Informes

Recursos

• Cap de dona
• Testa rural
• Captaire
• Retrat
• Autorretrat
• Plàstica (Elements Competitius)
• Temàtica gravitant
• sense títol
• Forma Consum IV
• Forma Consum I
• Forma Consum III
• Forma Consum II
• Objecte Consum (Objecte I Forma Consum)
• Elements competitius
• Recipient d'insomni
• Plàstica i lírica II
• Elements Competitius
• Escultura
• Grup Rural
• Dialèctica Interior II
• Dimensional Volum
• Trajectòria vers un fi
• Ritme Evasiu II
• Figures (formes) perseguint-se
• Escultura
• Escultura
• Trajecte Orbital
• Trajecte centrífug
• Situacions I
• Situacions II
• Escultura espacial
• Després de la rosada
• Objecte geomètric III
• Objecte gravitant
• Ordenació geomètrica I
• sense títol
• Intriga de pájaros
• Volumetria IV
• Volumetria I
• Carícia dolça
• Plans i Volums I
• Plans i Volums II
• Relació mística (ralentí)
  Leandre Cristòfol retorna a l’experimentació amb la sèrie "Ralentís espacials", una de les seves aportacions més personals i rellevants a l’escultura contemporània, i que presenta públicament l’any 1959 al Cercle de Belles Arts. En la mateixa línia dels seus treballs anteriors a la Guerra Civil, les escultures sorgeixen de la unió d’objectes trobats, als quals atorga un nou significat. Amb aquesta sèrie Cristòfol crea la transició definitiva entre el moviment que s’intueix, en obres com "De l’aire a l’aire" (1933), i el moviment que es veu. Francesc Gabarrell
• Metamorfòsi constant (ralentí)
  Leandre Cristòfol retorna a l’experimentació amb la sèrie "Ralentís espacials", una de les seves aportacions més personals i rellevants a l’escultura contemporània, i que presenta públicament l’any 1959 al Cercle de Belles Arts. En la mateixa línia dels seus treballs anteriors a la Guerra Civil, les escultures sorgeixen de la unió d’objectes trobats, als quals atorga un nou significat. Amb aquesta sèrie Cristòfol crea la transició definitiva entre el moviment que s’intueix, en obres com "De l’aire a l’aire" (1933), i el moviment que es veu. Francesc Gabarrell
• Harmonia Estel·lar (Ralentí)
  Leandre Cristòfol retorna a l’experimentació amb la sèrie "Ralentís espacials", una de les seves aportacions més personals i rellevants a l’escultura contemporània, i que presenta públicament l’any 1959 al Cercle de Belles Arts. En la mateixa línia dels seus treballs anteriors a la Guerra Civil, les escultures sorgeixen de la unió d’objectes trobats, als quals atorga un nou significat. Amb aquesta sèrie Cristòfol crea la transició definitiva entre el moviment que s’intueix, en obres com "De l’aire a l’aire" (1933), i el moviment que es veu. Francesc Gabarrell
• Aparença excèntrica (ralentí)
  Leandre Cristòfol retorna a l’experimentació amb la sèrie "Ralentís espacials", una de les seves aportacions més personals i rellevants a l’escultura contemporània, i que presenta públicament l’any 1959 al Cercle de Belles Arts. En la mateixa línia dels seus treballs anteriors a la Guerra Civil, les escultures sorgeixen de la unió d’objectes trobats, als quals atorga un nou significat. Amb aquesta sèrie Cristòfol crea la transició definitiva entre el moviment que s’intueix, en obres com "De l’aire a l’aire" (1933), i el moviment que es veu. Francesc Gabarrell
• Ralentí
  Leandre Cristòfol retorna a l’experimentació amb la sèrie "Ralentís espacials", una de les seves aportacions més personals i rellevants a l’escultura contemporània, i que presenta públicament l’any 1959 al Cercle de Belles Arts. En la mateixa línia dels seus treballs anteriors a la Guerra Civil, les escultures sorgeixen de la unió d’objectes trobats, als quals atorga un nou significat. Amb aquesta sèrie Cristòfol crea la transició definitiva entre el moviment que s’intueix, en obres com "De l’aire a l’aire" (1933), i el moviment que es veu. Francesc Gabarrell
• Planimetria
• Planimetria
• Planimetria
• Anticipació Òntica
• L'Aureola astral i impassible està a punt de sortir
• Monument
• Nit de lluna
  Altra de les obres més significatives del període 1933-1939 en la trajectòria avantguardista de Leandre Cristòfol és aquest objecte titulat “Nit de lluna”. Aquesta peça és probablement una de les obres que més s’atança a la poètica objectual del surrealisme. El propi Cristòfol ens proporciona una clau per entendre el seu motiu generador, tot i que l’obra assolirà altres significats i consideracions. “Us explicaré com em va sortir una de les primeres obres surrealistes. (...) Va arribar un moment que vaig veure que els perdria [es refereix als seus pares] i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’aquells amb el que filava la mare i un ou de sorgir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare (...) Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és”. L’obra en qüestió delimita un espai objectiu i concret, que actua com a escenari d’un joc entre dos objectes d’ús quotidià deslliurats de la seva funció original, en aquest cas lligats sentimentalment i de manera intiutiva al record de la mare, sobre una superfície de fusta lleugerament combada, que esdevé l’espai imaginari en el qual s’enfronten formes antagòniques definides per la línia corba (l’ou de fer mitja) i la recta (el fust). Un espai que a més a més, a diferència de la replica que elaboraria anys després, es troba dins d’una caixa de fusta semicircular a mode d’urna, que reforça la importància de la il·luminació al contrastar la foscor del fons de la caixa amb la llum exterior que penetra lateralment, tot subratllant el to poètic de l’escenografia. Segurament aquest aspecte, juntament amb el títol que li donà l’artista, aporten un suggeriment de misteri que emfatitzen el to poètic i líric d’aquest objecte. En aquest cas, doncs, no ens trobem davant d’uns materials modelats com el de les seves escultures més organicistes, deutores de les obres de Hans Arp, o a la exploració de les possibilitats expressives de materials o objectes d’ús quotidià o industrials en ésser modificats, sinó en la reutilització d’objectes trobats descontextualitzats que en associar-se d’una determinada manera apunten, no un sentit figuratiu sinó diguem que suggestiu, una sèrie d’afinitats que fan que assoleixin una nova funció com a metàfora poètica. No és aquesta precisament la tendència més significativa de l’obra escultòrica de Leandre Cristòfol, però sí que aquesta es correspon a la seva vessant més vinculada a la poètica surrealista, obsesionada per la producció d’objectes simbòlics. En aquest sentit cal destacar, però que en el cas de Cristòfol no es tracta simplement d’una ordenació formal de materials o objectes sinó que aquesta operació es sotmet als imperatius de la seva intuició sensible. Jesús Navarro
• Construcció lírica
• sense títol
• sense títol
• Oli pels pobres III
• Oli pels pobres II
• Oli pels pobres I