Informes

Recursos

• Makoki (La fiesta continúa)
  Còmic sense historieta inicial ni títol de Makoki de la revista "Disco Expres" sense especificar any. Makoki i els companys Cuco, Morgan i Abraira roben coure, plom i acer amb un carretó i apallissen a la policia. Signat amb Mediavilla i Borrayo.
• Makoki (Roberto, el viejo enemigo de Makoki)
  Còmic sense historieta inicial ni títol de Makoki de la revista "Disco Expres" de 1977 segons inscripció. Makoki i Roberto, "recompuesto por el doctor Otto", lluitaran contra Fenandes i el seu sergent. Signat amb Mediavilla i Borrayo.
• Todos los locos
  Còmic d'una pàgina de la revista "Disco Expres" on un personatge està suposadament boig i viu fora de la societat, amenaçat pels seus propis monstres. Segons inscripció dors, "circa 1976" (s'acompanya d'un segell d'autoria posterior i una enganxina). Signat com Gallardo. També inclou una nota tècnica de l'autor ("NOTA: El marco está en el reverso de la portada") i dos vegades escrit el nom de David Bowie al revés.
• Makoki (Doña Primi! Qué hace)
  Còmic sense historieta inicial ni títol de Makoki de la revista "Disco expres" entre 1978 i 1979. Makoki i els companys Cuco, Morgan i Abraira van en un cotxe amb Doña Primi quan tenen un accident. Signat amb Mediavilla i Borrayo.
• Makoki (Al poco de correr)
  Còmic sense historieta inicial ni títol de Makoki de la revista "Disco expres" entre 1978 i 1979, muntat en dues pàgines amb cinta adhesiva. Makoki i els companys Cuco, Morgan i Abraira volen robar una furgoneta però troben un gos agressiu.
• Dear Doctor
  Còmic d'una pàgina de la revista "Disco Expres" on diferents personatges es lamenten dels seus drames personals al doctor. Segons inscripció dors, "circa 1976" (s'acompanya d'un segell d'autoria posterior i una enganxina). Signat com Gallardo.
• Makoki va de restaurant
  Còmic d'una pàgina sense identificar amb mitjà, possiblement de "Disco Expres", al voltant de 1977, quan hi apareix el personatge de Makoki. En aquesta historieta Makoki visita un restaurant xinès amb Morgan i Salvatore Criminaldi: el comportament al restaurant provocarà l'amenaça dels "fills de Fumanchú". Signat com "Makoki".
• Garcia Sevilla, Ferran
  Ferran Garcia Sevilla és un artista mallorquí que viu i treballa a Barcelona des del 1969. Figura clau en la història de l’art contemporani al nostre país. Vinculat inicialment a la teoria i la crítica d'art, professor de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Des de finals dels anys seixanta va fer textos, cinema, fotografia, body art i performances que van situar-lo en un lloc molt significatiu dins l'art conceptual, amb obres experimentals i de crítica política en què qüestiona la funció de l’art, de l’artista i del propi consum. Des de finals dels setanta incorpora, també, els grans formats pictòrics. Ferran Garcia Sevilla és un dels principals exponents de la consagració de la pintura a Europa al començament dels anys vuitanta, al costat de Joan Hernández Pijuan, Miquel Barceló o Xavier Grau, en una dècada durant la qual assoleix el reconeixement internacional i exposa no tan sols a l’Estat espanyol sinó també a França, el Regne Unit i el Japó. La pintura es combina amb les seves frases iròniques i la incorporació d’objectes quotidians com ara llibres i sabates, en què treballa la lliure associació del signe i la imatge. Al començament de la dècada dels noranta, amplia les imatges amb parts del cos humà (mans, peus), i progressivament es torna més introspectiu, amb interseccions i superposicions d’elements com ara el degoteig i la línia. L'any 1998 deixa d’exposar (encara que continua pintant) fins al 2007, quan torna mostrar la seva obra a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Ha participat a la Biennal de Venècia del 1986 i a la Documenta de Kassel el 1987. I la seva obra s’ha exposat, entre d’altres, a la Fondation Cartier de París (1997), l’IVAM de València (1998), el Malmö Konsthall de Suècia (1998), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2001) i l’Irish Museum of Modern Art de Dublín (2010). Diferents col·leccions públiques i privades tenen obra seva: El Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el MACBA, la Fundació ”la Caixa” i el Centre Pompidou de París, entre d’altres. Francesc Gabarrell
• Gubern, Sílvia
  Formada a l’Escola de disseny Elisava –en va ser una de les primeres promocions– Sílvia Gubern fou una de les pioneres, a finals dels anys seixanta, de l’art conceptual a Catalunya. Va formar un nucli actiu amb artistes com Jordi Galí, Antoni Llena i Àngel Jové. Plegats van dur a terme una sèrie d'exposicioins i accions al Patí de Jardi del Maduixer (la casa propietat de Jordi Galí a Barcelona) i presentaren projectes vinculats a l'art pobre i efímer, referència obligada com a punt de partida del conceptualisme a l’Estat espanyol. Als anys vuitanta els seus treballs de disseny tèxtil van contribuir al sorgiment d’aquesta disciplina a la Barcelona postmoderna. Als noranta va abandonar la producció visual per centrar-se en altres àmbits creatius com l’escriptura automàtica. La vinculació amb Lleida ve remarcada per la seva inclusió en la programació expositiva de la Petit Gallerie de l’Aliança Francesa a Lleida, on va presentar la mostra “Dibuixos”, del 5 al 12 de maig de 1969, i la mostra “Visions quotidianes”, del 9 al 16 de novembre de 1976, darrera exposició d’aquest espai expositiu. Jesús Navarro
• Beà Font, Josep Maria
  Josep Maria Beà és un autor de còmics, il·lustrador, novel·lista i editor que es va formar a l'agència Selecciones Ilustradas, i que va destacar pels seus còmics de terror, editats per l'editorial Warren Publishing a la dècada de 1970, i pels còmics de ciència-ficció i de fantasia d'arrel surrealista de principis de la dècada de 1980. Va ser, al costat de Carlos Giménez, Enric Sió, Esteban Maroto i Jordi Bernet, un dels renovadors del còmic espanyol. També va ser el primer autor espanyol a desenvolupar i dibuixar els seus propis guions als Estats Units. Va signar algunes de les seves obres amb variacions del seu nom com ara José Beá, José Mª Beá i amb pseudònims com Norton o Sánchez Zamora, mitjançant els quals va abordar el còmic eròtic o el còmic policíac. Josep Maria Beà és un dels autors essencials i més importants del boom del còmic adult a Espanya Font: Viquipèdia
• Pallé Argilés, Joan
  Joan Pallé viu i treballa entre Barcelona i Basilea (Suïssa). Llicenciat en Belles arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball es relaciona amb la teoria crítica i ironitzant amb l’imaginari visual hegemònic, introduint-hi referències de la contracultura. Durant l’any 2017 va ser l'artista resident a la Fabra i Coats (Barcelona) a través del Programa de residències Sant Andreu Contemporani. En els últims anys ha guanyat el Premi d’art "<35" del Banc Sabadell i la Galeria Trama. Ha rebut una beca de producció del Centre d’Art la Panera, en col·laboració amb el CDAN, Osca (2017), un premi de la Rocaumbert Fàbrica de Creació (2019), una beca de residència i producció de Homessesions en col·laboració amb art 3 (2018), i una beca de recerca de la Sala d’Art Jove (Generalitat de Catalunya) i del MACBA (2018). També ha estat guardonat amb el Premi Biennal Larva al millor artista jove de Lleida (2017). La seva obra ha estat seleccionada per a la JCE Young European Biennale (2017). Font: ADN Gallery
• Olivera-Tabeni, Olga
  Llicenciada en Belles Arts, per la Universitat de Barcelona, ​​i màster per la Universitat de Lleida. Artista i professora, temporalment associada a la Universitat de Lleida. Col·laboradora temporal al MACBA. Associada al MAV, Mujeres en las Artes Visuales, a Mascançà, Centre d'Estudis de al Pla d'Urgell, i la PAAC, Plataforma assembleària d'artistes de Catalunya, de la qual en va ser membre de la Junta. Vinculada, també, a Canal Viu, pertany a l'Arxiu Javelina, arxiu d'artistes visuals i altres agents culturals de Lleida, promogut pel Centre d'Art La Panera. Forma part d'el projecte Second Round, promogut per la Universitat de València. Font: olgaoliveratabeni.net
• Hac Mor, Carles
  Carles Hac Mor neix a Lleida el 1940. El 1950 es trasllada a Barcelona amb la seva família. Estudia al col·legi dels jesuïtes de Sarrià d’on, per sort per a ell, és expulsat al cap de quatre anys. Estudia Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat de Barcelona, i Dret comparat a la d’Estrasburg, sense acabar cap d’aquestes carreres. El 1970, i fins al 1974, s’integra activament, sobretot com a escriptor, al “Grup de treball” d’art conceptual. Des de llavorn ha escrit nombrosos texts sobre art per a revistes, catàlegs i d’altres publicacions, ha tingut cura de nombroses exposicions d’art, ha participat en moltes exposicions col·lectives i n’ha fet d’individuals. Del 1970 ençà, ha intervingut, no pas exclusivament com a guionista, en diversos films i vídeos, i també n’ha realitzat. El 1973 comença a publicar poesia en mitjans molt diversos, i el 1974 forma el col·lectiu Ignasi Ubac, que, del 1975 al 1976, al diari , publicava articles amb tesis textualistes al diari “Tele/Exprés”. Del 1985 al 1990 Carles Hac Mor té una secció pròpia setmanal, “De cua d’ull”, sobre qüestions literàries i artístiques, al suplement en català del diari “El país”. Del 1991 al 1992 publica al “Diari de Barcelona” la sèrie d’articles setmanals “Mala maror” que, amb el títol “Pit fora”, continua al diari “Segre” de Lleida el 1992 i el 1993. Des del 1994 tenia seccions pròpies setmanals, “Ara com ara”, fins al 2005 i, des d’aquest any, “Càpsula”, també sobre literatura, art, música i d’altres pràctiques artístiques, al suplement “Cultura” del diari “Avui”. Ha publicat traduccions al català d’Arthur Cravan i, amb Ester Xargay, de Gilbert Lascault, Pic Adrian, Blaise Pascal, Raymond Queneau , Tzvetan Todorov i d’altres. Té desenes de llibres de poesia publicats i una extensa obra (texts de mena ben diversa) escampada en centenars de publicacions. Jordi Marrugat
• Artés Garcia, Paula
  Graduada en fotografia i creació contemporània, Paula Artés ha realitzat un postgrau de disseny gràfic i un d’audiovisual per a fotògrafs a l'Idep Barcelona. Ha set assistent personal de la fotògrafa Tanit Plana, del 2015 al 2017, de producció a l’editorial RM, del 2016 al 2017, i studio management de l’estudi del fotógraf Jordi Bernadó, des de 2019 fins al 2021. Actualment exerceix de docent al graduat de fotografia a l'Idep Barcelona. Paula Artés
• Puig, Palmira
  Palmira Puig, coneguda també al Brasil com Palmira Giró va néixer el 1912 a Tàrrega (Lleida), en una família de vuit germans, de forta tradició cultural i intel·lectual. Va estudiar peritatge mercantil i durant la Guerra Civil va col·laborar amb la Generalitat de Catalunya. El 1942 es va casar per poders amb Marcel Giró (Badalona, 1913 - Mira-sol, 2011) i el mateix any va viatjar a Colòmbia per reunir-se amb ell. Poc després es van instal·lar a São Paulo, on van viure durant 30 anys. Al Brasil, Marcel Giró va reprendre la seva afició per la fotografia i va acabar dedicant-s’hi professionalment. Al 1953 va obrir el seu propi estudi a São Paulo, Estúdio Giró. Marcel Giró va esdevenir al Brasil un dels principals fotògrafs del país, membre destacat del que es va conèixer com a Escuela Paulista. Aquest moviment, pioner de la fotografia moderna al Brasil va néixer al voltant del Foto Cine Club Bandeirante, als anys 50, amb fotògrafs com ara José Yalenti, Thomaz Farkas, Benedito Junqueira Duarte, Gertrudes Altschul, Eduardo Salvatore, Chico Albuquerque, Geraldo de Barros, Rubens Teixeira Scavone, Ademar Manarini, Willian Brigato, Emil Issa, German Lorca, Moacir Moreira, Alfio Trovato i Gaspar Gasparian, entre d’altres. Aquest grup va començar a qüestionar-se el pictorialisme i va incorporar l’estètica moderna a la fotografia brasilera. L'any 1956 Palmira Puig va ser la primera dona acceptada com a membre del Foto Cine Clube Bandeirante de Sao Paulo, i hi va exposar algunes de les seves fotografies, juntament amb Gertrudes Altschul, Menha S. Polacow, Barbara Mors i Dulce G. Carneiro. L’obra de Palmira Puig-Giró s’articula en l’experimentació i audàcia del tractament que atorgava a les seves imatges en blanc i negre. El corpus més important de la seva obra es caracteritza per la poesia i l’elegància de les natures mortes, paisatges i retrats. Una gran delicadesa amara sempre les seves fotografies. La figura humana i el seu entorn s’inscriuen en el nou figurativisme que sorgí, a finals dels anys cinquanta, a l’Escola Paulista. Palmira Puig, a més de la seva aportació com a fotògrafa, va representar un referent essencial en tot el treball de Marcel Giró. En la seva producció artística inspira molts dels seus retrats més cèlebres. A les seves fotografies més experimentals, la presència de la seva figura és la referència a l’escala de l’objecte fotografiat. La seva implicació en la feina publicitària de l’Estúdio Giró a São Paulo, feia que el seu criteri sempre fos determinant en l’aprovació final de les feines. L’Estúdio Giró esdevindrà un dels estudis de fotografia publicitària més importants del Brasil. Es manté en actiu fins al 1978, quan decideixen tornar a Cataunya. Morirà a Barcelona al cap de pocs mesos d’haver tornat. Font: Galeria Rocio SantaCruz
• Monclús, Jan
  Nascut a Lleida l’any 1987, Monclús és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, on també va cursar el Màster en Producció i Investigació Artística. Focalitza el seu interès en la revisió de conceptes relacionats amb la pràctica pictòrica, que formalitza mitjançant exercicis referencials i instal·lacions. En la seva obra recorre assíduament als conceptes d’error i fracàs com a contrapunt a les narratives d’èxit imperants en la contemporaneïtat. Ha estat seleccionat en convocatòries com ART <30 BS, Residència de pintors del Palau de Quintanar, la Biennal de Valls 2015 o el V Encontro do Artistes Novos (Santiago, 2015). Aquell mateix any 2015 va realitzar una residència de sis mesos a Nau Estruch (Sabadell). El 2017 va realitzar la seva primera exposició individual a la galeria etHall de Barcelona. Ha exposat, també, al Centre d’Art La Panera de Lleida, a la sala La Gotika de l’Institut d'Estudis Ilerdencs, a la Twin Gallery de Madrid, al etHall de Barcelona i a Archipielago de Madrid. Jan Monclús
• Fàbregas, Francesc
  Francesc Fàbregas és un fotógraf que ha destacat pels seus treballs en el camp de la fotografia documental als anys setanta i en la fotografia de paisatge més contemporània. Fou el fotògraf oficial de les principals revistes de música dels anys 90, com ara "Vibraciones", dirigida per Àngel Casas i, més endavant, editor i fotògraf de les revistes "Rock Espezial" i "Rock de Lux". També va col·laborar amb diferents companyies discogràfiques com Ariola, CBS, RCA, EMI i EDIGSA fent fotos per a portades i promocions. Francesc Gabarrell
• Rey Cascales, Manel
  Manel Rey Cascales és una figura clau per entendre l’evolució de la fotografia a la nostra ciutat durant els anys 70 i 80, sobretot tenint en compte la seva aportació innovadora a la fotografia de paisatge, el retrat o la fotografia social. Pioner en el treball de la fotografia eròtica, fou el fundador de la Societat Fotogràfica i de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Lleida, i també el fotògraf oficial de la Peria entre els anys 1989 i 2004. Des de l’any 1971 ha realitzat nombroses exposicions del seu treball. Francesc Gabarrell
• Porta Garcia, Carles
  Carles Porta és artista, dibuixant, dissenyador i creador d'un univers visual i conceptual, amb un estil particularment inconfusible, que desplega la seva feina tant en treballs basats en la il·lustració i el cinema d'animació, com en altres projectes multidisciplinaris. Porta reuneix un cos extens dedicat a la imatge del Festival Internacional de Cinema d'Animació de Lleida, Animac, durant els seus 25 anys d'història, posant en evidència allò que l'artista ha estat per a entendre la trajectòria de l'Animac. Atmosferes que en bona mesura traspassen les fronteres del dibuix i el cinema mitjançant geografies sorprenents, paisatges fantàstics, i personatges enigmàtics. Una flexibilitat discursiva que comparteixen tots les seves creacions i ens ajuda a entendre, conectar i visitar els secrets, complicitats i misteris del treball de l'artista. Un mode d'actuació entusiasta que aborda diferents camps d'interés: els simbolismes irònics i postromàntics, els processos tècnics i maquinals, el factor humà com procés, l'acumulació d'històries, o la posada en crisi dels estereotips dels dibuixants, i el temps, el temps com concepte. Jordi Antàs
• Boldú Salvador, Ramon
  Ramón Boldú és un dibuixant de còmic català, pioner del còmic autobiogràfic a Espanya. Als quatre anys es trasllada amb la seva família a Barcelona. Entre els anys 1976 i 1983 va publicar a la revista "Lib" una sèrie de còmics eròtics i humorístics titulats, primer, "Mi pareja" i després "Los Sexcéntricos". Més tard va col·laborar també en la revista d'humor "El Jueves" i en la francesa "Hara-Kiri". Ha estat també director de diverses publicacions, incloent-hi "El Víbora", on a partir de 1988 va crear una sèrie sobre les aventures del motorista "Mario Gamma el Griego". L'any 1990, va començar a explicar la seva pròpia vida, amb un dibuix més ràpid, en una successió d'historietes que després serien recopilades com a "Bohemio pero abstemio" (La Cúpula) i "Memorias de un hombre de segunda mano" (Glenat). Ja al segle XXI va tornar al còmic amb les novel·les gràfiques "El arte de criar malvas" (2008) i "Sexo, amor y pistachos" (2010), també de tint autobiogràfic (ambdues editades per l'editorial Astiberri Edicions).L'any 2013 participa amb una història breu al llibre "Panorama, la novela grafica española hoy" (Editorial Astiberri). Francesc Gabarrell
• Viladot Puig, Guillem
  Guillem Viladot fou un dels artistes de Ponent més destacats en el camp de la poesia visual, un precursor en l’àmbit de la Poesia Concreta i el primer editor d'un llibre d'aquesta temàtica a l’Estat Espanyol: "Nou-plast-poemes" (Agramunt, 1965), publicació que va motivar tot un corpus d’obres com a poeta visual que dugué a terme al llarg de la seva dilatada trajectòria. Viladot conreà, també, un ampli ventall de manifestacions artístiques, tant literàries com plàstiques, on el qüestionament de les convencions el va portar sovint a les fronteres entre gèneres.L'obra de Guillem Viladot traspuava modernitat durant els difícils anys de la postguerra, i ell mateix fou l'encarregat de publicar-la en petites edicions d'autor fins als anys 80. També va col·laborar en revistes i diaris com "La Mañana", "Segre", "La Vanguardia", "Diari de Lleida", "El Periódico", "Labor", "Ciudad", "Destino", "Sió", "Oriflama" i "Serra d'Or". De Viladot cal parlar, també, de la seva obra poètica, amb una vessant experimentalista que el porta al poema-objecte i també a la prosa poètica, sempre des d'una lectura exhaustiva de l'avantguarda. L'any 1971, juntament amb Joan Brossa i Josep Iglésias del Marquet, presenta a la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida l'exposició "Poesia concreta". Aquesta mostra està considerada com la primera exposició de poesia concreta a Catalunya, en la qual es van exhibir, per primera vegada, poemes d’aquests tres creadors que, malgrat tenir trajectòries diferents, gràcies a les relacions internacionals o espanyoles, havien arribat a la poesia concreta o visual. El títol de la mostra, "Poesia concreta", situava els poetes exposats dins del moviment nascut al Brasil i a Europa a principis dels anys cinquanta; un tipus de poesia visual hereva fidel del dadaisme, el qual reivindicava, d’una banda, la validesa de tots els materials en poesia i la independència de la lletra com un material més, i, de l’altra, l’art concret. L’any 2000 s’inaugura a Agramunt “Lo Pardal”, la fundació privada que porta el seu nom, dedicada a preservar la seva obra i la seva memòria. Francesc Gabarrell
• Durand, Christiane
  Pintora francesa que l'any 1995 exposa individualment el seu treball a la Sala d'Exposicions de la Plaça Sant Joan, dins el Cicle d'Exposicions d'Art Contemporani que, a mitjans dels anys 90, organitzava la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Lleida. El seu treball, amb un protagonisme absolut del color, es mou a mig camí entre l'expressionisme i l'abstracció. Activa des de finals dels any 70, ha exposat, entre d'altres, a París i diferents ciutat de França, Dusseldorf, Turí i Atenes. Francesc Gabarrell
• Molet Chicot, Carme
  Carme Molet és Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i doctora per la UB (Facultat de Belles Arts). Postgrau en Museus i Educació per la UB i Postgrau d’Especialista en docència Universitària per la UdL. En la seva trajectòria professional destaca l’elaboració, coordinació i implementació de projectes educatius a Museus d’Art i sales d’exposicions institucionals, vinculada durant molts anys a l'elaboració i realització dels programes educatius del Museu d'Art Jaume Morera. Ha exercit com a directora a les Escoles d’Art Trama i Imagina, i ha impartitr cursos de Formadora de formadors/es d’Educació Visual i Plàstica l’ ICE de la UdL. En la seva carrera artística ha conreat diferents gèneres, des de la pintura, el gravat, la fotografia, l'escultura i les instal·lacions. A Lleida es va donar aconpeixer a travñes de la seva participació en la Segona i Tercera Entrega (Escola Municipal de Belles Arts) els anys 1990 i 1992. La seva primera mostra individual la realitzà a la Galeria PeriferiArt l'any 1996, amb una sèrie de fotografies sobre els vells aljub del seu poble natal, Albelda. Va exposar també al Casal de Joventut Republicana l’any 1997 i a la Sala Mercat del Pla l'any 1998, amb una col·lecció de fotografies tractades al voltant del tema de les quatre estacionsde l'any. Carme Molet pertany a una generació d'artistes d'artistes lleidatans que, sobretot durant els anys 90, es dedicaren al conreu de nous discursos artístics, com ara Jesús Mauri, Albert Bayona o Jordi Jové. Ella destaca, per sobre de tot, pels seus discursos de gènere en la teòria artística i en les temàtiques de les seves obres. Francesc Gabarrell
• Talamonte Villena, José
  Dibuixant i pintor nascut a Màlaga. A principis de la dècada dels seixanta obrí un estudi publicitari a Lleida, camp on s'enmarca bona part de la seva obra. L'any 1970 protagonitzà la seva primera exposició individual a la Petite Galerie, on presentà una obra figurativa amb reminiscències del Pop-Art, i que, segons ell mateix, volien denunciar l'alienació del jo per part de la societat de consum. Al llarg del darrer quart del segle XX ha participant en diferents exposicions individuals i col·lectives a diverses sales i espais lleidatans, al costat de noms significatius de l'art de Ponent de l'època com Jesús Mauri, Antoni Abad o Josep Minguell. [Font: Juan Manuel Nadal Gaya]
• Esquerra Baiget, Sandra
  Artista graduada en Arts i Oficis per l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida. Especialitzada en disseny gràfic, procediments pictòrics i fotografia. Obté sengles beques "Entrega" els anys 1993 (Tercera Entrega) i 1994 (Quarta Entrega) i el guardó en la "14a Mostra d’Arts Plàstiques per a Joves" (Lleida). L'any 1994 guanya el primer premi al Concurs Fotogràfic “imatges no sexistes de les dones”. Altres exposicions col·lectives on participa són el "Taller Específic" a la Sala d'Exposicions de la Plaça Sant Joan (Lleida, 1994), a la "11a Mostra de Fotografia Jove" i a la col·lectiva “Dona i Art” (Lleida, 1995). Les seves primeres exposicions individuals són “Graffiti-Art”(Universitat de Lleida, 1994) i “Graffipardinyes” (Ajuntament de Lleida, 1995). L’any 1997 realitza l'exposició “Ropa blanca para señoras”, un muntatge integrat amb un curtmetratge de super 8, elaborat conjuntament amb el modista lleidatà Estanislao i l'artista Joan Pena (Casal de Joventut Republicana, Lleida, 1997). El 1998 presenta “Liberar espacios para liberar el cuerpo y la mente” (Museu de la Noguera, Balaguer, 1998) amb fotografies i dos vídeos en defensa del moviment okupa.També ha realitzat el mural de la Plaça Germans Izquierdo de Lleida i fou membre fundadora, conjuntament amb Laura Cirera i Betlem Felis, del Grup artístic “Tres i Més”. Eva Rodríguez Yllana