Recursos · Informes · CONSTEL·LACIONS

Quitamiedos rococó és una peça que mostra el plaer pictòric de representar, amb un gran luxe de detalls, una simple tanca de protecció de carretera. Com en moltes de les obres de Pere Llobera (Barcelona, 1970), l’absurditat aparent i la literalitat poètica serveixen per oferir una visió meravellosa i gloriosa del no-res. Hi ha una important voluntat de performance en la pintura de Pere Llobera. Això vol dir que el procés de creació està per sobre del resultat final. I aquest fet el porta a pensar i a repensar el món abans d’incloure’l al llenç. A dedicar un temps exquisit a una empresa tan inútil i bella com dotar de màxima solemnitat un element tan intranscendent com una tanca d’autopista. Aquesta obra conté molts dels aspectes característics del treball de Pere Llobera. La constant posada en crisi de l’ofici de pintor, així com la voluntària fugida del virtuosisme tècnic, i el retorn a aquest virtuosisme, amb una manera de pintar gairebé hiperrealista.

QR CODE/FILM [#4]

El díptic que forma aquesta peça amb l'altra, QR CODE/FILM [#4] es basa en el concepte de llescar el temps, això és, de separar-lo en llesques per penetrar en la seva veritable naturalesa.La sèrie QR CODE/FILMS, d’Antoni Pinent (Lleida, 1975), proposa un estudi anatòmic del temps. Són films assaig muntats, com en una autòpsia, per desconstruir el moviment i fer sorgir allò que no podríem veure de cap altra manera, allò que tan sols la màgia del conjunt de l’obra, exposada de manera estàtica dins una caixa de llum, ens pot mostrar. Sempre s’ha entès que el secret del moviment radica a descompondre el temps en què es produeix. Així, malgrat que Aristòtil estava convençut que el galop del cavall mai no s’elevava completament del terra, durant la dècada del 1870, el fotògraf i investigador anglès Eadweard Muybridge, utilitzant una sèrie de dispositius fotogràfics operats per cable, va captar el galop del cavall Phryne L. i va concloure, a través de la dissecció del temps, que, per un instant, l’animal quedava suspès a l’aire.

QR CODE/FILM [#2]

El díptic que forma aquesta peça amb l'altra, QR CODE/FILM [#4] es basa en el concepte de llescar el temps, això és, de separar-lo en llesques per penetrar en la seva veritable naturalesa.La sèrie QR CODE/FILMS, d’Antoni Pinent (Lleida, 1975), proposa un estudi anatòmic del temps. Són films assaig muntats, com en una autòpsia, per desconstruir el moviment i fer sorgir allò que no podríem veure de cap altra manera, allò que tan sols la màgia del conjunt de l’obra, exposada de manera estàtica dins una caixa de llum, ens pot mostrar. Sempre s’ha entès que el secret del moviment radica a descompondre el temps en què es produeix. Així, malgrat que Aristòtil estava convençut que el galop del cavall mai no s’elevava completament del terra, durant la dècada del 1870, el fotògraf i investigador anglès Eadweard Muybridge, utilitzant una sèrie de dispositius fotogràfics operats per cable, va captar el galop del cavall Phryne L. i va concloure, a través de la dissecció del temps, que, per un instant, l’animal quedava suspès a l’aire.

Muriels

Els retrats de la família Muriels, descendents directes del científic Adam Sedgwich, fundador de la geologia moderna, professor i amic de Darwin (tot i que era contrari als seus postulats), es combinen amb imatges de la pel·lícula de Gene R. Kearney Silent Snow, Secret Snow (1964), que aborda la qüestió de l’esquizofrènia.

Medical_2_aid

Medical_1

Material fílmic extret de la pel·lícula How to Evert the Upper Eyelid (1948) [Com girar la parpella], de l’Institut d’Oftalmologia de Londres. Una successió de plans on les mans exploren la parpella d’una dona i que ens porten a un pla de detall que mostra com els dits giren la parpella a partir de diferents mètodes. Malgrat l’elegant disposició escènica, els suaus canvis de pla i els exquisits fosos a negre, l’escena provoca aversió en la majoria d’espectadors, per més que sàpiguen que no s’han utilitzat mecanismes cinematogràfics amb la finalitat de despertar rebuig. La contradicció és present i genera equívocs en la percepció.

Aerials

Clock

Woe and revolution

Street Scenes

Aquesta peça presenta situacions de desastre dins un caos apocalíptic. La reflexió sobre l’ús dels mecanismes de percepció i engany cinematogràfics crea una al·legoria sobre moments de crisi que resulten aterridors i, desgraciadament, molt actuals.