Rosales Gallinas, Eduardo
Recursos
-
Identificador
-
46133
-
Nom
-
Rosales Gallinas, Eduardo
-
Eix
-
Canvi de segle. Tradició i modernitat
-
Tipus
-
pintor
-
Descripció
-
Pintor espanyol nascut en una família humil, es va formar en el natzarenisme que llavors dominava l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Tuberculós des de 1856, els seus inicis professionals van ser complicats, tant per la seva salut delicada com pels desenganys amorosos i problemes econòmics. Gràcies a amics i companys va poder viatjar a Itàlia i França l'any 1857. Va sobreviure amb dificultats a Roma fins obtenir una pensió del govern l'any 1860, que li va permetre realitzar les seves primeres obres importants. Després del seu primer gran triomf a l'Exposició Nacional de 1864, va romandre un temps a Madrid, on va realitzar alguns retrats, tant familiars com d'encàrrec. L'anu 1865 va passar per París, junt amb Martín Rico i Raimundo de Madrazo, i hi tornaria dos anys més tard. Tanmateix, aquests anys de la seva vida van transcórrer sobretot a Roma, on va treballar intensament fins que es va tornar a instal·lar a Espanya arran del seu matrimoni l'any 1868, una època en què va rebre nombrosos encàrrecs. Amb la salut ja molt ressenttida, fou proposat per ser primer director de l'Acadèmia d'Espanya a Roma, un càrrec que no va arribar a ocupar.
Rosales fou una figura cabdal de la pintura espanyola del segle XIX: des de les seves primeres obres ja es reconeix un estil personal que tendeix a una monumentalitat historicista i sintètica alhora. La seva pintura madura es forja a través d'una interpretació personal dels mites pictòrics del seu temps, dins d'un academicisme internacional, per bé que fins que no va assolir una autonomia plàstica completament moderna va estar dominat per aires que recorden a Velázquez. La seva carrera artística va estar fortament determinada pels seus èxits a les exposicions nacionals i internacionals de pintura d'història. A la Nacional de 1864 obtingué la primera medalla per "Doña Isabel la Católica dictando su testamento" (Prado), una de les obres culminants del gènere a Espanya que també fou premuada a la Universal de París de 1867, on a més fou guardonat amb la Legió d'Honor. De nou va obtenir la primera medalla l'any 1871 per la "Muerte de Lucrecia" (Prado), una obra audaç, de pinzellades inconnexes i factura vibrant.
Font: Enciclopedia del Museo del Prado
-
Data de naixement
-
1836
-
Data de defunció
-
1873
-
Citació bibliogràfica
-
GAYA, R.. E. Rosales. Murcia: Museo Ramón Gaya, 1997. ; RUBIO GIL, L.. Eduardo Rosales. Zaragoza: IberCaja, Obra Social y Cultural, 2000. 84-8324-089-0; RUBIO GIL, L.. Eduardo Rosales en Murcia y otros cuadros. Murcia: Museo Ramón Gaya, 1998. ; LÓPEZ DELGADO, J. A.. Un tiempo juvenil del pintor Rosales:1856-1857. Murcia: Museo Ramón Gaya, 2003. 84-607-6784-1; RUBIO GIL, L.. Eduardo Rosales, en papel. Murcia: Museo Ramón Gaya; Ayuntamiento de Murcia, 2003. ; CALVO SERRALLER, F ."Carlos de Haes y el nuevo concepto de paisaje". A: Pintores españoles entre dos fines de siglo (1880-1990). De Eduardo Rosales a Miquel Barceló. Madrid: Alianza Editorial, 1990. P. 17-44.
46133
Fechado en Panticosa