Informes

Recursos

• sense títol
• Retrat de la Sra. Maria Vila
• Islas II
• Islas I
• Leche derramada V
• Leche derramada III
• Reflejos de un viaje
• Piscina
• sense títol (Monstruas)
• Detenido IV
• Detenido II
• Regards orientalistes
• Technologies to the people netart classics collections
  Aquesta col·lecció de pàgines web de net.art, escollides per Daniel García Andújar, aporta una mirada lúdica i irònica al debat sobre la legitimitat de comerciar amb aquesta nova manera de fer art, el lliure accés a la informació i els drets d’autor. El desplaçament d’aquestes obres del suport digital -dinàmic i interactiu-, al suport bidimensional del quadre, les ha reduïdes a testimonis incomplets i ínfims, restes fòssils d’unes obres que tenen o van tenir vida pròpia en el ciberespai.(G. P.)
• Crematorium with 24 h Warm Space
• Contrabalanza 4
• Contrabalanza 3
• Contrabalanza 1
• Caixa Negra. Peça "U"
• El Juego del Otro
• Sade
  Ana Laura Aláez, des dels seus inicis, ha fusionat l’alta i la baixa cultura, reivindicant el sentit lúdic de la vida. Ara bé, aquesta pàtina de glamour i optimisme acostuma a amagar un qüestionament de les conductes vitals tradicionalment establertes. Aquí s’autorretrata maquillant-se enmig d’un dispositiu efímer que es troba entre la instal·lació i l’escultura. En aquesta fotografia, construeix una escena, que si bé d’entrada pot suggerir un frívol i innocent elogi del maquillatge, també en una segona aproximació, pot fer reflexionar sobre l’erotisme que fluctua en les nostres vides, així com la diversitat de la personalitat femenina a través de l’ús dels pintallavis. (G. P.)
• Ego
  Després d’una etapa minimalista marcada per la recerca i experimentació amb el volum escultòric, Antoni Abad torna a fer un pas endavant i s’endinsa en el món de la videocreació i la instal·lació multimèdia. Algunes de les seves primeres representacions en aquests nous àmbits són Mesures Menors (Videoprojecció contínua i text, 1994), Ultimes Coincidències (àudio i Videoprojecció continua, 1995) i Sísif (1996), un camí que el conduirà fins a Ego, que culmina una trajectòria durant els anys noranta que vincula l’artista lleidatà amb els treballs del nord-americà Bruce Nauman i el gal·lès Douglas Gordon. Partint d’una idea tan simple com una mosca passejant-se per damunt la pantalla d’un ordinador, Abad fa que l’insecte posi de manifest la utilització irònica del mitjà. Ego ens descriu el moviment acumulat d’un nombre creixent de mosques movent-se sobre una superfície blanca, que en acumular-se van construint la paraula JO i la lletra I alternativament, i en separar-se les deconstrueixen totes dues. La repetició constant i infinita d’aquesta dualitat crea i destrueix la frase JO I JO I JO I JO I JO... En el missatge, carregat de transcendència, intuïm un contundent atac a la vanitat humana, a aquell egocentrisme que no ens deixa veure més enllà del propi melic i que ens fa oblidar l’insignificants que som, comparables a una mosca, aquí i ara l’encarregada, irònicament, de construir el nostre ego. Aquesta peça insisteix en el tema de l’etern retorn i reflexiona sobre la relació existent entre el llenguatge escrit i la percepció visual, tant pròpia del pensament de Wittgenstein i els conceptuals: Ego és llenguatge i imatge alhora, malgrat la seva repetició acabi destruint el sentit d’un i de l’altra; Ego és temps; Ego és paradoxa; Ego demostra la capacitat de comunicació d’Antoni Abad a través dels diàlegs d’oposats... Ego és, en definitiva, un extraordinari exercici d’equilibri entre el concepte i la seducció pura i dura de la imatge. Francesc Gabarrell
• Opus IV
  Edició Opus IV correspon a una iniciativa d'artistes gravadors de l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida sota la corrdinació de Rosa Siré
• Opus IV
  Edició Opus IV correspon a una iniciativa d'artistes gravadors de l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida sota la corrdinació de Rosa Siré
• Opus IV
  Edició Opus IV correspon a una iniciativa d'artistes gravadors de l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida sota la corrdinació de Rosa Siré
• Opus IV
  Edició Opus IV correspon a una iniciativa d'artistes gravadors de l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida sota la corrdinació de Rosa Siré
• El poeta Kiranis
  Edició Il·li amb la direcció literària de Guillem Viladot i la direcció artística de Rosa Siré
• Mauer
  Edició Il·li amb la direcció literària de Guillem Vilador i la direcció artística de Rosa Siré
• O.K. Corral - 2
  Edició Il·li amb la direcció literària de Guillem Vilador i la direcció artística de Rosa Siré
• La niña de mis ojos
  Edició Il·li amb la direcció literària de Guillem Vilador i la direcció artística de Rosa Siré
• Noviluni. Fragment elegíac
  Llibre Noviluni que inclou nou poemes àrabs i la seva corresponent traducció al català, acompanyats de nou serigrafies de diferents autors
• Noviluni. El Macip Fuster
  Llibre Noviluni que inclou nou poemes àrabs i la seva corresponent traducció al català, acompanyats de nou serigrafies de diferents autors
• Noviluni. El Nadador Negre
  Llibre Noviluni que inclou nou poemes àrabs i la seva corresponent traducció al català, acompanyats de nou serigrafies de diferents autors
• Noviluni. Fragment d'una Elegia Amorosa
  Llibre Noviluni que inclou nou poemes àrabs i la seva corresponent traducció al català, acompanyats de nou serigrafies de diferents autors
• Noviluni. La Sènia
  Llibre Noviluni que inclou nou poemes àrabs i la seva corresponent traducció al català, acompanyats de nou serigrafies de diferents autors
• Noviluni. La Margarida
  Llibre Noviluni que inclou nou poemes àrabs i la seva corresponent traducció al català, acompanyats de nou serigrafies de diferents autors
• Noviluni. La Piga
  Llibre Noviluni que inclou nou poemes àrabs i la seva corresponent traducció al català, acompanyats de nou serigrafies de diferents autors
• Noviluni. Angoixa d'Amor
  Llibre Noviluni que inclou nou poemes àrabs i la seva corresponent traducció al català, acompanyats de nou serigrafies de diferents autors
• Noviluni. El Borrisol
  Llibre "Noviluni" que inclou nou poemes àrabs i la seva corresponent traducció al català, acompanyats de nou serigrafies de diferents autors
• W
• sense títol
• sense títol (sèrie Binomis)
• sense títol
  L’any 1968, Rosa Siré presenta per primer cop la seva obra a la Sala Honda del Museu d'Art Abstracte de Conca. Un esdeveniment absolutament remarcable pel fet de ser la seva primera exposició individual i, alhora, fer-la en una de les institucions més emblemàtiques de l’avantguarda espanyola d’aquells anys. El díptic de la mostra, fet per la mateixa Rosa Siré, anuncia en català el títol de l’exposició “Noves tendències”, i en ella l’artista lleidatana i presentà prop de quaranta peces, entre pintures i dibuixos. Aquest dibuix intitulat —que també exposarà posteriorment a La Petite Galerie de l'Alliance Française de Lleida l’any 1969—. fou una de les obres que formaren part d’aquella important exposició. Una mostra que va connectar Rosa Siré amb l’ambient artístic que es nodria d’escriptors, poetes i artistes provinents de Madrid, molts d’ells directament relacionats amb les tendències més innovadores de l’art espanyol contemporani, sobretot amb els artistes vinculats al grup El Paso. Francesc Gabarrell
• Escena
• Paisatge
• Paisatge
• Arbre mort
• Escorça d'arbre
• Líquen sobre roca
• Liquen sobre roca
  Ton Sirera va ser un dels creadors més singulars de la història de l’art del segle XX a Lleida. Personatge polifacètic que conreà la fotografia, el cinema, la pintura i el dibuix, es reconegut com un dels pocs fotògrafs espanyols que, a més de disposar d’una dilatada trajectòria en el camp de la fotografia de reportatge i documental, va contribuir d’una manera decidiva a la presència en el panorama nacional de la fotografia experimental de caire abstracte.Format en contacte amb algunes de les experiències avantguardistes del període de la república i ben aviat inicià el seu contacte amb la fotografia a partir d’imatges properes a algunes de les tendències modernes. Posteriorment, els treballs científics realitzats conjuntament amb el seu germà Jordi Sirera sobre aspectes de la botànica, les imatges obtingudes de la seva afició pel muntanyisme i l’esqui i, per una de les seves grans passions, els vols aèris, li proporcionaren un bagatge inestimable en el moment d’enfrontar-se a la seva voluntat d’experimentació i recerca. De fet, els seus treballs no vinculats al reportatge fotogràfic de caire documentalista, parteixen directament d’aquestes experiències. Primer, amb les imatges suggerides la fotografia aèria (que realitza des de 1946) i que, en emfatitzar el joc abstracte de línies i volums des de la distància, palesen el gust per la plasticitat del paisatge per sobre dels elements reconeixibles. Una sensibilitat que, sorprenentment, restaria molt propera als resultat obtinguts per un dels seus grans amics, Joan Vilacasas, a qui conegué en les seves estades a París al llarg dels anys cinquanta, en treballar les obres conegudes com a "Planimetries”, obres pictòriques plenament inserides en l’àmbit de l’informalisme català i internacional. De ben segur que aquesta experiència compartida devia estimular els camins de la investigació fotogràfica de Ton Sirera. Després, en aquest context de canvi i d’experimentació, Ton Sirera comença a definir cap al 1957 una fotografia encara més propera a les inquietuds informalistes, a partir ara, però, de les macrofotografies que tenien com a tema alguns aspectes presents en la natura. Situat en l’espectre contrari al de les seves fotografies aèries, les escorces i cultius de liquens que trobava en la natura esdevenen, en ésser convenientment seleccionat i augmentats i, per tant deslliurats de la seva referència objectiva, esdevenen fites dins l’abstracció informalista catalana. De manera que Ton Sirera esdevé un creador que practicava l’abstracció, però, paradoxalment a través el mitjà de representació “realista” per excel·lència. A aquesta sèrie de treballs correspon la present fotografia que, a més presenta l’interès afegit de correspondre a les fotografies de gran format que Sirera presentà publicament a la Sala Aixelà de Barcelona l’any 1960 i que despertà l’atenció del crítics més reconeguts com ara Sebastià Gash i Cirici Pellicer. Aquesta manera de presentar les seves fotografies, amb un format semblant al de les obres d’art i muntades sobre bastidor, semblaven reivindicar, en un pla d’igualtat respecte altres creacions, el paper clau que havia de jugar la fotografia en l’art contemporani i que en aquells moments encara tot just descollava. Jesús Navarro
• La plaça de l'Ereta
• Els porxos de la plaça Paeria
• Penetrar en tí
  il·lustració original en dos fulls d'un poema Penetrar en ti
• Memorias de un guru
  original en tres fulls d'una tira còmica
• El sueño
  original en dos fulls d'una tira còmica de la revista Angelitos negros
• Este país es racista ?
  original en tres fulls d'una tira còmica
• Richesse de la graphie latine.
  Conferència feta al Colegi Tècnic Estienne
• Borras
  Josep Benseny és una figura clau en la represa cultural a la Lleida de postguerra. Artista polifacètic, en el camp del gravat destaca la seva sèrie sobre el Canyeret, un conjunt de linòleums on representa diferents racons d’aquest barri lleidatà. Benseny aprofita les línies pròpies de la tècnica del linòleum per acentuar la sensació de desolació i dramatisme dels carrerons estrets, en una edició il·luminada a mà pel propi artista que li atorga una categoria molt propera al còmic. Francesc Gabarrell
• Verdugo
  Josep Benseny és una figura clau en la represa cultural a la Lleida de postguerra. Artista polifacètic, en el camp del gravat destaca la seva sèrie sobre el Canyeret, un conjunt de linòleums on representa diferents racons d’aquest barri lleidatà. Benseny aprofita les línies pròpies de la tècnica del linòleum per acentuar la sensació de desolació i dramatisme dels carrerons estrets, en una edició il·luminada a mà pel propi artista que li atorga una categoria molt propera al còmic. Francesc Gabarrell
• Arco del general
  Josep Benseny és una figura clau en la represa cultural a la Lleida de postguerra. Artista polifacètic, en el camp del gravat destaca la seva sèrie sobre el Canyeret, un conjunt de linòleums on representa diferents racons d’aquest barri lleidatà. Benseny aprofita les línies pròpies de la tècnica del linòleum per acentuar la sensació de desolació i dramatisme dels carrerons estrets, en una edició il·luminada a mà pel propi artista que li atorga una categoria molt propera al còmic. Francesc Gabarrell
• Plaza Seminario
  Josep Benseny és una figura clau en la represa cultural a la Lleida de postguerra. Artista polifacètic, en el camp del gravat destaca la seva sèrie sobre el Canyeret, un conjunt de linòleums on representa diferents racons d’aquest barri lleidatà. Benseny aprofita les línies pròpies de la tècnica del linòleum per acentuar la sensació de desolació i dramatisme dels carrerons estrets, en una edició il·luminada a mà pel propi artista que li atorga una categoria molt propera al còmic. Francesc Gabarrell