cop més, és el protagonista, amb els plens i els buits de la tela en l'espai, però també amb el contrast del blanc i negre. Tots dos es barregen per a crear un moviment molt propi de la geometria abstracta.

MAZE #1 (Overlook/16 mm)

Aquesta peça pren com a origen el laberint a l'aire lliure que hi havia al costat de l'hotel Overlook a la pel·lícula "Shining" de Stanley Kubric (El resplandor, 1980). En aquest cas Pinent utilitza pel·lícules de 16 mm (en altres versions ho fa amb súper 8 i 35 mm) a partir d'una tècnica, el collage sobre tela, que vol convertir en un nou format per tal de poder apreciar aquesta icona de la història del cinema. Si es manté la vista fixa en la tela la imatge sembla que adquireix moviment, adquirint una nova dimensió dins de l'art òptic.

Aseador sepulturero Gumersindo Castellanos. Lérida, Colombia

Fruit dels programes de cooperació de l’Ajuntament de Lleida amb el municipi colombià de Lérida (Tolima, Colòmbia), l’any 1997 el fotògraf Toni Prim viatja, juntament amb autoritats locals, empresaris i periodistes, a aquesta petita comunitat colombiana per inaugurar la Casa de la Cultura. D’aquella estada sorgeix un reportatge fotogràfic, a mig camí entre el costumisme i la crònica gràfica, que Toni Prim publica en el llibre Lérida. La germana, amb textos de Joan Cal, Josep Ramón Correal i el mateix Toni Prim (Ajuntament de Lleida, 1999). Gumersindo Castellanos és un “aseador sepulturero”, més que un enterramorts. Ell s’encarrega, efectivament, d’excavar i preparar les tombes, nínxols i panteons, però també cuida dels difunts i assisteix a les inhumacions i exhumacions. Gumersindo representa el respecte per la cultura de la mort en una comunitat rural com Lérida, és l’enllaç entre els món dels morts i els vius. I fa la seva feina amb el màxim respecte i compostura. Francesc Gabarrell