Informes

Recursos

• Els gitanos del Pla de l'Aigua. Lleida
• El banc del Sinofós. Lleida
• Fossar de la Pedrera Cementiri de Montjuïc II
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Fossar de la Pedrera Cementiri de Montjuïc I
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Tribunal Militar Tercero Archivo II
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Presó La Model IX
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Presó La Model IV
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Presó La Model III
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Presó La Model II
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Presó La Model I
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Jefatura Superior de Policia de Catalunya I
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Esglèsia de Sant Felip de Neri I
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Camp de la Bota I
  Sota la llum del mar es un projecte fotogràfic realitzat durant l’any 2019. Consta de quaranta dues imatges en suport digital, blanc i negre i color. El treball s’ha exposat complert al Festival Internacional de Fotografia PhotoESPAÑA i al Festival Internacional de Tenerife Fotonoviembre una selecció. El 18 de juliol ho farà de manera individual a la Sala Xemeneia del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí fins el 22 de novembre de 2020. Per a la Fundació Vila Casas s’ha fet una nova producció de l’obra i emmarcat de les fotografies. Al treball l’acompanyen dos textes, un de la Cynthia Young conservadora del Robert Capa Archive a l’International Center of Photography de Nova York, i de Vicenç Altaió escriptor i critic d’art.
• Perifèria Oest VI
  Perifèria Oest és un projecte fotogràfic que he desenvolupat al llarg dels darrers set anys , on he documentat la singularitat espaial, humana i lírica d´una part del territori rural i fronterer de Ponent . Creant així un patrimoni fotogràfic adaptat a la situació de la Catalunya del segle XXI unint però el patrimoni visual amb el documental però amb trets d´ un passat que encara perdura en el Temps . El objectiu del projecte fotogràfic es actualitzar la imatge de la Catalunya Rural . Per contribuir i proposar una nova mirada del paisatge i del territori per poder reforçar la modernització de la cultura i la societat catalana . Perifèria Oest te com a referent el que l´ any 1967 va representar Catalunya Visió, una col·lecció de libres fotogràfics que va abastar tot el territori català i que van posar el focus sobre la realitat del moment amb textos de Josep Vallverdú i fotografies de Ton Sirera.
• Perifèria Oest V
  Perifèria Oest és un projecte fotogràfic que he desenvolupat al llarg dels darrers set anys , on he documentat la singularitat espaial, humana i lírica d´una part del territori rural i fronterer de Ponent . Creant així un patrimoni fotogràfic adaptat a la situació de la Catalunya del segle XXI unint però el patrimoni visual amb el documental però amb trets d´ un passat que encara perdura en el Temps . El objectiu del projecte fotogràfic es actualitzar la imatge de la Catalunya Rural . Per contribuir i proposar una nova mirada del paisatge i del territori per poder reforçar la modernització de la cultura i la societat catalana . Perifèria Oest te com a referent el que l´ any 1967 va representar Catalunya Visió, una col·lecció de libres fotogràfics que va abastar tot el territori català i que van posar el focus sobre la realitat del moment amb textos de Josep Vallverdú i fotografies de Ton Sirera.
• Perifèria Oest IV
  Perifèria Oest és un projecte fotogràfic que he desenvolupat al llarg dels darrers set anys , on he documentat la singularitat espaial, humana i lírica d´una part del territori rural i fronterer de Ponent . Creant així un patrimoni fotogràfic adaptat a la situació de la Catalunya del segle XXI unint però el patrimoni visual amb el documental però amb trets d´ un passat que encara perdura en el Temps . El objectiu del projecte fotogràfic es actualitzar la imatge de la Catalunya Rural . Per contribuir i proposar una nova mirada del paisatge i del territori per poder reforçar la modernització de la cultura i la societat catalana . Perifèria Oest te com a referent el que l´ any 1967 va representar Catalunya Visió, una col·lecció de libres fotogràfics que va abastar tot el territori català i que van posar el focus sobre la realitat del moment amb textos de Josep Vallverdú i fotografies de Ton Sirera.
• Perifèria Oest III
  Perifèria Oest és un projecte fotogràfic que he desenvolupat al llarg dels darrers set anys , on he documentat la singularitat espaial, humana i lírica d´una part del territori rural i fronterer de Ponent . Creant així un patrimoni fotogràfic adaptat a la situació de la Catalunya del segle XXI unint però el patrimoni visual amb el documental però amb trets d´ un passat que encara perdura en el Temps . El objectiu del projecte fotogràfic es actualitzar la imatge de la Catalunya Rural . Per contribuir i proposar una nova mirada del paisatge i del territori per poder reforçar la modernització de la cultura i la societat catalana . Perifèria Oest te com a referent el que l´ any 1967 va representar Catalunya Visió, una col·lecció de libres fotogràfics que va abastar tot el territori català i que van posar el focus sobre la realitat del moment amb textos de Josep Vallverdú i fotografies de Ton Sirera.
• Perifèria Oest II
  Perifèria Oest és un projecte fotogràfic que he desenvolupat al llarg dels darrers set anys , on he documentat la singularitat espaial, humana i lírica d´una part del territori rural i fronterer de Ponent . Creant així un patrimoni fotogràfic adaptat a la situació de la Catalunya del segle XXI unint però el patrimoni visual amb el documental però amb trets d´ un passat que encara perdura en el Temps . El objectiu del projecte fotogràfic es actualitzar la imatge de la Catalunya Rural . Per contribuir i proposar una nova mirada del paisatge i del territori per poder reforçar la modernització de la cultura i la societat catalana . Perifèria Oest te com a referent el que l´ any 1967 va representar Catalunya Visió, una col·lecció de libres fotogràfics que va abastar tot el territori català i que van posar el focus sobre la realitat del moment amb textos de Josep Vallverdú i fotografies de Ton Sirera.
• Perifèria Oest I
  Perifèria Oest és un projecte fotogràfic que he desenvolupat al llarg dels darrers set anys , on he documentat la singularitat espaial, humana i lírica d´una part del territori rural i fronterer de Ponent . Creant així un patrimoni fotogràfic adaptat a la situació de la Catalunya del segle XXI unint però el patrimoni visual amb el documental però amb trets d´ un passat que encara perdura en el Temps . El objectiu del projecte fotogràfic es actualitzar la imatge de la Catalunya Rural . Per contribuir i proposar una nova mirada del paisatge i del territori per poder reforçar la modernització de la cultura i la societat catalana . Perifèria Oest te com a referent el que l´ any 1967 va representar Catalunya Visió, una col·lecció de libres fotogràfics que va abastar tot el territori català i que van posar el focus sobre la realitat del moment amb textos de Josep Vallverdú i fotografies de Ton Sirera.
• Alma viajera
  Una de les temàtiques habituals de l'artista parteix de l'ús d'elements del viatge: maletes o baguls, metafòrics i usats que, a manera de quimèriques i líriques caixes de sorpreses, d’un àlbum de records espiritual i intens, incorporen una caixa de llum amb una fotografia de gran format i tema al·lusiu al viatge, als aeroports, als paisatges aeris de núvols... Aquestes maletes evoquen de manera ineludible el temps, també el trànsit, o la memòria, sempre transformada per la realitat deformant dels miralls. En paraules de l'artista, maleta, viatge i avió, són elements que fan referència a la contínua transformació humana, al nomadisme d'idees, a la deconstrucció de les fronteres en la filosofia. Són imatges de modernitat, diafanitat i lluminositat que contrasten amb el suport, o sigui, amb la maleta de tela gastada, de cartró o de cuir vell.Les maletes formen part també d'un procés de recerca i d'experimentació subliminal, i són un dels objectes-escultura més característics i personals d'aquest artista. Amb un procés d'elaboració artesanal, que trenca amb el concepte d'obra seriada i de la reproductibilitat pròpia de la fotografia i de la vídeo-creació del moment, dona valor a la peça única. Cada element ha estat trobat per atzar en el viatge de la creació i que encaixa a la perfecció en forma de Maleta-objecte-viatge. Maletes lumíniques que mostren imatges de viatgers en trens o avions, aeroports, paisatges, ciutats...llocs on no hi ha un lloc. Espais habilitats per transitar, per passar i marxar, per ser-hi i deixar de ser-hi. Aquest treballs es vincula directament amb altres obres d’artistes presents en la col·lecció del Museu i que il·lustren el treball de tota una generació de creadors d’ençà els anys noranta vinculat a les recerques en l’àmbit de la imatge i l’art multimèdia, com Eulalia Valldosera, Daniel Canogar, Jordi Colomer, Mabel Palacín, Antoni Abad o Alícia Framis, tal i com ja hem assenyalat en l’apartat de valoració de l’artista i la seva obra.
• Transformació
  L’obra, datada al 1994, forma part del treball que Chema Alvangozalez va fer al voltant d’allò que ell anomenava “paraules corpòries”. Totes aquestes paraules estan realitzades en vermell, color que, segons Alvargonzalez, expressen "impuls, atenció i passió". Només una, Abwesenheit, és blau, color que per l’artista simbolitza l'espiritualitat. Les paraules podien anar lligades a fotografies per línies i fletxes a manera de mapa, proposant a l'espectador un coneixement més profund del seu entorn.La paraula és un element molt present en l'obra d'aquest artista. Inspirat en els poemes de Mallarmé, Alvargonzàlez utilitza la paraula tant pel seu significat com per la seva forma arquitectònica. La paraula sovint apareix cosint les imatges i l'espai expositiu, paraules corpòries que es converteixen en escultures amb un doble joc formal - conceptual. La influència dels mestres contemporanis, com per exemple Bruce Nauman, Donen Flavin i Mario Mertz -introductores del fluorescent i el neó en el llenguatge artístic-, es fa evident en el tractament alquímic de la imatge i l'estudi constant dels sistemes d'il·luminació dins d'un procés d'experimentació multimèdia. Aquesta obra es relaciona amb altres obres de les col·leccions del Museu, des de l’obra de Josep Vallribera La Pobla de Benifassà, 2001 Un neó amb les paraules “Tu, Temps, Jo”, passant per l’obra d’un dels seus coetanis, Antoni Abad, sense títol, 1987, amb un negatiu fotogràfic dels deplegament de les seves gomes-escuma sobre fluorescent.
• Caballetes y tablero de tierra de los Monegros con lecho de río Ebro en su base, fósil cóncavo, dos balas de oliva y sargento de pantano, castillo y monte sujetando un tapete circular de humo
  Aquesta peça forma part del que David Bestué (Barcelona, 1980) anomena Poemes de resina, en què l’artista intenta convertir en objectes tangibles tota una sèrie d’idees i conceptes intangibles. La resina li permet donar la forma desitjada a l’escultura mentre incorpora dins seu materials i substàncies que són, alhora, evocacions i elements físics.Per fer-ho, Bestué recull diferents elements, els converteix en pols i, posteriorment, els incorpora a la resina. Aquesta barreja la introdueix en motlles realitzats amb anterioritat sobre objectes reals. El resultat? Nous elements que es combinen entre si, gairebé com si fossin bodegons, barrejant els materials d’origen i la nova realitat. A la instal·lació, els materials incorporats fan referència a la infància de l’artista. Els estius passats a la casa familiar dels Monegres, les restes arqueològiques que trobava pel camp —d’època romana, de la Guerra Civil— i la terra omnipresent del paisatge desèrtic. Tot plegat acaba sent una taula de treball, un tauler sobre dos cavallets, una premsa, un objecte circular subjecte, com si estigués a mig fer, i alguns objectes repartits sobre la superfície, com en qualsevol procés creatiu. Som, per tant, davant de la taula de treball de l’artista en el procés de fer una peça. Només que aquesta vegada està feta, literalment, amb restes de la seva memòria.
• Touchpad
  La litografia és una tècnica d’impressió descoberta el 1796 pel bavarès Alois Senefelder com a alternativa al costós gravat en coure. El seu nom deriva de les veus llatines lithos (pedra) i grafs (dibuix). Després de dibuixar amb un llapis greixós sobre la superfície llisa de la pedra, Senefelder va descobrir que les imatges podien entintar-se i imprimir-se repetidament en un paper. Touchpad recupera una dotzena de lloses de pedra que alguna vegada es van fer servir per a la indústria litogràfica. Cadascuna presenta una degradació particular i evidencia així el vincle existent entre la història cultural i la natural. Com més imatges reprodueix cadascuna de les pedres litogràfiques, més s’esvaeix la seva superfície material. A mesura que les impremtes tancaven o descartaven el treball litogràfic, moltes d’aquestes pedres esdevenien paviment per a carrers i espais urbans. Martín Llavaneras (Lleida, 1983) recupera aquesta història d’obsolescència emmagatzemada a les mateixes pedres, que són convertides en interfícies tàctils lítiques.
• Pirate boys
• Peligro de vida
  Aquesta obra prové, d’una banda, de la relectura del poema de Stéphane Mallarmé Un coup de dés jamais n’abolira le hasard, que, quan es va publicar, l’any 1987, va suposar un trencament amb el format pàgina i un punt de partida visual i conceptual obert a diferents nivells de lectura. I, de l’altra, és fruit del coneixement que Mar Arza té de l’obra de Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet, els tres grans poetes visuals catalans que van protagonitzar la primera exposició específica de poesia concreta que es va fer a Catalunya, l’any 1971, a la Petite Galerie de Lleida. Peligro de vida és una de les peces més emblemàtiques de Mar Arza (Castelló, 1976) i constitueix el moment de ruptura de l’artista amb la linealitat i el format reduït de la pàgina en blanc. Des de l’àmbit de la poesia visual, el poema pren diferents camins i s’obre a formats indefinits. El text s’escriu de manera dinàmica, escampant-se i ramificant-se en afluents que adquireixen diferents significacions