Informes

Recursos

• Cartell exposició
• Figura
• Cartell de l'exposició Crous a les Galeries Laietanes
• Projecte de cartell de Codormiu
  Quan es parla de la Lleida cultural dels anys trenta emergeix amb força la figura d’Enric Crous Vidal, creador heterodoxe i agitador cultural, situat en l’òrbita de la publicitat, del disseny gràfic, de la fotografia i la tipografia, que protagonitza algunes de les iniciatives més rupturistes del moment. Per sobre de totes destacà l’edició de la revista Art, una revista de temàtica heterogènia, reconeguda com una de les més avançades del moment, que esdevingué, durant el curt període de temps en que va veure la llum pública, l'aparador de les tendències i manifestacions artístiques més actuals, actuant alhora de revulsiu —tímidament això sí— del món cultural i artístic de la Lleida dels anys 30. La revista Art aparegué a Lleida l'any 1933 i al llarg de les edicions dels seus diversos numeros va deixar palès que, a més de aportar tot un seguit de continguts transgressors va ser probablement l’ùnica de les revistes avantguardistes catalanes que mostrà una especial preocupació pels seus aspectes visuals, tant pel que fa a la tipografia i ornamentació gràfica com a la disposició i organització visual dels seus elements. La trajectòria creativa en l’àmbit gràfic de Crous ja havia estat assajada anteriorment en els anuncis publicitaris del programes de les festes majors de Lleida que edità els anys 1931, 1932 i 1933, en les seves il·lustracions —tant de llibres com en els seus dibuixos coneguts com a “Pantomima Bohemia”— i els tots els cartells que arribà a editar. En la realització de tots ells Crous mostra una gran preferència per dissenys clarament linials, molt depurats, i caracteritzats per una escala monocromàtica, principalment negra que matisa amb els seus ombrejats fets amb aèrograf. És el cas del present projecte d’anunci publicitari de gran format per als caves Codorniu, que mai no arribaren a realitzar i que publicà en el número 9 de l’esmentada revista. Es tracta, en definitiva d’una mostra significativa de las tasca creativa de Crous Vidal, que no parteix únicament de l’experiència proporcionada per la seva pràctica professional, sinó que es conseqüència directa també d’una de les primeres reflexions de gran volada a casa nostra sobre el paper que ha de desenvolupar l’art de la publicitat en la nostra societat moderna i, que més tard, ja en l’exili, traslladarà en la camp de les creacions tipogràfiques. Jesús Navarro
• Cartell
• Sense títol
• Sense títol
• Estudi d'art
• Cases
• Canyeret
  Portada de la carpeta de la sèrie de gravats Canyeret
• Paisatge
• Barques del Tòfol
• Bodegó
• Sense títol
• Paisatge
• Arbres
• Ponts de Lleida
• Oniro
  Oniro és l’obra de Josep Viola més propera als plantejaments literaris de Federico Garcia Lorca, i va acompanyada de dues autèntiques joies de la literatura metafísica. Aquest collage representa el canvi que la Guerra Civil produeix en Viola, el moment en què abandona la plasticitat de la poesia per alinear-la al costat de la revolució. Són els anys en què es vincula amb el grup ADLAN, signa, juntament amb Magí Cassanyes, el Manifest Logicofobista, i participa, amb Lamolla i Cristòfol, en l’exposició del mateix nom a les Galeries Catalònia. Francesc Gabarrell
• Pell
  A partir de finals del anys vuitanta Ignasi Aballí emprèn una revisió de la pràctica pictòrica a nivell formal, tècnic i conceptual. Amplia la noció tradicional de pintura a partir de la inclusió de materials gens convencionals i situa la pintura en un estat de suspensió, al límit de la seva desaparició, en un etern qüestionament de la seva pròpia raó de ser. Amb Pell la desmaterialització del quadre com a objecte i concepte és conduïda al límit. Amb aquesta obra es planteja l’aniquilament de la pràctica pictòrica deixant sols el vernís final, la pell de la pintura. (G.P.)
• sense títol
  Considerat un dels representants més importants de la nova escultura catalana, l’obra d’Antoni Abad s’inscriu dins les tendències minimalistes que es donen en el moviment a principis dels anys 80. En aquest període treballa bàsicament amb dos materials experimentals, als quals atorga qualitats escultòriques úniques: la goma-escuma i el Mecalux. Tots dos li permeten construir formes i combinar-les a partir d’una evolució del seu treball on contrasta la flexibilitat de la goma escuma amb la rigidesa del metall. El treball amb tots dos materials, però, persegueix un mateix objectiu: modificar qualsevol volum inicial sense perdre’n la referència, per a descobrir les múltiples possibilitats de combinació i generació de formes. Francesc Gabarrell
• Sense títol
• Paisatge
• Paisatge
• Paisatge
• Retrat de Cristòfol
• Barques de pesca
• Vista de Lleida
• Retrat de Leandre Cristòfol
• Presa
• Seu Vella
• Vallbona de les Monges
• Retrat de Guillem Viladot
• Retrat
• Sense títol
• Sense títol
• Sense títol
• Sense títol
• Nu femení
• Sense títol
• Canyeret
• Via de tren
• Crucifixió
• Cartell exposició
• Sense títol
• Seu Nova de Lleida
• Galls
• Bohème
• Acudit
• Seu Vella de Lleida
• Església de Sant Llorenç de Lleida
• Seu Vella de Lleida
• Retrat masculí
• Morfologia 3
  L'any 1935 Cristòfol realitza al Cercle Mercantil de Lleida una exposició on mostra una de les seves sèries més personals, les Morfologies ( 1932-1940). Un conjunt de dibuixos de formes biomòrfiques, directament emparentades amb el món del somni i lo surreal. Aquesta sèrie és la prova més clara de la poderosa influència que la poètica surrealista exercí en Leandre Cristòfol, que va arribar a exposar-ne alguns exemples en les mostres surrealistes de les ciutats de Tòquio i París de l’any 1937. Francesc Gabarrell
• Sense títol (Dimensió contemplada ?)
• Unitat protectora
• Moment vital
• Morfologia 7
  L'any 1935 Cristòfol realitza al Cercle Mercantil de Lleida una exposició on mostra una de les seves sèries més personals, les Morfologies ( 1932-1940). Un conjunt de dibuixos de formes biomòrfiques, directament emparentades amb el món del somni i lo surreal. Aquesta sèrie és la prova més clara de la poderosa influència que la poètica surrealista exercí en Leandre Cristòfol, que va arribar a exposar-ne alguns exemples en les mostres surrealistes de les ciutats de Tòquio i París de l’any 1937. Francesc Gabarrell
• Morfologia
  L'any 1935 Cristòfol realitza al Cercle Mercantil de Lleida una exposició on mostra una de les seves sèries més personals, les Morfologies ( 1932-1940). Un conjunt de dibuixos de formes biomòrfiques, directament emparentades amb el món del somni i lo surreal. Aquesta sèrie és la prova més clara de la poderosa influència que la poètica surrealista exercí en Leandre Cristòfol, que va arribar a exposar-ne alguns exemples en les mostres surrealistes de les ciutats de Tòquio i París de l’any 1937. Francesc Gabarrell
• Paisatge
• Paisatge